Furió, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464
DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113
CORRESPONDÈNCIA DE JOAN FUSTER
Antoni Furió
Universitat de València
L’arxiu Joan Fuster, a Sueca, conserva més de vint mil cartes de i a l’escriptor. Fins
i tot si alguns milers corresponen a notes breus, targetes o telegrames de solidaritat arran
dels dos atemptats amb bomba que va sofrir el 1978 i el 1981, durant els anys de plom
de la transició, o de condolença per la seva mort, encara en són molts milers més les que
tenen a veure amb la correspondència “normal” d’un intel·lectual —cartes intercanviades
amb d’altres escriptors, editors, amics, coneguts i gent del món del llibre i de la cultura
en general— i ens il·luminen sobre diversos aspectes de la seva biografia, escassament
perceptibles en la seva obra literària. Fuster podia ser partidari d’una història social de la
llengua i la cultura, d’anar més enllà de l’obra en ella mateixa, d’indagar també en la
seva història externa —des de les circumstàncies biogràfiques de l’autor als grups soci-
als que constituïren els seus primers lectors, els seus destinataris immediats—, per a
entendre-la millor, més enllà dels seus mèrits estrictament literaris, i entendre el món en
què va ser produïda. Tant si es tractava dels poetes i novel·listes de l’Edat Mitjana i el
Renaixement, com de Joaquim Ruyra (i el seu dissortat matrimoni) o Josep Pla. Però pel
que fa a la seva pròpia vida, o, si més no, a la de naturalesa més privada, íntima, Fuster
era zelosament discret, reservat, tant a la seva obra com a la seva correspondència (per a
gran frustració de la premsa local, decebuda de no trobar matèria d’escàndol en els vo-
lums ja publicats). De fet, ni tan sols l’apunt biogràfic de la sèrie Homenots que li dedica
Pla —en gran part, escrit o suggerit pel mateix Fuster— arriba realment a penetrar la
seva “biografia” i es queda als afores, en la closca defensiva, impenetrable, de l’home
públic, de l’intel·lectual compromès.
Si tenim en compte que les cartes conservades a Sueca són només les que va rebre al
llarg de la seva vida i una part només de les que va enviar —les que, per un motiu o un
altre, considerava de suficient interès per a traure’n còpia i conservar-la al seu arxiu—, i
que la majoria de les escrites i enviades per ell hem de buscar-les en altres arxius personals
o públics, podem estar segurs que el seu nombre total—que ningú encara no ha calculat—
sobrepassa amb escreix la xifra avançada més amunt. Per desgràcia, no tots els destinata-
ris conservaven les cartes que rebien ni eren conscients que la seva desaparició pogués
originar cap pèrdua per a la història literària o, més modestament, per a la història de la
cultura catalana. No és el cas de Fuster, que, a més d’escriure uns quants centenars de
cartes a l’any els anys de més intensa producció epistolar —els anys cinquanta i seixanta,
021-Romanics XXXIV 03.indd 461 01/03/12 13:08
462 ANTONI FURIÓ
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464
DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113
quan ell en tenia trenta i quaranta—, en portava un registre escrupolós, les ordenava, les
classificava i les guardava en carpetes en un arxivador que anà assolint amb el temps di-
mensions desmesurades. Fuster sabia —i volia— que es publicarien les seves cartes —hi
fa al·lusió en alguna d’elles—, i en facilità la tasca als futurs editors. Totes? O només
aquelles que tinguessin algun interès literari o documental? L’escriptor no deixà res dit o
escrit al respecte, i encara que ho hagués fet, no hauria estat més que un criteri a tenir en
compte. No l’únic i definitiu. Definitiu hagués estat si les hagués destruïdes o extraviades.
Una possible opció, segurament la més respectuosa amb la dimensió literària de Joan
Fuster, hauria estat la d’intentar una tria, una antologia, de les millors cartes, les que
testimoniegen que Fuster continua sent un gran escriptor, exigent amb les paraules, amb
el llenguatge, amb les idees, fins i tot quan escriu cartes —enteses com una prolongació
de l’article o de l’entrada del diari i adreçades no sols al destinatari immediat sinó a
eventuals futurs lectors—, o les que aporten alguna informació de gran interès per a la
història literària. Amb un, dos o tres volums, n’hi hauria hagut prou. Però qui fa la tria?
I amb quins criteris? I, per altra banda, Fuster, que és primer de tot un escriptor, no és
sols un escriptor. No, almenys, al País Valencià. Ni probablement tampoc als Països
Catalans, un nom i un concepte que ell contribuí a difondre. Fuster és també una referèn-
cia inexcusable, central, de la nostra història recent i la seva correspondència presenta,
com a valor afegit al literari, un clar interès testimonial, documental, per a la història
política, cultural i literària de la cultura catalana. Una edició àmplia, generosa, no restric-
tiva —llevat d’aquelles cartes purament circumstancials— de la correspondència estava,
doncs, plenament justificada.
Del 1997 ençà, n’han aparegut ja dotze volums, publicats per l’editorial Tres i Qua-
tre, amb el suport de la Universitat de València, que és qui finança el treball de recerca,
transcripció i edició de les cartes a través de la Càtedra Joan Fuster. El primer,1 a cura
de Francesc Pérez Moragon, recull la correspondència de Fuster amb cinc grans noms de
la literatura catalana del segle xx: Josep Carner, Marià Manent, Carles Riba, Josep Pla,
Salvador Espriu i Llorenç Vilallonga. El segon,2 a càrrec de Santi Cortés, reprodueix la
relació epistolar amb Agustí Bartra i altres catalans exiliats a Amèrica. El tercer,3 prepa-
rat per Vicent Alonso, especialista en el personatge, se centra en la correspondència amb
Jesús Ernest Martínez Ferrando, arxiver, historiador i narrador. El quart,4 que ha estat a
cura d’Antoni Ferrando, edita les cartes amb tres filòlegs valencians: Manuel Sanchis
Guarner, Josep Giner i Germà Colón. El cinquè,5 preparat per Joan Ferrer, Josep Ferrer
1. Joan Fuster. Correspondència, 1. Carner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Villalonga, volum pre-
parat per Francesc Pérez Moragón, València, Tres i Quatre, 1997.
2. Joan Fuster. Correspondència, 2. Agustí Bartra i altres noms de l’exili americà, volum prepa-
rat per Santi Cortés, València, Tres i Quatre, 1998.
3. Joan Fuster. Correspondència, 3. Ernest Martínez Ferrando, volum preparat per Vicent Alon-
so, València, Tres i Quatre, 1999.
4. Joan Fuster. Correspondència, 4. Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colón, vo-
lum preparat per Antoni Ferrando, València, Tres i Quatre, 2000.
5. Joan Fuster. Correspondència, 5. Francesc de Borja i Aina Moll, Joan Coromines, Josep
Maria Llompart, volum preparat per Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i Marquès, Joan Ferrer i Costa,
València, Tres i Quatre, 2002.
021-Romanics XXXIV 03.indd 462 01/03/12 13:08
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464
DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113
CORRESPONDÈNCIA DE JOAN FUSTER 463
i Joan Pujades, aborda la correspondència amb Francesc de Borja i Aina Moll, amb Joan
Coromines i amb Josep Maria Llompart. El periodista Adolf Beltran s’ocupa, en el sisè6
volum, de la relació amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart. Xavier Ferré ha neces-
sitat dos volums, el setè7 i el vuitè,8 per a publicar l’extensíssima correspondència amb
Joaquim Maluquer, un dels principals contactes de Fuster a Barcelona. I també han ne-
cessitat dos volums, el novè9 i el desè,10 Josep Ballester per a editar les cartes amb Xa-
vier Casp i el grup Torre (Miquel Adlert, Santiago Bru i altres), i Josep Vicent Garcia i
Raffi, l’onzè11 i el dotze,12 per a fer el mateix amb un grup de crítics i historiadors de la
literatura: Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas).
Lliurats ja a l’editorial, a l’espera de la seva publicació, estan els volums dedicats a Max
Cahner, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas; la generació valenciana nascuda als anys
quaranta (Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Manuel Ardit, Jaume Pérez
Montaner, Luís Alpera i altres), a cura de Juli Capilla; i a Raimon i la Nova Cançó, a cura
de Rafael Xambó. I també molt avançats estan els volums sobre el valencianisme de la
postguerra (Lo Rat Penat, Carles Salvador, Nicolau Primitiu...), a cura de Faust Ripoll i
Isidre Crespo; l’escriptor Joan Sales, a cura de Vicent Olmos; i els erudits Josep Maria
de Casacuberta, Miquel Batllori, Martí de Riquer...
Tot i així —tot i el nombre de volums ja publicats i la importància i interès del seu
contingut—, no sembla que estiguem prop de la fi d’aquest gran projecte editorial. No
almenys si tenim en compte que encara queden per publicar les cartes amb escriptors,
intel·lectuals, editors, polítics i activistes com Eliseu Climent, Jordi Pujol, Josep Tarra-
dellas, Josep Lluís Albinyana, Joan Lerma, Ciprià Ciscar, Ernest Lluch, Marta Mata, el
canonge Josep Espasa, Manuel Ibáñez Escofet, Josep Maria Castellet, Carlos Barral,
Rafael Alberti, Camilo J. Cela, Dionisio Ridruejo, Pedro Laín Entralgo, Manuel de
Pedrolo, Josep Renau, Andreu Alfaro, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Matilde Sal-
vador, Miquel Dolç, Miquel Tarradell, Joan Reglà, o institucions, editorials i periòdics
com l’Abadia de Montserrat, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear,
Òmnium Cultural, Editorial Destino, Edicions 62, Curial, Tres i Quatre, La Vanguardia
o Serra d’Or, entre moltíssims noms més. Com no publicar totes aquestes cartes? Com
no posar a l’abast de l’estudiós, del crític, del lector en general tots aquests testimonis de
la vida literària, cultural i política del nostre país a la segona meitat del segle xx? Certa-
6. Joan Fuster. Correspondència, 6. Vicent Ventura, Josep Garcia Richart, volum preparat per
Adolf Bertran, València, Tres i Quatre, 2003.
7. Joan Fuster. Correspondència, 7. Joaquim Maluquer i Sostres, 1ª part, volum preparat per Xa-
vier Ferré Trill, València, Tres i Quatre, 2004.
8. Joan Fuster. Correspondència, 8. Joaquim Maluquer i Sostres, 2ª part, volum preparat per
Xavier Ferré Trill, València, Tres i Quatre, 2005.
9. Joan Fuster. Correspondència, 9. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 1ª part,
volum preparat per Josep Ballester, València, Tres i Quatre, 2006.
10. Joan Fuster. Correspondència, 10. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 2ª part,
volum preparat per Josep Ballester, València, Tres i Quatre, 2006 [2008].
11. Joan Fuster. Correspondència, 11. Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i
Joaquim Molas, 1a part, volum preparat per Josep-Vicent García i Raffi, València, Tres i Quatre, 2009.
12. Joan Fuster. Correspondència, 12. Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i
Joaquim Molas, 2a part, volum preparat per Josep-Vicent García i Raffi, València, Tres i Quatre, 2010.
021-Romanics XXXIV 03.indd 463 01/03/12 13:08
464 ANTONI FURIÓ
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464
DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113
ment, la primera i més important contribució “literària” d’un escriptor està en la seva
obra, i d’altra banda, ni tan sols la seva correspondència ens permet accedir a la seva
intimitat, la seva “privacitat”, tan zelosament guardada per Fuster. Però, d’altra banda,
les cartes són el que millor ens il·lumina, fragmentàriament i a retalls ràpids i resplen-
dents, com un llamp, sobre la vida i les relacions de l’escriptor. Com una biografia en
brut, immediata, directa des de les fonts i oberta a diverses interpretacions. Difícilment
hauria estat perdonable l’altra opció: publicar només les cartes més literàries de Fuster i
prescindir de totes les altres, les seves i les dels seus corresponsals.
021-Romanics XXXIV 03.indd 464 01/03/12 13:08


Correspondència de Joan Fuster

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113CORRESPONDÈNCIA DE JOAN FUSTERAntoni FurióUniversitat de ValènciaL’arxiu Joan Fuster, a Sueca, conserva més de vint mil cartes de i a l’escriptor. Finsi tot si alguns milers corresponen a notes breus, targetes o telegrames de solidaritat arrandels dos atemptats amb bomba que va sofrir el 1978 i el 1981, durant els anys de plomde la transició, o de condolença per la seva mort, encara en són molts milers més les quetenen a veure amb la correspondència “normal” d’un intel·lectual —cartes intercanviadesamb d’altres escriptors, editors, amics, coneguts i gent del món del llibre i de la culturaen general— i ens il·luminen sobre diversos aspectes de la seva biografia, escassamentperceptibles en la seva obra literària. Fuster podia ser partidari d’una història social de lallengua i la cultura, d’anar més enllà de l’obra en ella mateixa, d’indagar també en laseva història externa —des de les circumstàncies biogràfiques de l’autor als grups soci-als que constituïren els seus primers lectors, els seus destinataris immediats—, per aentendre-la millor, més enllà dels seus mèrits estrictament literaris, i entendre el món enquè va ser produïda. Tant si es tractava dels poetes i novel·listes de l’Edat Mitjana i elRenaixement, com de Joaquim Ruyra (i el seu dissortat matrimoni) o Josep Pla. Però pelque fa a la seva pròpia vida, o, si més no, a la de naturalesa més privada, íntima, Fusterera zelosament discret, reservat, tant a la seva obra com a la seva correspondència (per agran frustració de la premsa local, decebuda de no trobar matèria d’escàndol en els vo-lums ja publicats). De fet, ni tan sols l’apunt biogràfic de la sèrie Homenots que li dedicaPla —en gran part, escrit o suggerit pel mateix Fuster— arriba realment a penetrar laseva “biografia” i es queda als afores, en la closca defensiva, impenetrable, de l’homepúblic, de l’intel·lectual compromès.Si tenim en compte que les cartes conservades a Sueca són només les que va rebre alllarg de la seva vida i una part només de les que va enviar —les que, per un motiu o unaltre, considerava de suficient interès per a traure’n còpia i conservar-la al seu arxiu—, ique la majoria de les escrites i enviades per ell hem de buscar-les en altres arxius personalso públics, podem estar segurs que el seu nombre total—que ningú encara no ha calculat—sobrepassa amb escreix la xifra avançada més amunt. Per desgràcia, no tots els destinata-ris conservaven les cartes que rebien ni eren conscients que la seva desaparició poguésoriginar cap pèrdua per a la història literària o, més modestament, per a la història de lacultura catalana. No és el cas de Fuster, que, a més d’escriure uns quants centenars decartes a l’any els anys de més intensa producció epistolar —els anys cinquanta i seixanta,021-Romanics XXXIV 03.indd 461 01/03/12 13:08462 ANTONI FURIÓEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113quan ell en tenia trenta i quaranta—, en portava un registre escrupolós, les ordenava, lesclassificava i les guardava en carpetes en un arxivador que anà assolint amb el temps di-mensions desmesurades. Fuster sabia —i volia— que es publicarien les seves cartes —hifa al·lusió en alguna d’elles—, i en facilità la tasca als futurs editors. Totes? O nomésaquelles que tinguessin algun interès literari o documental? L’escriptor no deixà res dit oescrit al respecte, i encara que ho hagués fet, no hauria estat més que un criteri a tenir encompte. No l’únic i definitiu. Definitiu hagués estat si les hagués destruïdes o extraviades.Una possible opció, segurament la més respectuosa amb la dimensió literària de JoanFuster, hauria estat la d’intentar una tria, una antologia, de les millors cartes, les quetestimoniegen que Fuster continua sent un gran escriptor, exigent amb les paraules, ambel llenguatge, amb les idees, fins i tot quan escriu cartes —enteses com una prolongacióde l’article o de l’entrada del diari i adreçades no sols al destinatari immediat sinó aeventuals futurs lectors—, o les que aporten alguna informació de gran interès per a lahistòria literària. Amb un, dos o tres volums, n’hi hauria hagut prou. Però qui fa la tria?I amb quins criteris? I, per altra banda, Fuster, que és primer de tot un escriptor, no éssols un escriptor. No, almenys, al País Valencià. Ni probablement tampoc als PaïsosCatalans, un nom i un concepte que ell contribuí a difondre. Fuster és també una referèn-cia inexcusable, central, de la nostra història recent i la seva correspondència presenta,com a valor afegit al literari, un clar interès testimonial, documental, per a la històriapolítica, cultural i literària de la cultura catalana. Una edició àmplia, generosa, no restric-tiva —llevat d’aquelles cartes purament circumstancials— de la correspondència estava,doncs, plenament justificada.Del 1997 ençà, n’han aparegut ja dotze volums, publicats per l’editorial Tres i Qua-tre, amb el suport de la Universitat de València, que és qui finança el treball de recerca,transcripció i edició de les cartes a través de la Càtedra Joan Fuster. El primer,1 a curade Francesc Pérez Moragon, recull la correspondència de Fuster amb cinc grans noms dela literatura catalana del segle xx: Josep Carner, Marià Manent, Carles Riba, Josep Pla,Salvador Espriu i Llorenç Vilallonga. El segon,2 a càrrec de Santi Cortés, reprodueix larelació epistolar amb Agustí Bartra i altres catalans exiliats a Amèrica. El tercer,3 prepa-rat per Vicent Alonso, especialista en el personatge, se centra en la correspondència ambJesús Ernest Martínez Ferrando, arxiver, historiador i narrador. El quart,4 que ha estat acura d’Antoni Ferrando, edita les cartes amb tres filòlegs valencians: Manuel SanchisGuarner, Josep Giner i Germà Colón. El cinquè,5 preparat per Joan Ferrer, Josep Ferrer1. Joan Fuster. Correspondència, 1. Carner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Villalonga, volum pre-parat per Francesc Pérez Moragón, València, Tres i Quatre, 1997.2. Joan Fuster. Correspondència, 2. Agustí Bartra i altres noms de l’exili americà, volum prepa-rat per Santi Cortés, València, Tres i Quatre, 1998.3. Joan Fuster. Correspondència, 3. Ernest Martínez Ferrando, volum preparat per Vicent Alon-so, València, Tres i Quatre, 1999.4. Joan Fuster. Correspondència, 4. Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germà Colón, vo-lum preparat per Antoni Ferrando, València, Tres i Quatre, 2000.5. Joan Fuster. Correspondència, 5. Francesc de Borja i Aina Moll, Joan Coromines, JosepMaria Llompart, volum preparat per Josep Ferrer i Costa, Joan Pujadas i Marquès, Joan Ferrer i Costa,València, Tres i Quatre, 2002.021-Romanics XXXIV 03.indd 462 01/03/12 13:08Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113CORRESPONDÈNCIA DE JOAN FUSTER 463i Joan Pujades, aborda la correspondència amb Francesc de Borja i Aina Moll, amb JoanCoromines i amb Josep Maria Llompart. El periodista Adolf Beltran s’ocupa, en el sisè6volum, de la relació amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart. Xavier Ferré ha neces-sitat dos volums, el setè7 i el vuitè,8 per a publicar l’extensíssima correspondència ambJoaquim Maluquer, un dels principals contactes de Fuster a Barcelona. I també han ne-cessitat dos volums, el novè9 i el desè,10 Josep Ballester per a editar les cartes amb Xa-vier Casp i el grup Torre (Miquel Adlert, Santiago Bru i altres), i Josep Vicent Garcia iRaffi, l’onzè11 i el dotze,12 per a fer el mateix amb un grup de crítics i historiadors de laliteratura: Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas).Lliurats ja a l’editorial, a l’espera de la seva publicació, estan els volums dedicats a MaxCahner, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas; la generació valenciana nascuda als anysquaranta (Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Manuel Ardit, Jaume PérezMontaner, Luís Alpera i altres), a cura de Juli Capilla; i a Raimon i la Nova Cançó, a curade Rafael Xambó. I també molt avançats estan els volums sobre el valencianisme de lapostguerra (Lo Rat Penat, Carles Salvador, Nicolau Primitiu...), a cura de Faust Ripoll iIsidre Crespo; l’escriptor Joan Sales, a cura de Vicent Olmos; i els erudits Josep Mariade Casacuberta, Miquel Batllori, Martí de Riquer...Tot i així —tot i el nombre de volums ja publicats i la importància i interès del seucontingut—, no sembla que estiguem prop de la fi d’aquest gran projecte editorial. Noalmenys si tenim en compte que encara queden per publicar les cartes amb escriptors,intel·lectuals, editors, polítics i activistes com Eliseu Climent, Jordi Pujol, Josep Tarra-dellas, Josep Lluís Albinyana, Joan Lerma, Ciprià Ciscar, Ernest Lluch, Marta Mata, elcanonge Josep Espasa, Manuel Ibáñez Escofet, Josep Maria Castellet, Carlos Barral,Rafael Alberti, Camilo J. Cela, Dionisio Ridruejo, Pedro Laín Entralgo, Manuel dePedrolo, Josep Renau, Andreu Alfaro, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Matilde Sal-vador, Miquel Dolç, Miquel Tarradell, Joan Reglà, o institucions, editorials i periòdicscom l’Abadia de Montserrat, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear,Òmnium Cultural, Editorial Destino, Edicions 62, Curial, Tres i Quatre, La Vanguardiao Serra d’Or, entre moltíssims noms més. Com no publicar totes aquestes cartes? Comno posar a l’abast de l’estudiós, del crític, del lector en general tots aquests testimonis dela vida literària, cultural i política del nostre país a la segona meitat del segle xx? Certa-6. Joan Fuster. Correspondència, 6. Vicent Ventura, Josep Garcia Richart, volum preparat perAdolf Bertran, València, Tres i Quatre, 2003.7. Joan Fuster. Correspondència, 7. Joaquim Maluquer i Sostres, 1ª part, volum preparat per Xa-vier Ferré Trill, València, Tres i Quatre, 2004.8. Joan Fuster. Correspondència, 8. Joaquim Maluquer i Sostres, 2ª part, volum preparat perXavier Ferré Trill, València, Tres i Quatre, 2005.9. Joan Fuster. Correspondència, 9. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 1ª part,volum preparat per Josep Ballester, València, Tres i Quatre, 2006.10. Joan Fuster. Correspondència, 10. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 2ª part,volum preparat per Josep Ballester, València, Tres i Quatre, 2006 [2008].11. Joan Fuster. Correspondència, 11. Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent iJoaquim Molas, 1a part, volum preparat per Josep-Vicent García i Raffi, València, Tres i Quatre, 2009.12. Joan Fuster. Correspondència, 12. Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent iJoaquim Molas, 2a part, volum preparat per Josep-Vicent García i Raffi, València, Tres i Quatre, 2010.021-Romanics XXXIV 03.indd 463 01/03/12 13:08464 ANTONI FURIÓEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 461-464DOI: 10.2436 / 20.2500.01.113ment, la primera i més important contribució “literària” d’un escriptor està en la sevaobra, i d’altra banda, ni tan sols la seva correspondència ens permet accedir a la sevaintimitat, la seva “privacitat”, tan zelosament guardada per Fuster. Però, d’altra banda,les cartes són el que millor ens il·lumina, fragmentàriament i a retalls ràpids i resplen-dents, com un llamp, sobre la vida i les relacions de l’escriptor. Com una biografia enbrut, immediata, directa des de les fonts i oberta a diverses interpretacions. Difícilmenthauria estat perdonable l’altra opció: publicar només les cartes més literàries de Fuster iprescindir de totes les altres, les seves i les dels seus corresponsals.021-Romanics XXXIV 03.indd 464 01/03/12 13:08

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60863/61075

Correspondència de Joan Fuster

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana