Mas i Pla, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fu
nd
ac
ió
n 
CI
D
O
B 
- 
Ca
lle
 E
lis
ab
et
s,
 1
2 
- 
08
00
1 
Ba
rc
el
on
a,
 E
sp
añ
a 
- 
Te
l.
 (
+3
4)
 9
3 
30
2 
64
95
 -
 F
ax
. 
(+
34
) 
93
 3
02
 6
49
5 
- 
in
fo
@
ci
do
b.
or
g 
 
dCIDOB 104. 
L’or blau, gestió d’un recurs per 
compartir.
 
La Directiva Marc de l'Aigua de la UE.
Josep Mas-Pla 
La Directiva Marc
de l'Aigua de la UE
51
Els darrers anys, la necessitat de disposar d’una gestió hidrològi-
ca basada en un respecte ambiental i en un ús sostenible d’a-
quests recursos s’ha anat imposant arreu d’Europa a través d’un
seguit de directives (aigües residuals, nitrats, emissions indus-
trials, substàncies perilloses1, etc.) destinades a preservar la qua-
litat de les aigües superficials i subterrànies. No obstant això, el
fet de reconèixer la natura com un usuari més, fins i tot el pri-
mer, dels recursos hidrològics ha comportat una visió diferent en
què l’aigua no es valora només com una necessitat per a l’ús
humà i, per tant, un bé comercial, sinó que es reconeix la seva
funció ecològica, geodinàmica, social i fins i tot estètica; esdevé
així un patrimoni que cal protegir i preservar (Martínez Gil,
1997; Aguilera-Klink i Arrojo, 2004; Estevan i Naredo, 2004).
LaDirectivaMarc de l’Aigua (DMA) (Directiva 2000/60/CE) fa
referència al marc comunitari d’actuació en l’àmbit de política
d’aigües i aporta el cos legal en el qual es troba reflectida una
forma distinta de gestió de l’aigua a l’aplicada en dècades ante-
riors; aquesta consistia habitualment en satisfer la demanda sense
una valoració de les limitacions locals del recurs ni els impactes
derivats. L’aplicació de la DMA, a la qual estan obligats els Estats
Membres de la Unió Europea, es basa en promoure un consum
sostenible de l’aigua dins d’un marc legislatiu coherent, efectiu i
transparent: coherent ja que contempla el cicle integral de l’aigua,
amb totes les seves implicacions dinàmiques i ecològiques; efec-
tiu ja que obliga a la redacció de plans de gestió, revisables periò-
dicament, i obliga l’usuari a sufragar el cost de l’ús de l’aigua; i,
finalment, transparent en basar l’èxit de la normativa en la impli-
cació directa de les institucions, especialment de les més prope-
res a les situacions d’ús i degradació i fomentar la publicació dels
plans de gestió i la consulta i participació pública en la seva
redacció.
Objectius de la DMA
En termes generals, la DMA proposa un marc per a la protec-
ció de totes les aigües, ja siguin aigües superficials continen-
tals, de transició i marines, o aigües subterrànies, amb els
objectius següents:
– Prevenir el seu deteriorament addicional, protegir i millo-
rar l’estat dels ecosistemes aquàtics amb relació a les seves
necessitats hídriques;
– Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció
a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles;
– Assolir una millor protecció i una millora del medi aquàtic
amb mesures específiques de reducció progressiva d’aboca-
ments, emissions o pèrdues de substàncies perilloses prio-
ritàries, i la seva interrupció o supressió gradual;
– Assegurar la reducció progressiva de la contaminació de les
aigües subterrànies i evitar noves contaminacions;
– Contribuir a pal·liar els efectes d’inundacions i sequeres.
El concepte de sostenibilitat és l’eix principal de la gestió hidro-
lògica que proposa la DMA. El desenvolupament sostenible de
la gestió de l’aigua és un plantejament multidimensional de les
interdependències entre les variables naturals, socials i econòmi-
ques que intervenen en els diferents usos de l’aigua. Així, no es
pot entendre un desenvolupament econòmic regional que es
desentén de la preservació i millora de la integritat ecològica i
del benestar social (Kranz et al., 2004). Amb relació a les aigües
subterrànies, el Departament de Medi Ambient i Patrimoni
australià entén que un ús sostenible és aquell que, mesurat en
un marc temporal de planificació, implica un nivell de pressió
acceptable i protegeix els valors econòmics, socials i ambientals
Josep Mas-Pla Centre de Geologia i Cartografia Ambientals (GEOCAMB),
i Àrea de Geodinàmica, Departament de Ciències Ambientals,
Universitat de Girona
52
La Directiva Marc de l’Aigua de la UE
que en depenen (DEH, 2004). Kalf i Wolley (2005) emfasitzen
l’ús del balanç hidrològic com una eina bàsica en l’avaluació de
la sostenibilitat de l’explotació dels recursos hidrogeològics, tot
reconeixent que en determinats sistemes no serà possible assolir
una gestió sostenible de l’aigua.
Aspectes rellevants de la DMA
En major detall, els aspectes més rellevants de la DMA2 són:
– Avaluar l’estat hidrològic de totes les masses d’aigua mit-
jançant paràmetres quantitatius i qualitatius, i determinar
l’estat ecològic d’aquestes masses d’aigua, identificant, a
través d’indicadors, les pressions, impactes i riscs associats
que el condicionen. El concepte de massa d’aigua, com a
segmentació dels diferents elements hidrològics (rius, llacs,
aigües litorals i aqüífers) segons la possibilitat d’assolir els
objectius de la Directiva, és una de les aportacions noves de
la DMA;
– Elaborar instruments econòmics en la gestió hidrològica
basats en la recuperació de costos, i de l’estimació dels cos-
tos ambientals (externalitats a l’ús) i els costos del recurs
(relacionats amb l’escassetat), amb una política tarifària
basada en el principi de “qui contamina, paga” per fomen-
tar un ús eficient i l’estalvi;
– Promoure la participació pública en les decisions referents
a la gestió hidrològica;
– Finalment, elaborar els plans hidrològics de conca en els
quals hi consti la informació hidrològica i ecològica reque-
rida per la Directiva per a cada demarcació hidrogràfica: la
descripció de les masses d’aigua identificades i el seu estat
ecològic, els programes de mesures necessàries per assolir
els objectius ambientals esmentats, així com totes aquelles
excepcions o dificultats que no permetin el seu compli-
ment.
La DMA defineix, doncs, els mètodes, procediments i parà-
metres indicadors necessaris per caracteritzar l’estat de les
aigües i les estratègies i instruments necessaris per protegir
aquest estat i, si cal, regenerar-lo. Tot això, amb l’objectiu
final d’assolir un bon estat de l’aigua per a l’any 2015, a tra-
vés d’un calendari que, fins aquest moment, ha tingut com
a aspectes primordials la identificació de les masses d’aigua,
la descripció de les pressions i impactes sobre el medi hidro-
lògic, la determinació de les masses d’aigua que podran asso-
lir els objectius de la Directiva a través d’un sistema
d’indicadors i, finalment, el desenvolupament de programes
de control (vegeu el requadre). La conclusió d’aquest procés
de coneixement del medi hidrològic és la redacció dels plans
hidrològics de conca.
Tanmateix, es contempla la possibilitat que no totes les masses
d’aigua assoleixin el bon estat per a l’any 2015, ja sigui per
raons de capacitat tecnològica, costos desproporcionats o con-
dicions naturals que ho impedeixin. Aquestes circumstàncies
caldrà especificar-les explícitament en els plans hidrològics de
conca. La Directiva ofereix l’oportunitat de desenvolupar dos
cicles de sis anys més per a la planificació i la implementació
de les mesures adients.
Quan faltava un any per disposar dels esborranys dels plans
hidrològics de conca, la Comissió Europea informava el
Parlament de l’estat de la implementació de la DMA (COM,
2007). Aquest comunicat conclou, com a aspectes principals,
que el percentatge actual de masses d’aigua que compleixen els
requeriments de la Directiva és baix, amb les zones amb major
risc de no assolir-los ubicades en àrees densament poblades i
regions amb un ús intensiu, sovint no sostenible, de l’aigua.
No obstant això, es reconeix que la implementació de la legis-
lació precedent destinada a solucionar problemes en la quali-
tat dels recursos hídrics ha produït millores substancials on
s’han fet les inversions necessàries. El comunicat també reflec-
Calendari de la DMA
Any Fites de la Directiva
2003 Identificar les demarcacions hidrogràfiques i de les autoritats competents.
2004
Identificar les masses d’aigua, incloent les masses altament modificades.
Revisar pressions i impactes i identificar els llocs amb risc de no poder assolir els objectius de la Directiva.
Establir un catàleg d’àrees protegides.
Realitzar una anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua.
Definir el registre de punts per a la intercalibració amb altres estats.
2006
Desenvolupament de programes de control operacionals.
Publicació dels esborranys dels plans hidrològics de conca que inclouran una primera classificació de les
masses d’aigua.
2009
Conclusió dels plans hidrològics de conca i la conseqüent classificació final de l’estat ecològic de les masses
d’aigua.
Programar les mesures per a cada demarcació hidrogràfica.
2010 Establir una política tarifària de l’aigua que contribueixi als objectius ambientals.
2015 Assoliment del bon estat de les masses d’aigua.
53
La Directiva Marc de l’Aigua de la UE
teix la dificultat d’internalitzar els costos, i els aspectes econò-
mics són els que presenten una major feblesa en el desenvolu-
pament de la Directiva.
Finalment, l’informe considera que cal forçar la integració de
la DMA en altres legislacions europees amb la intenció d’in-
tervenir amb major eficiència en l’assoliment d’una gestió sos-
tenible de l’aigua, que cal promoure la investigació en l’ús dels
instruments econòmics i considerar, sense més tardança, els
efectes del canvi climàtic en la gestió hidrològica.
Notes
1. Directives 91/271/CE, 91/676/CE, 96/61/CE, i 76/464, respectivament.
2. Vegeu el text editat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
(CADS) per a una descripció de cadascun d’aquests aspectes i la seva aplicació
en el context hidrològic de Catalunya (Mas-Pla, ed., 2006).
www.gencat.net/cads/index.htm
Referències bibliogràfiques
AGUILERA-KLINK, Federico i ARROJO, Pedro (eds). “El agua en España.
Propuestas de futuro”. Colección Encuentros. No 5. (2004). Ediciones del
Oriente y del Mediterráneo.
COMISSIÓ EUROPEA Towards sustainable water management in the European
Union. First stage in the implementation of the Water Framework Directive
2000/60/EC. COM(2007) 128 final. Brussel·les, 22.3.2007.
DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT AND HERITAGE (DEH). Definition and
approach to sustainable groundwater yield. Australian National Groundwater
Committee, 2004.
www.environment.gov.au/water/publications/environmental/groundwater/annex
-a.html
ESTEVAN, Antonio i NAREDO, José Manuel. Ideas y propuestas para una nueva
política del agua en España. Ed. Bakeaz, 2004.
KALF, Frans R.P. iWOOLLEY, Donald R. “Applicability and methodology of
determining sustainable yield in ground water systems”. Hydrogeology Journal.
No.13 (2005). P. 295-312.
KRANZ, Rhonda; GASTEYER, Stephen P.; HEINTZ, H. Theodore; SHAFTER,
Ronald i STEINMAN, Alan D. “Conceptual foundations for the Sustainable Water
Resources Roundtable”. Water Resources Update. No. 127 (2004). P. 11-19.
MARTÍNEZ GIL, Francisco Javier. La Nueva Cultura del Agua en España. Ed.
Bakeaz, 1997.
MAS-PLA, Josep, (ed.). La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes,
reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. Edicions del Consell
Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS). Generalitat
de Catalunya, 2006.
Llocs web de la Directiva Marc de l’Aigua:
water.europa.eu
ec.europa.eu/environment/water/water-framework


La Directiva Marc de l'Aigua de la UE

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert