Galisteo, Pietat

Peràlvez, Mª Angeles

Tornafoch, Xavier

Zamora, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA COMUNITAT DE PREVERES DE 
STA. EULALIA DE BERGA (1.790-1.840) 
La funcio prestamista d'una institució eclesiastica 
a finals de I'Antic Regim 
I A Josep M. Torras i RíbB, pro- fessor d'Historia Moderna de la 1 
A.A.D.D. Universitat de Barcelona, perque sense el1 
aquest trebal,' no hagu6s estat 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM. L ' .  . O ~ J ~ C ~ I U  d'aquest estudi 6s 
veure en un dels seus vessants, la 
crisi de I'Antic Regim a la Catalunya 
Central.En aquest sentit el nostre 
treball s'orienta cap a un tipus de 
préstec dinerari tipicarnent feudal i 
rnajoritariament realitzat per insti- 
tucions eclesiastiques: el censal; i 
constatar la davallada d'aquest en el 
transit de ~ ' ~ n t i c  Regim a la implan- 
taci6 del sistema liberal.El rnarc cro- 
nolbgic sobre el qual ens movern 
(1790-1840) respon al fet que en 
aquest periode es posa al descobert 
la crisi del vell sistema i el seu poste- 
rior enderrocament. 
El treball consta de dos grans 
blocs temhtics: el primer intenta do- 
1 L'antic R&gim tenia uns limits i 
unes contradiccions.Alfinaidelsegle 
XVlll i principis del segle XIX, el crei- 
xement econbmic va mostrar les 
mancances del sisterna.L augrnent 
de població que vivia sobretot del 
camp, topava arnb la rnassa de terra 
amortitzada, la qual era un irnpedi- 
rnent per a I'expansió agraria: arnés. 
I'exist8ncia del r8gim senyoriai (cen- 
sos.delmes,drets senyorials ...) rnan- 
tenia bona part de la població al límit 
de la subsist&ncia. 
A Catalunya el creixement econo- 
mic tenia trets diferencials consoli- 
nar unes pinzellades generals sobre 
el marc econbrnic i socio-politic de 
I'Estat Espanyol. i el segon 8s una 
analisi. diacrbnica i sincrbnica, del 
préstec hipotecari, centrada en la 
Cornunitat de Preveres de Santa 
Eulhlia de Berga. 
La documentació sobre la qual 
hem treballat 6s. majoritafiarnent la 
dels Ilibres de protocols de I'Arxiu de 
la Corona d'Aragó, i bibliografia de 
caracter general sobre el tema.No 
vam poder accedir. pero, a I'Arxiu 
Parroquia1 de Santa Eulhlia de Berga 
per dues qüestions: primer, I'arxiu 
esta per sisternatitzar, i, segon. se'ns 
van posar traves, fins i tot. pera fer-hi 
una simple visita.És una Ilhstirna. 

1 l I 
Indumentarla tiplca de la gent de pages a prlnclpls del segle XIX. 1 
Les poques noticies que tenim de 
la Comunitat són extretes del llibre 
del prevere Ramon Huch i Guixé 
"Notes historiques de la Ciutat de 
Berga".Segons Huch, I'origen de la 
comunitat esta en elsdiferents Ilegats 
per part de la noblesa, dels gremis i 
dels fidels de la població.El benefici 
més antic és de I'any 1268 fundat per 
Pere Castro de Berga.A partir d'aqui 
trobem a la comunitat com a entitat 
jurídica. 
Al 1381 trobem les primeres orde- 
nances fetes pel senyor abat de La 
Portella, Berenguer, vicarigeneral de 
la diocesi d'Urgell al Bergueda; en 
elles estableix com havien de ser 
administrats els béiis de la Fundació 
aixi com I'eleccio dels dos procura- 
dorso administradors.Al 1389 el Bis- 
be d'urgell, Garcerand, dóna unes 
altres constitucions segons les quals 
no tots els preveres de la vila de 
Berga podien ser admesos a la 
Comunitat, tant SOIS aquells que les 
rendes de dila comunitat podien 
sustentar.Aixiel nombre de residents 
era variable i augmentava o dismi- 
nuya segons les rendes. 
La Comunitat va tenir gran impor- 
tancia fins que a comencaments del 
segle XIX "la mA desamoflitzadora 
del liberalisme la despullés in- 
iquament de sos bens i rendes" (6). 
ELS GRUPS SOCIALS QUE 
S8ENDEUTEN.-Elpréstecdineraride 
la Comunitat abastava un ample 
camp de gtups socials. Majoritaria- 
ment era I'estament pages el que 
subscrivia el deute. pero molts d'al- 
tres grups hi participen.Durant el 
periode 1790-1840 sobre 179 cen- 
sals trobem: 62 pagesos, 14 tei- 
xidors, 11 labricants de cotó, 10 pa- 
raires, 10 vidriers, 8 traginers, 7 
mestres de cases, 5 clavetaires, 5 
fusters, 5 botiguers i 42 de diversos. 
En un món eminentment agrari 
com era la zona berguedana a finals 
de I'Antic Regim, és perfectament 
raonable el predomini pages en la 
recepció del préstec, pero és signifi- 
catiu constatar la figura del fabricant 
de peces de cotó com a element 
innovador que precedira al posterior 
desenvolupament textil bergueda.Al 
1819 Andreu Coma, fabricant de 
peces de cotó. crea un censal pel 
valor de 825 Iliures: "Andreu Coma, 
fabricant de peces de coló de la vila 
de Bergaperexpedicio de llurnegoc~ 
ven iofiginalmentcrea censala favor 
de la comunitatdepreveresde santa 
Eulalia de Berga (...).Lo preu de dit 
censal és de 825 lliures moneda 
barsa a 3percentsegons novaprag- 
maticaW.(7). 
?el que fa al nombre elevat de 
vidues que s'endeuten i seguint la 
7  
línia explicativa de Josep M. Torras i 
Ribé (8), podem dir que la precaria 
situació economica de moltes vídues 
era un element que les forqava a de- 
manarelpréstec;perunaaltrabanda 
la Comunitat presentia que la seva 
evolució economica possiblement 
les portaria a una situació d'insolven- 
cia amb la qual c ' xa  el benefici de la 
Comunitat augmentava.Un exemple 
clar d'aixo ens el dóna Antbnia San- 
tandreu i Riu (vidua de Pau Santan- 
dreu, sastre). la qual havia creat 
quatre censals de 115 Iliures en total 
i, com que no pol pagar el deute, es 
veu obligada a vendre una casa (9). 
CAUSES DE L'ENDEUTA- 
MENT.-La creació dels censals per 
part dels particulars respon majorita- 
riament a deutes de tot tipus, en gen- 
eral per a cobrir necessitats 
bAsiques.Així, doncs. podem veure 
que es creen censals per un valor 
molt baix, aixo demostra la insolven- 
cia de gran quantitat de prestataris. 
Aquest endeutament sera molt 
sovintejat. democtrant aixi el marc en 
el qual ens movem: una economia en 
el llindar de la subsist~ncia. 
Pero la "original creació de cen- 
sal" no era ncmés per a pagar 
deutes.També, encara que amb 
menys freqüencia. es creava censal 
per "expedició de negoci", i també 
pera pagarcertescompres, sobretot 
bens immobles (terres i lo 
cases).Aquestes compres les feien 
Ilauradors que tot i ser propietaris es 
veien obligats a endeutar-se per a 
millorar.Un exemple d'aixb 6s el de 
MartiVinyes. pagesde La Baells,que 
crea un censal I'any 1792 de 206 Iliu- 
res i un sou a favor de la Comunitat 
pera pagar unes terres que ha com- 
pral (1 0). 
És signlicatiu tamb6 el fet que es 
crein censals per a pagar els dots 
delsfills.Aixb demostra la rellevancia 
social del dot a I'Antic RBgim. 
Respecte al que es posa per hipo- 
leca, normalmentesposavenfinques 
nístiques.Ara b6, en els casos que el 
receptor del préstec no tingui un bé 
immoble (cas dels jornalers i de mol- 
les vidues) trobem la figura de I'ava- 
lador. 
En el decenni 1790-1 799 les ope- 
racions prestataries transcorren amb 
normalitat.La Comunitat de Santa 
Eulalia crea censals (n'hem comptat 
56), cobra les pensions del censals 
(pagament definitiu del préstec) en 
nombre de 29.La Comunitat incre- 
menta el patrimoni (1 1) per la insol- 
vencia dels prestataris que havien 
subscrit censals ja feia temps i crea 
cartes de gracia, pas previ en molts 
casos a la venda total dels bens hipo- 
tecats (12). 
La normalitat en les operacionsde 
préstec dels darrers anys del segle 
XVlll es veura trasbalsada en els 
pnmenanysdel segle XIX.De 1800 a 
1809 trobem que es creen nornés 5 
censals. les Apoques disminueixen, 
de 29 a 9.En aquest periode no s'ex- 
tingueix cap deute. 
Les causes d'aquesta crisi caldra 
cercar-les en les violentes crisis de 
subsist8ncies que assolaren tot I'Es- 
tal Espanyol. més accentuades a I'in- 
terior que a la periferia.En aquesta 
conjuntura no es subscriuen censals 
Cerhmlca de meltats del segle XVlll 
que mostra un pagbs amb I'aradi 
tradicional o romana. 
perqub la Comunitat no veu clar que 
els diners li siguin retornats.No es 
faran apoques perque les dificultats 
econbmiques no hi permeten fer 
fmnt.L'únic contracte de préstec que 
es manté i augmenta sbn les cartes 
degrAcia,quede 16 en el periode an- 
terior passen a 50 en aquest 
moment.Cal recordar que aquest ti- 
pus de contracte posava al prestatari 
en una situació molí desfavorable. 
La Guerra del Franchs (1808- 
1814) col.lapsarA les operacions de 
préstec, la inestabilitat politica i la 
gran miseria regnant al Bergueda i a 
la resta del país en foren la causa. 
Després de la Guerra la Comuni- 
tal fara esforcos notables per recu- 
perar I'hegemonia que posseia en el 
campdel préstec dinerari.Les dificul- 
tats que aquesta institució eclesiasti- 
ca tindra per a cobrar les pensions 
com a conseqü8ncia de la greu sit- 
uació econbmica i també per I'expe- 
riencia de la guerra en la qual el 
prestigi de les autoritats havia quedat 
malmes per la seva nul.la o tardana 
reacció davant la invasió francesa, 
obligaran a una reducció de les pen- 
sions. 
Aixi doncs, en el periode 1815- 
1819, la transacció més irnportant 6s 
la definció de censal (que representa 
un 25,92 % del total d'operacions) 
degut a que la Cornunitat havia d'ob- 
tenir numerari facilitan1 al prestatari 
I'exencid de censals. 
En el Trienni Liberal el valor del 
préstec tornara a devallar.De 1820 a 
1824 trobarem únicament 3 censals. 
1 hpoca. 2 definicions i una sola 
venda.Sera la davallada definitiva de 
la Comunitat. 
Del 1825 al 1840 les operacions 
de préstec passaran a ser 
testimonials.En aquest periode es 
crearan 12 censals. no arriben a un 
per any.Ni la segona restauracid 
podra adrecar una situació que ja era 
irreversible. 
En resum. I'última decada del 
segle XVIII veu com la Comunitat de 
Padd &!g&&~& 
l&E-Fundacib Vives Casajuana.-Barcelona 
1976 p.112 
(9) A.C.A.  NO^. Aquer Rovira. prot 1790. 
372 
(1o)n.c.~.  NO^. Sarais, prot $792 reg. 
1049. fol 121 
(1 l)La din&ica del prbstec només pot 
dura definir o a vendre.ia venda 8s la forma 
enquelaComunitatcobraaquellscensalsque 
no s'han pogut definir. 
(12) La caria de gracia era un mntracte 
hipotecari menys favorable pel prestatai que 
el censal, ja que era a termini fix, per la qual 
cosa el prestatan es podia veure abocat a la 
perdua dels béns hipotecats a cun tennini. 
M.ANGELES PERALVEZ 
ELENA ZAMQRA 
PIETAT GALISTEO 
XAVIER TORNAFOCH 
Llicencietsen Hlstbria Contemporbnia 
Preveres de Santa Eulalia de Berga 
cornpleix unamissi6 
viva en I'ambit Bergueda.Els esdeve- 
nirnents deis primers anys del segle 
XlX, els primers intents d'instaurar el 
sistema liberal a I'Estat Espanyol, el 
canvi d'estatus ewnomic de I'esglé- 
sia, I'aparici6 de prestamistes laics 
que volen una rapida reproducció del 
capita1, marcaran definitivament e' 
dest i  economic d'aquesta vella insti- 
tuvció eclesiastica de Berga. 
NOTES 
(1) VILAR, Pierre Catalunva dins 
I'Es~anva Moderna .- Ed.62. Barce- 
lona 1975 
(2) Segons Josep Fontana, a I'Estat 
Espanyol no hi havia un mercat internariiculat 
perque existia una massa camperola al limit 
de la subsistencia ja que hi havia problemas 
de caracter estructural ocasionats perla pewi- 
venda d'estructures juridico-politiques tipi- 
ques d'Antic Regim (propietat amortitzada, 
drets senyonals, delmes etc) que impedien a 
dit camperolat mnstituir un potencial consu- 
midor de productes manufacturats. 
(3) AUTORS DIVERSOS. ¿a Economiit 
, . 
-a- 
Ed.Alianza Editorial. Banco de España.- 
Madrid 1982, 
(4) L'esglésiaestavaexemptad'impostos. 
Gran PrOPpiana de bbns amofilzat!+. freq- 
uentmentrebiadrets senyorialsperostentació 
de senyorius jurisdiccionals i sobretot rebia el 
delme; en definitiva. era un dels estaments 
privilegiats juniamentamb la noblesa, que. a 
mes d'ostentar gran poder econbmic i politic. 
ideolbgicament exercia gran influbnua sobre 
la comunitat. 
(5) FERNÁNDEZ DE PINEDO, E. Coyun- 
turay poliricaa Hisroria de Es~añgdirigida per 
Tuñón de Lara. Ed.Labor.-Barcelona 1980, 
vol,ll 
(6) HUCH GUIXE, Ramon . . .  
gues de la Cklat de O-: Bisbat de Solso- 
na, 1955 (obra posturna). p.151 
(7) Arxiu de la Corona d'Arag6; Notar¡, 
Ciareis, protomls 1819.Reg.,992. fo1.386 
(8) TORRAS I RIBÉ. Josep M. 
; econbm;ca gana famil;@ catalana de 
8 
SafmovarelHardwarelDis~ny 
Ctn. Cardona. 89 . Tcl. (93) 875 09 33 
Télcx 94627 - 08240 MANRESA 


La comunitat de preveres de Sta. Eulàlia de Berga (1790-1840). La funció prestamista d'una institució eclesiàstica a finals de l'Antic Règim

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert