Gavagnin, Gabriella

Hemeroteca Cientifica Catalana

Segona Jornada Salvador Espriu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 CRÒNICA 579
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
 La sessió acadèmica del dia 22 va comptar amb la dissertació de la Dra. Aritzeta sobre Vila­
niu, novel·la de ciutat. Aquesta reflexió va ser seguida amb molt d’interès, car la curadora de 
l’obra va situar com a novetat –amb el suport de fotografies i de material cartogràfic– diversos 
indrets i itineraris pertanyents a l’imaginari ollerià i a la novel·la comentada.
 Tot seguit, després d’una breu pausa, hi hagué una Taula rodona entorn de «La llengua de 
Narcís Oller», els components de la qual –Jordi Ginebra, Empar Bofarull i M. Isabel Berenguer– 
aprofundiren sobre els diversos vessants que articulen el model de llengua literària del novel·lista 
vallenc. El professor Ginebra va mostrar la riquesa lingüística de l’escriptor tot rebatent tòpics que 
sostenen el contrari. Empar Bofarull i M. Isabel Berenguer presentaren respectivament les conclu-
sions de les edicions crítiques de les novel·les La Papallona i Croquis del natural.
 La sessió matinal va ser closa amb la presentació de dossiers pedagògics –a cura del professor 
Vicenç Garrido, del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Camp– adreçats a l’ensenyament 
secundari. Aquest material didàctic té com a fita facilitar l’aprenentatge i el coneixement del pa-
trimoni cultural i biogràfic derivat de La ruta literària Narcís Oller.
 La sessió de la tarda va constar de les ponències de Ricard Torrents, sobre la relació entre 
«Jacint Verdaguer i Narcís Oller», i de l’historiador de la literatura Jordi Tiñena, al voltant d’«Els 
models narratius de Vilaniu». El Dr. Torrents tractà, a tall de prolegomen, els paral·lels entre Ra-
mon Llull i el poeta de Folgueroles, les semblances entre el sentit de l’obra de l’arquitecte Antoni 
Gaudí i les creacions de l’autor de L’Atlàntida. Tot seguit aquest especialista verdaguerià centrà la 
conferència en les relacions entre Oller i Verdaguer pel que fa a la condició de trasplantats d’un i 
altre, en el cas d’Oller a partir del conte El trasplantat. Jordi Tiñena s’encarregà d’especificar els 
models narratius ollerians i el seu grau de pertinença al realisme.
 El dia 23, darrer dia de la convenció olleriana, va ser dedicat a la Ruta Literària Narcís Oller. 
Tot partint de la Plaça del Quarter, al peu del monument a l’escriptor, es va confegir un traçat urbà 
pels encontorns vitals de l’autor de L’escanyapobres. L’objectiu era presentar les característiques 
de la nova ruta literària que, en aquesta ocasió, incorpora textos i fragments del narrador vallenc 
per a oferir una visió actualitzada de conjunt de la seva producció creativa.
 Com a cloenda de les Jornades, a la una del migdia, es va procedir a la Sala d’actes de la Bi-
blioteca Narcís Oller a la presentació del segon volum de l’Obra completa de l’escriptor, Vilaniu, 
a càrrec de Margarida Aritzeta i amb la presència del Dr. Magí Sunyer. La curadora de l’obra va 
posar en relleu que aquesta novel·la, precisament el llibre que havia provocat problemes entre el 
novel·lista i la vila, fou la que motivà el retrobament de Valls amb Oller. La reedició crítica de 
l’obra de Narcís Oller ha anat a càrrec de l’editorial vallenca Cossetània Edicions.
Montserrat Corretger
Universitat Rovira i Virgili
 Segona Jornada Salvador Espriu. – Organitzada pel Centre de Documentació i Estudi Sal-
vador Espriu i pel Projecte de Recerca Intercambios entre sistemas literarios, el 23 de gener del 
2009 es va celebrar al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar una jornada d’estudi dedicada a 
Salvador Espriu i la cultura del tombant de segle, amb l’objectiu d’aprofundir el discurs crític i el 
debat sobre l’herència modernista i simbolista que es pot detectar dins l’obra d’Espriu en les seves 
diferents vessants, ideològica, temàtica i estilística. Després de la salutació inaugural de l’alcalde 
de la vila d’Arenys de Mar, la primera sessió de la Jornada, presidida per Víctor Martínez-Gil, es 
va obrir amb la conferència de Jordi Castellanos, professor de la Universitat Autònoma de Barce-
lona, titulada «L’herència modernista en la narrativa d’Espriu», en la qual l’estudiós va anar res-
seguint la múltiple presència de temes, motius i formes característics de la narrativa modernista 
021-Romanics XXXII 04.indd   579 13/4/10   16:39:21
580 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
catalana i del Decadentisme europeu en les obres en prosa espriuanes dels anys trenta, començant 
per la seva primera novel·la, El doctor Rip, que fins ara la crítica no havia analitzat des d’aquest 
punt de vista, fins a acabar el seu detallat estudi amb els contes d’Ariadna al laberint grotesc. 
Aquesta visió de conjunt, alhora que va posar en evidència el pes que tenen aquests models litera-
ris en la construcció de la narrativa d’Espriu, alertava també sobre la dificultat d’esbrinar en molts 
casos la procedència exacta, catalana o europea, del material que Espriu assimila, reelabora i ac-
tualitza, així com plantejava la necessitat de no confondre la perspectiva crítica actual del movi-
ment modernista amb la percepció que la cultura catalana dels anys vint i trenta tenia dels autors 
que havien protagonitzat aquell moviment.
 La segona intervenció, «Maragall en Espriu», va anar a càrrec d’Olívia Gassol, professora de 
la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu discurs va focalitzar sobretot dos aspectes de la re-
lació que l’obra d’Espriu va establint amb Maragall: per una banda, la distància crítica que la 
prosa espriuana dels anys trenta tendeix a marcar respecte al Maragall constructor de mites i, més 
en general, respecte als principis bàsics de la seva poètica; per l’altra, la continuació i la revitalit-
zació del pensament polític iberista maragallià a partir de La pell de brau. La sessió matinal va 
acabar amb un interessant torn de paraules en el qual van intervenir reputats estudiosos espriuans 
com Rosa Delor i Sebastià Bonet.
 La sessió de la tarda, coordinada per Jordi Cerdà Subirachs i dedicada a estudiar les relacions 
entre Espriu i les literatures espanyola i francesa del tombant de segle, va començar amb la con-
ferència «Salvador Espriu y la literatura española del fin de siglo», de Marcelino Jiménez León, 
professor de la Universitat de Barcelona. L’estudi, que es va centrar especialment en els següents 
autors: Azorín, Baroja, Machado, Unamuno, Valle-Inclán i Juan Ramón Jiménez, va donar una 
aproximació global al tema amb l’objectiu de definir quins aspectes concrets de l’obra i del pen-
sament d’aquests escriptors van suscitar l’interès i l’admiració d’Espriu. La recerca va tenir en 
compte diferents fonts bibliogràfiques i es va basar en les múltiples referències explícites que 
Espriu va fer a l’obra d’aquests autors. La darrera conferència de la Jornada va ser dedicada al 
simbolisme francès i, concretament, a la relació entre la poesia de Baudelaire i la d’Espriu. Sota 
el títol «De Les flors del mal a Les cançons d’Ariadna. Baudelaire i Espriu», el treball exposat per 
Jordi Malé, professor de la Universitat de Lleida, va proposar una lectura comparada d’aquestes 
dues obres tot posant en evidència els punts de contacte i les divergències que es poden descobrir 
en les idees existencials i poètiques que caracteritzen cadascun dels dos poetes. A partir d’aquesta 
perspectiva, s’hi va assajar una interpretació original d’alguns dels poemes del recull espriuà.
 Acabada la segona sessió, va intervenir Santos Hernández, intèrpret i traductor d’obres de Salva-
dor Espriu, que es va encarregar de presentar el tercer volum de l’anuari espriuà Indesinenter, apare-
gut el 2008. Al quart número de l’anuari es recolliran les actes de la jornada. Finalment, la regidora de 
Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar va adreçar als assistents unes paraules de cloenda.
Gabriella Gavagnin
Universitat de Barcelona
 Jornada «llengua i mitjans de comunicació». – El passat 11 de febrer de 2009 va tenir lloc 
a l’espai de la Universitat Autònoma de Barcelona de la Casa de Convalescència (Hospital de Sant 
Pau) la jornada «Llengua i mitjans de comunicació» amb la finalitat de presentar els resultats del 
projecte de recerca «Nous discursos audiovisuals per a noves exigències socials».
 Aquest projecte, constituït per un grup de deu professors i professores del Departament de 
Filologia Catalana i de Traducció i Interpretació de l’esmentada Universitat, ha centrat el seu in-
terès en la llengua de la televisió en tres vessants diferents: el primer, de tipus més descriptiu, ha 
021-Romanics XXXII 04.indd   580 13/4/10   16:39:21


Segona Jornada Salvador Espriu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert