Garfella Ruiz, Marc

Hemeroteca Cientifica Catalana

Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 25Núm. 12 (març 2012), p. 25-35DOI: 10.2436/20.1503.02.14ELS BOSCOS DE L’ÀFRICA SEPTENTRIONALMarc Garfella Ruiz11. Enginyer tècnic forestal. Balma Forestal SLP, Vi-laür (Girona). A/e: info@balmasl.com.RESUMEs fa una radiografia de la situació forestal als països mediterranis de l’Àfri-ca septentrional: el Marroc, Algèria, Tu-nísia, Líbia i Egipte. Per a fer-ho, en pri-mer lloc es porta a terme una anàlisi general de la zona, en la qual es donen algunes nocions de cada país. En segon lloc es duu a terme una anàlisi específi-ca de cada país i se n’exposen les dades geogràfiques generals: topografia, re-lleu, sòls i clima; i les principals dades forestals: superfície forestal, tipus de bosc i espècies principals, existències, estructura de la propietat i administra-ció. Finalment, cal destacar que no es fa una anàlisi específica ni de Líbia ni d’Egipte, ja que la seva superfície fores-tal és molt reduïda i està formada gaire-bé exclusivament per plantacions.RESUMENSe realiza una radiografía de la si-tuación forestal de los países mediterrá-neos de África Septentrional: Marrue-cos, Argelia, Túnez, Libia y Egipto. Para ello, en primer lugar, se hace un análi-sis general de la zona en el que se ex-ponen algunas nociones de todos los países. En segundo lugar se hace un análisis específico para cada país que expone los datos geográficos generales: topografía, relieve, suelos y clima; y los principales datos forestales: superficie forestal, tipos de bosque y especies principales, existencias, estructura de la propiedad y administración. Finalmen-  Àfrica del Nord (subregió de l’ONU)  Països considerats ocasionalment com a Àfrica del NordFont: Viquipèdia.001-152 Dossiers agraris 12.indd   25 02/05/2012   10:54:5926 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la MediterràniaTaula I. Dades bàsiques sobre països i àrees Superfície terrestre*(x1.000 ha)Població 2004Total(x1.000 hab.)Densitat(hab./km2)Taxa anual(%)Rural(% del total)Algèria 238.174 32.373 13,6 1,7 40,6Egipte 99.545 68.738 69,1 1,7 57,8Líbia 175.954 5.674  3,2 2,1 13,4Mauritània 102.522 2.906  2,8 2 37Marroc 44.630 30.586 68,5 1,6 41,9Sudan 237.600 34.356 14,5 2,4 60,2Tunísia 15.536 10.012 64,4 1,2 35,9Sàhara Occidental 26.600 274 1 — —Total de l’Àfrica septentrional 940.561 185.919Total Europa 2.260.180 723.495Total mundial 13.067.421 63.351.116* Les xifres relatives a la superfície terrestre es refereixen a l’extensió total de cada país, sense incloure les zones cobertes per masses d’aigua interiors. El total mundial correspon a la suma de les unitats notificades; no s’hi inclouen els prop de trenta-cinc milions d’hectàrees de terra de l’Antàrtida, algunes illes de l’oceà Àrtic i Antàrtic i algunes altres illes petites.Font: FAO (2006); FAO (2007).Figura 1. Superfície terrestre sobre el total de l’Àfrica septentrionalAlgèria25 %Egipte10 %Líbia 19 %Mauritània11 %Sudan25 %Tunísia 2 %SàharaOccidental3 %Marroc5 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula I.te, hay que destacar que no se hace un análisis específico ni de Libia ni de Egipto, ya que su superficie forestal es muy reducida y se compone casi exclu-sivamente de plantaciones.NOCIONS GENERALSEls països que conformen l’Àfrica septentrional són: Algèria, Egipte, Líbia, Mauritània, el Marroc, Sudan i Tunísia.Comparativament, cal comentar que la densitat de població dels Països Bai-xos és de 480 hab./km2 i la d’Espanya, de 82 hab./km2.001-152 Dossiers agraris 12.indd   26 02/05/2012   10:54:59Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 27Taula ii. Superfície forestal i variació de la superfície forestalSuperfície forestal 2005 Taxa de canvi anualBoscos(x1.000 ha)Superfície (%)Superfície per capita(ha)Plantacions(x1.000 ha)1990-2000 2000-2005(x1.000 ha) (%) (1.000 ha) (%)Algèria 2.277  1,0 0,1 754 35,0 1,8 27,0 1,2Egipte 67  0,1 0,0 67 2,0 3,0 2,0 2,6Líbia 217  0,1 0,0 217 0,0 0,0 0,0 0,0Mauritània 267  0,3 0,1 –10,0 –2,7 –10,0 –3,4Marroc 4.634  9,8 0,1 563 4,0 0,1 7,0 0,2Sudan 67.546 28,4 2,0 5.404 –589,0 –0,8 –589,0 –0,8Tunísia 1.056  6,8 0,1 498 32,0 4,1 19,0 1,9Sàhara Occidental1.011  3,8 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0Total de l’Àfrica del Nord77.075.805  8,2 0,4 –526,0 –0,6 –544,0 –0,7Font: FAO (2006); FAO (2007).Figura 2. Superfície boscosa sobre el total de l’Àfrica septentrionalResta12 %Sudan88 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula II.Figura 3. Superfície boscosa de l’Àfrica septentrionalFont: FAO (2009).  Boscos  Altres terres boscoses  Altres tipus de coberta terrestreDel total de països que formen la regió, els que tenen clima mediterrani són el Marroc, Algèria i Tunísia.001-152 Dossiers agraris 12.indd   27 02/05/2012   10:55:0128 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la MediterràniaFigura 4. Superfície boscosa sobre el total de l’Àfrica septentrional sense considerar el SudanAlgèria24 %Marroc49 %SàharaOccidental10 %Egipte 1 % Líbia 2 %Mauritània 1 %Tunísia11 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula II.Figura 5. Superfície boscosa sobre el total terrestre de l’Àfrica septentrionalBosc8 %Altres92 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula II.Figura 6. Àrees mundials de clima mediterraniFigura 7. Mapa físic del nord-est de l’Àfrica001-152 Dossiers agraris 12.indd   28 02/05/2012   10:55:02Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 29EL MARROC1) DADES GENERALSSuperfície total: 446.550 km2Percentatge de superfície forestal: 12,7 %Població (2009): 33 M d’habitantsTopografia/relleuQuatre sistemes muntanyosos domi-nen la geografia marroquina: el Rif, al nord; l’Atles Mitjà, al centre-nord; el Gran Atles, al centre, i el Petit Atles, al centre-sud. Malgrat que a les costes me-diterrànies i atlàntiques s’hi troben nom-broses planícies, el país és eminentment muntanyós, amb cotes de fins a 4.165 m sobre el nivell del mar (Djebel Toubkal).SòlsEls sòls marroquins varien des de sòls minerals a sòls hidromorfs. La seva característica principal és la fragilitat; es considera que aproximadament el 93 % dels sòls marroquins es troben sota im-portants règims d’aridesa i processos de degradació.ClimaA la costa el clima és mediterrani. A la resta del país el clima és desèrtic, se-miàrid, subhumit, humit i d’alta munta-nya.2) DADES FORESTALSTipus de bosc i espècies  principalsDel total de la superfície forestal (9,05 Mha), 5,7 Mha corresponen a zo-nes arbrades (8,1 % del total terrestre del país).ExistènciesEl volum mitjà per hectàrea en el cas dels boscos del Marroc és de 43 m3/ha. Les existències totals del país són de 191 Mm3, el 100 % comercial.PropietatLa propietat forestal marroquina és majoritàriament pública (99 % del terri-Taula iii. Superfície forestal per tipusTipus Superfície(x1.000 ha) (%)Alta muntanya 1.217,6 13,46 Baixa muntanya 3.603,5 39,82 Matollar 407,4  4,50 Plantacions 502,3  5,55 Pastures 3.318,2 36,67Total 9.049Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   29 02/05/2012   10:55:0230 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterràniatori forestal). Això és així per la Dahir (llei reial) forestal de 1917, en què es diu que qualsevol àrea boscosa del país presumeix de propietat privada, llevat que es demostri el contrari.AdministracióL’autoritat forestal és el Ministeri d’Aigües i Boscos, que s’encarrega de gestionar la majoria dels boscos del país. El 1976 es va publicar una Dahir (llei reial) segons la qual els ingressos sobre els productes forestals s’ingressen a les arques dels pobles i se’n reserva un 20 % per a millores forestals.Drets locals i costumsEls veïns de les zones forestals te-nen dret a recollir fusta morta per fer-la servir com a combustible, i a pasturar terrenys que no estiguin en regeneració (20 % del total). A més, se’ls permet ta-llar branques dels arbres en període hi-vernal per tal d’alimentar el bestiar.Taula iV. Superfície forestal per tipus i espècieTipus Espècie Superfície(x1.000 ha) (%)Alta muntanya Cedrus atlantica 133,6 1,48Abies pinsapo 3,1 0,03Pinus ssp. 82,1 0,91Quercus faginea 9,1 0,10Quercus suber 282,5 3,12Quercus ilex 707,2 7,82Baixa muntanya Tetraclinis articulata 565,7 6,25Juniperus ssp. 243,2 2,69Altres coníferes 7,5 0,08Quercus ilex (b. muntanya) 707,2 7,82Quercus suber (b. muntanya) 94,1 1,04Argania spinosa 871,2 9,63Acàcies 1.011 11,17Altres espècies caducifòlies 103,6 1,14Matollar Màquies 407,4 4,50Plantacions Plantacions de coníferes 234,4 2,59Plantacions d’espècies caducifòlies 267,9 2,96Pastures Stipa tenacissima 3.318,2 36,67Total 9.049Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   30 02/05/2012   10:55:02Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 31Figura 8. Superfície forestal per tipusAlta muntanya13 %Pastures37 %Baixamuntanya40 %Matollar4 %Plantacions6 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula III.Funcions econòmiquesEls aprofitaments fusters suposen el 30 % (600.000 m3) del consum total de fusta del país.El consum de llenyes correspon al 30  % del consum anual d’energia (10 Mm3 anuals). Això és tres vegades superior al que permet el Govern (3 Mm3 anuals) i es deu principalment a la recollida il·legal.L’aprofitament per a pastures supo-sa el 17 % del consum de farratge anual.A més, la venda de fusta dota les comunitats d’un total de 550 milions d’euros anuals.001-152 Dossiers agraris 12.indd   31 02/05/2012   10:55:0332 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la MediterràniaALGèRIA1) DADES GENERALSSuperfície total: 2.381.740 km2Percentatge de superfície forestal: 1,7 %Població (2009): 34 M d’habitantsTopografia/relleuEl nord d’Algèria és un gran altiplà allargat i solcat per nombroses depres-sions que es troben limitades per altes vores muntanyoses al nord i al sud. Les muntanyes de l’Atles s’estenen al nord del país i estan formades per dues ser-ralades de plegament: la septentrional, anomenada Atles del Tell, i la meridio-nal, anomenada Atles Saharià, que trans-corren paral·leles a 1.200 km de la cos-ta. Entre totes dues es troba l’altiplà interior. Al sud de l’Atles Saharià co-mença el desert del Sàhara.SòlsEl 84  % de la superfície d’Algèria correspon al desert del Sàhara. Només al 10 % del territori (nord del país) se satisfan les condicions edàfiques per al desenvolupament de vegetació.ClimaA la costa el clima és mediterrani. A la resta del país el clima és desèrtic i semiàrid. 2) DADES FORESTALSTipus de bosc i espècies principalsLa superfície forestal del país és de 4,1 Mha (16,5  % de la superfície nord del país). ExistènciesEl volum mitjà per hectàrea en el cas dels boscos d’Algèria és de 76,4 m3/ha. Les existències totals del país són de 174 Mm3, el 22 % comercial.Taula V. Superfície forestal per tipusTipus Superfície(x1.000 ha) (%)Boscos 1.500 36,59Matollar 800 19,51Plantacions 700 17,07Pastures 1.100 26,83Total 4.100Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   32 02/05/2012   10:55:03Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 33PropietatLa propietat forestal algeriana és majoritàriament pública (el 74  % del territori forestal és propietat de l’Es- tat). La que no ho és queda dividida en superfície privada (8  %), superfí- cie comunal (4,9  %), superfície col-lectiva (2,3 %) i superfície no classifica-da (10,8 %).AdministracióL’autoritat forestal és el Ministeri d’Agricultura, que, mitjançant la Direc-ció General de Boscos, s’encarrega de l’administració i la protecció dels bos-cos públics.Funcions econòmiquesActualment s’aprofita el 15-20 % del potencial productiu dels boscos alge-rians. El 70 % del volum comercial és de pi blanc, que representa tan sols un 20 % del volum per a usos industri-als.Els productes secundaris més im-portants són el suro i les pastures. En els darrers trenta anys la cabanya rama-dera s’ha multiplicat per quatre.Els aprofitaments de biomassa per a calefacció així com la recol·lecta de plantes amb usos medicinals i bolets i la producció de mel han augmentat du-rant els últims anys i suposen un recurs econòmic important per a les comuni-tats locals.Figura 9. Superfície forestal per tipusBoscos37 %Matollar19 %Plantacions17 %Pastures27 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula V.Taula Vi. Superfície forestal per tipus i espècieEspècie Superfície(x1.000 ha) (%)Pinus halepensis 881 60,10Quercus suber 229 15,62Quercus ilex 48 3,27Cedrus sp. 16 1,09Pinus pinaster 31 2,11Tetraclinis articulata, Juniperus...218 14,87Eucalyptus 43 2,93Total 1.466Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   33 02/05/2012   10:55:0334 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la MediterràniaTUNÍSIA1) DADES GENERALSSuperfície total: 238.500.000 haPercentatge de superfície forestal: 5,7 %Població (2009): 10 M d’habitantsTopografia/relleuEl nord de Tunísia es caracteritza per la presència de tres sistemes munta-nyosos: els Kroumirie, els Mogods i els Dorsals. Aquestes muntanyes dividei-xen el país en dues zones planes i agrí-coles, situades al nord i al sud. Discor-ren en sentit sud-oest i nord-est.SòlsProp del 40 % de la superfície de Tunísia correspon a terrenys desèrtics i se situen al sud del país. La resta corres-pon a zones semiàrides o a terres més fèrtils que se situen a la meitat nord.ClimaA la costa el clima és mediterrani, però a mesura que ens desplacem cap al sud el clima passa progressivament de semiàrid a àrid.2) DADES FORESTALSTipus de bosc i espècies principalsLa superfície forestal del país és de 942.800 ha (5,7 % del país). ExistènciesEl volum mitjà per hectàrea en el cas dels boscos d’Algèria és de 25,6 m3/ha. Les existències totals del país són de 27 Mm3, el 2,3 % comercial.PropietatLa propietat forestal tunisiana és majoritàriament pública (el 84  % del territori forestal és propietat de l’Estat). La que no ho és queda dividida en su-perfície privada (15 %) i superfície co-munal (1 %). Taula Vii. Superfície forestal per tipusTipus Superfície(x1.000 ha) (%)Bosc o matollars arbrats 606,96 64,43Plantacions 236,04 25,06Matollar 9  0,96Pastures 90  9,55Total 942Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   34 02/05/2012   10:55:05Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 35AdministracióL’autoritat forestal és la Direcció Ge-neral de Boscos, que es divideix en qua-tre departaments: Desenvolupament Sil-vopastoral, Protecció Forestal, Control i Regulacions, i Desenvolupament Socio-econòmic de les Poblacions Forestals.Funcions econòmiquesLes funcions econòmiques princi-pals a Tunísia són les relatives a la ra-maderia.BIBLIOGRAFIAmerlo, M.; croitoru, L., (ed.) (2005). Valuing mediterranean forests: To-wards total economic value. Ox-fordshire; Cambridge: CABI.organització de les nacions unides per l’agricultura i l’alimentació [Fao] (2006). Evaluación de los recursos forestales mundiales 2005: Hacia la ordenación forestal sostenible (FRA 2005). Roma: FAO. Instituto de In-vestigación del Departamento de Montes.— (2007). Situación de los bosques del mundo 2007. Roma: FAO. Instituto de Investigación del Departamen- to de Montes.— (2007). Situación de los bosques del mundo 2009 [en línia]. Roma: FAO. <http://www.fao.org/docrep/011/i0350s/i0350s00.htm>.Figura 10. Superfície forestal per tipusBoscoso matollars arbrats 64 %Plantacions25 %Matollar 1 %Pastures10 %Font: Elaboració pròpia a partir de les da-des de la taula VII.Taula Viii. Superfície forestal per tipus i espècieEspècie Superfície(x1.000 ha) (%)Pinus halepensis 296 35,20Pinus pinaster   4  0,48Thuja  22  2,62Altres coníferes  36  4,28Quercus suber  45  5,35Altres quercínies   8  0,95Eucaliptus  28  3,33Acàcia  13  1,55Altres espècies caducifòlies  30  3,57Masses mixtes  21  2,50Matollars arbrats 132 15,70Matollars 194 23,07Altres  12  1,43Total 841Font: Merlo i Croitoru (2005).001-152 Dossiers agraris 12.indd   35 02/05/2012   10:55:05

Els Boscos de l'Àfrica septentrional

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 25
Núm. 12 (març 2012), p. 25-35
DOI: 10.2436/20.1503.02.14
ELS BOSCOS DE L’ÀFRICA SEPTENTRIONAL
Marc Garfella Ruiz1
1. Enginyer tècnic forestal. Balma Forestal SLP, Vi-
laür (Girona). A/e: info@balmasl.com.
RESUM
Es fa una radiografia de la situació 
forestal als països mediterranis de l’Àfri-
ca septentrional: el Marroc, Algèria, Tu-
nísia, Líbia i Egipte. Per a fer-ho, en pri-
mer lloc es porta a terme una anàlisi 
general de la zona, en la qual es donen 
algunes nocions de cada país. En segon 
lloc es duu a terme una anàlisi específi-
ca de cada país i se n’exposen les dades 
geogràfiques generals: topografia, re-
lleu, sòls i clima; i les principals dades 
forestals: superfície forestal, tipus de 
bosc i espècies principals, existències, 
estructura de la propietat i administra-
ció. Finalment, cal destacar que no es fa 
una anàlisi específica ni de Líbia ni 
d’Egipte, ja que la seva superfície fores-
tal és molt reduïda i està formada gaire-
bé exclusivament per plantacions.
RESUMEN
Se realiza una radiografía de la si-
tuación forestal de los países mediterrá-
neos de África Septentrional: Marrue-
cos, Argelia, Túnez, Libia y Egipto. Para 
ello, en primer lugar, se hace un análi-
sis general de la zona en el que se ex-
ponen algunas nociones de todos los 
países. En segundo lugar se hace un 
análisis específico para cada país que 
expone los datos geográficos generales: 
topografía, relieve, suelos y clima; y los 
principales datos forestales: superficie 
forestal, tipos de bosque y especies 
principales, existencias, estructura de la 
propiedad y administración. Finalmen-
  Àfrica del Nord (subregió de l’ONU)
  Països considerats ocasionalment com 
a Àfrica del Nord
Font: Viquipèdia.
001-152 Dossiers agraris 12.indd   25 02/05/2012   10:54:59
26 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània
Taula I. Dades bàsiques sobre països i àrees
 Superfície 
terrestre*
(x1.000 ha)
Població 2004
Total
(x1.000 hab.)
Densitat
(hab./km2)
Taxa anual
(%)
Rural
(% del total)
Algèria 238.174 32.373 13,6 1,7 40,6
Egipte 99.545 68.738 69,1 1,7 57,8
Líbia 175.954 5.674  3,2 2,1 13,4
Mauritània 102.522 2.906  2,8 2 37
Marroc 44.630 30.586 68,5 1,6 41,9
Sudan 237.600 34.356 14,5 2,4 60,2
Tunísia 15.536 10.012 64,4 1,2 35,9
Sàhara Occidental 26.600 274 1 — —
Total de l’Àfrica septentrional 940.561 185.919
Total Europa 2.260.180 723.495
Total mundial 13.067.421 63.351.116
* Les xifres relatives a la superfície terrestre es refereixen a l’extensió total de cada país, sense incloure les 
zones cobertes per masses d’aigua interiors. El total mundial correspon a la suma de les unitats notificades; 
no s’hi inclouen els prop de trenta-cinc milions d’hectàrees de terra de l’Antàrtida, algunes illes de l’oceà 
Àrtic i Antàrtic i algunes altres illes petites.
Font: FAO (2006); FAO (2007).
Figura 1. Superfície terrestre sobre el 
total de l’Àfrica septentrional
Algèria
25 %
Egipte
10 %
Líbia 19 %
Mauritània
11 %
Sudan
25 %
Tunísia 2 %
Sàhara
Occidental
3 %
Marroc
5 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula I.
te, hay que destacar que no se hace un 
análisis específico ni de Libia ni de 
Egipto, ya que su superficie forestal es 
muy reducida y se compone casi exclu-
sivamente de plantaciones.
NOCIONS GENERALS
Els països que conformen l’Àfrica 
septentrional són: Algèria, Egipte, Líbia, 
Mauritània, el Marroc, Sudan i Tunísia.
Comparativament, cal comentar que 
la densitat de població dels Països Bai-
xos és de 480 hab./km2 i la d’Espanya, 
de 82 hab./km2.
001-152 Dossiers agraris 12.indd   26 02/05/2012   10:54:59
Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 27
Taula ii. Superfície forestal i variació de la superfície forestal
Superfície forestal 2005 Taxa de canvi anual
Boscos
(x1.000 ha)
Superfície 
(%)
Superfície 
per capita
(ha)
Plantacions
(x1.000 ha)
1990-2000 2000-2005
(x1.000 ha) (%) (1.000 ha) (%)
Algèria 2.277  1,0 0,1 754 35,0 1,8 27,0 1,2
Egipte 67  0,1 0,0 67 2,0 3,0 2,0 2,6
Líbia 217  0,1 0,0 217 0,0 0,0 0,0 0,0
Mauritània 267  0,3 0,1 –10,0 –2,7 –10,0 –3,4
Marroc 4.634  9,8 0,1 563 4,0 0,1 7,0 0,2
Sudan 67.546 28,4 2,0 5.404 –589,0 –0,8 –589,0 –0,8
Tunísia 1.056  6,8 0,1 498 32,0 4,1 19,0 1,9
Sàhara 
Occidental
1.011  3,8 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0
Total de l’Àfrica 
del Nord
77.075.805  8,2 0,4 –526,0 –0,6 –544,0 –0,7
Font: FAO (2006); FAO (2007).
Figura 2. Superfície boscosa sobre el total 
de l’Àfrica septentrional
Resta
12 %
Sudan
88 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula II.
Figura 3. Superfície boscosa de l’Àfrica 
septentrional
Font: FAO (2009).
  Boscos
  Altres terres boscoses
  Altres tipus de coberta terrestre
Del total de països que formen la 
regió, els que tenen clima mediterrani 
són el Marroc, Algèria i Tunísia.
001-152 Dossiers agraris 12.indd   27 02/05/2012   10:55:01
28 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània
Figura 4. Superfície boscosa sobre el total 
de l’Àfrica septentrional sense considerar 
el Sudan
Algèria
24 %
Marroc
49 %
Sàhara
Occidental
10 %
Egipte 1 % 
Líbia 2 %
Mauritània 1 %
Tunísia
11 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula II.
Figura 5. Superfície boscosa sobre el total 
terrestre de l’Àfrica septentrional
Bosc
8 %
Altres
92 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula II.
Figura 6. Àrees mundials de clima 
mediterrani
Figura 7. Mapa físic del nord-est de 
l’Àfrica
001-152 Dossiers agraris 12.indd   28 02/05/2012   10:55:02
Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 29
EL MARROC
1) DADES GENERALS
Superfície total: 446.550 km2
Percentatge de superfície forestal: 
12,7 %
Població (2009): 33 M d’habitants
Topografia/relleu
Quatre sistemes muntanyosos domi-
nen la geografia marroquina: el Rif, al 
nord; l’Atles Mitjà, al centre-nord; el 
Gran Atles, al centre, i el Petit Atles, al 
centre-sud. Malgrat que a les costes me-
diterrànies i atlàntiques s’hi troben nom-
broses planícies, el país és eminentment 
muntanyós, amb cotes de fins a 4.165 m 
sobre el nivell del mar (Djebel Toubkal).
Sòls
Els sòls marroquins varien des de 
sòls minerals a sòls hidromorfs. La seva 
característica principal és la fragilitat; es 
considera que aproximadament el 93 % 
dels sòls marroquins es troben sota im-
portants règims d’aridesa i processos de 
degradació.
Clima
A la costa el clima és mediterrani. A 
la resta del país el clima és desèrtic, se-
miàrid, subhumit, humit i d’alta munta-
nya.
2) DADES FORESTALS
Tipus de bosc i espècies  
principals
Del total de la superfície forestal 
(9,05 Mha), 5,7 Mha corresponen a zo-
nes arbrades (8,1 % del total terrestre 
del país).
Existències
El volum mitjà per hectàrea en el cas 
dels boscos del Marroc és de 43 m3/ha. 
Les existències totals del país són 
de 191 Mm3, el 100 % comercial.
Propietat
La propietat forestal marroquina és 
majoritàriament pública (99 % del terri-
Taula iii. Superfície forestal per tipus
Tipus Superfície
(x1.000 ha) (%)
Alta muntanya 1.217,6 13,46 
Baixa muntanya 3.603,5 39,82 
Matollar 407,4  4,50 
Plantacions 502,3  5,55 
Pastures 3.318,2 36,67
Total 9.049
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   29 02/05/2012   10:55:02
30 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània
tori forestal). Això és així per la Dahir 
(llei reial) forestal de 1917, en què es 
diu que qualsevol àrea boscosa del país 
presumeix de propietat privada, llevat 
que es demostri el contrari.
Administració
L’autoritat forestal és el Ministeri 
d’Aigües i Boscos, que s’encarrega de 
gestionar la majoria dels boscos del 
país. El 1976 es va publicar una Dahir 
(llei reial) segons la qual els ingressos 
sobre els productes forestals s’ingressen 
a les arques dels pobles i se’n reserva 
un 20 % per a millores forestals.
Drets locals i costums
Els veïns de les zones forestals te-
nen dret a recollir fusta morta per fer-la 
servir com a combustible, i a pasturar 
terrenys que no estiguin en regeneració 
(20 % del total). A més, se’ls permet ta-
llar branques dels arbres en període hi-
vernal per tal d’alimentar el bestiar.
Taula iV. Superfície forestal per tipus i espècie
Tipus Espècie Superfície
(x1.000 ha) (%)
Alta muntanya Cedrus atlantica 133,6 1,48
Abies pinsapo 3,1 0,03
Pinus ssp. 82,1 0,91
Quercus faginea 9,1 0,10
Quercus suber 282,5 3,12
Quercus ilex 707,2 7,82
Baixa muntanya Tetraclinis articulata 565,7 6,25
Juniperus ssp. 243,2 2,69
Altres coníferes 7,5 0,08
Quercus ilex (b. muntanya) 707,2 7,82
Quercus suber (b. muntanya) 94,1 1,04
Argania spinosa 871,2 9,63
Acàcies 1.011 11,17
Altres espècies caducifòlies 103,6 1,14
Matollar Màquies 407,4 4,50
Plantacions Plantacions de coníferes 234,4 2,59
Plantacions d’espècies caducifòlies 267,9 2,96
Pastures Stipa tenacissima 3.318,2 36,67
Total 9.049
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   30 02/05/2012   10:55:02
Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 31
Figura 8. Superfície forestal per tipus
Alta muntanya
13 %
Pastures
37 %
Baixa
muntanya
40 %
Matollar
4 %
Plantacions
6 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula III.
Funcions econòmiques
Els aprofitaments fusters suposen 
el 30 % (600.000 m3) del consum total 
de fusta del país.
El consum de llenyes correspon 
al 30  % del consum anual d’energia 
(10 Mm3 anuals). Això és tres vegades 
superior al que permet el Govern 
(3 Mm3 anuals) i es deu principalment a 
la recollida il·legal.
L’aprofitament per a pastures supo-
sa el 17 % del consum de farratge anual.
A més, la venda de fusta dota les 
comunitats d’un total de 550 milions 
d’euros anuals.
001-152 Dossiers agraris 12.indd   31 02/05/2012   10:55:03
32 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània
ALGèRIA
1) DADES GENERALS
Superfície total: 2.381.740 km2
Percentatge de superfície forestal: 
1,7 %
Població (2009): 34 M d’habitants
Topografia/relleu
El nord d’Algèria és un gran altiplà 
allargat i solcat per nombroses depres-
sions que es troben limitades per altes 
vores muntanyoses al nord i al sud. Les 
muntanyes de l’Atles s’estenen al nord 
del país i estan formades per dues ser-
ralades de plegament: la septentrional, 
anomenada Atles del Tell, i la meridio-
nal, anomenada Atles Saharià, que trans-
corren paral·leles a 1.200 km de la cos-
ta. Entre totes dues es troba l’altiplà 
interior. Al sud de l’Atles Saharià co-
mença el desert del Sàhara.
Sòls
El 84  % de la superfície d’Algèria 
correspon al desert del Sàhara. Només 
al 10 % del territori (nord del país) se 
satisfan les condicions edàfiques per al 
desenvolupament de vegetació.
Clima
A la costa el clima és mediterrani. A 
la resta del país el clima és desèrtic i 
semiàrid. 
2) DADES FORESTALS
Tipus de bosc i espècies principals
La superfície forestal del país és 
de 4,1 Mha (16,5  % de la superfície 
nord del país). 
Existències
El volum mitjà per hectàrea en el cas 
dels boscos d’Algèria és de 76,4 m3/ha. 
Les existències totals del país són 
de 174 Mm3, el 22 % comercial.
Taula V. Superfície forestal per tipus
Tipus Superfície
(x1.000 ha) (%)
Boscos 1.500 36,59
Matollar 800 19,51
Plantacions 700 17,07
Pastures 1.100 26,83
Total 4.100
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   32 02/05/2012   10:55:03
Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 33
Propietat
La propietat forestal algeriana és 
majoritàriament pública (el 74  % del 
territori forestal és propietat de l’Es- 
tat). La que no ho és queda dividida 
en superfície privada (8  %), superfí- 
cie comunal (4,9  %), superfície col-
lectiva (2,3 %) i superfície no classifica-
da (10,8 %).
Administració
L’autoritat forestal és el Ministeri 
d’Agricultura, que, mitjançant la Direc-
ció General de Boscos, s’encarrega de 
l’administració i la protecció dels bos-
cos públics.
Funcions econòmiques
Actualment s’aprofita el 15-20 % del 
potencial productiu dels boscos alge-
rians. El 70 % del volum comercial és 
de pi blanc, que representa tan sols 
un 20 % del volum per a usos industri-
als.
Els productes secundaris més im-
portants són el suro i les pastures. En 
els darrers trenta anys la cabanya rama-
dera s’ha multiplicat per quatre.
Els aprofitaments de biomassa per a 
calefacció així com la recol·lecta de 
plantes amb usos medicinals i bolets i 
la producció de mel han augmentat du-
rant els últims anys i suposen un recurs 
econòmic important per a les comuni-
tats locals.
Figura 9. Superfície forestal per tipus
Boscos
37 %
Matollar
19 %
Plantacions
17 %
Pastures
27 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula V.
Taula Vi. Superfície forestal per tipus i 
espècie
Espècie Superfície
(x1.000 ha) (%)
Pinus halepensis 881 60,10
Quercus suber 229 15,62
Quercus ilex 48 3,27
Cedrus sp. 16 1,09
Pinus pinaster 31 2,11
Tetraclinis articulata, 
Juniperus...
218 14,87
Eucalyptus 43 2,93
Total 1.466
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   33 02/05/2012   10:55:03
34 Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània
TUNÍSIA
1) DADES GENERALS
Superfície total: 238.500.000 ha
Percentatge de superfície forestal: 
5,7 %
Població (2009): 10 M d’habitants
Topografia/relleu
El nord de Tunísia es caracteritza 
per la presència de tres sistemes munta-
nyosos: els Kroumirie, els Mogods i els 
Dorsals. Aquestes muntanyes dividei-
xen el país en dues zones planes i agrí-
coles, situades al nord i al sud. Discor-
ren en sentit sud-oest i nord-est.
Sòls
Prop del 40 % de la superfície de 
Tunísia correspon a terrenys desèrtics i 
se situen al sud del país. La resta corres-
pon a zones semiàrides o a terres més 
fèrtils que se situen a la meitat nord.
Clima
A la costa el clima és mediterrani, 
però a mesura que ens desplacem cap 
al sud el clima passa progressivament 
de semiàrid a àrid.
2) DADES FORESTALS
Tipus de bosc i espècies principals
La superfície forestal del país és de 
942.800 ha (5,7 % del país). 
Existències
El volum mitjà per hectàrea en el cas 
dels boscos d’Algèria és de 25,6 m3/ha. 
Les existències totals del país són 
de 27 Mm3, el 2,3 % comercial.
Propietat
La propietat forestal tunisiana és 
majoritàriament pública (el 84  % del 
territori forestal és propietat de l’Estat). 
La que no ho és queda dividida en su-
perfície privada (15 %) i superfície co-
munal (1 %). 
Taula Vii. Superfície forestal per tipus
Tipus Superfície
(x1.000 ha) (%)
Bosc o matollars arbrats 606,96 64,43
Plantacions 236,04 25,06
Matollar 9  0,96
Pastures 90  9,55
Total 942
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   34 02/05/2012   10:55:05
Dossiers Agraris ICEA · Introducció als boscos de la Mediterrània 35
Administració
L’autoritat forestal és la Direcció Ge-
neral de Boscos, que es divideix en qua-
tre departaments: Desenvolupament Sil-
vopastoral, Protecció Forestal, Control i 
Regulacions, i Desenvolupament Socio-
econòmic de les Poblacions Forestals.
Funcions econòmiques
Les funcions econòmiques princi-
pals a Tunísia són les relatives a la ra-
maderia.
BIBLIOGRAFIA
merlo, M.; croitoru, L., (ed.) (2005). 
Valuing mediterranean forests: To-
wards total economic value. Ox-
fordshire; Cambridge: CABI.
organització de les nacions unides per 
l’agricultura i l’alimentació [Fao] 
(2006). Evaluación de los recursos 
forestales mundiales 2005: Hacia la 
ordenación forestal sostenible (FRA 
2005). Roma: FAO. Instituto de In-
vestigación del Departamento de 
Montes.
— (2007). Situación de los bosques del 
mundo 2007. Roma: FAO. Instituto 
de Investigación del Departamen- 
to de Montes.
— (2007). Situación de los bosques del 
mundo 2009 [en línia]. Roma: FAO. 
<http://www.fao.org/docrep/011/
i0350s/i0350s00.htm>.
Figura 10. Superfície forestal per tipus
Boscos
o matollars 
arbrats 64 %
Plantacions
25 %
Matollar 1 %
Pastures
10 %
Font: Elaboració pròpia a partir de les da-
des de la taula VII.
Taula Viii. Superfície forestal per tipus i 
espècie
Espècie Superfície
(x1.000 ha) (%)
Pinus halepensis 296 35,20
Pinus pinaster   4  0,48
Thuja  22  2,62
Altres coníferes  36  4,28
Quercus suber  45  5,35
Altres quercínies   8  0,95
Eucaliptus  28  3,33
Acàcia  13  1,55
Altres espècies caducifòlies  30  3,57
Masses mixtes  21  2,50
Matollars arbrats 132 15,70
Matollars 194 23,07
Altres  12  1,43
Total 841
Font: Merlo i Croitoru (2005).
001-152 Dossiers agraris 12.indd   35 02/05/2012   10:55:05


http://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/download/63522/63451

Els Boscos de l'Àfrica septentrional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert