Talens, Coto

Revistes Catalanes amb Accés Obert

V
IO
LÈ
N
C
IA
 D
E 
G
ÈN
ER
E
18 Nº 70-71 Estiu 1999
“La passió de
l’Aurora”
Reflexions sobre la violència de gènere
Coto Talens*
ot i els 50 anys transcorreguts des
de la primera edició del Segon sexe de
Simone de Beauvoir, el text que ens rega-
la l’autora expressa tota la seva vigència
i ens endinsa en una reflexió de completa
actualitat: la violència domèstica.
La violència contra les dones en l’àm-
bit familiar, la violència de gènere, es fona-
menta en un clar exercici de poder i domi-
nació que estableix i reforça unes rela-
cions assimètriques en les quals la
submissió, l’aïllament i el dolor apareixen,
a la dona, com a únics espais possibles.
Forma part d’una estratègia, més o
menys conscient, més o menys subtil, en
la qual l’objectiu és neutralitzar el desig i
controlar les emocions de l’altre, és a dir,
anul·lar la seva consciència subjectiva.
D’aquesta manera l’altre, en la majoria
dels casos, l’altra, acaba percebent-se
com a simple objecte, susceptible d’és-
ser posseït pel subjecte que l’enfronta.
L’abordatge del problema és complex,
existeixen factors culturals i socials que
legitimen i perpetuen aquests patrons i
sobre els quals hauríem d’actuar sense
dilació, no solament pel dolor de les
dones que en pateixen les conseqüèn-
cies, sinó per la societat en general
doncs, qualsevol gest, qualsevol acte en
el que algú se senti legitimat a utilitzar
un poder, atorgat pels seus avantpas-
sats, per malmetre físicament, psíqui-
cament i/o emocionalment la persona
que creu posseir, malmet a la vegada la
dignitat de cadascun/a de nosaltres.
Per altra banda, la privacitat de l’àm-
bit en el qual s’exerceix aquest tipus de
violència, el silenci i la tolerància social
encobreixen el problema, dificultant la
seva anàlisi i la capacitat d’intervenció.
Però existeix un altre punt de vista que
no hem d’obviar. La violència familiar,
per a limitar-se a l’àmbit de les relacions
personals, es recrea i alimenta en la inter-
subjectivitat humana propiciant, mit-
jançant la delegació que la dona fa del
seu propi poder, el manteniment d’a-
questes relacions estructurades sota el
domini i la influència de l’home i que, al
confondre’s amb la quotidianitat i desen-
volupar-se en el marc “d’allò privat”, la
mantenen en la més absoluta precarie-
tat de recursos, “impossibilitant” així la
seva reacció enfront d’aquesta situació.
El poder, en si, no és fàcil de con-
quistar, i encara menys si aquesta for-
ma de poder no connecta amb la mira-
da subjectiva amb la qual la dona, des
del seu propi desig, recrea allò que, mas-
sa vegades, és considerat com “la uto-
pia” d’unes relacions renovades.
És aquí on tornem a les paraules de
Simone de Beauvoir: “El dia que la dona
PUGUI estimar...”. El poder com a pos-
sibilitat..., el permís que ella mateixa ha
de concedir-se..., l’espai i els recursos
per a conquistar-lo...
“Solament en les penombres, en les
ombres, nia l’alliberament per
al mateix sol, d’aquell seu propi
regne que l’apresona, a ell
mateix, amb el seu propi poder”.
María Zambrano
El pensament de María, la reflexió que
ella fa de la figura de l’Aurora, ens pro-
posa el dolor com a font de coneixe-
ment... i del poder al qual s’arriba des
d’ell. Per això, és urgent iniciar el pro-
cés de desvictimització de les dones
que han sobreviscut a la violència en
qualsevol de les seves formes. Elles
integren en si mateixes els recursos
necessaris per a “renéixer” i en el tràn-
sit per aquesta passió, “la passió de
l’Aurora”, pot transcendir aquest dolor
permetent-se el procés que els torni la
identitat. Així, les dones passen de ser
objectes (d’agressió, d’assistència, d’in-
tervenció, etc.) a ser subjectes de la
seva pròpia vivència.
*Associació de Tècnics Especialistes en Investigació i
Estudis sobre la Realitat Llatinoamericana (ATELIER)
“El dia que la dona pugui estimar
amb la seva força i no amb la seva debilitat,
no per fugir de si mateixa,
sinó per retrobar-se,
no per renunciar, sinó per afirmar-se,
Aleshores, l’amor, tant per a ella
com per a l’home
serà una font de vida
i no un perill mortal”.
Simone de Beauvoir
T
La privacitat de l’àmbit en
el què s’exerceix la violència
contra les dones, el silenci i
la tolerància social
encobreixen el problema,
dificultant la seva anàlisi i
la capacitat d’intervenció
www.cidob.org
V
IO
LÈ
N
C
IA
 D
E 
G
ÈN
ER
E
19Nº 70-71 Estiu 1999
Trobem en aquest punt alguns sug-
geriments, per a aquells qui sentim la
necessitat de situar-nos enfront la
violència, que ens conviden a actuar
des del respecte i l’apreci a la singula-
ritat, a l’especificitat de les dones que
viuen i/o sobreviuen a relacions de
violència. Són els següents:
– Facilitar espais d’escolta..., l’escol-
ta mancada de judici..., l’escolta que
permet al propi subjecte començar a
percebre’s com a tal i prendre cons-
ciència dels recursos que amaga.
– Acompanyar els processos, en virtut
dels quals es propicia la recerca de l’au-
tonomia del subjecte, autonomia/”inter-
dependència”, com a ampliació d’op-
cions, capacitat per decidir..., amb la qual
s’adquireix una major força per afrontar...
unes noves relacions equitatives..., basa-
des en el respecte, l’apreci a la diversi-
tat i l’enriquiment mutu.
– Promoure grups de suport i la seva
articulació en xarxes, possibilitant l’o-
bertura dels espais de comunicació i
intercanvi d’experiències, no solament
per donar resposta a les necessitats de
comunicació d’un sector de la població
especialment sensible a l’aïllament
social, sinó també per servir de suport
a altres iniciatives de participació social
a favor de la pau, la tolerància i el res-
pecte als Drets Humans.
Podria semblar que la reflexió ens con-
dueix a pensar la recerca de la pròpia sub-
jectivitat, com a recurs/dret necessari
només per a la dona, però no és cert. Els
homes, pel seu compte, han emprès un
camí paral·lel, tal vegada amb l’esperança
que “més aviat que tard” ens estiguem
trobant amb la certesa, des de meitat de
segle anunciada per Simone de Beauvoir,
que l’amor (les relacions humanes) és una
font de vida i no un perill mortal.
Heus aquí un testimoni, “un altre pre-
sent”, que ens arriba, aquesta vegada,
del Sud:
“És cert que, (...) els homes som
criats en una cultura que alimenta que
ens sentim en el dret de fer qualsevol
cosa amb les dones. Però de la matei-
xa manera que tots som responsables
del tipus de societat que hem cons-
truït, també cadascú és responsable
dels seus actes individuals.”
Amb aquestes paraules extretes de La
Boletina (revista nicaragüenca editada
per l’organització Puntos de Encuentro),
Rubén Reyes (membre del grup Hom-
bres Contra la Violencia, Nicaragua), en
la seva carta oberta, ens aporta “una altra
mirada” envers el tema que ens ocupa.
És la mirada de l’home que no vol eludir
la responsabilitat dels seus propis actes
i, amb valentia, afronta la seva revisió i
es prepara pel canvi...
“(...) Per mi, la redempció implica, no
solament reconèixer que el mal ja està
fet i que n’he d’assumir les conse-
qüències, sinó procurar reparar el mal
de la millor manera possible. Una
manera és evitar que més persones
segueixin patint per aquesta raó (...)”
Seguint amb el seu propi text, Rubén
Reyes transcendeix el concepte de
“redempció” com a pura restauració del
mal infringit a la dona, i proposa un nou
procés de restitució de la dignitat de
tots/es. Segons les seves pròpies
paraules, “no és fàcil per a cap home
admetre que hem abusat del nostre
poder (...)”, aquest procés començaria
amb l’abolició de les relacions de domi-
ni, en una revisió constant de les acti-
tuds i valors que s’hi troben...
“(...) També sé que la redempció és
un procés que mai s’acaba. He d’ac-
tualitzar-la cada dia amb el compromís
de mai més tornar a abusar de ningú
(...) En fi, em redimeixo cada dia amb
cada acte en el qual contradic allò que
em va ensenyar el masclisme (...)”
Aquest és un exemple d’una nova
identitat masculina emergent, tan
necessària per als homes que abusen,
més o menys conscientment, del seu
poder, com per a aquells que, i també
existeixen, reclamen el seu dret a “renéi-
xer” amb una nova subjectivitat. n
Emergeix una nova
identitat masculina, tan
necessària per als homes
que abusen, més o menys
conscientment, del seu
poder, com per a aquells
que, i també existeixen,
reclamen el seu dret a
“renéixer” amb una nova
subjectivitat


"La passió de l'Aurora": reflexions sobre la violència de gènere

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert