Aracil, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES REFLEXIONS A L'ENTORN 
DE L'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL 
Rafael Aracil 
L'arqueologia industrial 6s una branca de l'arqucologia que es rroba ioi just als 
seus inicis. Per una banda perqut! es iracta d'una especialitai moli jove. de ian sols uns 
25 anys d'existencia, i a causa, per alira par1 de la dificulrai a l'hora de trehullar sirle- 
maticameni les resres industrials. Aquesla dificuliat é.s el fruir de la mínima consciencia- 
ció per par1 de la socieiai civil i la classe políiica enver.7 la proiecció i con~ervació del 
pairimoni indusirial i. iambé. en els relaiivamenr pocs estudiosos que s'hi dediquen ple- 
nameni. Malgrat ioi. no hi ha dubte a l'hora de dir que als darrers anys ayucsta disci- 
plina ha comencal a prendre. a casa nosira. una ceria expansió. En el següenr ariicle. 
Rafael Aracil ens mosrra les caracrerístiques d'aquesta nova arqueologia i la .siiuació 
actual d'aquesta a I'Esrar Espanyol 
D E F I N I C I ~  1 CONCEPTE. 
L'ARQUEOLOGIA 
INDUSTRIAL: HISTORIA 
TOTAL? 
La unió de dues paraules com 
-arqueologia~~ i   industrial^^ pro- 
dueix un efecte sintetic multiplica- 
dor. -Arqueologia~~ ens porta a 
pensar comunament en quelcom 
d'arcaic. tradicional, d'un passat 
Ilunya en el ternps, en I'hurnanisme, 
etc. -Industrial.. significa, en canvi, 
innovació, progrés tkcnic. futur, 
deshurnanització ... La seva sintesi. 
perd modifica qualitativament amb- 
dós conceptes. 
Andre Malraux considerava les 
fabriques com les catedrals de I'e- 
dat contemporania, la qual cosa no 
deixa de ser ben certa. Ara bé, 
existeixen algunes difer6ncies que 
realcen les caracteristiques del mo- 
nument industrial: les catedrals 
eren, i són. un centre de producció 
-espiritual=. no pas *.material-, 
mentre que les fabriques esdeve- 
nen un centre de producció mate- 
rial, ben allunyat de cap mena de 
connotació espiritual. Aixo significa 
que la indústria 6s un centre pro- 
ductor de beneficis económics, ex- 
tractor de plus-valua, i que. en con- 
seqüencia, a I'inrevés que la cate- 
dral, es converteix aviat en una edi- 
ficació obsoleta que cal substituir. 
La seva conservació, doncs, ve de- 
terminada clarament en funció del 
seu rendiment economic. per la 
qual cosa la seva desaparició va 
~naturalmenfi. associada al seu 
naixement. 
L'Arqueologia Industrial se'ns 
presenta com I'arqueologia del de- 
senvolupament de la indústria i, 
d'acord a aquest sentit, es pot w n -  
siderar com I'arqueologia de 1'8po- 
ca o edat contemporania. De fet, 
I'element contemporani més essen- 
cial n'és, no hi ha dubte, la indijstria 
i el seu progrés constant i impara- 
ble. En efecte, amb la industrialitza- 
ci6 capitalista s'inicia una determi- 
nada organització de la producció, 
una creixent complexitat tecnologi- 
ca: la mecanitzaci6, la concentració 
de noves formes de vida i de pen- 
sament. etc., i tamb9 I'apariciá 
d'una nova fesomia del paisatge -el 
paisatge industrial- que amenaqi 
I'ecologia del nostre entorn natural. 
Tot plegat acota generalment els Ií- 
mits analitics de I'Arqueologia In- 
dustrial. 
L'Arqueologia Industrial s'ocu- 
pa de I'estudi nfísic» de la historia i 
pot, aleshores, alliberar-la de I'es- 
clavatge imposat per la font escrita: 
no pot. pero, caure en una altra 
mena d'esclavatge de tipus físic o 
material puix quedaria limitada en 
gran manera. El treball de camp 
-element primordial- i I'analisi docu- 
mental. literaria i oral han d'anar 
ben relacionats entre si. La diferen- 
cia existent entre la -resta escrita,> 
i la -resta física* radica en que 
aquesta darrera 6s una font ano in- 
tencional~~, justament al contrari de 
la -intencionalitat~, propia del docu- 
ment d'arxiu. En el pitjor dels 
casos, la -intencionalitat~~ de I'Ar- 
queologia Industrial es trobaria en 
la interpretació que en fa I'investi- 
gador, pero no a la font. Per altra 
banda. ens pot permetre arribar a 
I'analisi -directa,, de les condicions 
de vida de la classe popular o tre- 
balladora. classe sempre mediatit- 
zada pels -cronistes.. contempora- 
nis. 
L'Arqueologia Industrial ens 
permet. de forma practica (des 
d'una perspectiva tridimensional i 
sonora) reconstruir la memoria del 
passat i reflexionar sobre el futur de 
Sala de lurblnes. Fabrica Blanca de SI. Pau. Manresa (Arrufsl-Casas-Segon) 
la innovació tecnologica i les seves 
conseqüencies. En aquest sentit, la 
recuperació d'un b9 preterit i la 
seva reutilització ens insereix de 
manera dinamica a la relació histo- 
rica de passat-present-futur. Per 
altra part, I'Arqueologia Industrial 
supera, gracies a la seva finalitat 
específica, la visi6 sovint masca es- 
treta de mires de I'especialista, ja 
que una fabrica. una maquina o bé 
una mina no son solament cons- 
truccions o objectes tecnics. sino 
que són alhora uns importants cen- 
tres de treball on es manifesten cla- 
rament les relacions socials de la 
producció. L'objecte a estudiar es 
relaciona. a través d'enllaps diver- 
sos, amb elements tecnics, econo- 
mics. socials. politics, culturals i 
mentals i d'aqui ve la pluridiscipli- 
nalitat d'aquesta investigació. És 
ben necessari conjugar la intewen- 
cib d'arquitectes, thcnics, econo- 
mistes, antropolegs, sociolegs. 
geografs i historiadors, cadascun 
1 dels quals ha de posseir una visi6 
totalitzadora de I'analisi. 
L'Arqueologia Industrial, ente- 
sa com a treballa, descoberta i es- 
tudi d'un monument de la societat 
industrial (o, en la seva amplitud, 
d'un rnonument industrial de la so- 
cietat) s'ha d'arnpliar (corn ja s'ha 
comencat a fer als darrers anys) 
vers I'estudi global de la societat. a 
través de les seves manifestacions 
industrials. Es tracta d'intentar la 
comprensió. no tan SOIS dels edifi- 
cis, les plantes industrials o els 
béns en general, sin6 també del 
paisatge. els sistemes de producció 
i de vida. la forma del saber. etc. 
Carlo Ponti ha parlat de 
-f luxs~~ per tal d'expressar les pers- 
pectives dinamiques de I'Arqireolo- 
gia Industrial: flux espacial (intro- 
ducció d'una planta industrial en un 
complex territorial i els seus efec- 
tes. per exemple), flux econbrnic 
(corrents i canvis economics pro- 
duits) i flux cultural (8s a dir. altera- 
cions socials causades per la inser- 
ció dins del rnarc paisatgistic d'una 
determinada activitat industrial). 
L'Arqueologia lndustrial deixa de 
ser, doncs. una simple auxiliar de l? 
historia i. de la mateixa manera que 
I'arqueologia pura. es converteix en 
historia propiament dita i s'ocupa 
d'-historiar,, globalitats o realitats 
totals. El monument industrial -la 
fabrica, per exemple, i juntament 
arnb ella. la rnaquina- forma part 
d'un oaisatoe. S'insereix dins d'un 
~ ~ ~ ~~ 
paisaige b o i  rnodificant-lo. Es pro- 
dueix una alteració d'allo que és 
natural a través de I'element cultu- 
ral, entes aquest darrer mot com a 
una forma, la rn6s important de la 
societat industrial, de producció i de 
reproducció humana. El paisatge 
natural solarnent ha estat modificat 
culturalment de dues maneres: a 
través de la cultura agraria (paisat- 
ge agrari) ¡/o de la cultura industrial 
(paisatge industrial). La causa n'ha 
estat. en arnbdós casos. la produc- 
ció i la reproducció humanes. 
En aquest sentit, doncs, els 
elernents del oatrimoni industrial 
s'han d'entendre en una doble 
perspectiva espacial-temporal que 
tenen. a rnés. una doble dimensi6: 
la material (edificacions, maquines. 
docurnents i béns en general) i la 
immaterial (6s a dir, tot a110 que la 
industrial deixa de banda o que 
n'és un efecte seu i que es relacio- 
na arnb ella sense ser un bé rnate- 
rial). La interrogació del -model.~. 
I'analisi historica ha de pascar per 
aquests suposits. Crec, doncs. que 
és aquest cúmul d'elernents a que 
es refereix Aldo Castellanos quan 
defineix I'Arqueologia lndustrial 
com -1'antropologia historica de la 
societat  industrial.^, definició ben 
encertada per la seva amplitud. 
Convinguem, finalrnent, que 
I'Arqueologia lndustrial abarca corn 
a objecte d'estudi una serie d'ele- 
rnents i arnbits diversos els quals 
queden impregnats d'un sentit glo- 
balitzador. En efecte, una fabrica. o 
un maquina d'una fabrica, cal que 
siguin relacionades amb les mate- 
ries primeres. I'energia. els trans- 
ports i les cornunicacions, la propie- 
tat privada o pública, I'habitatge 
obrer i burges, els diferents nivells i 
modes de vida, el treball i I'oci, etc. 
És a dir, la maquina i la fabrica re- 
flecteixen -i a I'Arqueologia Indus- 
trial li toca la tasca de descobrir les 
relacions de producció i Ilurs parti- 
cularitats locals en un moment de- 
terminat. Per tot plegat, doncs, I'Ar- 
queologia Industrial és totalitzadora 
i tendeix vers la historia total. D'a- 
questa manera, els seus nivells d'a- 
nalisi han d'ésser progressius. des 
d'allo rnés particular fins a la gene- 
ralitat: objecte-conjunt industrial- 
paisatge industrial-sistema de tre- 
ball-procés productiu-mode de pro- 
ducció (definit pel triple «flux,> es- 
pacial-economic-cultural). 
ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL 
I INDUSTRIALITZACI~ 
L'Arqueologia lndustrial com a 
disciplina historica té tan SOIS vint-i- 
cinc anys d'existencia. ES, doncs, 
una ciencia jove el naixement de la 
qual ha estat Iligat. paradoxalment, 
a un enderrocarnent: el de I'Euston 
Station de Londres el 1962. Durant 
aquests anys els seus avancos han 
estat considerables i ha estat ac- 
ceptada a diverses Universitats, 
consolidant-se corn una disciplina 
historica més a quasi tots els pai- 
sos europeus, America del Nord i el 
Japó. La seva importancia depen 
del grau de desenvoluparnent del 
país i de la seva historia industrial. 
La consagració mundial de I'Ar- 
queologia Industrial es va realitzar 
L_ 
Vestidors. Filsls 1 l l n t ~  Soler. SI. Vlcsnq de Caslellel (Arrufal-Cesas-Sagon) 
grAcies als congressos internacio- 
nals: especialment els de Ironbrid- 
ge (1973). Bochum (1975) i Esto- 
colm (1978) on es va constituir el 
TlCClH (The Commitee for the 
Conservation of de Industrial Heri- 
tage). 
Durant tota aquesta etapa, I'Ar- 
queologia Industrial ha derivat vers 
I'anAlisi d'arees limitades a I'espai, i 
vers zones regionals o locals que 
és, de fet. allA on el monument in- 
dustrial, com a part d'un desenvolu- 
pament més general, adquireix la 
seva veritable significació. t s  
doncs, a la decada dels anys se- 
tantan quan I'Arqueologia Industrial 
es difon per Europa i, en general, 
als pa'isos avancats. Es constituei- 
xen museus tecnics regionals. amb 
instal.lacions-museus a I'aire Iliure, 
fins i tot. Al mateix temps hom pas- 
sava de la fase del -registre.. dels 
béns industrials a la fase de la 
-interpretacid.. d'aquests béns. 
Aquests elements diferencien I'Ar- 
queologia Industrial dels paisos 
avancats dels que es troben encara 
endarrerits. En el cas de I'Estat Es- 
panyol s'ha de partir de la base ' trial objecte de I'Arqueologia Indus- 
que, en conjunt. la industrialització trial 6s menor ja que els seus inicis 
es va produir molt tardanament i de -take off.3 es troben millor definits 
manera gens uniforme. En efecte, temporalment parlant. Pero. que 
llevat de les excepcions de Cata- succeeix a d'altres zones de I'Es- 
lunya i del País Basc (tractat en tat? A Castella, per exemple. I'ar- 
aquest mateix simposi per un com- queologia industrial no es pot limi- 
pany espanyol). Espanya es pot tar a analitzar la indústria del segle 
considerar com un "late comer,,, XX, sin6 que ha de considerar com 
puix la veritable industrialització i la a indústria (d'una Area industrial- 
seva consolidació no es va produir ment endarrerida) les manufactures 
fins el segle XX. Tan SOIS en el cas reials de cosir -colberticta.~ de la 
de la zona nord-est d'Espanya -el divuitena centúria. o bé els torns de 
Principat de Catalunya- es pot par- filatura i els batans de la industria 
lar d'industrialització ja al segle rural dels segles XVII-XVIII. si bé la 
XVlll i, posteriorment, al segle XIX. industrialització prbpiament capita- 
Així a Espanya, I'Arqueologia In- lista va tardar encara a arribar allí 
dustrial té solament dues zones quasi 200 anys. El que succeeix a 
principals d'actuació pel que fa a la Castella 8s equiparable a la resta 
industrialització clhssica dels se- de I'Estat Espanyol, de manera que 
gles XVIII-XIX: el Principat de Cata- I'aplicació de I'Arqueologia Indus- 
lunya. en relació a la indústria de trial aqui exigeix, evidentment. una 
béns de consum (textil, paperera, redefinició regional del concepte 
surera ... ) i Biscaia (País Basc) pel segons quina sigui la zona on hom 
que fa als béns de producció (mine- treballi. L'Arqueologia Industrial pot, 
ria del ferro, siderúrgica, doncs, segons els casos. ocupar-se 
metal.lúrgica ...). En el Gas, doncs, de les restes de la Revolució Indus- 
del País Basc i de Catalunya el pro- trial com a fenomen global o b6 de 
blema de delimitar el procés indus- les activitats -industrials,. d'una so- 
1 cietat. les qurils son ac!ivtats a l l la  
des. pero tanmateix significatives. 
La problematica seria centrada en 
el concepte d',.indu.stria.. de forma 
regional i convindria analitzar el seu 
significal en aquella regló. 
Aixi a Espanya. en general 
(com a pais poc industrialitzat i 
arnb un proces industrialitzador en- 
degat molt tardariarnent) els que- 
fers artesanals han perdurat rnolt 
mes lemps que no pas als paisos 
avanqats i arnb un creixernent in- 
dustrial mes rapid. de tal manera 
que I'Arqueologia Industrial pot 
tenir un arnpli camp de treball en 
I'anal~si d'aquestes activitats arte- 
sanals. Po1 dibirixarxe a Espanya 
una linia divisoria (com el Nord i el 
Sud d'ltalia) que separaria la zona 
NordiEst (industralitzada en el seu 
mornent) i la zona Sud!Oest (amb 
un clar predornini dels proccssos 
industrials rurals). Les dues arees 
es trobarien unides. pero. gracies a 
un element d'estudi comú: La mine- 
ria i els transports i les comunica- 
cions. 
El problema és sernpre (com a 
iots els paisos amb industrialització 
difurninada i poc extesa a I'espai), 
la migrada existencia de restes, ja 
siguin de tipus industrial o artesa- 
nal. A aquesta dificultat se n'hi afe- 
geix una altra que consisteix en 
I'endarreriment que hom observa a 
I'hora de prendre consciencia de la 
necessitat de preservar aquelles 
restes. A Espanya I'Arqueologia In- 
dustrial no ha superat encara el pri- 
mer nivell, és a dir. el d'anar a la re- 
cerca i catalogació dels monuments 
industrials. I aquest treball previ de 
classificació material no pot realit- 
zar-se plenament en estar mancats 
d'un rnarc legal i financer concret 
que perrneti el rapid desenvolupa- 
rnent d'aquesta disciplina. Assolir 
un segon nivell. el de la interpreta- 
ció, de la reflexió, de la relació amb 
d'altres ciencies i I'establirnent de 
conclusions és encara, al meu en- 
tendre. un objectiu molt Ilunya a 
casa nostra. 
Aquesta situació és agreujada 
per la manca de conscienciacio 
col.lectiva i institucional, corn hern 
dit. L'Arqueologia Industrial a Es- 
panya, al contrari que a la Gran 
Bretanya. per exemple. interessa 
masca poc als no especialistes i 
queda reduida a un centre d'interes 
exclusivarnent tecnic i especialitzat. 
Es, per altra part. evident que no 
tots els vestigis del nostre passat 
manufacturer i industrial tenen. Iogi- 
cament, el mateix interes i, en con- 
seqüencia. no cal que tots siguin 
conservats i reutilitzats. Ara bé. és 
precis que siguin censats i analit- 
zats en el seu conjunt. 
L'Arqueologia Industrial pre- 
senta, rigorosament. dues fases 
ben diferenciables: a la primera I'in- 
vestigador descobreix. registra i, 
sobretot, estudia el monument in- 
dustrial a partir de les restes fisi- 
ques i docurnentals; a la segona 
fase hom procedeix (amb I'ajut dels 
diversos serveis tecnics i adminis- 
tratius que fan al cas) a la restaura- 
ció i reutilització del monument. si 
aquest n'és mereixedor. És. per 
tant. la primera fase la que cor- 
respon realrnent a la investigació 
histdrica, rnentre que la segona es 
una realització de I'anterior. 
Hern d'advertir finalrnent. que 
si I'art i la conse~ació de les seves 
obres 6s una clara rnostra del res- 
pecte d'una societat envers la seva 
cultura -espir~tual,,. I'Arqueologia 
Industrial rnereix, si mes no el rna- 
teix tracte car es la mostra del res- 
pecte social cap al seu treball. 
NOTA 
( 1) Aquesf ten es un resum de la ponencia 
presentada al Simposi lnlernacionl A r  
rhioiogie lndurlrirlk d CiviL'salrion In- 
dustn'rlk (Fondations Nationale ds la 
Recherche Scientiliqve. Atenes. 14-16 
de novembre 1988). 
BIBLIOCRAFIA 
AADD -1 Jornadas sobre la Pmteccidn y Re- 
valorizacidn del Patrfmonio Industrial- (Bil- 
bao. 1982): Gobierno VascoGeneraliiat de 
Catalunya. 1984. 
AADD -11 Jornadas sobre la Protscción y m- 
valorizacidn dsl Patrimonio Induslrial. (Bar- 
celona. 198.5): 2 vols. xerocopies. 
ARACIL, R; CERDA M ;  GARCIA BONAFE, 
M: Arqueologia lndustnal de Almi. Foco- 
Benhe. Valencia. 1981. 
ARACIL. R.: -La invesligacjbn en Arqueolo- 
gía Industrial: 1 Jornadas ... 
Infermerla. FBbrlca Blanca de SI. Pau. Manresa (Arrufal-Casas-Ssgon) 
RAFAEL ARACIL 
Professor d e  la Universltat 
de Barcelona 


Algunes reflexions a l'entorn de l'arqueologia industrial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert