Sallés, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

D O S S I E R  
ELS ARXIUS PARROQUIALS, 
FONT DIINFORMACI~ SOCIO-SANITARIA 
DELS NOSTRES AVANTPASSATS 
m 
1,l~iís Sallés i Planas 
Tot i que I'exploració dels Anih aqucsta con~iinicncifi vol- I'any 1983 amh la puhlicacio tlel 
registres parroquials ha estat dria donar ;i coni.iser la lini;i d'in- llihre iitul;it A.v/>e<.res sn~,;t(rr;s (/C. 
majoritariament reservada vrsti:ncifi que s ' inici i  ;i Catnliinya /'(ir-\-;u ~ I C ,  .511ir  Jo ( i~ i  C/C, LI<,;</~,. deis 
als estudis demografics, 
recentment s'ha anat perfilant 
una recerca, fins a cert punt 
complementaria de I'anterior, 
centrada en els aspectes 
sanitaris. A partir d'un estudi 
local, aquest article esdevé 
una reflexió de les possibilitats 
que permet llur buidatge 
pera una historia de la 
medicina catalana. 
doctors M. Camns i Clemente i M 
Camps i Surroca, que demostrava 
I'interes que tenen els Ilibres de bap- 
tismes, casaments i defuncions que 
es conserven en una bona part dels 
arxius parroquials de les nnstres vi- 
les iciutatscom afont dptimad'infor- 
mació sobre els nostres avantpas- 
sats, perque en ells, a diferencia dels 
registres notarials, hi consta tota la 
poblacióenalgundels moments més 
importants de la seva vida, com són 
el naixement i la paternitat, el casa- 
ment o la mort. Aquestes inscripci- 
ons, fetes pels vicaris parroquials, es 
comencasen a realitzar d'una mane- 
ra sistematica a partir de I'any 1565 
per una normativa del Concili de 
Trento, i fins a la instauració defini- 
tiva del Registre Civil, a partir de 
I'any 1870, són la principal font de 
dades sobre la població deis segles 
XVI, XVII i XVIII de que disposem 
en l'actualitat. Així, els arxius parro- 
quials han estat i són la font dels més 
de 30estudis realitzats fins ara sobre 
els seus aspectes sanitaris, lamajoria 
dels quals són tesis doctomis, els 
quals ens estan proporcionant una 
valuosa informació d'uns segles bas- 
tant foscos i desconeguts de la medi- 
cinacatalanacomsónels seglesXV1, 
XVII i XVIII. En aquests primers 30 
treballs realitzats ja es porten reco- 
llides 1.209.7 18 partides, de lesquals 
652.791 són baptismes, 134.21 4són 
casaments i 422.713 són enterra- 
ments. Amb I'analisid'aquestes par- 
tides s'han obtingut dades sobre 
8.077 professionals saniraris que tre- 
ballaren i visqueren a les nostres 
viles i ciutats durant aquells segles, 
dels quals 1.805 eren metges, 3.179 
cirurgians, 1.363 apotecaris, 449 Ile- 
vadores, 85 1 adroguers, 266 manes- 
cals i 164 altres sanitaris. 
També s'han recollit uns 3.000 
casos de mortalitat de tipus medi- 
co-legal de niolt interes per avaluar 
la violt?ncia social de I'Epoca Mo- 
derna a Catalunya. Com una mostra 
d'aquesta fructífera Iínia de treball- 
i alhora un exempledel plantejament 
global que s'ba seguit- faig un petit 
resum de la tesi doctoral que he rea- 
litzat sobre els «Aspectes sanitaris 
de l'Arxiu Parroquia1 de Solsonu de 
l'any 1565 a I'any 1700.» 
Primer fui1 omb inrcripcioni del Llibre 1 de Boptirmei i Obitr, 
on hi ha la primera referencia a Jaume Jutglor, opolecori, el 23 de iebrer de 1565 
Aquesta tesi esta basada en 
I'estudi sistemAtic dels llibres de 
baptismes, casaments i enten-aments 
de I'Arxiu Parroquia1 de Solsona, 
des dels primers registres que es fe- 
ren a I'any 1565 fins a I'any 1700 
inclbs,és adir,gairebé un segle i mig 
d'histdria. 
A partir dels 22.67 1 registres ob- 
tinguts en aquest estudi, dels quals 
14.015 són baptismes, 6.244 etiter- 
raments i 2.412 casaments, un dels 
principals objecti~is haestat el recull 
de totes les persones que vivien i 
exercien professions sanitaries a 
Solsona durant aquells anys: he tro- 
bat 133 persones, de les quals 44són 
metges, 39 cirurgians, 32 apotecaris, 
1 metge i apotecari, 12 llevadores, 2 
canonges infermers, 2 adroguers i 1 
manescal. Amb aquestes dades, i te- 
nint en compte que a Solsona hi 
havia una població mitjana de 1.500 
habitantsdurantaquell periode, s'cvi- 
dencia una bona cobertura sanitaria 
de la ciutat en aquells anys, aixi com 
un adequat equilibri entre les dife- 
rents professions sanitaries; també 
és important l'existenciadediverses 
nissagues frimiliarsdesanitaris,com 
la dels Pallares, entre els quals figu- 
ren apotecaris i algun metge, la dels 
Busquets (cirurgians) i la dels Mi- 
que1 (metges), alhora que es demos- 
tra un important reconeixement so- 
cial d'alguns metges, cirurgians i 
apotecaris, per la gran quantitat 
d'actes cerimonials i apddrinaments 
en queapareixen i per ocuparcarrecs 
rellevants com el de batlle de la ciu- 
tat. Menció especial mereixen les 
llevadores ja que és I'única profes- 
si6 sanitjria exercida per les dones 
en aquells temps, encaraque no tenia 
cap tipus de regulació ni d'ense- 
nyanp reglamentada. Un altre dels 
objectius principals de la tesi és 
I'estudi de les causes de mort. Dis- 
sortadament, només estan ben docu- 
mentades les causes de mort violen- 
ta, d'entre les quals he trobat 139 
casos que representen el 2,22% del 
total d'enterraments i que es poden 
subdividir en homicidis o assassi- 
nats (50 casos), execucions de sen- 
tencia (6),accidents (38,delsquals6 
són per accident de treball), per la 
guerra (37) i sense especificar (8). 
Homicidis o assassinats: Matarelo 
o fou mort: 4 - Tir de pedrenyal (fins 
al 1630): 5 - Escopetades (a partir de 
1637): 24 - Bandolers: 7 -Pedrada: 2 
- Punyalades: 5 - Escopetades i pu- 
nyalades: 1 -Degollament ipunyala- 
des: I - Enverinament: I 
Accidents: Caiguda: 1 1  - Ofegats 
perimmersió: 9 -  Incendi: 3 - Llamps: 
3 - Colgats o esclafats per tema o 
pedres: 3 - Guitzad'animal: 2 - Men- 
jar bolets verinosos: I - Fred: 1 - 
Enfonsamentdel sostre: I - Explosió 
de petards: 1 - Aixafament per un. 
arbre que tallava: 1 - Dins d'un cup: 
1 - Sense especificar el motiu: 1 
Les morts d'origen natural es 
poden subdividir en les rnorts natu- 
r a l ~  sospitoses, sigui perque han mort 
a la presó o sobtadament sense cap 
diagnostic, havent-hi 110 casos o 
1 '  1,76% del total de morts; les morts 
naturals diagnosticades, en que com 
a minim s'esmentü algun símptoma 
presenten el moment de la mort, de 
les quals hi  ha 108 casos o 1' 1,72% 
de totes les rnorts; i les morts natu- 
r a l ~  sense diagnosticar, que són el 
94,28%, ésadir, laimmensa majoria 
de les inscripcions dels llibres 
d'enterraments i, per tant, no es pot. 
treure cap tipus de conclusió sobre 
elles. Apartés interessantvalorarels 
pics de monalitat pel seu probable 
origen epidemic, com els d e  163 1 i 
1652 deguts a la pesta,, o pel seu 
origen bel.lic, com el de- 1655 a cau-. 
sa dels setges i enfrontaments mili- 
tars que patí Solsona aquest any. Els 
morts a L'hospitdl (13%), com un 
indicadordcl grau depobresa social, 
els infantsnascuts ambperill de mort 
com una aproximació a la mortalitat 
perinatal, i els fills incbgnits o aban- 
donats (2,2670), com una dada de-. 
mogrtfica que també va lligada a 
guerres, miseries i epidemies, són 
tres parametres més que són estu- 
diats en la tesi.Per acabar aquesta 
cornunicació, només vull remarcar 
queels arxius parroquials demostren 
ser una font molt fiable i,  per tant, 
ideal perarecollir i estudiarel perso- 
nal sanitari i les poquescauses docu- 
mentades de monque tenimd'aque- 
Ila epoca. 
Lluís Sallés i Planas 
Metge 
Calculadores PONS, sn 
Miquines d'escriure Faxs Arxivadors 
Fotocopiadores Franquejadores Prestatgeries 
Enregistradores Caixes de cabals Cadires 
Ordinadors Mobles d'oficina Armaris de roba 
Puigterra de Dalt, 10 Ctra. de Vic, 52 
Telefon 872 33 25 Telefon 873 99 20 
Fax8727704 
08240 MANRESA 


Els arxius parroquials, font d'informació sòcio-sanitària dels nostres avantpassats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert