Brancós Coll, Inés

Domingo, Andreu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Població estrangera
versus invasió mediàtica:
Catalunya, 1975-1996
Andreu Domingo*
Inés Brancós*
SI
TU
A
C
IÓ
Introducció: sobre la
visibilitat estadística
L’any 1996 hi havia enregistrats a Cata-
lunya 114.264 residents estrangers, xifra
que representava l’1,9% de la població
total. Tot i que aquest percentatge sigui
lleugerament superior al d’Espanya
(1,4%) no és comparable amb la pro-
porció de població estrangera a d’altres
països europeus (10,7% a Bèlgica, 9%
a Àustria, 8,6% a Alemanya o 6,4% a
França, per exemple). Aquesta propor-
ció doncs, no sembla justificar l’alarma
i el ressò amb el que es tracta la immi-
gració estrangera.
Diguem-ho des d’un bon comença-
ment: la imatge estadística que tenim
de la població estrangera està media-
titzada per la legislació i pels criteris de
recompte d’aquesta població. Allò que
els mitjans de comunicació solen pre-
sentar com l’evolució de la població
estrangera i en general de la immigra-
ció és el reflex de la incidència de les
diferents mesures polítiques en la immi-
gració i en els criteris de nacionalitza-
ció, que al seu torn afecta el registre dels
residents estrangers.
Per a donar suport a aquesta contun-
dent afirmació haurem de dir dos mots
sobre les fonts estadístiques. El regis-
tre estadístic de la població estrangera
al nostre país compta amb dues fonts
principals: la resultant de censos i
padrons; i l’obtinguda a través dels per-
misos de residència. Habitualment s’u-
tilitzen aquestes segones dades. La raó
que ho justifica és que, sobre les pri-
meres, tenen l’avantatge de demostrar-
se més exhaustives i la de ser recollides
i publicades anualment. Quin és doncs
el problema?
Deixem de banda la població estran-
gera no regularitzada, la que no és
demandant de permís de residència, si
fem una ullada a l’evolució de les sèries
estadístiques des de 1975, ens troba-
rem que:
1) La llei d’estrangeria de 1985 (recor-
dem que va ser un requisit per l’entra-
da d’Espanya a la Comunitat Econò-
mica Europea) preveia en l’article 61 del
seu reglament la creació del Número
d’Identificació de l’Estranger (N.I.E.) a
aplicar a partir de 1987. El que vol dir
en termes de registre és que fins ales-
hores s’enregistraven sol.licituds de per-
mís i les seves renovacions, és a dir,
permisos i no pas individus, donant-se
el cas que durant un mateix any es mul-
tiplicaven les demandes i per tant el
registre. De fet, aquest biaix no és corre-
git efectivament fins el       1992. Tam-
poc no es comptabilitzaven estudiants,
asilats, menors i dependents dels
sol.licitants de permís.
2) Amb la regularització de 1991 s’aug-
menta el registre de la població estran-
gera que accedeix a la regularització (en
la seva majoria pertanyents a països en
desenvolupament) però es disminueix
el registre dels residents comunitaris, la
disminució es deu a que els permisos
comunitaris caducats es depuren.
3) A les dades de 1992 s’afegeixen per
primer cop els permisos d’estudiants
estrangers.
4) A les dades de 1993 s’hi agreguen
els familiars dels estrangers que abans
no es comptabilitzaven, més els permi-
sos dels estrangers comunitaris que han
renovat o demanat la targeta de resident
comunitari.
Evolució de la població
estrangera des de 1975
Com es constata en el gràfic 1, la com-
posició geogràfica de la població estran-
gera resident a Catalunya ha sofert un
canvi important en aquests darrers vint
anys: malgrat que la població procedent
dels països desenvolupats ha mantin-
gut una tendència ascendent (estron-
cada només per la depuració dels per-
misos comunitaris realitzada al 1991), el
volum de la població procedent dels paï-
sos en desenvolupament ha experi-
mentat un increment superior. D’aques-
ta forma s’ha passat dels 25.157 resi-
dents dels països desenvolupats al 1975,
a 40.862 al 1996, mentre que dels
estrangers dels països en desenvolu-
pament se’n comptabilitzaven 11.208 al
1975 i 73.402 al 1996, representant, en
aquests moments, el 64% del total d’es-
trangers residents a Catalunya. Entre el
col.lectiu d’estrangers dels països en
desenvolupament cal destacar els pro-
cedents del continent africà i en parti-
cular, els marroquins que amb 29.459
residents es converteixen, en l’actuali-
tat, en la nacionalitat més representada
seguida, molt de lluny, per la francesa
amb 7.771 residents.
El procés de regularització de 1991 va
suposar, a Catalunya, però així mateix
per a Espanya (vegi’s gràfic 2) un canvi
en l’evolució d’aquests col.lectius. De
fet, més que un increment real de la
població estrangera dels països en
4 Nº 67-68
*Centre d’Estudis Demogràfics
La imatge estadística
que tenim de
la població estrangera
està mediatitzada
per la legislació
i pels criteris
de recompte
d’aquesta població
www.cidob.org
desenvolupament i una disminució de
la població dels països desenvolupats,
l’evolució estadística s’ha d’interpretar,
en el primer cas, com un aflorament del
contingent d’estrangers que van apro-
fitar l’ocasió per regularitzar la seva situa-
ció (no es pot restar importància, en
aquest cas però, al factor de retenció i
atracció provocat per la por a un endu-
riment en la llei d’estrangeria) i, en el
segon cas, per la ja comentada depu-
ració dels permisos comunitaris que es
trobaven caducats.
Malgrat això, es constata un increment
major a Catalunya que a Espanya, res-
pecte als residents de països en desen-
volupament i menor pel que fa als dels
països desenvolupats.
El percentatge de població estrange-
ra a Catalunya respecte al total d’Es-
panya s’ha mantingut més o menys
constant durant el període que s’analit-
za, al voltant del 20%, és a dir, a Cata-
lunya hi resideixen una cinquena part
dels estrangers del conjunt espanyol
(vegi’s gràfic 3).
Ara bé, si es fa una distinció entre el
pes relatiu dels estrangers dels països
desenvolupats i els dels països en
desenvolupament residents a Catalun-
ya, s’observa que és aquest darrer con-
junt el que presenta, respecte al total
espanyol, un percentatge major de
població, oscil.lant entre el 22% i el 29%
del total d’estrangers dels països en
desenvolupament, residents a Espan-
ya. Entre aquests, el pes dels marro-
quins, com s’ha comentat és notori,
representant al 1996, el 26% del total
d’estrangers de Catalunya (per a aquest
mateix any, aquest col.lectiu represen-
ta per al conjunt d’Espanya –on també
és la principal nacionalitat d’origen dels
estrangers– el 14% del total).
Per contra, els estrangers de països
desenvolupats residents a Catalunya en
relació al mateix col.lectiu pel conjunt
d’Espanya han vist disminuir notable-
ment el seu pes relatiu: han passat de
representar el 22% al 1975 al 14%
actual. Aquest grup està format princi-
palment per ciutadans de la Unió Euro-
pea, entre els que destaquen els fran-
cesos i els alemanys que representen,
cadascun d’ells, el 7% dels estrangers
residents a Catalunya i, els anglesos, el
5% del total (per a aquest mateix any i
per a Espanya, destacarien els angle-
sos, amb el 13%; alemanys, amb el
8’5%; i portuguesos amb el 7% sobre
el total d’estrangers).
Els estrangers residents a Catalunya
es troben localitzats, majoritàriament, a
la província de Barcelona, seguint les
pautes de distribució territorial de la
població: dels 114.264 estrangers resi-
dents a Catalunya a l’any 1996, el 74%
d’ells viuen a la província de Barcelona,
el 16% a Girona, el 7% a Tarragona i el
3% restant a la província de Lleida. Amb
tot, si considerem la relació de la pobla-
ció estrangera sobre la població total de
la província, s’observa que és Girona la
que presenta un percentatge superior,
amb el 3’44%. Quant a les nacionalitats,
en les quatre províncies predominen els
marroquins (representen el 24% dels
estrangers de la província de Barcelo-
na, el 31% a Girona, el 34% a Lleida i el
27% a Tarragona), a molta distància res-
pecte a la segona nacionalitat (nacio-
nalitat gambiana a les províncies de Giro-
na i Lleida, amb el 13% i el 9% respec-
tivament; peruans a Barcelona, que
representen el 5% dels estrangers de la
província; i alemanys a Tarragona, amb
l’11% dels estrangers).
SI
TU
A
C
IÓ
5Nº 67-68
Gràfic 1. Residents estrangers a Catalunya, segons països desenvolupats i en desenvolupament, 1975-1996
Gràfic 2. Evolució dels permisos de residència en els països desenvolupats i
en els països en vies de desenvolupament (1975=100)
Espanya i Catalunya, 1975-1996
Font: Anuario estadístico (INE) i Anuario estadístico de extranjería (Comisión Interdepartamental de Extranjería), diversos anys.
Nota: L’any 1991 és l’únic en què no s’han publicat els resultats provisionals, i només tenim el total espanyol
Font: Anuario estadístico (INE) i Anuario estadístico de extranjería (Comisión Interdepartamental de
Extranjería), diversos anys.
Nota: L’any 1991 és l’únic en què no s’han publicat els resultats provisionals, i només tenim el total espanyol
SI
TU
A
C
IÓ Visibilitat estadística i
visibilitat social: la
percepció de l’altre, un
repte de futur
L’evolució futura de la població actua
com a imatge a través de la qual ens
observem, ens recreem en uns moments
en els quals la noció de població ha pas-
sat a ésser un referent central en l’ima-
ginari social de les nostres societats.
L’autorrepresentació de les nostres
societats incorpora el concepte
demogràfic de població (com a part de
la identitat), que a més del número, impli-
ca certes característiques socials i biolò-
giques, que al seu torn defineixen, cons-
trueixen, una representació dels altres
(alteritat).
Així, no és d’estranyar que es dema-
ni al demògraf que sigui capaç de
mesurar i analitzar un fenomen deter-
minat en relació a la població, però
sobretot que sigui capaç d’anticipar la
seva evolució. En el cas de la població
estrangera, l’exigència de previsió abas-
ta un ampli ventall d’interessos, que va
des de la necessitat dels serveis a ofe-
rir per les diverses administracions, fins
a l’interès per ajustar la demanda i l’o-
ferta en el mercat de treball, l’impacte
sobre el sistema educatiu o els propis
plans d’integració. El primer pas és
donar visibilitat estadística a un agre-
gat d’individus que comparteixen el fet
de no ser ciutadans espanyols i residir
a Espanya, en aquest cas a Catalunya,
en el moment de l’observació: l’ano-
menada “població estrangera”. Aques-
ta primera imatge, com hem intentat
explicar presenta un fort biaix produc-
te immediat de la legislació vigent en
matèria d’estrangeria i en la variació en
els criteris del recompte. En certa mesu-
ra doncs, podem considerar que la pro-
ducció de la visibilitat estadística pot
ser considerada com un procés crea-
tiu, es crea “població estrangera”. 
De les sèries observades en podem
extreure dues conclusions: creixement
de la població estrangera i creixement
més ràpid de la població estrangera
procedent de països en desenvolupa-
ment, el que ja no podem inferir tan
fàcilment és el ritme d’aquest creixe-
ment i el que la demografia no pot con-
testar a partir d’aquestes dades és el
ritme o els factors que contribueixen a
la integració dels diferents col.lectius
que integren aquesta població. Amb les
dades a les mans però, en aquests
moments el que sí que podem afirmar
és que la tan temuda invasió, d’estar-
se produint, és una invasió mediàtica,
una invasió que ens ve de les pors i del
futur, i que pel seu discurs ens ve d’Eu-
ropa i no del Sud. n
6 Nº 67-68
Gràfic 3. Percentatge de residents estrangers a Catalunya sobre el total
espanyol, 1975-1996
Gràfic 4. Estrangers a Catalunya. Per orígens (1989, 1993 i 1997)
Font: Anuario estadístico (INE) i Anuario estadístico de extranjería, Comisión Interdepartamental de
Extranjería, diversos anys.
Nota: L’any 1991 és l’únic en què no s’han publicat els resultats provisionals, i només tenim el total espanyol.
Font: Anuario estadístico de extranjería, Comisión Interdepartamental de Extranjería, diversos anys. Anuario
de migraciones, Dirección General de Migraciones, diversos anys.
Evolució del percentatge d’estrangers a Espanya i Catalunya (1986-1997)
SI
TU
A
C
IÓ
7Nº 67-68
País d’origen Espanya Catalunya % Barcelona Girona Lleida Tarragona
Marroc 111.100 39.361 35.4 25.963 6.846 2.017 4.535
Alemanya 49.890 7.161 14.3 4.997 1.142 71 951
França 34.308 6.976 20.3 5.031 1.032 178 735
Perú 21.233 6.553 30.8 6.320 86 57 90
Itàlia 22.638 5.141 22.7 4.256 380 56 449
Regne Unit 68.271 5.008 7.3 3.337 927 93 651
R. Dominicana 20.381 4.548 22.3 3.998 188 198 164
Gàmbia 5.843 4.512 77.2 1.647 2.472 352 41
Argentina 17.188 3.583 20.8 2.905 306 124 248
Xina 15.754 3.564 22.6 3.033 189 97 245
Filipines 11.357 3.404 29.9 3.238 87 8 71
Països Baixos 14.467 2.538 17.5 1.408 666 42 422
Portugal 38.229 2.292 5.9 1.498 353 254 187
EUA 13.345 1.857 13.9 1.624 106 17 110
Pakistan 3.354 1.733 51.6 1.687 29 5 12
Xile 5.594 1.560 27.8 1.350 97 18 95
Colòmbia 8.412 1.527 18.1 1.346 57 57 67
Bèlgica 10.457 1.507 14.3 645 496 21 345
Cuba 10.507 1.420 13.5 1.171 55 60 134
Brasil 6.263 1.143 18.2 981 44 36 82
Uruguai 3.923 1.247 31.7 1.055 110 33 49
Suïssa 7.104 1.392 19.5 604 354 9 425
Senegal 5.328 1.263 23.7 636 292 136 199
Japó 3.074 1.177 38.2 1.103 36 1 37
Índia 6.790 1.050 15.4 861 179 4 6
Algèria 5.801 1.002 17.2 534 48 265 155
Gràfic 5. Estrangers a Espanya i Catalunya 1975-1997
Font: Anuario estadístico de extranjería. Madrid, Comisión Interdepartamental de Extranjería, 1997.
Font: Anuario estadístico de extranjería. Madrid, Comisión Interdepartamental de Extranjería, 1997.
* Dades de 1966
Font: Anuario estadístico. Madrid, Instituto Nacional de Estadística, diversos anys.
1986
Total Estrangera %
1991
Total Estrangera %
1997
Total (*) Estrangera %
38.604.473 293.208 0,7
5.978.638 51.934 0,8
4.816.459 39.533 0,8
377.052 7.035 1,8
345.815 791 0,2
401.083
Espanya
Catalunya
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona 4.575 1,1
38.872.268 360.655 0,9
6.059.494 60.800 1,0
4.654.407 42.270 0,9
509.628 10.409 2,0
353.455 1.919 0,5
542.004 6.202 1,1
39.652.742 609.813 1,5
6.090.040 124.550 2,0
4.628.277 90.700 1,9
530.631 17.650 3,3
356.456 4.854 1,3
574.676 11.306 1,9
Població Població Població
Principals col.lectius d’estrangers a Espanya i Catalunya (1997)
SI
TU
A
C
IÓ
8 Nº 67-68
Població de nacionalitat estrangera en països de la Unió Europea.
Nombre d’estrangers i percentatge sobre la població total (1994-1995)
*Respecte a Alemanya, el 1994, el territori que ja abans de la reunificació era RFA tenia una població estrangera de 6.768.400, el 10,3% de la població total, mentre
que el territori de la ex RDA registrava 222.100, l’1,4% de la població total. Cal notar que la immigració d’origen germànic no és comptabilitzada com població
estrangera.
Font: dades d’Eurostat


Població estrangera versus invasió mediàtica: Catalunya, 1975-1996

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert