Faura i Pujol, Neus

Revistes Catalanes amb Accés Obert

580 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
catalana i del Decadentisme europeu en les obres en prosa espriuanes dels anys trenta, començant 
per la seva primera novel·la, El doctor Rip, que fins ara la crítica no havia analitzat des d’aquest 
punt de vista, fins a acabar el seu detallat estudi amb els contes d’Ariadna al laberint grotesc. 
Aquesta visió de conjunt, alhora que va posar en evidència el pes que tenen aquests models litera-
ris en la construcció de la narrativa d’Espriu, alertava també sobre la dificultat d’esbrinar en molts 
casos la procedència exacta, catalana o europea, del material que Espriu assimila, reelabora i ac-
tualitza, així com plantejava la necessitat de no confondre la perspectiva crítica actual del movi-
ment modernista amb la percepció que la cultura catalana dels anys vint i trenta tenia dels autors 
que havien protagonitzat aquell moviment.
 La segona intervenció, «Maragall en Espriu», va anar a càrrec d’Olívia Gassol, professora de 
la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu discurs va focalitzar sobretot dos aspectes de la re-
lació que l’obra d’Espriu va establint amb Maragall: per una banda, la distància crítica que la 
prosa espriuana dels anys trenta tendeix a marcar respecte al Maragall constructor de mites i, més 
en general, respecte als principis bàsics de la seva poètica; per l’altra, la continuació i la revitalit-
zació del pensament polític iberista maragallià a partir de La pell de brau. La sessió matinal va 
acabar amb un interessant torn de paraules en el qual van intervenir reputats estudiosos espriuans 
com Rosa Delor i Sebastià Bonet.
 La sessió de la tarda, coordinada per Jordi Cerdà Subirachs i dedicada a estudiar les relacions 
entre Espriu i les literatures espanyola i francesa del tombant de segle, va començar amb la con-
ferència «Salvador Espriu y la literatura española del fin de siglo», de Marcelino Jiménez León, 
professor de la Universitat de Barcelona. L’estudi, que es va centrar especialment en els següents 
autors: Azorín, Baroja, Machado, Unamuno, Valle-Inclán i Juan Ramón Jiménez, va donar una 
aproximació global al tema amb l’objectiu de definir quins aspectes concrets de l’obra i del pen-
sament d’aquests escriptors van suscitar l’interès i l’admiració d’Espriu. La recerca va tenir en 
compte diferents fonts bibliogràfiques i es va basar en les múltiples referències explícites que 
Espriu va fer a l’obra d’aquests autors. La darrera conferència de la Jornada va ser dedicada al 
simbolisme francès i, concretament, a la relació entre la poesia de Baudelaire i la d’Espriu. Sota 
el títol «De Les flors del mal a Les cançons d’Ariadna. Baudelaire i Espriu», el treball exposat per 
Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida, va proposar una lectura comparada d’aquestes 
dues obres tot posant en evidència els punts de contacte i les divergències que es poden descobrir 
en les idees existencials i poètiques que caracteritzen cadascun dels dos poetes. A partir d’aquesta 
perspectiva, s’hi va assajar una interpretació original d’alguns dels poemes del recull espriuà.
 Acabada la segona sessió, va intervenir Santos Hernández, intèrpret i traductor d’obres de Salva-
dor Espriu, que es va encarregar de presentar el tercer volum de l’anuari espriuà Indesinenter, apare-
gut el 2008. Al quart número de l’anuari es recolliran les actes de la jornada. Finalment, la regidora de 
Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar va adreçar als assistents unes paraules de cloenda.
Gabriella Gavagnin
Universitat de Barcelona
 Jornada «llengua i mitjans de comunicació». – El passat 11 de febrer de 2009 va tenir lloc 
a l’espai de la Universitat Autònoma de Barcelona de la Casa de Convalescència (Hospital de Sant 
Pau) la jornada «Llengua i mitjans de comunicació» amb la finalitat de presentar els resultats del 
projecte de recerca «Nous discursos audiovisuals per a noves exigències socials».
 Aquest projecte, constituït per un grup de deu professors i professores del Departament de 
Filologia Catalana i de Traducció i Interpretació de l’esmentada Universitat, ha centrat el seu in-
terès en la llengua de la televisió en tres vessants diferents: el primer, de tipus més descriptiu, ha 
021-Romanics XXXII 04.indd   580 13/4/10   16:39:21
 CRÒNICA 581
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
estat l’estudi del col·loquial mediatitzat, terme amb què s’ha designat la modalitat d’aquell registre 
utilitzada als mitjans de comunicació, sobretot a la televisió, ja sigui en un mode realment espon-
tani, com en els magazins o en les retransmissions esportives, ja sigui simulant espontaneïtat, a 
partir d’una oralitat preparada prèviament, com en les sèries de ficció o en la publicitat; els altres 
dos, amb un objectiu d’aplicació, han tingut com a finalitat, d’una banda, fer una sèrie de propos-
tes per a l’audiodescripció per a persones invidents i, d’una altra, confeccionar una guia fonètica 
per a la xarxa de televisions locals.
 La Jornada es va iniciar amb la conferència d’Isidor Marí sobre «Estàndard, registres i dialec-
tes», en què el lingüista va explicitar les diferències entre el procés d’estandardització als anys 80 
i actualment. Per ell, ara estem immersos en una transformació social important i patim un canvi 
notable de l’experiència lingüística. D’una banda, s’ha perdut el domini formal de la llengua com 
a element discriminador, es té un repertori cada vegada més juxtaposat amb d’altres estàndards, es 
demostra una escassa consciència de la competència personal, es rep un aprenentatge més centrat 
en el codi normatiu que en l’exercici pràctic i creatiu, i es té poc clara la variació lingüística i els 
criteris d’adequació. Però, d’altra banda, es gaudeix de més models referencials, i la llengua cata-
lana és present en més àmbits i en més llenguatges especialitzats. Per tirar endavant a partir 
d’aquesta situació, Marí va defensar que s’havien de planificar uns objectius comuns i s’havia de 
dur a terme una feina concertada en les polítiques lingüístiques i educatives dels territoris de par-
la catalana, entre d’altres coses, amb un seguiment de la qualitat lingüística dels usos públics, la 
creació d’espais mediàtics lúdics i participatius d’èxit, i la definició d’un «estàndard global», in-
ternacional, imprescindible en usos supraterritorials no personalitzats, cosa que passa indiscuti-
blement per la no fragmentació regional del català.
 Posteriorment es va donar pas a l’exposició dels representants de cada una de les tres àrees de 
recerca. Pel que fa a la primera, hi va haver dues intervencions, representatives dels treballs d’anà-
lisi del col·loquial preparat prèviament per a la ficció i del col·loquial espontani. Mila Segarra va 
abordar el bilingüisme passiu, l’alternança de llengües i el canvi de codi en les sèries de ficció, en 
les comèdies de situació, en els programes d’humor i en alguns magazins. Sobre el bilingüisme 
passiu va remarcar el fet que TV3 vol crear un model de comportament a través de les actituds 
lingüístiques dels personatges d’aquestes sèries, i va destacar l’alternança de llengües i el canvi de 
codi com a recursos de comicitat i, en moltes ocasions, de ridiculització del que passa sovint a la 
realitat. Neus Faura, per la seva banda, va analitzar el col·loquial de les retransmissions esportives, 
principalment el de narradors i comentaristes de les curses televisades de Fórmula 1, fenomen 
mediàtic relacionat amb els esports que fa relativament poc temps que ha irromput amb força en 
aquell mitjà. En relació amb aquesta àrea de recerca, cal afegir que és imminent l’aparició del 
llibre que, coordinat per Margarida Bassols i Mila Segarra, recollirà aquestes intervencions i altres 
aspectes analitzats, com el col·loquial dels magazins, el de la publicitat i el dels debats, el paper 
dels geolectes, dels cronolectes i dels sociolectes en aquest registre i els problemes de traducció 
que generen sovint les diferències culturals en els doblatges.
 Quant a la segona àrea de recerca, Margarida Bassols i Laura Santamaria van presentar les 
propostes per a l’audiodescripció en català adreçada a persones amb dificultats visuals, procedi-
ment que van definir com «fotografia verbal del que es percep visualment» i que es va mostrar 
aplicable no solament a la televisió, sinó també a molts altres camps, com tota mena d’espectacles 
en directe, visites amb audioguies o classes universitàries. La presència de professionals que ja 
treballen en aquest àmbit i les experiències que van aportar a aquesta sessió van fer augmentar 
encara més l’interès d’aquesta ponència.
 Pel que fa a la tercera àrea de recerca, David Paloma, Anna M. Torrent, Albert Rico i M. An-
tònia Puigròs van presentar una guia fonètica per a les televisions locals del Principat de Catalu-
nya, País Valencià, Illes Balears i L’Alguer. Segons els autors, moltes d’aquestes emissores veuen 
021-Romanics XXXII 04.indd   581 13/4/10   16:39:22
582 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
diluïda la seva característica més genuïna, que és la de ser mitjans de proximitat, en molt bona part 
per la mobilitat dels locutors, per la inhibició en l’ús de trets locals i per l’atracció del registre 
periodístic de TV3, per la qual cosa van elaborar, a partir de la Proposta per a un estàndard oral 
de l’IEC, una distribució dialectal en dotze zones, amb la finalitat de facilitar a aquestes televisi-
ons un model pròxim, però no excessivament localista, amb el qual els seus televidents es puguin 
sentir lingüísticament identificats.
 L’acte es va cloure amb un petit homenatge a Anna M. Torrent, que ha estat fins ara la inves-
tigadora principal i coordinadora d’aquest i d’altres projectes de recerca relacionats amb la llen-
gua dels mèdia duts a terme des de la Unitat de Filologia Catalana de la Facultat de Ciències de la 
Comunicació, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Neus Faura
Universitat Autònoma de Barcelona
 Literatura, arts i mitjans audiovisuals. V Jornada sobre Literatura i Ensenyament 
(Aula Màrius Torres). – El dimecres 18 de març de 2009 es va celebrar a la Universitat de Lleida 
la V Jornada sobre Literatura i Ensenyament, enguany sota el títol Literatura, arts i mitjans audio­
visuals, organitzada conjuntament per l’Aula Màrius Torres i la Delegació a Lleida de l’Institut 
d’Estudis Catalans, i també pel Departament de Filologia Catalana i Comunicació i l’Institut de 
Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida. L’objectiu de la Jornada era trobar nous camins 
per a l’estudi, l’ensenyament i el gaudi de la literatura, a partir de la reflexió sobre les seves rela-
cions amb diferents disciplines artístiques i amb altres mitjans d’expressió (des de les rutes literà-
ries com a descoberta del patrimoni cultural i natural, passant pel teatre, la televisió i el cinema, 
fins a les arts plàstiques i la música).
 Josep Camps i Miquel Viladegut van tractar de «Les rutes literàries com a introducció a la geo-
grafia artística dels escriptors». Les rutes literàries permeten que els alumnes facin una immersió en 
viu i en directe a l’entorn creatiu i vital de l’escriptor, tot descobrint-ne el patrimoni cultural, artístic i 
natural, la qual cosa els apropa molt més a l’obra literària. Es tracta d’un procediment interdisciplina-
ri i transversal, que connecta la literatura amb les ciències socials, les ciències experimentals, l’educa-
ció visual i plàstica, la música, la geografia, la història de l’art, el teatre, la filosofia, etc. Per tant, les 
rutes literàries proporcionen una visió global del saber, la qual cosa, però, també exigeix comptar amb 
els professors de les altres matèries per tal de dissenyar un currículum comú i cooperatiu.
 Jordi Coca es va ocupar de «Literatura i teatre». La interpretació i representació teatrals dels 
textos dramàtics obren noves vies per aprofundir en l’estudi d’aquests. Cal tenir present que la 
lectura dramàtica no és mai unívoca i canvia constantment en funció del context històric, del con-
text social i de la recepció estètica de cada moment. La lectura dels textos no ha de cercar-hi mai 
un sentit últim o un valor absolut perquè llavors els «blindem». Ben al contrari, els textos s’han 
d’experimentar (només cal que el lector-intèrpret tingui tota una sèrie de dades importants a l’ho-
ra d’interpretar un text determinat) per fer-ne una lectura pròpia, contemporània, però sense obli-
dar mai la petja de la tradició.
 Josep Maria Benet i Jornet va parlar de la relació entre «Literatura i mitjans audiovisuals». 
Partia de la base que el concepte de literatura no equival a literatura escrita, ja que no es pot oblidar, 
per exemple, tot el patrimoni de literatura oral, i que, entre les formes d’escriptura literària, s’hi 
poden comptar els guions de cinema i de televisió (si de cas, seran bona o mala literatura, però no 
deixaran de ser-ho). Benet va resseguir, aleshores, la seva activitat com a guionista televisiu i també 
les poques incursions que ha fet en el camp del cinema, en aquest darrer cas tot explicant alguns 
dels procediments que va seguir a l’hora d’adaptar obres literàries al llenguatge cinematogràfic.
021-Romanics XXXII 04.indd   582 13/4/10   16:39:22


Jornada «llengua i mitjans de comunicació»

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana