Carbonell i de Ballester, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENRIC HERNÀNDEZ I ROIG
(1927-2003)
Enric Hernàndez i Roig va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 7 de febrer de 1927 en una
família de classe mitjana. El seu pare era químic farmacèutic i n’heretà l’esperit científic, que,
amb l’humanístic rebut al grup escolar municipal Baixeras construït, l’any 1920 a la Via Laie-
tana, amb el llegat del famós urbanista, determinaren els seus dos interessos fonamentals: les
lletres, que el dugueren a estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, d’on sortí
llicenciat el 1954, i les ciències, que el dugueren a obtenir-hi el títol d’aparellador el 1955.
A la Facultat de Lletres s’incorporà al Front Universitari de Catalunya (FUC) clandestí:
ell i jo formàvem part de la cinquena que tenia per cap en Joan Vilà i Valentí, que havia d’es-
devenir el cap d’una escola universitària de geògrafs. Als jardins de la Universitat llegíem
«Orientacions», l’òrgan ciclostilat del FUC i assistíem a les reunions de la cinquena, habitual-
ment a casa d’en Vilà. Junts vam preparar una temptativa de destruir les banderes que els fa-
langistes del Sindicato Español Universitario (SEU) tenien preparades per a una manifestació
d’adhesió al règim franquista, que fracassà. Desconeixíem els dirigents del FUC —Josep Be-
net i Enric Casassas, entre altres— per raons de seguretat i tots dos vam votar contra la fusió
amb el Front Nacional de Catalunya que aquells dirigents ens proposaven: fou un error, cau-
sat per la falta —d’altra banda inevitable— de contacte personal amb la direcció, perquè un
dels problemes del Front Universitari era la pèrdua de militants quan deixaven la universitat.
Tanmateix, l’esperit d’aquesta organització, que ens féu sentir per primera vegada ciutadans
dels Països Catalans, no s’esvaí.
Ens retrobàvem a les lliçons clandestines dels Estudis Universitaris Catalans, als domici-
lis privats de Jordi Rubió (literatura catalana) i R. Aramon i Serra (llengua catalana), i, de la
mà del darrer, vam entrar a la secretaria general de l’I.E.C., que s’havia refugiat en un pis de
la Gran Via 600, davant mateix de l’edifici central de la Universitat: jo l’any 1946 i l’Enric un
temps després. Hi vam viure l’ambient dinàmic que s’hi respirava i hi vam conèixer figures de
primer ordre com Puig i Cadafalch, Ferran Soldevila, Eduard Fontserè, Carles Riba o F. de B.
Moll, entre moltes altres. Al costat d’Aramon adquiríem una formació lingüística i cultural
que no donava en absolut la grisa universitat d’aleshores i compartíem l’adhesió a la nostra te-
rra, amb plenitud de consciència dels Països Catalans, al mateix temps que treballàvem en la
preparació dels llibres que l’Institut continuava publicant, inclosos els Estudis Romànics:
Hernàndez i Roig publicà diverses col.laboracions en aquesta revista. Participà també en les
activitats de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, tan fecunda aquells anys. L’any 1956,
com a apèndix a la primera edició de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, amb prefaci de
Joan Coromines, publicada per Editorial Teide (anomenada «gramàtica pòstuma») fou publi-
cada una taula de l’ús de les preposicions i conjuncions elaborada per Enric Hernàndez, la qual
apareix en edicions posteriors amb algunes modificacions i sense nom d’autor.
Els rendiments econòmics del seu títol de llicenciat en filologia romànica eren molt limi-
tats: classes a l’Institut Francès, classes particulars. La seva participació en la creació de l’es-
cola Sant Gregori no tingué continuïtat. Llavors s’inclinà professionalment a exercir d’apare-
llador: primer fent càlculs de construcció per a la patent Celatyp i per a nombrosos edificis,
entre els quals sobresurt l’escola del Passeig Marítim de Barcelona; posteriorment s’ha dedi-
cat sobretot a la tasca normal d’aparellador.
Col.laborà durant anys amb el Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona,
sobretot en tasques lingüístiques i, en especial, en la terminologia de la construcció. Col.laborà
en la traducció de l’alemany al català del Tesaurus de la Construcció Findex per encàrrec del
Centre de Documentació Josep Renart; també col.laborà en la redacció d’articles sobre temes
NECROLOGIES 619
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 619
de la construcció de la GEC. Quan fou creat l’Institut de la Tecnologia de la Construcció
(ITEC), Hernàndez Roig en va rebre l’encàrrec d’un Vocabulari bàsic de la construcció. Pos-
teriorment hi va elaborar un diccionari de 3.500 mots referents a la construcció amb les defi-
nicions corresponents. Posteriorment i també a l’ITEC contribuí a l’elaboració d’un altre dic-
cionari, que comprèn la traducció a l’espanyol. Tota aquesta tasca terminològica tenia la
riquesa del seu coneixement professional directe dels mots corresponents.
Atenent tota aquesta tasca terminològica i la seva llarga relació amb la institució, l’IEC el va
nomenar vocal del Consell Supervisor del Termcat el 13 de maig de 1985. Exercí amb la seva
gran meticulositat aquesta tasca fins al 21 de febrer del 2000, quan el colpí greument la malaltia
que el dugué a la mort.
Al final de la seva vida ens havíem retrobat sovint a les oficines de l’IEC i en d’altres ban-
des. Havia reprès la preocupació política de la seva joventut i sol.licità l’ingrés a ERC, fet efec-
tiu el 4 de maig de 1998. En fou militant fins al 13 de desembre de 2003 en què la mort s’en-
dugué el lingüista acurat, el professional competent i l’amic, ple d’humanitat i sentit de
l’humor. Que reposi en pau.
Jordi CARBONELL
Institut d’Estudis Catalans
ALBERT PORQUERAS-MAYO
(1930-2003)
IN MEMORIAM
La mort inesperada del Professor Albert Porqueras-Mayo ens ha deixat orfes a tots. La seva
visió i dedicació no només fou fonamental a l’hora de la fundació de la NACS (Associació Nor-
damericana d’Estudis Catalans) sinó que fou essencial quant al desenvolupament i continuada
presència dels estudis catalans arreu dels Estats Units d’Amèrica, on va ensenyar literatura cata-
lana i castellana a la Universitat de Missouri (1960-1968) i a la Universitat d’Illinois a Urbana-
Champaign (1969-2000). Abans d’arribar a Amèrica, Albert Porqueras-Mayo havia ensenyat
també a Alemanya, a la Universitat de Bonn (1954) i a la Universitat d’Hamburg (1955-1958).
Albert Porqueras-Mayo va néixer a Lleida en el si d’una familia benestant de metges re-
coneguts. Aviat va desenvolupar el gust per l’art i la literatura, fet que el dugué a cursar estu-
dis filològics a Barcelona i a Madrid, ciutat aquesta on va docotorar-se en filologia romànica
l’any 1954 de la mà d’intel.lectuals del calibre de Dámaso Alonso. Fou durant els seus anys
d’estudiant a Barcelona quan l’Albert Porqueras-Mayo solia assistir a les tertúlies literàries al
voltant de la figura cimera de Carles Riba, un dels millors poetes contemporanis catalans, les
traduccions al català del grec i llatí clàssics del qual havien de convertir-se aviat en autèntic
punt de referència cultural de tota una generació. El jove “lletraferit” de Lleida va veure en
l’extraordinària capacitat que tenia Riba de fondre l’erudició acadèmica amb la creativitat li-
terària un model a partir del qual modelar la seva pròpia carrera.
Com ho feren la majoria d’hispanistes de la seva generació, Albert Porqueras-Mayo va
dedicar una part considerable de les seves tasques acadèmiques a l’estudi de la literatura cas-
tellana. Aquesta dedicació va incloure tres grans especialitats. La primera el dugué a la in-
vestigació del pròleg, el qual Porqueras-Mayo alliberà de la seva marginació crítica bo i trac-
tant-lo com un autèntic gènere literari. En conjunt, foren quatre els volums dedicats a aquest
important aspecte de la seva investigació literària: El prólogo como género literario (1967), El
NECROLOGIES620
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 620


Enric Hernàndez i Roig (1927-2003)

Hemeroteca Cientifica Catalana

ENRIC HERNÀNDEZ I ROIG(1927-2003)Enric Hernàndez i Roig va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 7 de febrer de 1927 en unafamília de classe mitjana. El seu pare era químic farmacèutic i n’heretà l’esperit científic, que,amb l’humanístic rebut al grup escolar municipal Baixeras construït, l’any 1920 a la Via Laie-tana, amb el llegat del famós urbanista, determinaren els seus dos interessos fonamentals: leslletres, que el dugueren a estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, d’on sortíllicenciat el 1954, i les ciències, que el dugueren a obtenir-hi el títol d’aparellador el 1955.A la Facultat de Lletres s’incorporà al Front Universitari de Catalunya (FUC) clandestí:ell i jo formàvem part de la cinquena que tenia per cap en Joan Vilà i Valentí, que havia d’es-devenir el cap d’una escola universitària de geògrafs. Als jardins de la Universitat llegíem«Orientacions», l’òrgan ciclostilat del FUC i assistíem a les reunions de la cinquena, habitual-ment a casa d’en Vilà. Junts vam preparar una temptativa de destruir les banderes que els fa-langistes del Sindicato Español Universitario (SEU) tenien preparades per a una manifestaciód’adhesió al règim franquista, que fracassà. Desconeixíem els dirigents del FUC —Josep Be-net i Enric Casassas, entre altres— per raons de seguretat i tots dos vam votar contra la fusióamb el Front Nacional de Catalunya que aquells dirigents ens proposaven: fou un error, cau-sat per la falta —d’altra banda inevitable— de contacte personal amb la direcció, perquè undels problemes del Front Universitari era la pèrdua de militants quan deixaven la universitat.Tanmateix, l’esperit d’aquesta organització, que ens féu sentir per primera vegada ciutadansdels Països Catalans, no s’esvaí.Ens retrobàvem a les lliçons clandestines dels Estudis Universitaris Catalans, als domici-lis privats de Jordi Rubió (literatura catalana) i R. Aramon i Serra (llengua catalana), i, de lamà del darrer, vam entrar a la secretaria general de l’I.E.C., que s’havia refugiat en un pis dela Gran Via 600, davant mateix de l’edifici central de la Universitat: jo l’any 1946 i l’Enric untemps després. Hi vam viure l’ambient dinàmic que s’hi respirava i hi vam conèixer figures deprimer ordre com Puig i Cadafalch, Ferran Soldevila, Eduard Fontserè, Carles Riba o F. de B.Moll, entre moltes altres. Al costat d’Aramon adquiríem una formació lingüística i culturalque no donava en absolut la grisa universitat d’aleshores i compartíem l’adhesió a la nostra te-rra, amb plenitud de consciència dels Països Catalans, al mateix temps que treballàvem en lapreparació dels llibres que l’Institut continuava publicant, inclosos els Estudis Romànics:Hernàndez i Roig publicà diverses col.laboracions en aquesta revista. Participà també en lesactivitats de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, tan fecunda aquells anys. L’any 1956,com a apèndix a la primera edició de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, amb prefaci deJoan Coromines, publicada per Editorial Teide (anomenada «gramàtica pòstuma») fou publi-cada una taula de l’ús de les preposicions i conjuncions elaborada per Enric Hernàndez, la qualapareix en edicions posteriors amb algunes modificacions i sense nom d’autor.Els rendiments econòmics del seu títol de llicenciat en filologia romànica eren molt limi-tats: classes a l’Institut Francès, classes particulars. La seva participació en la creació de l’es-cola Sant Gregori no tingué continuïtat. Llavors s’inclinà professionalment a exercir d’apare-llador: primer fent càlculs de construcció per a la patent Celatyp i per a nombrosos edificis,entre els quals sobresurt l’escola del Passeig Marítim de Barcelona; posteriorment s’ha dedi-cat sobretot a la tasca normal d’aparellador.Col.laborà durant anys amb el Col.legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona,sobretot en tasques lingüístiques i, en especial, en la terminologia de la construcció. Col.laboràen la traducció de l’alemany al català del Tesaurus de la Construcció Findex per encàrrec delCentre de Documentació Josep Renart; també col.laborà en la redacció d’articles sobre temesNECROLOGIES 619ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 619de la construcció de la GEC. Quan fou creat l’Institut de la Tecnologia de la Construcció(ITEC), Hernàndez Roig en va rebre l’encàrrec d’un Vocabulari bàsic de la construcció. Pos-teriorment hi va elaborar un diccionari de 3.500 mots referents a la construcció amb les defi-nicions corresponents. Posteriorment i també a l’ITEC contribuí a l’elaboració d’un altre dic-cionari, que comprèn la traducció a l’espanyol. Tota aquesta tasca terminològica tenia lariquesa del seu coneixement professional directe dels mots corresponents.Atenent tota aquesta tasca terminològica i la seva llarga relació amb la institució, l’IEC el vanomenar vocal del Consell Supervisor del Termcat el 13 de maig de 1985. Exercí amb la sevagran meticulositat aquesta tasca fins al 21 de febrer del 2000, quan el colpí greument la malaltiaque el dugué a la mort.Al final de la seva vida ens havíem retrobat sovint a les oficines de l’IEC i en d’altres ban-des. Havia reprès la preocupació política de la seva joventut i sol.licità l’ingrés a ERC, fet efec-tiu el 4 de maig de 1998. En fou militant fins al 13 de desembre de 2003 en què la mort s’en-dugué el lingüista acurat, el professional competent i l’amic, ple d’humanitat i sentit del’humor. Que reposi en pau.Jordi CARBONELLInstitut d’Estudis CatalansALBERT PORQUERAS-MAYO(1930-2003)IN MEMORIAMLa mort inesperada del Professor Albert Porqueras-Mayo ens ha deixat orfes a tots. La sevavisió i dedicació no només fou fonamental a l’hora de la fundació de la NACS (Associació Nor-damericana d’Estudis Catalans) sinó que fou essencial quant al desenvolupament i continuadapresència dels estudis catalans arreu dels Estats Units d’Amèrica, on va ensenyar literatura cata-lana i castellana a la Universitat de Missouri (1960-1968) i a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (1969-2000). Abans d’arribar a Amèrica, Albert Porqueras-Mayo havia ensenyattambé a Alemanya, a la Universitat de Bonn (1954) i a la Universitat d’Hamburg (1955-1958).Albert Porqueras-Mayo va néixer a Lleida en el si d’una familia benestant de metges re-coneguts. Aviat va desenvolupar el gust per l’art i la literatura, fet que el dugué a cursar estu-dis filològics a Barcelona i a Madrid, ciutat aquesta on va docotorar-se en filologia romànical’any 1954 de la mà d’intel.lectuals del calibre de Dámaso Alonso. Fou durant els seus anysd’estudiant a Barcelona quan l’Albert Porqueras-Mayo solia assistir a les tertúlies literàries alvoltant de la figura cimera de Carles Riba, un dels millors poetes contemporanis catalans, lestraduccions al català del grec i llatí clàssics del qual havien de convertir-se aviat en autènticpunt de referència cultural de tota una generació. El jove “lletraferit” de Lleida va veure enl’extraordinària capacitat que tenia Riba de fondre l’erudició acadèmica amb la creativitat li-terària un model a partir del qual modelar la seva pròpia carrera.Com ho feren la majoria d’hispanistes de la seva generació, Albert Porqueras-Mayo vadedicar una part considerable de les seves tasques acadèmiques a l’estudi de la literatura cas-tellana. Aquesta dedicació va incloure tres grans especialitats. La primera el dugué a la in-vestigació del pròleg, el qual Porqueras-Mayo alliberà de la seva marginació crítica bo i trac-tant-lo com un autèntic gènere literari. En conjunt, foren quatre els volums dedicats a aquestimportant aspecte de la seva investigació literària: El prólogo como género literario (1967), ElNECROLOGIES620ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 620

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39537/39439

Enric Hernàndez i Roig (1927-2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana