Casòliva, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL MODEL D'ESTAT DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812 
El constirucionalismepolíric europeu té els seus inicis en les idees aporladesper la 
Il.lustroci6 de la divuitena centúria. A Espanya, lo invasió protagonitzahper les iropes 
de Napoleó, que fan caure del seu rro al rei, com u mdxim representani de I'Aniic 
R2gim. esdevé una excel.lenf ocasidper a que la socierat civil -monopolitza&,perd, per 
diverses rendzncies ideoldgiques: absoluristes, liberals, i ~~ovellanisrrsw- assagi la crea- 
ci6 d'una consrirució innovadora per al país, que sigui la base per al seu furur polític. 
L'auror, amb el text que ha preparat per a aquesr dossier, ens apropa al coneixement 
dels condicionants ideoldgics que s'apleguen per redactar una consriruci6 unitriria que 
reflectís un model d'esrat. 
1.- SIGNIFICAT DE LA CONS- 
TITOCIÓ 
El 19 de marc de 1812, unes 
Corts constituents aprovaven el pri- 
mer text constitucional de les Es- 
panyes. que havia de polaritzar les 
posicions politiques al llarg de tot el 
segle XIX. 
Els sisternes politics s'adapten 
als interessos de la classe dorni- 
nant, en cada periode historic, per 
poder exercir el seu poder sobre el 
conjunt de la societat. El constitu- 
cionaiisme es dóna arreu en la 
transició del ooder de I'aristocracia 
cap a la burbesia, del sistema ab- 
solutista es passa al liberal, d'una 
concepnó divina del poder a una 
altra que pretén una ordenació ra- 
cional del mateix. 
Els diputats de Cadis eren 
conscients que estaven vivint un 
moment historic, I'alcament dels 
pobles peninsulars contra el domini 
napoleonic legitimava I'assumició 
de la sobirania per part del poble, 
s'obria un període constituent que 
havia de superar 'l'estat de coses 
de I'Antic Regim. i les Corts, orde- 
nant la voluntat general, procedien 
a construir un nou Estat. 
En aquesta tasca no pogueren 
sostreure's a la influencia que d'al- 
tres processos exerciren sobre ells: 
la Constitució nord-americana, la 
de Franca de 1789 i la Declaració 
dels Drits de I'Home i el Ciutada 
promulgada per I'Assemblea Nacio- 
nal francesa, corn també la influen- 
cia deis filosofs i tractadistes fran- 
cesas i britanicc. 
Amb la Constitució s'intentava 
posar les bases d'un Estat modern, 
capaq d'encarar el desenvolupa- 
ment de la incipient revolució indus- 
trial i de donar joc política la classe 
social que la protagonitzava. 
Dos anys més tard es compro- 
varia que un grapat de burgesos 
idealistes no eren suficients per a la 
supervivencia del regim constitusio- 
nal. El resDecte i eficacia d'un orde- 
nament juiidic depen que s'assenti 
en una consciencia col.lectiva, 
capac d'assegurar coactivament el 
wmpliment de la legalitat, i la 
pusil.lanimitat de la burgesia va 
malversar aquella oportunitat. L'ab- 
solutisme, recolzant-se en els sec- 
tors més envilits i degradats de la 
societat, que es mobiiitzaven al crit 
de vivan las caenas, retorna al país 
el seu taranna secular. 
2.- COMPOSICI~ DE LES 
CORTS 
La situació d'emergéncia que es 
vivia aleshores no va permetre una 
elecció normal dels diputats a Corts 
(i, de fet, moits d'ells no foren ele- 
gits a les nprovlncies>), cosa que 
sens dubte va afavorir el pes espe- 
cific que tingueren els liberals a la 
cambra oarlamentaria. 
No hi ha dades fiables de la 
composició de les Corts, pero una 
recensió dels principals autors ens 
dóna la següent formació per pro- 
fessions: hi havia 97 eclesiastics. 8 
titols del regne, 37 militars, 16 pro- 
fessors universitaris, 60 advocats, 
55 funcionaris, 5 comerciants. 9 
marins, 4 escriptros, 2 metges i 15 
propietaris. Sense voler donar-li 
cap significació especial. ja que 
cada professió tenia representants 
de cada tendencia, aquesta era la 
representació deis pobles de les 
Espanyes. 
Ideologicament poden establir- 
se tres grups n tendencies: els ab- 
colutistes, que propugnaven el 
manteniment de I'Antic Regim 
atemperat amb la instucionalització 
d'unes Corts. Els liberals, més o 
menys radicals, impulsadors de 
I'establiment d'un regim parlamen- 
tari. 1, entremig, els jovellanistes, 
anomenats aixi per ser Jovellanos 
la figura més representativa d'a- 
quest corrent. 
La Constitució aprovada repre- 
senta la plasmació positiva dels 
postulats dels liberals, que compta- 
ren amb personalitats prestigioses 
capaces d'induir maduresa politica 
a I'ordenament constitucional, pre- 
sentant les seves tesis acotxades 
d'una il.lustració notable i serena. 
El sacerdot Diego Muñoz Terrero. 
Agustin Argüelles i el comte de To- 
reno, foren els grans artifexs d'un 
redactat constitucional que traspua- 
va les contradiccions existents 
entre les diferents faccions ideolo- 
giques. 
3.- ELS PRINCIPIS CONSTITU- 
CIONALS 
La comissió redactora de la 
Constitució esticué orientada en els 
seus treballs pels decrets que ana- 
ven aprovant les Corts, informadors 
de molts del princpis constitucio- 
nals. Aquests. a semblanca de les 
altres constitucions liberals, es bas- 
teixen sobre els conceptes de sobi- 
rania nacional. representació politi- 
ca. aivisió de poders i principi de le- 
galitat. adoptant-se la monarquia li- 
mitada com a forma de govern. 
Les Corts. des de la primera 
sessio. reclamen per a si la repre- 
sentació de la sobirania nacional, 
refusant de fet la legimitat de la mo- 
narquia absoluta. Aquest principi es 
configura a I'article 3r.: -La sobira- 
nia rau essencialment en la nació i 
per aixo mateix pertany a aquesta 
exclusivament el dret d'establir les 
seves lleis fonamentals,~. Es la re- 
cepció positiva de les tesis del con- 
tracte social de Rousseau. 
Aquesta sobirania té la seva 
seu en les Corts a través dels seus 
representants. 
A diferencia de I'Antic Regim, 
els diputats són representants de 
tota la xnacid*, sense submissió a 
cap mandat, ni control.lables en I'e- 
xercici de la seva funció. Es confi- 
gura un regim de democracia indi- 
recta. de representació de la volun- 
tat general mitjanpnt diputats elec- 
tes. 
L'elevació de la nació a catego- 
ria de sobirana comporta la dels 
seus membres de la de súbdits a 
Joc de carles commemoraliu 
ciutadans, que s'estructuren com a 
cos polític determinant la seva insti- 
tucionalització. 
En contraposició a la confusió i 
concentració del poder que es do- 
nava amb la monarquia absoluta, 
causa d'arbitrarietats i abúsos en el 
seu exercici. els diputats constitu- 
cionalistes proclamen la seva in- 
compatibilitat amb I'establiment 
d'un Estat de dret que pretén asse- 
gurar I'exercici del conjunt de Iliber- 
tats que proclama, establint un sis- 
tema d'equilibri i de contrapoders 
basat en la divisió de les funcions 
basiques de I'organització política 
de la societat: poder legislatiu. 
poder executiu i poder jiidicial. Divi- 
sió de poders que acull les formula- 
cions teoriques de Locke i Montes- 
quieu. 
L'article 12e. afirma que #.la reli- 
gió de la nacid espanyola 6s i serA 
perpetuament la catolica, apostoli- 
ca, romana. única veritable~~. con- 
cessió als absolutistes per apavai- 
gar la seva oposició al nou regim, 
feta pels liberals a contracor, que 
devien pensar que la constitució bé 
valia una missa. 
de la  Constitució de 1812. 
4.- ELS DRETS INDlVIDUALS 
No existeix en el redactat conti- 
tucional un Titol destinat a regular 
els drets i Ilibertats de les persones, 
pero aquests es troben dispersos al 
llarg de tot el text; aixi es regula: 
- El principi d'igualtat de tothom 
davant la llei Es tracta d'una 
igualtat formal, genuinament libe- 
ral. que assegura el dret de tots 
els ciutadans a rebre el mateix 
tractament per part dels poders 
públics i d'accedir en les matei- 
xes condicions a I'administració 
de la justicia. Suposava I'abolició 
de tots els privilegis per raons de 
naixemont o de condició social. 
Que no vol dir, naturalment, igual- 
tat material, ja que les diferencies 
patrimonials i la possessió de la 
propietat era I'element objectiu 
habilitant per a I'exercici del 
poder polític i. en definitiva, del 
diferent tractament social. 
- Aquest anava acompanyat pels 
principis de legalitat i de segure 
tat juridica, amb els que es tan- 
cava la clau de volta de I'Estat de 
Dret, és a dir, I'imperi de la Llei: 
DOSSIER - 35 
promulgada pels organs compe- 
tents en exercici de la sobirania 
nacional, d'aplicació general i uni- 
forme, que podia ser coneguda 
per tots i era vinculant per a tots 
els poders publics. Es preveia I'e- 
laboració d'uns mateixos codis 
per a tota la monarquia (penal. 
civil, mercantil. processal) que 
dotessin de contingut aquests 
principis. Aixi mateix s'implantava 
la institució britanica de -/'habeas 
corpus.. (presentació del detingut 
en 24 hores) per evitar cap deten- 
ció sense les degudes garanties 
judicials. 
- Els constituents es cuidaren prou 
de promulgar el dret a la propie 
tat, pedra angular del liberalisme; 
no tan SOIS per assegurar-se la 
no confiscació dels seus béns. en 
cas d'adversitat política. sinó 
també perque sobre la titularitat 
patrimonial s'assentava el proce- 
diment electoral que la Constitu- 
ció instaurava. 
- S'anunciava I'establiment d'un 
sistema tributari general, per llei 
votada en les Corts. que de forma 
objectiva regulés les aportacions 
de tots al sosteniment de I'Estat. 
- En el dret a la ciutadania (i con- 
seqüentment en la titularitat dels 
drets politics que aquesta com- 
portava) apareix un dels aspectes 
més reaccionaris i racistes de la 
redacció constitucional, ja que es 
requeria ser nascut de progeni- 
tors espanyols en ambdues li- 
nies, amb la qual cosa es negava 
la ciutadania a uns 12.000.000 
d'individus de les colonies ameri- 
canes que no tardarien en resar- 
cir-se d'aauesta humiliació. 
- S'hi recollien alguns dels drets 
que han esdevinguts classics a 
les constitucions occidentals: in- 
violabilitat del domicili, llibertat 
d'impremta i d'expressió: 4ur io-  
sament~, no es reconeixien els 
drets d'associació i reunió, limita- 
ció aquesta destinada a dificultar 
I'aparició d'organitzacions sindi- 
cals i politiques de la incipient 
classe obrera industrial. 
5.- ELS ~ R C A N S  CONSTITU- 
CIONALS 
- Les Corrs 
La funció legislativa corresponia 
a les Corts. de caracter unicameral. 
que apareixien com a la institució 
central del sistema. rebutjant-se la 
proposta del bicameralisme pel 
temor que una cambra alta fos refu- 
gi d'una aristocracia hostil al nou 
regim i baluart de les posicions im- 
mobilistes. 
Es regulava la seva reunii pe 
riódica, amb tres mesos de ses- 
sions anuals, previsió que pretenia 
conjurar que la convocatoria de- 
pengués dels avatars politics. 
Es definien com la reunió de 
tots els diputats que representaven 
la -nació,, espanyola i s'enumera- 
ven les seves facultats. que son les 
propies del poder legislatiu: discutir 
i aprovar les Ileis, proveir la succes- 
sió de la Corona, decidir I'establi- 
ment de tribus i contribucions, apro- 
var els pressupostos de I'Estat i 
controlar la despesa pública. Havia 
d'exercir el control de la resposabi- 
litat oolítica dels ministres del Rei i. 
adhuc, la seva persecució penal ar- 
ribat el cas. 
Se li encomanava I'adopció de 
mesures per al foment de la iridus- 
tria. així com I'establiment d'un pla 
general d'ensenyament públic per a 
tot I'Estat. 
- El Govern 
Els liberals no es proposaven 
pas de trencar amb Ferran VII, pero 
estaven decidits a que no tornes 
amb les mateixes condicions que 
va marxar. 
Se li atorgava la titularitat del 
poder executiu i facultats en la ini- 
ciativa legislativa, regulant-ho pero, 
de manera que quedava molt con- 
dicionat per I'actitud de la majoria 
parlamentaria. 
El Rei nomenava i separava Iliu- 
rement els seus ministres, anome- 
nats aleshores Secretaris de Des- 
patx, els quals eren responsables 
de les ordres i actes del rei davant 
les Corts. Qualsevol ordre del Rei. 
per ser eficac. havia d'anar refren- 
Relrat de Ferran VI1 fe1 per Luis de la Cruz. dada per la signatura del Secretar¡ 
36 - DOSSIER 
de despatx corresponent. sense la 
qual no tenia efectes. El desacord 
del3 ministres amb la politica del 
monarca nornés deixava la possibi- 
litat de la irnrnediata dimissió i la 
conseqüent crisi politica. A la prhc- 
tica aix6 hagués suposat que el 
poder executiu recaigués en els se- 
cretaris de despatx, com a conse- 
qüencia Iogica de recaure sobre 
ells la responsabilitat política dels 
actes de govern, puix que no es pot 
concebre responsablitat sense 
poder. 
Corresponia al Rei la promulga- 
ció de les lleis aprovades per les 
Corts, sobre les quals podia exercir 
Iin poder de vet limitat, que el legis- 
latiu podia superar aprovant per 
tres vegades la norma vetada. 
El Rei havia de jurar la Constitu- 
ció corn a requisit legitirnatori del 
seu titol, ja que no tenia més que 
un poder delegat pel poble que li 
conferia en virtut de I'acatament 
constitucional. 
- Admnistracid de Jusrlcia 
La funció judicial corresponia en 
exclusiva als tribunals ordinaris re- 
gulats per la propia Constitució. Es 
contemplava una sola jurisdicció or- 
dinhria per a tots els ciutadans i 
sengles jurisdiccions especials per 
a rnilitars i eclesiastics. 
Es declarava la independencia 
de jutges i tribunals, que només 
quedaven sotrnesos a les Ileis de 
les quals eren els encarregats d'a- 
plicar-les. 
- El Consell d'Estat 
A imatge i sernblanca de I'exis- 
tent a Franca, es creava el Consell 
d'Estat, que seria I'únic consell del 
Rei i substituiria les   cap el le les^^ i 
consells reials preexistents. 
Es tractava de donar una font 
de directrius juridiques. fixes i uni- 
formes. al govern de I'Estat. qiie 
atemperés la diversitat i varietat de 
criteris que la mobilitat provocaria. 
S'estipulava una composició de 
40 membres, arnb la següent parti- 
cularitat: quatre havien de ser ecle- 
sihtics. quatre grans d3Espanya i la 
resta nornenats entre persones de 
talent, honestedat i provada 
il.lustració, virtuts que havien d'os- 
tentar els seus cornponents. Serien 
designats pel Rei, a proposta de les 
Corts. que li presentaven una terna 
pera cada placa a abrir. 
Els liberals fomentarien. en part. 
la no conveniencia d'una segona 
cambra parlamentaria en I'existen- 
cia d'aquest Consell. argumentant 
que a través de la seva composició 
es garantia la presencia de nobles i 
eclesiastics en I'ordenació juridica 
de I'Estat, encara que reservaren 
als "ciutadans ordinaris.3 la majoria 
del Consell. 
6.- EL MOVIMENT CONSTITU- 
CIONAL 
El movirnent constitucional de 
Cadis fou alhora liberal i uniformis- 
ta, revolucionari i centralitzador. En 
oposició a les veleitats federalistes, 
s'establi la uniformitat de les institu- 
cions politiques a tot I'Estat mitjan- 
g n t  els municipis i les províncies. 
Malgrat les constants al.lusions 
dels constituents al dret públic his- 
toric dels pobles de les Espanyes, 
en el text no es recollien pas els 
Reunio de l a  Junta de Cadla en la preparacio de la convocatoria a Corls. 
DOSSIER - 37 
antics furs municipals. ni les potes- 
tats genuines dels municipis en el 
seu periode algid dels segles XII al 
XIV. sinó que es concep un model 
d'organització politico-territorial sot- 
mesa a la tutela i control del govern 
i les Corts. 
Representa un avenc respecte 
a la situació anterior a I'establir-se 
I'elecció democratica dels membres 
d'Ajuntaments i Diputacions, supri- 
mint-se totes les concessions vitali- 
cies o arrendaments del govern 
local existents a I'Antic Regim. 
Els ajuntaments eren integrats 
per I'Alcalde, els regidors i el Pro- 
curador sindic, essent el nombre de 
regidors proporcional al nombre 
d'habitants del municipi. 
L'Alcalde i el Procurador sindic 
iavien de renvocar-se cada any. i 
tamé la meitat dels regidors, car- 
recs que eren reelegibles, pero 
transcorreguts dos anys del cessa- 
ment. 
Les diputacions tenien totes set 
diputats. electes per la junta electo- 
ral provincial, i eren presidides pel 
-Jefe politiw.. nomenat pel rei, an- 
tecedent del governador civil ac- 
tual. 
A aquestes institucions no se'ls 
concedia rellevancia politica, 
només se'ls confiava el govern inte- 
rior dels pobles i el govern econb- 
mic de la comunitat local, en ex- 
press~ó dels constituents. 
Les competencies municipals 
eren les que es relacionen: garantir 
I'ordre públic, recaptació i inversió 
de les contribucions locals, assegu- 
rar I'ensenyament primari i el man- 
teniment d'hospitals i establiments 
de beneficencia, obres publiques i 
urbanisme, la formació de les orde- 
nances municipals; es a dir, aproxi- 
madament les mateixes que en 
I'actualitat. 
Encara que havien de servir per 
administrar els assumptes propis 
de les comunitats locals, atenent 
als interessos col.lectius, eren con- 
cebuts com a órgans de la politica 
del govern central, sotmesos a la 
seva autoritat, que havia d'aprovar 
la gestió economica i les ordenan- 
ces, que havien de ser convalida- 
des per les Corts. 
- La Milfcia Nacional 
A més a més de I'exercit regu- 
lar, es creava una Milicia Nacional 
que corresponia formar a cada pro- 
vincia. destinades a intervenir quan 
causes greus ho requerissin dins 
de la seva circumscripció. Per 
poder operar fora de la respectiva 
provincia es requeria I'autorització 
de les Corts; aquesta fou una me- 
sura preventiva presa pels diputats 
liberals per afiancar I'actitud consti- 
tucional del Rei. 
7.- EL SISTEMA ELECTORAL 
El sistema electoral dels dipu- 
tats a Corts 6s indirecte de quatre 
graus. 
Són electors i elegibles els 
homes majors de 25 anys en pos- 
sessió dels drets politics que obtin- 
guessin per una determinada 
renda. És a dir, un sistema censa- 
tari sexista. 
El procedimerit s'iniciava a les 
juntes de parroquia que, amb la 
participació de tots els electors, es- 
collien un determinat nombre de 
compromissaris pel sistema d'elec- 
ció majoritaria, els quals al seu torn 
elegien els electors de parrdquia, 
El nivel1 superior eren les juntes 
electorals & partit, forrnades pels 
electors de parroquia de la seva 
circurnscripció. on pel sistema 
Proclamació de la Constilució de 1812 a 
Madrid. 
electoral rnajoritari s'elegien els 
electors de partit. 
I aquests formaven la Junta 
electoral provincial que votava els 
diputats a Corts, a raó d'un per 
cada 60.000 habitants. 
Es configura aixi un sistema 
electoral classista. amb un procés 
de filtratge i concentració que per- 
metia que burgesia i aristocracia es 
repartissin el poder politic que 
anava emparentar amb el poder 
economic. 
La legislatura tenia una durada 
de dos anys, els diputats eren ree- 
legibles en periodes alterns. és a 
dir, havia de transcórrer una legis- 
latura entre dos mandats. 
S'establia un regim d'incompati- 
bilitats entre els carrecs nomenats 
pel Govern o el Rei, i la condició de 
candidat a diputat. 
La regulació detallada del pro- 
cés electoral per la Constitució, 
quan és una materia rnés propia 
d'una Iiei ordinaria, perseguia I'es- 
tabilitat constitucional, previsió que 
ben aviat es revelaria insuficient 
per deturar I'ambició del Borbó per 
recuperar el poder abso!ut. 
l Ramon Casbliva i Vilar6 Estudiant de Dret 1 


El model d'estat de la Constitució de 1812

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert