Santandreu, Mª Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA MÚSICA A LES FESTES DE LA VlLA DE BAGA 
(BERGUEDA) DURANT L'EDAT MITJANA 
M. Dolors Santandreu i Soler 
El concixemcni de la música popular -especialmcni la de iipus fesiiu i laic- és enca- 
ra moli poc aprofundii. A pari quc no ésfacil irohar suficienr documenicició al respecie. 
la veriiai és que iampoc s'han recollii i esri4diar els docrtnicnis conservars. Ma. Dolors 
Santandreu ens acosra, a través dels de la vila de Bu@. que ella ha examinar personal- 
meni. a les noiícies &&poca medieval. 
LA IMPORTANCIA DE LA 
MÚSICA POPULAR 
En parlar de musica medieval 
sempre ens vénen a la memoria el 
can1 gregoria o les grans mrnposi- 
cions polifoniques dels segles XIV i 
XV, pero quasi bé mai no pensem 
en la música que el poble tocava i 
escoltava a les festes. 
Aixo 6s degut principalrnent al 
fet que s'han estudiat les grans 
composicions musicals mnserva- 
des en la docurnentació de mones- 
tirs i catedrals, pero s'ha donat molt 
poca importancia a les noticies que 
parlen de la música que s'escoltava 
als carrers i les places de les nos- 
tres viles i pobles. 
La majoria de noticies sobre 
música popular dorrnen encara als 
nostres arxius. esperant que algu 
Mossen Joan Serra i Vilar6 fou 
vicari de Baga des del novernbre 
de 1904 fins al gener de 1906, data 
en que passa a Solsona. Fou no- 
menat per investigar els arxius de 
Baga i La Pobla de Lillet. cosa que 
féu entre el febrer de 1908 i el se- 
tembre de 1909. Posteriorment 
torna a Solsona per ordenar el 
Museu Diocesa. 
Les noticies que troba en 
aquests arxius va compilar-les en 
una obra en tres volums. IRS bara- 
nies de Pinds i Malaplana (l), de 
consulta imprescindible per a qual- 
sevol estudi sobre la historia i cos- 
tums de I'Alt Bergueda. 
El Sr. Joan Pardinilla, gran amic 
de I'anterior, fou mestre de Baga 
des de I'any 1934 fins a la data de 
la seva rnort, ocorreguda el 1976 
(amb un intewal motiva1 per la 
Guerra Civil Espanyola). El Sr. 
Joan, com I'anornenaven els baga- 
Vista general de BagA, a la val1 del Bastareny. (Arxiu DOVELLA). 
les compili i les estudii. 
Una excepci6 d'aixb que aca- 
bem de dir la constitueix la vila de 
Baga, a I'Alt Bergueda, la qual, gra- 
cies a les figures de Mn. Joan Ser- 
ra i Vilar6 i del Sr. Joan Pardinilla. 
ha vist corn les noticies del seu 
passat sortien a la llurn i eren dona- 
des a conbixer. 
nesos, dedica part de la seva vida 
a estudiar el passat de Baga i a 
donar-lo a coneixer en articles i 
conferencies. (2) 
Gracies a aquests dos estudio- 
sos es va recuperar la historia de 
Baga i avui sabem w m  va ser el 
seu passat, la seva organització 
municipal. els seus costums i festes 
i la importancia que hi tenien la rnú- 
cica i els músics. 
BAGA: 
PINZELLADES D'HISTORIA 
La vila de Baga, a I'Alt Bergue- 
da, compta en I'actualitat amb 
2.161 habitants, que viuen princi- 
palment de la mineria. el textil i els 
serveis. sector aquest ultim que 
s'ha vist potenciat per I'obertura del 
Túnel del Cadi. 
Baga és una de les viles del 
Bergueda amb més historia. Les 
seves arrels. antiquissimes. ar- 
renquen probablement de I'antiga 
c,Bacasis- dels rornans, un dels 
centres de la revolta dels bagau- 
des. El domini sarrai a la zona 
~ ~ -~ ~~ -~ -. -. 
degué ser molt poc important, puix 
sabern que el 798, sota el regnat 
de Lluis el Piadós, ja s'havia resta- 
blert el poblament cristia. La tasca 
repobladora tingué una gran relle- 
vancia, com ho demostren la gran 
quantitat d'esglésies romaniques 
edificades a la vila i les seves roda- 
lies, entre les quals cal destacar el 
cenobi de Sant Llorenc, prop de 
Baga. 
L'apogeu de la vila comenta en 
el segle XIII, quan els Pinós I'escu- 
llen corn a centre i capital de les 
seves baronies. Baga conserva en- 
cara importants restes d'aquesta 
etapa, com són part de les rnura- 
Iles, la torre de la Portella. la placa 
de les Voltes, etc. 
Les pestes del segle XIV varen 
afectar greument la vila. i durant la 
Guerra Civil Catalana (1462-72) 
Baga s'enfronta al seu senyor, el 
baró de Pinós. que havia esdevin- 
gut un dels caps de la facció nobi- 
liaria. 
En I'epoca moderna, Baga i les 
seves rodalies es convertiren en 
lloc d'origen i refugi de bandolers. 
Durant la Guerra dels Segadors 
es van patir destruccions materials 
irnportants, i 6s d'aquella epoca 
que data la ruina del Palau dels 
Pinós, que fou refet en part al llarg 
del segle XVIII. 
A finals d'aquest segle comenca 
la recuperació econornica de Baga i 
es posaren els fonaments del de- 
senvoluparnent modern de la vila: 
tallers textils, serradores. fargues, 
ramaderia i fabricació de rellotges. 
romanes i encluses. 
La Gran Guerra va tenir en la 
localitat un dels seus centres de re- 
clutament i fou ocupada pels fran- 
cesas el 1794. La invasió napoleb- 
nica i les Guerres Carlines varen 
deixar ben poc lloc a la pau fins al 
darrer quart del segle XIX. 
La rnillora de la carretera i el 
carrilet donaren noves perspectives 
a I'economia baganesa al segle XX. 
En I'actualitat Baga ha recuperat 
els seus antics Iligams amb la 
Cerdanya i 6s un dels centres de 
més futur del Bergueda. (3) 
COSTUMS i FESTES DE RAGA 
Un dels elernents més interes- 
sants descoberts per Mn. Serra i 
Vilaró en I'arxiu de Baga són les 
noticies referents als costums fes- 
tius que tenia la vila durant I'Edat 
Mitjana. 
L'organització de les festes era 
una de les tasques principals dels 
ajnsols i consellers de la vila (Baga 
pertanyia a la baronia de Pinós i 
Mataplana i els barons varen ator- 
gar-li el privilegi que els seus habi- 
tants tinguesin una organització 
municipal, la Universitat de la vila 
de Baga, els representants de la 
qual eren dos consols i quatre w n -  
sellers). 
Les festes de la vila estaven re- 
lacionades amb dos fets: la visita 
dels barons de Pinós. senyors de 
Baga i les festivitats religioses. 
Respecte a les prirneres, el ce- 
El carrer Major de Bagh. (Arxlu W V E -  
LLA). 
DOSSIER - 27 
remonial que les envoltava es troba 
documentat per primer cop I'any 
1331. amb motiu de la visita de la 
Marquesa de Pinós, senyora de la 
baronia, el dia de Sant Aparici: 
-costaren les faces e la copa 
d'argent que donam a madona 
Marchessa de Pinos, 111 libre e 
rnitja ... wstaren sogues que com- 
pram a obs de cobrir la placa amb 
draps i rames, quan madona 
vench. Vlll drs.,, 
Per a I'esdeveniment el cónsols 
tingueren cura que tothom encen- 
gués -les lanternes,>, que la vila 
estigues abastada de pa, vi. fer- 
radures i claus. i feren venir de fora 
carnissers. joglars i nfembres de 
segle~s (4). 
Una segona noticia una mica 
m& tardana, de I'any 1366, fa refe- 
rencia al costum d'engalanar els 
carrers de la vila amb grans pins: 
- w m  lo vescomte d'llla hic degués 
venir fo acon de wnsols e de wn-  
seyllers e d'altres prohomes molts 
que férem posar pins per la vila e 
posamni XXX, qui costaren 11 11s. V 
sol ... (5) 
Referent a les festivitats religio- 
ses. les més importants eren 
Nadal. La Candelera, Dijous Sant. 
La Invenci6 de Sant Esteve i, prin- 
cipalment, Corpus Christi. 
Per aquesta festivitat. els d n -  
SOIS procuraven que la custodia es- 
tigués en bon estat (el 1394 gasta- 
ren 21 SS. i 7 drs. en fer-la arreglar 
a Puigcerda), i que tothorn engala- 
nés les facanes de les cases: -Que 
tot hom /es bella sa frontera per p 
com lo Cors de Jesu-Crist devia 
anar, l'endema, per la vila- (1366). 
Molt curioses s6n algunes de les 
despeses referents a aquesta festi- 
vitat: -costaren caragols que fem 
cullir lo die de Corpus Chricti, les 
quals posaren en ICiltar ab lums, 11 
drs.. (1372) (6). 
LES FESTES 
i LA MÚSICA A BAGA 
Ja hem dit abans que una de 
les tasques que havien de dur a 
terme els a3nsols i wnsellers baga- 
necos era I'organització de les fes- 
tes. No es estrany, donw, que als 
Ilibres de comptes de la Universitat 
La plapa porxada de 
Baga. (Arxiu WVE- 
LLA). 
de Baga apareguin nombroses re- 
ferencies a músics i a les depeses 
que aquests ocasionaven. 
La noticia més antiga data de 
I'any 1289. quan en la documenta- 
ci6 apareix R. de Soler, de profes- 
si6 joglar, casat arnb la sarraina Ai- 
xona, batejada Aurernbiaix i que G. 
de Nuce havia redimit per 100 
sous. 
De I'any 1339 data la referen- 
cia: -diuen els dnsols: donam an 
Ar. Pelori, joglar, en les testes de 
Nadal, XII drs. - 
El 1347 "vengren a Baga 11 
trompadós d'Aleyt e fo awrdat per 
la universitat e per lo wnsell que% 
awras hom e que% donas cascun 
an cent sol. e, per tal w m  no eren 
ben vestits hom daguelslos vestir, e 
111 dies a la entrada de juny lo dit 
Berenguer paga a les vestadures 
dels dits trompadors XI sol .M 
De I'any 1387 daten: 
-Fo acon de cdnsols e de conse- 
yllers que haguéssem juglar de fes- 
tes de Nadal e foren En Lorenc 
Prat e En Bertran Serrador, per 
trompadors, e En Pou de Vila Sobi- 
Una mostra del folklore de I'Alt Berguedk, 
en la versio del ball cerdb. (Foto: Arxiu 
DOVELLAI 
rana, qui tocava la cornamusa, e 
donam-los V SS ... 
Per ter honor lo dia de monse- 
nyer Sant Steve. vingueren 11 minis- 
tres, de Salsona, e En Bn. Buyga. 
de Berga. e iocaren lo dia de 
mossenyor Sant Esteve e lo dia de 
Sanf Joan e demanaren que% ser- 
vissim de queucom, e lo acorf de 
dnsols e de conseyllers quee'ls do- 
nassem e donamlos 1 tlori.. 
Donam als ministres de Berga. 
de Conseyll de nostres wnseylleffi, 
qui hic foren en les testes de Nadal 
1 tlori ltem als joglars d'esia vila V 
S . r r  
Un any més tard, el 1388, tro- 
bem: 
eDijous, a IX de juny, dia de 
Corpus Christi. haguem a logar 
trompadors que fessen honor a la 
processó, e donam entre ab. 11, V s. 
VI dr. ltem donam a un joglar de 
flauta, que hic havie, qui era de 
Puigcerda 11 s. ltem donam an R. 
Celolm. juglar, 1 ss VI drs. 
Donam a Don Pau de Cerda- 
nyola, qui toca lo dia de la testa de 
nostre senyor, 11 SS. ,. 
De I'any 1391 podern Ilegir: 
-Donam al net d'En Ouerol dels 
Bachs. per tocar la cornamusa lo 
dia de Corous Christi ab acorf dels 
wr~seyllers. a menjar tot lo dia 
wsta 1 ss. 
D'acort de conseyllers, donam a 
beure al juglars qui tocaven e des- 
penerem, entre pa, vi e carn, 11 s. 1 
dr. 
Donam als juglars en la tsta de 
Nadal, per lo salari qui'ls to promes 
perla vila, Xl SS.- 
E1 1392 trobem: 
4 1  juny, donam an Johan de 
Cléra e an Lorenq, qui eren estats 
afermats per tocar en temps de 
nostres predecesors lo dia de la 
testa de Nostro Senyor, Xl s. 
Item. aquel dia mateix, donam a 
1 juglar de Ribes. qui tocA ab ells. 
IV SS. .. 
D'un any més tard, el 1393. 
daten: 
-Aguem los trompadós lo dia de 
Corpus Christi, qo és saber En Lo- 
renq Prat e En Johan de Clera. 
donam-los per lurs trebayls VI SS. 
Donam a Lorenq Prat e a don 
Ramonet e a don Martí de Oue- 
ralbs, qui iocaren les tetes de 
Nadal, XVI SS. VI drs. ,, 
El 1394 les noticies sobre rnú- 
siffi són abundants: 
-Donam an Lorenq Prat e an 
Johan de Clgra e son net d'En 
Ouerol del Bac, qui tocaren lo dia 
de Corpus Christi a la protecd per 
la vila, per los dos diesentr; tofes. 
Xllll sol. 
Item. donam aquel dia maleix a 
les ministres de Berga. qui tocaren 
tot lo dia per ter honor a la vila, XVI 
ss. VI drs. 
Item, donam an Johan de Clera 
e an Lorenq Prat e an Marfy. qui hic 
venc de Oueralps, qui tocaren les 
testes de Nadal, 111 florins,.. 
E1 1396: 
-Aguem los trompadors lo dia 
de Corpus Christi qo és saber En 
Lorenq Prat e En Johan de Clera. e 
En Johan de Cewera. donam-los 
Vlll SS. .. 
El ball popular ocupa un lloc daatacal en 
els costumr localr. (Foto: Airlu DOVE- 
DOSSIER - 29 
El 1400 trobem en la documen- 
taci6: 
-Item, donam an Joahan de 
Clera e an Lorenc Prat e an P. 
Bayet, qui tocaren lo dia de Corpus 
Chrisfi a la professd per vila, VI11 
sous. Don P. Bayet no havia corna- 
musa, menlevam-ne una d'En 
Romeu de Sera, enviam-hi don Gu- 
ranty a Sera. donam-li VI drs,.. (7) 
De totes aquestes noticies, 
podem treure'n algunes conclu- 
sions: 
En primer Iloc. veiem que apa- 
reixen tres tipus de rnúsiffi, els 
trompadors, el joglars i el ministres. 
Segons el diccionari Alcover-Moll, 
trompador 6s un sonador de trom- 
pa, instrument músic de vent: mi- 
nistre és un sonador d'instruments 
rnusicals. i joglar és un home que 
anava pels castells i les wrts dels 
senyors per les festes publiques, 
cantant, ballant, sonant instruments 
o fent jocs d'enginy o d'habilitat. 
Aixo ens suggereix una certa 
especialitzaci6; el ministre tocaria 
música instrumental cense especifi- 
caci6 d'instrument; el trompador to- 
caria únicament i exclusiva la trom- 
pa i el joglar faria sonar instru- 
ments, entonaria cancons i ballaria 
al seu so. 
Creiem pero, que, rnalgrat hi 
hagi aquestes diferencies en la do- 
cumentaci6, hem de pensar que. 
en la practica, joglars, trompadors i 
minstres feien en els segles XIV i 
XV la rnateixa feina: sonar instru- 
ments en les festes litúrgiques o lai- 
ques. 
Els instruments més wmuns 
que apareixen en la documentació 
de I'arxiu de Baga son la trompa, la 
cornamusa i la flauta. tots ells ins- 
truments de vent. 
Normalment els músiffi cobra- 
ven els seus jornals en moneda, 
pero era també costum arrelat que 
se'ls donés menjar, pa. vi i carn, 
sobretot. 
La vila de Baga. a part de pagar 
els serveis dels joglars, dels trom- 
padors i ministres. tenia cura també 
de la seva vestimenta i instrurnents. 
Als músics se'ls donava una espe- 
cie d'uniforme dels colors que re- 
presentaven la vila i que avui enca- 
ra figuren en el seu escut, el verd i 
el vermell. Els llibres de comptes 
reflecteixen les despeses que aixo 
ocasionava a la Universitat de 
Baga. De I'any 1331 trobem: 
dtem feem vestedures als trom- 
padors, lo primer dia d'agost e 
costa lo drap, foren ved e verme- 
ylles, Cllll sol. .. ltem wstaren les 
dites vestedures. de taylar e de 
wsir, VI sol. .. 
Un any més tard. el 1332, lado- 
cumentació recull: 
-Compram als trompadors VI11 
canes de drap per vestedures, e 
wsta lo drap XClX sol. per custtu- 
res, CII 01. ,. 
Del 1363 data: 
-fo awrt de nos e de nostres 
wnseyllers e de altros prohomes 
de la vila de Baga. a requesta e su- 
plicacid d'En Monich Celom, juglar, 
lo qual nos demana que7 dagués- 
sem vestir. Fo finat que li degués- 
sem fer gramanya e gonela e capa- 
rd e wmpram-li d'En Fabre 111 
canes e VI palms de drap blau e 
vermell, a for Xlll sol. e VI drs. per 
cana; fa per tot 1 sol. e VI1 drs. e 
m... Item, costa la emposicid del 
Rei, 1 sol. .. Item costa de bexar, 1 
sol. 111 diners ... Item, costa lo segell 
qui's passa a l  dit drap. 1 sol. 111 dr. .. 
Item, wstaren costures, V sol. VI 
drs. J. 
De I'any 1369 data la següent 
noticia: 
-1tem trametem En Francesch 
Pasquet a Puigcerda per comprar 
drap a les vestedures del juglar: 
foren 111 canes menys 1 palm de 
Muntpastler, qui munten per tot 111 
11s. VI1 ... ltem wsta de bexar, 1 SS ... 
Item, donam a l  dit Francesch V 
s... Item. costaren de custures V 
s.,. 
Als Ilibres de comptes apareix la 
notícia que I'any 1371 els consols 
wmpraren unes trompes que cos- 
taren 6 Iliures. (8) 
ANALISI D'UN CONTRACTE 
Un aspecte curiós. alhora que 
interessant, de les relacions entre 
la Universitat de Baga i la musica 
Baga ha sabut conservar bona par1 dels seus costums I tradicions. (Arxiu DOVELLA). 
6s el contracte que I'any 1410 sig- 
nen els consols de la vila, d'una 
part. i de I'altra. Ramon de la Tor, 
trompador de La Pobla de Lillet. 
Per aquest contracte (9) veiem 
quines eren les obligacions i els be- 
neficis que tenia el trompador ofi- 
cial de Baga. 
De les obligacions destaquem: 
- Des del dia de Sant Miquel (29 de 
setembre) de 1410 i durant 20 
anys, Ramon de la Tor fixara la 
seva residencia a Baga. 
- Servira els consols i la Universitat 
de Baga amb la seva trompa. to- 
cant a I'esgl6sia, els oficis i les 
processons. 
- Fara sonar la seva trompa en les 
quatre grans festes anyals (Nadal, 
Pasqua, etc.) i també en les de 
Sant Esteve i Sant Joan i en la 
process6 i ofici de Corpus. 
En aquestes solemnitats havia 
d'acompanyar els consols i pro- 
homs de Baga, de I'esglesia fins a 
la placa. anunciant amb el so del 
seu instwment el pas de la comiti- 
va. 
- Es compromet, en cas que els ba- 
ganesos haguessin de fer el ser- 
vei d'host i cavalcada al seu se- 
nyor, d'acompanyar-los arnb el 
seu instrument. 
- En cas d'incompliment del con- 
tracte. Ramon de la Tor s'imposa 
la multa de 50 Iliures. pagadores 
a la Universitat de la vila de Baga. 
Els principals beneficis que gau- 
dira s6n: 
- Els consols de Baga enfranquei- 
xen Ramon de la Tor de pagar les 
imposicions pecuniaries que dicti 
la Universitat de la vila, així com 
tamb6 els altres impostos (qües- 
tions i talles) que els baganesos 
havien de pagar al seu senyor. 
que en aquesta epoca era Bernat 
Galceran de Pin6s. 
- Els consols es comprometen a 
donar a Rarnon de la Tor. cada 
any el dia de Nadal. 3 canes de 
roba dels colors de la vila de 
Baga, verd i vermell. perqub es 
vestís. Dit vestit havia de constar 
de gonella, capell i calce? 
La lnstrurnanlacló Q peca fonamental Der a les festes músico-oooulars. 
~ ~ . . (Foto: Josep Brunet). 
Totes aquestes referbncies ens 
fan veure la importancia que tenia 
la música en les festes religioses i 
profanes del poble, importancia que 
veiem en la cura que hi tenien les 
autoritats de les viles i els diners 
que hi dedicaven. 
6s de desitjar que les notícies 
referents als costums populars, ja 
sigui al camp de la música o en al- 
tres aspectes, vagin essent estu- 
diades per tal de permetre veure 
w m  era la vida quotidiana dels 
nostres avantpassats. 
(3) VARIS: Cuio del Beguedo. dmbit ds 
Recarques del Berguedd, 19.95. Pdgs. 
151-157, 
(4) Jwn SERRA i VI LAR^: Les Bamnies 
de Pinds i Mofaplana. Vol. 11. Barcale 
na. 1947. Pdgs. 161-162. 
(5) op. cit. Pdg. 162. 
(6) Op. cit. Vol. 111. Barcelona. 1950 Pdg. 
321-322. 
(7) Op. cit. Vol 11. Pdg 163- 164. 
(8) Op. cit. pdg. 164-16s. 
(9) Op. cit. Pdg. 162- 163. 
NOTES 
I I 
(1) Jwn SERRA i v I U R ~ :  Les Bamnies 
de Pin6s i Ma&p&na 3 vols. Ediiwial M. Dolors Satandreu i Soler 
@almes. Earcelana ia.1~d7-sn Llicenciada en Historia Medieval. 
- -  ...-, .. 
m Francesc CABALLÉ: =& ~ardini~~a. Membre del gnip d'Historiade 
mestre i historiador de Baod. Eml núm I'Arnbit de Recerques del BerguedA 


La música a les festes de la vila de Bagà (Berguedà) durant l'Edat Mitjana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert