Ferrer i Puig, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

habituals i reincidents en l’obra d’Espriu. Per la seva banda, Rosa Cabré (Universitat de Barcelona)
parla d’«Aquil.les i Patrocle en Llorenç Villalonga» (p. 147-160) a través bàsicament de l’anàlisi de
l’Aquil.les o l’impossible (1964) de Villalonga. Hi destaquen les referències que introdueix a l’episto-
lari entre el novel.lista mallorquí i Baltasar Porcel a l’hora de justificar els seus arguments. Maria del
Carme Bosch, de la Universitat de les Illes Balears, centra la seva contribució en Llorenç Villalonga,
Llorenç Moyà i Jaume Vidal i Alcover («Alguns mites en tres escriptors mallorquins de postguerra»,
p. 161-178). Són tres aproximacions molt introductòries, que aporten però algunes idees que poden ser
desenvolupades en el futur.
Carles Miralles (Universitat de Barcelona) agafa el mite de la baixada a l’infern i l’aplica a La
plaça del Diamant de Mercè Rodoreda («“En el forat de la mort.” La catàbasi o baixada al món dels
morts de la Colometa», p. 179-188). Aquest cop la proposta no és més que un breu assaig sobre el tema,
que té un interès relatiu pel que fa a l’estudi de la novel.la però que aporta coses interessants quant a
la comparació entre la narrativa rodorediana i la seva poesia. Montserrat Jufresa, de la Universitat de
Barcelona, proposa en la seva contribució una lectura dels Mots de ritual per a Electra de Josep Palau
i Fabre en relació amb altres textos teòrics del poeta i dramaturg («L’Electra de Josep Palau i Fabre»,
p. 189-198). Per a l’estudiosa, Palau i Fabre acaba relacionant el tòpic amb un altre tema mític: el del
ritual de la mort del tirà, el qual apareix fins i tot en el títol de l’obra. La mitologia, doncs, ajudaria a la
comprensió última de les intencions de l’autor. I tanca el volum el text dedicat a temes més estrictament
coetanis. És de Núria Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona) i està dedicat a «Els mites clàs-
sics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys» (p. 199-219). Aquí sí que hi ha un
intent de sistematitzar sobre determinades constants de les aportacions recents dels dramaturgs cata-
lans. L’objectiu real –que acaba essent el de demostrar la qualitat literària i el sòlid coixí d’aquestes
aportacions– queda una mica al marge, un cop més, del tema de la mitologia, que torna a ser utilitzat de
manera un xic pretextual. S’analitza el tractament dels mites clàssics en una colla d’autors actuals (des
de Josep A. Baixeras fins a noms pràcticament desconeguts com el de Pere Alberó, passant per Albert
Mestres, Carles Batlle, Miquel M. Gibert o Daniel Escandell). El resultat és un article molt interessant,
certament, però amb un interès que va molt més enllà del pretext que l’ha dut a integrar-se en una mis-
cel.lània com la que ens ocupa. Tot un mèrit, és clar.
En definitiva, potser sí que el llibre no és de fet un estudi de conjunt sobre la mitologia en la lite-
ratura catalana, un tema que d’altra banda pot semblar inesgotable, però les diferents contribucions que
hi ha són petites monografies –la majoria d’elles extraordinàriament interessants– les quals comple-
menten els estudis sobre cada un dels autors seleccionats, encara que en alguns casos el tema mitològic
pugui acabar essent més aviat pretextual.
Antoni Forrellat
Universitat Autònoma de Barcelona
Panyella, Ramon (ed.) (2007): La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana con-
temporània. Actes del Congrés Internacional «La projecció social de l’escriptor en la litera-
tura catalana contemporània». Barcelona/Bellaterra, 26, 27 i 28 d’octubre de 2005. Barce-
lona: PUNCTUM & GELC, 680 p.
L’escriptor català i la seva dimensió social en la literatura catalana contemporània és l’àmbit
d’anàlisi i reflexió del congrés internacional que se celebrà a la Universitat Autònoma de Barcelona
l’any 2005. Les comunicacions i ponències que en el seu moment hi foren presentades es troben aple-
gades, des del 2007, en un volum que aporta dades molt interessants i útils per a la historiografia literà-
ria catalana. Especialment per tot allò referit a l’escriptor com a catalitzador d’idees –estètiques i polí-
tiques– i peça de l’engranatge cultural; tant de l’alta cultura com de la posterior cultura de masses,
lligada a un mercat estable i a la creació d’un anhelat i necessari públic lector en català.
JAUME FERRER I PUIG540
021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 540
L’edició, curada pel professor Ramon Panyella, reuneix un total de quatre ponències i quaranta-
quatre comunicacions que s’encapçalen i es clouen amb una lliçó magistral a càrrec dels professors Ge-
offrey Ribbans i Joan F. Mira, respectivament. L’interès acadèmic rau en la premissa de l’enfocament
teòric que vol escatir quina ha estat la projecció social de l’escriptor en les lletres catalanes, és a dir,
veure com es percep i construeix la figura de l’escriptor des del segle xix i fins als temps actuals; i com
aquest és converteix en una peça clau d’una societat moderna, esdevenint una mena de frontissa entre
la cultura i la política, com passa paradigmàticament durant el Noucentisme. Alhora que l’escriptor es
converteix en un dels elements indispensables perquè es pugui gestar un mercat literari, cosa que en el
cas català s’aconsegueix de manera força normalitzada durant els anys vint i, sobretot, els trenta del se-
gle xx. L’enfocament teòric de partida obliga a situar tant l’estudiós, com el lector, en una perspectiva
que implica no només conèixer què ha escrit un que es proclama o a qui qualifiquen d’escriptor, sinó
descodificar el funcionament de la societat, la jerarquització social, la relació entre els intel.lectuals i el
poder, les idees polítiques o els discursos de la cultura i la modernitat, per citar-ne només alguns dels
que intervenen en la imatge social i pública de l’escriptor.
El volum, de sis-centes vuitanta pàgines, s’ordena cronològicament i, resseguint el fil, el lector fa
marrada en diversos noms propis de la literatura catalana. Aquests són la base sobre la qual bascularà
l’argumentari que ha de confirmar la tesi establerta pel congrés de veure com es projecta l’escriptor en
la societat del moment que li ha tocat de viure. Aquests noms van des de Bonaventura Carles Aribau
fins a Carme Riera passant per Joaquim M. Sanromà, Rossend Arús, Santiago Rusiñol, Josep Anselm
Clavé, Antoni Ribot i Fontserè, Joan Mañé i Flaquer, Francesc Matheu, Apel.les Mestres, Pompeu Ge-
ner, Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Marià Manent, Gabriel Alomar, Manuel de Montoliu, Josep
M. Folch i Torres, Carles Riba, Àngel Samblancat, Carme Montoriol, Rosa M. Arquimbau, Josep Ma-
ria Junoy, Alfons Par, Caterina Albert, Carles Sentís, Josep Carner Ribalta, Ramon Xuriguera, Domè-
nec de Bellmunt, Domènec Guansé, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Ferrater, Ignasi Ubac, Josep Maria
Benet i Jornet, Pere Gimferrer, Quim Monzó, Joan Brossa i Francesc Ribera («Titot»). Temàticament
el volum es vertebra en diversos àmbits que es podrien sintetitzar en els següents: l’escriptor entre el
Romanticisme i la Renaixença; de l’artista messiànic a l’intel.lectual orgànic del segle xx; l’escriptor
compromès: anarquisme, republicanisme i marxisme; el model de «L’homme de Lettres»; els escriptors
i intel.lectuals en un context de guerra i exili o l’escriptor en els darrers anys del segle xx.
L’objectiu del congrés fou debatre des de les premisses històrica, teòrica i metodològica el con-
cepte d’intel.lectual, però des d’una òptica catalana, la qual cosa implica d’entrada un clar lligam i una
equivalència entre l’intel.lectual i l’escriptor. Dues cares de la mateixa moneda. Aquest vincle es refer-
ma en tots els textos dels ponents des del segle xix, quan sorgeix el primer projecte ambiciós de recu-
peració de la llengua i la literatura catalanes a través de la Renaixença, fins a les acaballes del segle pas-
sat passant pel Modernisme, el Noucentisme i els anys vint i trenta. El llibre és un complement, un pas
més enllà, a altres treballs previs, tot i que fets des del prisma de la historiografia, com els realitzats –o
coordinats– pel professor Jordi Casassas i Ymbert, Els intel.lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975)
(1999), o els del professor Joan Lluís Marfany, autor de La cultura del catalanisme (1995), que inci-
deixen en la relació entre cultura i política i de com el relat del catalanisme és fixat i propagat pels plo-
mífers arrenglerats amb la causa catalanista o simplement, ideologia al marge, perquè se sentien com-
promesos amb el país i la seva cultura. Sense bandejar Intel.lectuals, cultura i poder (1998) de Jordi
Castellanos, centrat en les personalitats de Gaudí, Massó i Torrents, Ramon D. Perés, Eugeni d’Ors o
Josep Pijoan, per citar alguns noms. Fora de Catalunya en destaquen d’altres, en clau més general i glo-
bal, com The modern mind: an intellectual history of the 20th century (2001) de Peter Watson, traduï-
da al castellà com a Historia intelectual del siglo XX (2002).
Debatre sobre la figura de l’escriptor i la seva projecció social situa l’investigador en un cruïlla
d’interessos que transcendeix la literatura per endinsar-se en diversos camps afins i, alhora, comple-
mentaris: la història, la sociologia, la política, la filosofia, la història de l’art o l’antropologia que con-
flueixen en un terreny molt abonat els últims anys com és la història cultural. El congrés va servir per
fixar les pautes que des del segle xix han anat definint la figura de l’escriptor contemporani. Marfany,
PANYELLA: LA PROJECCIÓ SOCIAL DE L’ESCRIPTOR EN LA LITERATURA CATALANA 541
021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 541
en la seva ponència, s’interroga sobre què és culturalment i literàriament la Renaixença i fa una anàlisi
sociològica dels escriptors. I parla de «joventut estudiosa», jovent amb inquietuds culturals i intel.lec-
tuals que tenen interès per la política. Rebutgen l’amateurisme literari i volen publicar, malgrat que el
que publiquen, segons Marfany, no es mou de l’«academicisme provincial». Davant de la impossibili-
tat de la professionalització real, molts d’aquest cerquen la subsistència en la política o sota l’aixopluc
de la burgesia industrial, com farà Aribau. Durant el segle xix, i com assenyala Josep Fradera, s’esta-
bleixen les primeres lluites pel domini del poder simbòlic, és a dir, l’hegemonia cultural. Però també es
formulen les característiques bàsiques que ha de tenir una cultura i la funció que jugaran els intel.lec-
tuals. En el cas català és especialment significatiu perquè, molt abans però sobretot durant el segle xix,
anirà prenent volada el binomi Catalunya-Espanya com a contraposició de dues realitats polítiques i
culturals que generarà un ric debat que portarà al naixement del catalanisme (nacionalisme) polític i a
la creació del primer grup d’intel.lectuals modernistes a l’entorn de la revista L’Avenç. En aquests anys,
i emprant l’expressió del professor Jordi Castellanos, hi ha una tensió entre nacionalisme i modernis-
me, una correlació de forces entre la política i la cultura. El discurs de caire polític és teixit, en aquests
anys per Balmes, Pi i Margall i Almirall i, en l’esfera literària, sobresurten els noms de Guimerà i Ver-
daguer autors d’una obra carregada d’implicacions ideològiques i simbòliques. Tots ells tenen en comú
la voluntat de fer aportacions en el terreny ideològic i estètic per fer avançar la societat en què viuen. El
punt de partida del projecte estètic i ideològic modernista és canviar la mentalitat col.lectiva, els refe-
rents cohesionadors de la societat i, sobretot, situar l’art i la literatura en els espais d’influència i reco-
neixement tal i com feien els països avançats del moment.
Aquesta connexió entre la pràctica de l’escriptura literària i el compromís polític amb el catalanis-
me; les dificultats de professionalització o la lleialtat personal d’optar pel català com a llengua literària
i de cultura per forjar un mercat literari normal i rendible són unes constants que s’han anat repetint des
del Modernisme i que comparteixen, en gran part, el gruix d’escriptors analitzats a través de les diver-
ses ponències. Referent a la imbricació de literatura i plantejament estètic i polític durant la Renaixença,
i especialment en el Modernisme, el teatre es convertirà en una plataforma des de la qual es difondrà
ideari polític. Com es pot apreciar en la comunicació de Joan Rocamora sobre Rossend Arús o la de Mi-
quel M. Gibert sobre Ribot i Fontserè i Mañé i Flaquer. Però, a banda del teatre, els escriptors catalans
també han emprat editorials, diaris i revistes com a plataformes complementàries per difondre obra i
idees. En aquesta direcció val la pena de recordar el projecte de La Ilustració Catalana endegat per
Francesc Matheu el 1903, adreçada a un públic burgès amb interessos culturals i receptiu a les idees del
catalanisme emergent, com molt bé explica Margarida Casacuberta. Un altre exemple és el de la revis-
ta Joventut, d’òrbita regeneracionista, i que s’erigí en òrgan del catalanisme republicà i on col.laborà ac-
tivament Pompeu Gener, com detalla Joaquim Espinós. I des del darrer terç del segle xx fins avui, l’in-
tel.lectual engatjat –si se’m permet parlar en aquests termes– sembla que es revela, com assenyala
Agnès Toda, en forma de compositor i/o cantautor musical, si més no aquesta és la tesi abordada en la
seva comunicació sobre Francesc Ribera («Titot»), l’ànima de l’extinta banda bergadana Brams. En de-
finitiva, una comunicació que vol mostrar la reactualització o les noves formes que pren la intel.lectua-
litat per adaptar-se als nous temps i arribar a un públic ampli en el qual poder influir i crear un corrent
de pensament, en aquest cas, de compromís amb la terra, la llibertat i un món millor.
Totes les aportacions fetes en el congrés són molt ben rebudes perquè contribueixen a explorar lí-
nies de recerca noves i transversals que ajuden a connectar un tema com la projecció social de l’escrip-
tor amb els diversos àmbits de les humanitats. Aquest volum ajudarà a entendre millor la figura cabdal
de l’escriptor, com a motor creatiu de la literatura catalana i del pensament estètic, que ha fet de la lite-
ratura un referent intel.lectual de primer nivell en cada època històrica.
Jaume Ferrer i Puig
Universitat Autònoma de Barcelona
JAUME FERRER I PUIG542
021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 542


Panyella, Ramon (ed.) (2007): La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània. Actes del Congrés Internacional «La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània». Barcelona/Bellaterra, 26, 27

Panyella, Ramon (ed.) (2007): La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània. Actes del Congrés Internacional «La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània». Barcelona/Bellaterra, 26, 27

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert