Cifuentes i Comamala, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

506 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
La darrera jornada va transcórrer a Guardamar. La recepció oficial, a càrrec de l’alcaldessa
del municipi al Saló de Plens de l’Ajuntament, es va veure ben nodrida de representants d’entitats
culturals locals: l’Associació Cultural La Gola, l’Institut d’Estudis Guardamarencs, l’Associació
Juvenil La Rata Cellarda i el Grup de Teatre Renovació. A continuació es va presentar la segona
sessió acadèmica i cultural, que va ser ocupada la major del temps per tres ponències que van tenir
com a eix vertebrador la llengua a Guardamar. Les dues primeres ho feien des del punt de vista
dialectològic (Vicent Beltran: «Les parles dels extrems meridionals del català: el Carxe i Guarda-
mar» i Joan Veny: «Com vam fer l’enquesta a Guardamar per a l’Atles Lingüístic del Domini
Català en els anys seixanta»), i la tercera, ho feia des de la perspectiva sociolingüística (Antoni
Mas: «Transmissió i revernacularització del català a Guardamar»). Aquesta última ponència, que
mostrava un futur poc esperançador per al català a Guardamar, va moure a un debat intens entre
els presents. La segona part de la sessió es va reduir a la interpretació de quatre cançons populars
a càrrec de la Rondalla Ja Plora la Nyora. Seguidament, els membres de la SF i acompanyants van
gaudir d’una ruta històrica per la localitat, organitzada per l’Oficina de Turisme de Guardamar,
que incloïa una foto de família davant el monument a la llengua catalana. La cloenda d’aquesta
última jornada es va celebrar amb un dinar a càrrec de l’Ajuntament de Guardamar, que va reunir
tots els assistents als actes guardamarencs.
La SF (i a través seu tot l’IEC) aprofita sempre aquestes jornades fora de Barcelona per a
contribuir a l’afermament de la catalanitat dels indrets visitats i per a establir llaços amb les insti-
tucions que els representen. Així, els municipis de Novelda i Guardamar, en el transcurs de l’or-
ganització de les jornades, van afegir-se a la Xarxa de Ciutats Valencianes de l’Institut Ramon
Llull (juny de 2009), i, a partir de la visita de la SF, rebran bona part del fons editorial de l’IEC
per a les seues biblioteques públiques i es beneficiaran d’algunes de les activitats culturals orga-
nitzades per l’IEC. No hi ha dubte que els beneficis d’aquestes jornades són mutus però, sobretot,
són positius per a la llengua compartida per tots els catalanoparlants.
BrauliMontoya Abat
Universitat d’Alacant
Congrés internacional sobre «Ciència i societat a la Corona d’Aragó: la vernacularitza-
ció del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l’època de Llull i Ei-
ximenis» (Barcelona, 20-22 d’octubre de 2009). – Aquest congrés internacional, organitzat per
la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), es va celebrar a la seu de la Reial
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La direcció científica va estar integrada per Anna Al-
berni (ICREA-Dept. de Filologia Catalana, UB), Lola Badia (Dept. de Filologia Catalana, UB),
Lluís Cifuentes (Dept. de Filologia Catalana, UB) i Alexander Fidora (ICREA-Dept. de Ciències
de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB). L’estudi del fenomen de la vernacularització del saber
(de la retòrica a la música, de la medicina a l’aritmètica, de la filosofia a l’astrologia) a l’Occident
llatí medieval i de les seves conseqüències lingüístiques i culturals ha emergit amb força durant els
últims vint anys en diferents disciplines històriques i filològiques, entre les quals no sempre hi ha
la comunicació desitjable. Aquesta iniciativa va reunir especialistes de diferents àrees i disciplines
(història de les llengües i de les literatures, història de la filosofia, història de la ciència, filologies
llatina, àrab i hebrea) per discutir en comú alguns aspectes centrals d’aquest fenomen a partir del
cas del català, si bé des d’una perspectiva comparada amb altres àmbits vernacles europeus i amb
el cas de l’hebreu. El congrés es va estructurar en tres blocs temàtics: 1) Les noves llengües de
comunicació científica; 2) Traducció i recepció; i 3) Ciència i filosofia en hebreu. Aquests tres
blocs van ser introduïts per aquestes quatre ponències: Michela Pereira (Università degli Studi di
021-Romanics XXXIII 04.indd 506 22/3/11 15:23:54
CRÒNICA 507
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
Siena), «Comunicare la verità: Ramon Llull e la filosofia in volgare alla fine del Duecento»; Maria
Sofia Corradini (Università degli Studi di Pisa), «La letteratura medica medievale in lingua d’oc
fra tradizione antica e Rinascimento europeo»; Michael R. McVaugh (University of North Caroli-
na at Chapel Hill), «Turning the Chirurgia of Teodorico into Catalan: the role of master Bernat de
Berriac»; i Harvey Hames (Ben Gurion University of the Negev - UAB), «Translated from Cata-
lan: looking at a fifteenth century Hebrew version of the Gospels». L’espai no permet aquí ser
exhaustiu amb la vintena de contribucions seleccionades, totes elles d’interès per als estudis romà-
nics. Convé destacar les de Jaume Mensa (UAB), «La vernacularització al català de textos bíblics,
teològics i profètics en la Confessió de Barcelona d’Arnau de Vilanova»; Antoine Calvet (investi-
gador independent, París), «Les traductions françaises et occitanes de l’œuvre alchimique du pseu-
do-Arnaud de Villeneuve (xive-xve siècles)»; Josep Maria Ruiz Simon (Universitat de Girona),
«‘Car nos ffassam aquest libre als homes lecs’: les raons de la vernacularització a l’obra de Ramon
Llull»; David Barnett (Queen Mary College, University of London), «A fifteenth-century collec-
tion of miracles of the Virgin from Barcelona Cathedral Archive»; Ilaria Zamuner (Università
degli Studi «Gabriele d’Annunzio», Chieti-Pescara), «Intorno ai volgarizzamenti italiani della
Chirurgia di Ruggero Frugardo da Parma (o da Salerno), con una nota su un manoscritto di recen-
te scoperta»; Bertha Mª Gutiérrez Rodilla (Universidad de Salamanca), «Las lenguas peninsulares
y la metalexicografía médica medieval»; Irma Taavitsainen (Helsingin Yliopisto/University of
Helsinki), «Disseminating learning: linguistic features of the commentary tradition and other lear-
ned texts in Middle English»; Sebastià Giralt (UAB), «Màgia astrològica medieval, entre el llatí i
el català»; Lluís Cabré i Montserrat Ferrer (UAB), «Els llibres de França i la cort de Joan d’Aragó
i Violant de Bar»; Jaume Riera (Arxiu de la Corona d’Aragó), «Lo Breviari de Baracan lo philòsof
en regiment d’alberch»; i Carmen Caballero (Universidad de Granada), «Las lenguas científicas de
las comunidades judías catalanas». Paral·lelament, es van presentar importants iniciatives digitals,
actualment en diferents fases d’elaboració, relatives a la sistematització i difusió de les fonts i els
estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme (DBLlull, Lola Badia), les traduccions literàries catalanes
medievals (Translat, Josep Pujol) i els textos científics i tècnics medievals en català (Sciència.cat,
Lluís Cifuentes), les dues darreres integrades en el Corpus Digital de Textos Catalans Medievals
(CODITECAM, presentat per Sadurní Martí). Al llarg de la sessió inaugural es va fer un acte re-
cordatori de l’hebraista Eduard Feliu, llavors recentment traspassat. Hi ha en fase de preparació la
publicació d’un volum col·lectiu a càrrec de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Lluís Cifuentes
IV Jornada Filològica organitzada per l’Associació d’Amics del Professor Antoni M.
Badia i Margarit, La lingüística romànica al segle xxi (Barcelona, 23 d’octubre de 2009). – La
quarta jornada dedicada al professor Badia tingué lloc el divendres 23 d’octubre de 2009 a la seu
de l’Institut d’Estudis Catalans, on ens aplegàrem una colla de col·legues, amics i estudiants, per
tal de seguir l’interessant desenvolupament de la temàtica escollida, que va versar sobre romanís-
tica, àmbit en el qual està treballant ell actualment.
L’obertura de l’acte anà a càrrec del president de la Secció Filològica, Joan Martí, el qual,
després de fer una lloança del Dr. Badia, constatà que avui dia la romanística està arraconada, dins
la globalitat en què s’ha d’incloure, mentre que va viure una gran esplendor al llarg del segle pas-
sat, i en el mateix sentit M. Teresa Cabré (UPF) es preguntà com és que els joves no s’interessen
per aquest camp d’estudi tan important.
Com ja ha esdevingut habitual, inicià la jornada el Dr. Badia i Margarit, amb la ponència «La
meva descoberta de la romanística (1949-1950)». Abans d’endinsar-s’hi, però, aclarí que aquest
021-Romanics XXXIII 04.indd 507 22/3/11 15:23:54


Congrés internacional sobre «Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis» (Barcelona, 20-22 d'octubre de 2009)

Congrés internacional sobre «Ciència i societat a la Corona d'Aragó: la vernacularització del saber i la configuració de les identitats lingüístiques europees a l'època de Llull i Eiximenis» (Barcelona, 20-22 d'octubre de 2009)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana