Torras i Serra, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS DIFERENTS PATRIMONIS HISTORICS MANRESANS 
Marc Torras i Serra 
Quan es del 
((patrimoni historie» d'una 
ciutat o d'un país, hom 
acostuma a associar a q u e s k  
mots a m b  el q u e  més 
estrictament caldria anomenar  
«patrimoni monumental». 
En aquest  article d 'o~inió ,  
I'autor e n s  par la  dels diversos 
tipus de patrimoni q u e  
engloben el patrimoni historie, 
basicament de titularitat 
pública, de la ciutat de 
seves opinions sobre q u e  
caldria fer e n  cada moment. 
Tota ciutat té el seu propi patri- 
moni histhric: mésomenys bencon- 
servat. mes o menys deixat de lama 
de Déu i dels homes. Aixl. podríem 
parlar de ciutats com Girona-Tarra- 
gona, Barcelona o Vic on s'esta tre- 
ballant. tant des dels municipis com 
des d'amplis sectors ciutadans, per 
conservar i protegu el seu imporiant 
(en quantitat i qualitat) patrimoni 
histbric, tot donant-li el ressh i la 
importancia que es mereix. 
Manresa, com lesciutatsque hem 
esmentat,tamMpodriacomptaramb 
unpatrimoni histhric importan1 (tant 
en quantitat. com en qualitat). Amb 
tot, el pas inexorable del temps i la 
descuranqa o mala fe de les perso- 
nes. ja s'ha encarregat de fer-ne des- 
aparkixer una bona part (les esglé- 
sies pbtiques del Carme, Sant Miquel 
i Sant Pere Mhtir poden ser-ne un 
clar exemple) i, pel que fa a la con- 
servaci6 i protecció del patrimoni 
que queda a la nostra ciutat, la rea- 
litat quotidiana 6s una altra ben di- 
ferent. Aixl, si bé és cert que darrera- 
ment ha comensal a desvetllar-se 
una certa prencupació ciutadana per 
a la salvaguarda del patrimoni man- 
resh. també cal dir que aquesta no 
s'ha acabat de fer ben palesa. 
De totes maneres. podem des- 
glossar el patrimoni histhric de la 
ciutat en diversos apartats. cadascun 
dels quals té mes o menys sort amb 
relació al cas que se'n fa tant per part 
de I'Ajuntament com de la mateixa 
ciutat. 
En aquest aspecte. hem de co- 
menqar per dir que. molies vegades, 
el fei que aquesi patrimoni histbric 
sigui de propieiat púhlica o de pro- 
pieiat privada 6s el factor decisiu 
perque un edifici. una pintura o una 
ohrad'artes trohin benconservats ,~ 
benahandonats. Davantd'aixb,con- 
siderem que I'actuaci6 envers la 
protecció d'aquest patrimoni hauria 
de ser la mateixa independentment 
de quina sigui la seva titularital. 
Aixl. els diversos apartats del 
pairimoni de la ciutat els pndem en- 
globar en: patrimoni monumental, 
arqueolbgic, artlstic, documental i 
fotogrific, els quals passarem a co- 
mentar tot seguit. 
Pahimoni monumental 
lnclou edificis. construccions i 
imhiis d'interes histbric o artlsiic. 
Ar;i per ara, és I'únic del qual hi  ha 
un c;ithleg fet 1';tny 1981 per enchr- 
rec de I'Ajuni;iment i que. amh el 
nom de aCatileg i Pla Especial de 
Proiecci6 del Patrimoni Histbrico- 
Arquiteclbnic i Ambiental de Man- 
resan. recull un total de cent un edi- 
ficis o construccions, i vini-i- quaire 
imhits de la ciuiat i el seu t e m e  qiie 
per la seva importfuicia arquiiecib- 
nica.artlsticao histbricacal protegir. 
Aixl. en teoria. tots els edificis. 
construccions i imhits inclosos en 
aquest catileg es trohen protegits. i 
nos'hi poi fercapaciuaci6queafecti 
la scva forma externa. Ara per ara, 
perb. I'únic resultai prictic que se 
n'ha tret han estat les plaques de 
color salm6 que hi ha penjades a les 
facanes i poca cosa més. Fins i tot. 
quan ha convingiit. no s'ha duhiat a 
treure un edifici del cathleg. tal i com 
va passar amh el cas de les Mandon- 
guercs. 
Tot iaixl. i malgral que laconfec- 
ci6 d'aquest catileg, ara per ara, no 
hagi scrvii perpocacosa mes que per 
tenir un primer Ilistat dels Ilocs 
d'interhs artfstic i histbric. aquest ja 
és prouinteressant icaldriaques'an6s 
revisan1 constantment. Aixf mateix. 
tamhé caldria que, tant per par1 
d'institucions púhliques com de pri- 
va<les. es fes efectiva d'una manera 
qu«liili;inaaquesia «proiecciónque, 
en teoria. comporta el fet d'estar 
inclbs a1 catilep: ja que. de moment, 
la majoria de les poques actuacions 
ques'hanfei a edificis. inclosos o no 
al cataleg. es deuen a ohres generals 
de remodelaci6: com s6n els casos 
dels edificis de I'Ollmpia. can Jorha 
i la torre Lluvia. D'altra handa. i com 
a exemple d'una protecci6. conser- 
vaci6 i, en certa manera. divulgacif, 
d'aquest patrimoni artlsiic i monii- 
mental fetes sohre edificis que no 
necessitaven d'una actuacif, esiruc- 
tural intema,podríem esmentx.cntre 
altres. les meriibries aciiiacions que 
comportaren els manj,unents de les 
faq'mes de ca la Buresa. I'lnstihit 
Lluls de Pepuera o la faqana de 
I'antiga banca Amús. al Passeig. 
Aqucstadmendohlemeni rnerithria. 
jaque fou la primeraaciuaci6quc es 
féu a la ciiitat en una faqana i que va 
fer que molis manresans descohris- 
sin la hellesa d'aquesta casa moder- 
nisia i les possihilitais que ofericn 
aqucstes aneteges de caras de molls 
edificis. 
Aixf mateix. i per sor1 per a la 
ciiiiat. d.urerament forqa Iocals co- 
mercial~ i de serveis ilel harri vcll de 
la ciutat han esiat remodel;iis inte- 
riorment. traient ;i la llum estriiciii- 
res conslruclives que fins llavors 
havien resial amagadcs dins de iriiirs 
Una rnoitra del patrirnoni orquifectbnic recuperat dorrerarncn~ e i  b cawi Llwib 
[bt. de I'autor/ A.H.C.M.) 
L'edifici de 6 n  Jo& E i  una bono rnosha de 
b ncvpemió del phirnoni monmenfc~f 
(fd. de I>outor/ A.H.C.M.) 
o crivans. Aquestes rehahilitacions. 
Setes amh forqa hon gust beneficien 
tan1 al coiieixcinenl i difusi6 del pa- 
triinoni de la ciiiiat com als propis 
esiahliments. als quals les arcades 
apuniades i els carrcus antics donen 
un toc d'eleghncia i prestigi. En 
aqucst sentit. sols cal esmentar la 
Sala de la Plana de I'Om o les hoti- 
giics de cal Munt, al carrrr del Bom. 
o Ruhl Casals. al carrer Nou. entre 
altres. 
Cal confiar que aquests petits 
excmples de la rehahilitaci6 i reuti- 
litzaci6 que es  pot fer del petit i gran 
patrimoni de laciutat siguin I'esper6 
que Saci que tant propictaris privats 
coin entitats píihliques prornoguin 
mes actuacions de rehahilitaci6 del 
patrimoni monumental de la ciutat 
per. aixl. poder aconseguir algun dia 
que Manresatingui un hamantic net 
i endrecai. en comptes de I'actual 
hani vell degrada1 i malmks. 
Pahimoni arqueol6gic 
Com rota ciutat d'orígens me- 
dieval~. els h'anis que formen pan 
del que havia estat I'interior de les 
antigues muralles s6n tots zones sus- 
ceptihles de posseir un importan1 
patrimoni arqueolhgic i, per tant. 
zones en les quals previament a 
qualsevol ohra, tant púhlica com pri- 
vada, s'hauria de fer una excavaci6 
arqueolhgica. La qual cosa no es 
dóna mai i, a hores d'ara. ja hauria 
d'estar regula1 per les niateixes or- 
denances municipals. tal icom passa 
a altres ciutats. 
Aixl, unmínim exemple a seguir. 
i millorar. podria ser el de les ciutats 
de Barcelona i Vic. Si mes no. hem 
pogut o b s e ~ a r c o m  en aquestes ciu- 
lats, i des de fa forqa temps, s'han 
realitzat excavacions abans de fer 
diverses obres. tant de caracter pri- 
vat com púhlic; i, fins i tot, s'hn 
donat una certa prioritat histbrico- 
arqueolhgica davant d'interessos 
urbanlstics tan primordials com ha 
esrat a Barcelona endarrerir duran! 
tres o quatre mesos les ohres de 
construcci6 d'uii apnrcarnent soter- 
ranial Plade laCatedral.Si he cscerl 
quecasos com aquests estan regulats 
per la llei. que obliga a realitzar 
sondeigs i excavacions d'urgencizi 
previes. aixh es d6na hen poques 
vegades. Aixl. malgrat que la llei hi 
ohligui. encara cal continuar apli- 
cant els adjectius d'encorni2stic i 
mentori als casos en que es com- 
pleix. Allb que hauria de ser la nor- 
ma quotidiana es, un cop mes, una 
novetat extraordinhria. D'aquest:~ 
manera. en el cas de Manresa i del 
Bages. tret de les actuacions que ha 
realitzat la Diputació de Barcelona i 
els sondeigs i excavacions prkvies a 
laconstrucci6 de I'auiopista, fins ara 
aixh no ha estar aplicai. Podem dir. 
doncs. que les excavacions del Puig 
Cwdenerde I'any 1915 foren la pri- 
mera i quasi única intervenció m- 
queolhgica previa a unaconstmcci6 
arquitecthnica o urhanfstica a Mari- 
resa. Amh posterioritat a aquesta. les 
iíniques que h'an iingut Iloc han estiit 
les del clausirede la Seu la tempra&i 
1989-1990 i les ja esmentades de 
I'autopisra. 1 aixh no precis,uneiit 
perque durant tot aquest Ilarg temps 
no s'hagin realitzat ohres públiques 
o privades sohre cdificis i solars 
d'interes arqucolhgic! 
Per aqiiesr motiii. i perpoder evi- 
tar caure constanment en el tfpic 
plany per la manca de scnsihilitai i 
les salvatjades que s'han fet en el 
passat. creiem que caldria confec- 
cionar un cathleg del patrimoni ar- 
queolbgic, semhlant al delpatrimoni 
arquiiccthnic i complementari  
d'aquesi. on es recollissin iois els 
solars i zones d'inieres arqueolbgic 
de laciutat i t e m e  de M a ~ e s a :  enlre 
altres. tot el h:im vell, lotes les 
~<mur;illesr i el Puig Mercadal (on hi 
ha zones en que cada vegada que 
s'haohert una rasa ha aparegut cerh- 
mica de tot tipus) i. moll especial- 
ment. la placa de Sant Domenec, 
sota (le la qual descansen, ni més ni 
inenys que els Sonaments d'una es- 
glésia ghtica. Fonaments quc. amh 
una mica de sort. veurem soriir a Iii 
llum i p d r a n  serestiidiats ahans que 
les excavadores triinsformin aquesta 
placaenun aprcament soterrani. 1 si 
la plaqa té interes pcrqii* s'hi amagn 
una esglésiii ghtica. iiquest interes 
s'eslén a tola I'illn (le cases qiie ocu- 
pa el Consewatori. ja que dins i sota 
els actuals e(lificis hi h;i tot iin mo- 
iiestir. la maior par1 del qiial 6s 
d'epoca medieviil. Aixl. si mai 
s'arriha a Ser I'aniiiiciadii remodelii- 
ci6 urhiinísticii de la pl i i~a de Siint 
Dotnenec de m:inera que aquestit 
afecii trimhé al Coriservaiori. iin dels 
p:issos previs tamhé hiiurh de ser el 
(I'un;i intervenci6 arqueolhgiczi que 
permeti datar i rescatar pera la his- 
thria. mitjiinpnt Sotografies.plhnols 
i dihiiixos. tot el qiie en aquests 
inoments resta amagat sota la placa i 
I'edifici. 
Aixh s'ha de Ter no només pel 
simple fet que la llei hi ohligiii. sin6 
* ' -  m - ,  3 1  ' 9 
6 b Bureso. undel<exempler mér coroaFRrticsde b reifouraciódefocone,delp&imoni monre,. 
(101. de I'ciufor/A.H.C.M.) 
perque d'una vegada per totes cal 
comenqar a ser respectu6s nmh tot el 
patrimoni que cns arriha del passat, 
esliidiant-lo i documentant-lo ahans 
que sigui destruit. i transmetre'l al 
Siitiir. 
Pahimoni artistic 
Un allre dels rics patnmonis de 
tilularitat púhlica que seculiument. i 
de manera sistemhtica. ha sohrevis- 
ciit arrnconat per I'administraci6 
manresana 6s el que caldria anome- 
nar patrimoni zutfslic. la major part 
del qual d o m  el somni dels justos. 
ohliclat :iI Museii Comarcal de 
Mzinresa. En uns momentsen que. al 
Bages i arreii de Catalunya, comen- 
ceri zi Ser-se més museus i sales 
d'exposicions qiie no pas holets. la 
ciiitat de Manresn té més de la meitat 
del seii patrimoni artlstic (le propie- 
tal milnicipal repartit enire unes 
golles de les quiils s'han fei seriyors 
elscoloms.i uns haixoson la hiimitai 
desfa la pedra dels cnpilells i de les 
cliius de  volia ghtiques fiiis ;i 
convertir-los en munts de sorra. Cal 
ser oplimistes i suposar que el pa- 
trimoni artlstic de la ciiitat de Man- 
resa que es troha en mans priviides 
esth en millors condicions de con- 
serviici6. 
Aixl. de les dues joies del Museu 
-els retaulcs harrocs de I'escola 
miinresana, i la cerhmica mediev:il 
de verd i manganPs coneguda con1 a 
<<cerhmicii manresannr-. n«més hi 
ha exposada de la pritiiern la mlniina 
part més representativa i de ines 
qiialitai. I aixh només pel prohleina 
de manca (I'un espai. del qiiiil sl que 
es <lisposa perh que no es poc1r.l 
aprofitar Sins que no es 1; dcin .' uns 
Sorjals noiis. Aixl, si alguri di;i es 
compleix aquest somni iinpossihle 
de la rehahilitaci6 i acondiciament 
de tot I'espai de que es disposii a 
I'edifici del Miiseii i Arxiu. iiquest 
gairehé es triplicnriii. i poclria esde- 
Les rnurolles medieval> formen port del 
pahimoni orqueol+gic de b ciufot. 
(&t. de I ' a u f o r / ~ . ~ . ~ . ~ . )  
venir un important centre de cultura. 
Amh tot. perb. tot aixb no es podri 
Ter fins que no es faci una despesa 
important de rehabilitació i acondi- 
ciament que, per laquantitat dezeros 
a la dreta que suposa, sempre ha 
espantat a totes les administracions 
que s'hi haurien deveure implicades. 
Tanmateix,en aquests moments s'hi 
trehalla de valent. i cal prevewe-hi 
grans millores. sempre i quan es íaci 
una forta inversió econbmica a 
I'edifici i a les partides de funcio- 
nament intem. De moment. s'espera 
I'amhadad'una inversióque semhla 
serque, inicialment. aniria destinada 
a Ter una sala on encahir els íons que 
Mestres Cahanes va donar a la ciutat 
i. m h  una mica mes de sort i diners, 
es podria acondiciar un magatzem 
per als  materials provinents 
d'excavacions arqueolbgiques: una 
deles íontsd'entrada mes importants 
que eri aquest moment 16 el Museu. 
Els altres patrimonis artlstics o 
muselsticsde Manresavandesde les 
pintures d'autors manresans que hi 
ha repitrtides pels despatxos i pas- 
sadissosde I'ediíici del'Ajunt'unent. 
fins al que scri el nou Museu de la 
T6cnic;i. passant pel Museu de la 
Scu i la Sala Mestres Cahanes o els 
retaules qtie hi ha exposals al culte 
dins la Seu. Un palrimoni que cal 
protegir i potenciar. Amh tot. perb. i 
potser comparant-ho amh alguns 
d'aqucsts altres casos. cal remarcar 
I'estat de precarietat en que es troha 
el patrimoni del Museu. 
Patnmoni documental 
Si íins ara hem parlat de tres tipus 
depairimoni que tothom,pnc omolt, 
coneix i acceptacom a tals. tot seguit 
parlarem de dos tipus de patrimonis 
coinplementaris entre si en els quals 
iiomiilment no es pensa. Es tracta 
del patrimoni documental i. com a 
suhgnip concret d'aquest. el que 
cxprcssamcnt hcin volgut anomenar 
patrimoni fotogriíic. 
Dit aixl. d'aquesta manera, tot- 
hom accepta i reconeix la gran im- 
portancia d'aquest patrimoni. i aviar 
sahri on es conserva i a quin llnc cal 
mar a consultar-lo: I'Arxiu Histbric 
de la ciutat de Manresa, I'Arxiu 
Administratiu de I'Ajuntament. 
I'Arxiu Histbric de la Seu. la hi- 
hlioteca Sarret i Arhós (de la Diputa- 
ci6) i la hihlioteca de I'ohra cullural 
de la Caixa de Pensions. 
Doncs be. aixb 6s cert, perb no- 
mes amitges, jaque qualsevol docu- 
mentació interna (factures. cones- 
pendencia. llihres de registre, hut- 
Iletins. etc.) d'una fabrica, botiga. 
entitat o famflia és susceptible amb 
el temps de ser considerada docu- 
mentació de tipus histbric que cal 
conserviv. 1. d'altra handa. i lligat a 
aixb. els arxius i hihlioteques només 
poden conservar allb que en un mo- 
ment donat els ha amhat. 1 aquest 6s 
el gran mal que. com tots els arxius. 
pateix I'Arxiu Histbric de la ciutat. 
ja que I'única documentació que hi 
entra de manera sistemiticaés la que 
provéde 1' Ajuntament. Enmoltspncs 
casos. empreses o entitats que s'han 
dissolt han dehat  la seva dncumen- 
tacióen dipbsit a I'Arxiu Histbric de 
la ciutat. El que s'acostuma a fer 6s 
vendre tota la paperassa al drapaire o 
Ilen~ar-la a les escombraries, per- 
dent-se d'aquesta manera una gran 
quantitatde fonts histbriquesde gran 
valor (histbric!. no econbmic) sensc! 
les quals mai no es podri fer una 
histbria social o econbmica de 
Manresa. 
D'altra handa. no parlarem de les 
Lo roda de cal Domingo Andieu ea un exempk del, "hesori' que encaro es poden iecuptrar anhe 
ki noshe, par& velks (fol. de Miqrrl Sabri6lA.H.C.M.) 
Aqe,b fokgmfio de I'oniic G n  Jaiba sni 
porb de fin, o quin punl pot isr impottunt sl 
patrimoni bkgraíic per nconsh i r  el, antics 
ombienh mmcisristio de deismimh indrah 
lbt. de llorers Gnnirons1A.H.C.M.) 
mancanccs d'espai. infrastmctura i 
material de 1' Arxiu. perquk nofaríem 
res mes que repetir el plany qiie ja 
hem fe1 del Muscu. 1 pel que fa als 
moltsarxiusprivats,comqueaquests 
existeixen sense que ni el seu matcix 
propietari cn sigui conscicnt. solen. 
com ja hem dit, desaparkixer m h  
molla facilitat un cop acahnda la 
seva fiinci6, acausa de nopassar a un 
arxiu púhlic. Malgrat quc hi hagi una 
Llei d'Arxius que. pnc o molt. ohli- 
gui a tcnir cura i conservar tots 
aquests fons documentals.no s'aplica 
dc manera enkrgica. i aquests fons es 
perden inexorahlement. 
Pohimoni fotogmfic 
Lligat al tema anterior. i com a 
continu;ici6, cal Ter un esment es- 
pecial del patrimoni fotografic o 
d'imatges de la ciutat. tot dient qiie 
es trobaenipalsopitjorscondicions 
qiic el paírimoni documental. ja que 
cl siiport fotogrhfic 6s molt més fe- 
hlc i mcnys resisten1 als canvis de 
icmperatura i humitai que no pas el 
normal del papcr o el pcrgaml (el 
mésresistcnt de 101s). Així. si aquests 
noes trohcnencondicionscorrectes. 
cl pas del temps va destruint a poc a 
poc tan1 els negatiiis cn vidre o 
pcl.lfcula com els positius. 1 dclsdos 
o tres arxius o col.lcccions foto- 
grhfiques de Manresa de19 quals te- 
nirn refer$ricia. I'únicauesahem aue 
referencies de terceres persones) 6s 
I'arxiu Gmisans.  una part del qual 
6s en vies de puhlicaci6 en una 
excel.lent histbria grhfica de Man- 
resa, ohra que esta tenini molt hona 
acollid~. la qual cosa d6na a enten- 
dre la gran importancia d'aquest i i-  
pus de font histbrica. Respecte al 
fons fotogr&íic de I'Arxiu Histhric 
de laciutat.uncopm6scal entonarel 
plany de la manca d'cspai. material 
i. sohrelot. pressupost. Amh tot. 
nyadadc larecuperaci6de fons folo- 
grafics i col.leccions particulars que 
puguin enriquir aquest de per si ja 
prou importani arxiu. 
Conclusió 
Com a conclusi6. doncs. podein 
vcure com aquest patrimoni hisibric 
manresa. que hcm anal desglossani 
en tots els seus difcrcnts aspectes. es 
troha en un moment d'simpasse». ja 
qiic si hé dur;int niiissa anys ha so- 
hreviscut sensc pena ni glhrixi. en 
molts casos maconat, d'uns anys 
cap en@ viu iin cert reviscolament. 
tant al sector púhlic com al privat. 1 
si he hi ha mes conscienciaci6 i re- 
coneixemenl institucional i popular 
en alguns casos (patrimoni monii- 
mental) que no pas en altres (patri- 
moni document;il). creiem que 
s'entra en una via asccndcnt que 
hcneficiarii lot aqiiest patrimoni 
histhric de Manres:~. un hencfici que 
haurA de revertir en la mateixaciulat. 
fent-la més h;ihitahle i mes digna. 
scmvre hi ha csvcrances que. amh 
una hona inversi6 econhmica. Marc Torras i Serra 
aqucsta situació pugui millorar. In- 
versi6 que haur~a  d'anar acompa- Llicciicint m Hiabrin 
6s en honcs condicions (tot i que no 
I'hem vist dircctament ni tampoc en Le> antigues postolr k m ! A  +n servir per o b ~ c o n r t ~ c c i 6  de monumenh brgo malmeso= en 
coneixem d'allrcs; nomf parlcm per ~'octmlitot Ibt. de Fototipia, de Borcebno/~.H.C.M.) 


Els diferents patrimonis històrics manresans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert