L'article proposa recuperar els treballs que R. S. Peters va desenvolupar en el marc
de la filosofia analítica durant els anys 60 i 70 del segle xx per considerar la seva
pertinència vers l'actual anàlisi educativa de les emocions. Les emocions en l'actualitat
són un tema central en l'educació, en part a causa de les contribucions de la intelligència
emocional i les versions educatives sobre l'aprenentatge social i emocional
(SEL i SEAL). Si bé aquestes propostes han rebut, en general, una bona acollida, des
de la tradició anglosaxona han sorgit els darrers anys algunes veus crítiques que, des
de la filosofia de l'educació, posen en qüestió el seu rigor conceptual i assenyalen la
falta de consideració del caràcter moral de l'experiència afectiva. Les anàlisis de Peters
permeten abordar les dues mancances de l'actual tractament educatiu de les emocions:
la definició precisa del fenomen, un aspecte que Peters aborda a través de la dicotomia activitat-passivitat; i la relació de les emocions amb la moral, que Peters reflectia a través
de la diferenciació entre emoció i motiu. El desenvolupament de l'article tractarà
de mostrar la vigència d'aquestes distincions. Per això, les contribucions de Peters es
presenten relacionades amb alguns treballs actuals sobre l'educació de les emocions,
especialment els de David Carr, qui també reclama la importància de considerar les
emocions en relació amb les dimensions cognitiva i moral. L'article finalitza emfasitzant
la necessitat d'integrar els nous pressuposts en l'educació de les emocions amb les
anàlisis que, des de mitjan segle xx, es fan del fenomen emocional.El presente artículo propone retomar los trabajos que R. S. Peters desarrolló
en los años 60 y 70 desde la filosofía analítica para considerar la pertinencia de su
recuperación para el análisis de las emociones en educación. Las emociones son en
la actualidad un tema central, en parte debido a las contribuciones de la Inteligencia
Emocional y sus versiones educativas sobre el aprendizaje social y emocional (SEL
y SEAL). Si bien estas propuestas han recibido una buena acogida generalizada, en
el seno de la tradición anglosajona han surgido en los últimos años algunas voces
críticas que, desde la Filosofía de la Educación, ponen en cuestión su rigor conceptual
y señalan su falta de consideración del carácter moral de la experiencia afectiva. Los
análisis de Peters permiten abordar las dos carencias esenciales del actual tratamiento
educativo de las emociones: la definición precisa del fenómeno, aspecto que Peters
aborda a través de la dicotomía actividad-pasividad; y la relación de las emociones con
la moral, que en Peters queda reflejada en la distinción entre emociones y motivos. El
desarrollo del artículo tratará de mostrar la vigencia de estas distinciones. Para ello,
las contribuciones de Peters se presentan relacionadas con trabajos actuales sobre la
educación de las emociones, especialmente aquéllos de David Carr, quien también
reclama la importancia de considerar las emociones en su relación con las dimensiones
cognitiva y moral, pero aborda su estudio desde una perspectiva sintética. El artículo
finaliza haciendo hincapié en la necesidad de integrar los nuevos presupuestos en la
educación de las emociones con los análisis que desde mediados del siglo xx se vienen
haciendo del fenómeno emocional.The article proposes to retrieve the work that R. S. Peters developed in the field of
analytical philosophy during the 60s and 70s in the 20th century in order to consider
their relevance in the current educational analysis of emotions. Emotions are nowadays
a central issue in education, partly due to the contributions of Emotional Intelligence
and the educational versions regarding social and emotional learning (SEL and
SEAL). Although these proposals have been, on the whole, warmly received, some
critical voices have arisen from Anglo-Saxon tradition in recent years which, from the
Philosophy of Education, question their conceptual rigour and point out the lack of
consideration of the moral character of affective experience. The analyses of Peters
enable us to approach the two shortcomings in the current educational treatment
of emotions: the precise definition of the phenomenon, an aspect which Peters deals
with through the activitypassivity dichotomy; and the relationship of emotions with
what is moral, which Peters reflected by differentiating between emotion and motive.
The development of the article aims to reveal the validity of these distinctions. In
order to do this, the contributions of Peters are presented in relation to some current
studies on emotional education, especially the ones by David Carr, who also stresses
the importance of considering emotions in relation to cognitive and moral dimensions.
The article ends by emphasizing the need to integrate the new postulations
regarding emotional education with the analyses which, since the middle of the 20th
century, have been conducted on the emotional phenomenon
