Paulo Freire i John Holt representen amb la seva obra dos dels corrents pedagògics més
destacats de la segona meitat del segle xx: la pedagogia popular (o de l'alliberament) i la
pedagogia crítica radical. En aquest treball es realitza una anàlisi de la manera com l'obra
dels dos autors convergeix, alhora que divergeix, en certs aspectes fonamentals de la crítica a
l'educació institucional que s'expandí en el context internacional després de la SegonaGuerra
Mundial. A més, es presenta una exploració de les diferències existents en els seus mètodes
d'estudi de la relació entre educació i llibertat, així com de les diferents alternatives pedagògiques
que tant Freire com Holt desenvoluparen. Finalment es consideren les contribucions
al pensament pedagògic del segle xxi, un temps en el qual l'imaginari pedagògic postmodern
està guanyant una presència destacada a Occident. En les conclusions es replanteja la vigència
actual de Holt en detriment de Freire, un intel·lectual amb plantejaments pedagògics que
cada cop troben més dificultats per encaixar en el nou espai discursiu.Paulo Freire y John Holt representan con su obra a dos de las corrientes pedagógicas
más destacadas de la segunda mitad del siglo xx: la pedagogía popular (o de la
liberación) y la pedagogía crítica radical. En este trabajo se realiza un análisis del modo
en que la obra de ambos autores converge, al tiempo que diverge, en ciertos aspectos
fundamentales de la crítica a la educación institucional que se expandió en el contexto
internacional tras la Segunda Guerra Mundial. Además, se presenta una exploración de
las diferencias existentes en su método de estudio de la relación entre la educación y la
libertad, así como de las distintas alternativas pedagógicas que tanto Freire como Holt
desarrollaron. Finalmente se consideran las contribuciones que estos dos autores aportan
para el pensamiento pedagógico en el siglo xxi; un tiempo en el que el imaginario
pedagógico postmoderno está ganando una presencia destacada en Occidente. Todo lo
cual, ya en las conclusiones, lleva a replantear la vigencia que un pensador como Holt
tiene hoy en día en detrimento de Freire, un intelectual cuyos planteamientos pedagógicos
con más dificultad encuentran cabida en este nuevo espacio discursivo.Paulo Freire and John Holt represent with their work two of the most outstanding
pedagogical currents in the second half of the 20th century: popular pedagogy
(or liberation) and radical, critical pedagogy. In this paper we conduct an analysis of
the way in which the work of these two authors converges, while also diverging, in
certain fundamental aspects of their critique of institutional education which spread
internationally after the Second World War. In addition, we present an exploration of
the differences existing in their methods for studying the relationship between education
and freedom, as well as the different pedagogical alternatives that both Freire and
Holt developed. Finally, we consider the contributions to the pedagogical thinking
of the 21st century, a time in which the postmodern pedagogical imaginary is gaining
prominent presence in the West. In the conclusions we rethink the contemporary relevance
of Holt to the detriment of Freire, an intellectual with pedagogical approaches
that are finding it harder and harder to fit into the new discursive arena
