Gargallo i Gil, José Enrique

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ticularment la tradició gràfica per als sons que no són presents en toscà. — En un altre ordre de co-
ses, s’insereix dins de l’àmbit de l’edició de textos l’article de Chiara Coluccia, «Per una nuova edi-
zione delle Croniche di Paolino Pieri» (p. 273-285), que ofereix una mostra, comparant-la amb les
edicions anteriors, del projecte d’edició de la narració de fets històrics, sobretot florentins, d’aquest
autor que visqué a cavall dels segles XIII i XIV. — Ja fora de l’àmbit estrictament italoromànic, tro-
bem el curiós estudi de Mario Piccat, «Ingiurie in provenzale alpino a Briançon (Hautes-Alpes) sul
finire del Trecento» (p. 367-384), que recull els insults que apareixen, en llatí però sobretot en for-
ma romànica inserida en textos llatins, en les actes notarials de Briançon, conservades en els Arxius
Departamentals de l’Isère. — I, finalment, prou allunyat dels temes més estrictament lingüístics o
filològics, l’article de Thomas Gergen «“Pax et treuga” dans Romanistik et Germanistik» (p. 311-
320) que fa una comparació de les institucions de la Pau de Déu i la Treva de Déu i de la seva re-
cepció en el dret romànic, en els Usatges de Barcelona, i germànic, en el Sachsenspiegel.
* * *
Així doncs, en aquests dos volums, curosament editats (només hi hem trobat algunes intrans-
cendents faltes mecanogràfiques o petites badades), s’hi recullen molts aspectes que han d’interes-
sar els romanistes; des dels articles fonamentals del mestre Pfister a la ja madura recerca dels seus
deixebles, i això sobre els temes més diversos: la formació de la Romània, el comentari lingüístic
de textos medievals, l’onomàstica i la importància del seu estudi, la lexicologia i lexicografia, l’edi-
ció de textos, la dialectologia.
Podem dir, en conclusió, que aquests dos volums ens ofereixen una bella mostra de la fecunda
tasca del professor Max Pfister com a investigador i també com a mestre. La Romanística se n’ha
de congratular i ha de desitjar que continuï per molts anys.
Maria-Reina BASTARDAS i RUFAT
Universitat de Barcelona
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (dir.) (2003): Atlas lingüístico galego. Volume IV:
Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico. A Corunya: Fundación Pedro Barrié de la
Maza, 533 p.
Coa publicación do ALGa, o Instituto da Lingua Galega quere presentar ó mundo científico unha
mostra do galego moderno, tradicionalmente ignorado e mal coñecido polos romanistas [...] (p. 7)
Això es llegeix al paràgraf que remata la pàgina d’agraïments, datada el 2003 a Santiago de
Compostel.la, com a manifestació col.lectiva del sentiment de l’Instituto da Lingua Galega. D’a-
quest és en realitat l’autoria múltiple de l’atles que ens ocupa. «Instituto da Lingua Galega» figura
en portada i en la primera pàgina que aporta les dades bibliogràfiques del volum IV, abans del tí-
tol. En aquesta pàgina primera es relacionen en l’ordre següent els noms de Constantino García i
Antón Santamarina (directors) —que faig constar a l’inici de la fitxa bibliogràfica de la meva
ressenya—, Rosario Álvarez Blanco, Francisco Fernández Rei i Manuel González González (in-
vestigadors), un altre cop Francisco Fernández Rei (ara com a coordinador) i onze redactors per or-
dre alfabètic del primer cognom, encapçalats pel mateix Fernández Rei. Reflecteix aquesta nòmi-
na de persones la transmissió generacional d’un projecte que es començà a gestar entre la dècada
dels 60 i la dels 70 del segle passat al si de la Universitat compostel.lana. Diversos reculls lèxics es
van dur a terme durant aquells anys, i van donar peu a una quarantena de tesis de llicenciatura sota
la direcció de Constantino García, titular de la càtedra de filologia romànica a Santiago. Concreta-
ment 42 «tesines» amb un material que Constantino García va recollir i sistematitzar uns anys més
JOSÉ ENRIQUE GARGALLO GIL334
ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 334
tard.1 Tesines (algunes, desenvolupades després com a tesis doctorals) que constitueixen en bona
part la llavor primera de l’empresa de l’atles. Entre 1974 i 1976 van enquestar els 167 punts de la xar-
xa els tres investigadors més amunt esmentats. I de la seva mà han anat aprenent i implicant-se en
l’elaboració ulterior dels materials de l’atles un seguit de joves investigadors, com Begoña Varela
Vázquez i Mónica Martínez Baleirón, redactores que contribueixen al volum intitulat Dialectoloxía
e léxico (ressenyat en aquesta mateixa revista: ER, XXVI, 2004, p. 298-301) amb sengles articles que
pouen del lèxic relatiu al temps atmosfèric i el cronològic:2 justament el material destinat al volum
IV, objecte de la present ressenya. Els anteriors volums (I, de 1990; II, de 1995; III, de 1999) es van
consagrar respectivament a la morfologia verbal, la no verbal i la fonètica. Amb el quart s’endega la
sèrie de volums de lèxic. I tant la qualitat d’aquesta darrera collita de l’atles com la llavor d’una nova
generació d’investigadors convida a l’optimisme sobre la continuïtat i la culminació de l’obra.
Que el gallec modern ha estat tradicionalment ignorat per la romanística, en el sentit que no ha
suscitat prou atenció entre els romanistes, i en el del desconeixement d’aquests en relació amb la
llengua actual, és el que transmet el passatge amb què encapçalo la ressenya, i que (amb lleus mo-
dificacions) es pot llegir a la presentació dels tres volums precedents de l’atles.3 Confiem que a poc
a poc esdevingui això un tòpic del passat, tant per la maduresa que va adquirint la filologia (i la dia-
lectologia) gallega, capaç de fer conèixer millor aquesta parcel.la de la Romània a la romanística,
com pels nous interessos i plantejaments d’aquesta.
Contribueix a la divulgació de la dialectologia gallega entre els romanistes aquest primer vo-
lum de lèxic de l’ALGa. De format molt més amanós que els tres anteriors, una mica més reduït de
mida, i de tapes flexibles, es deixa obrir i fullejar amb prou facilitat. Altres aspectes formals, com
ara la tipografia i la cartografia, el fan igualment de bon consultar. Hi trobareu les següents parts,
que ressegueixo a continuació.
I. Introducción (p. 11-20). Un primer apartat assenyala la procedència dels materials (p. 11):
les enquestes realitzades per Rosario Álvarez Blanco, Francisco Fernández Rei i Manuel González
González entre 1974 i 1976, i concretament la part del qüestionari consagrada al temps, atmosfèric i
cronològic.4 A continuació, la llista dels 167 punts d’enquesta, distribuïda per províncies: les quatre
de Galícia (la Corunya, Lugo, Ourense, Pontevedra) i les tres demarcacions administratives de la
franja contigua (Principat d’Astúries, províncies de Lleó i Zamora), així com la relació alfabètica de
municipis i de localitats de referència (p. 12-16). A més, un seguit d’advertiments previs sobre l’ela-
boració i ordenació dels mapes, la llegenda que els acompanya, els símbols utilitzats en la represen-
tació cartogràfica, les notes explicatives i el tractament electrònic de la informació (p. 17-20).
GARCÍA / SANTAMARINA: ATLAS LINGÜÍSTICO GALEGO. VOLUME IV: LÉXICO 335
1. C. GARCÍA (1985): Glosario de voces galegas de hoxe, annex 27 de Verba.
2. Vid. María GONZÁLEZ GONZÁLEZ / Begoña VARELA VÁZQUEZ (2002): «As denominacións da ‘chuvia miú-
da’: variedades diatópicas e lingua literaria»; Raquel AIRA GONZÁLEZ / Mónica MARTÍNEZ BALEIRÓN (2002): «As
denominacións dos meses do ano: perspectiva lexicográfica», dins Rosario ÁLVAREZ / Francisco DUBERT GARCÍA
/ Xulio SOUSA FERNÁNDEZ (ed.) (2002): Dialectoloxía e léxico. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Ga-
lega; Instituto da Lingua Galega, p. 329-357 i 359-382 (respectivament).
3. «Coa publicación do ALGa, o equipo responsable quere presentar ó mundo científico unha mostra da rea-
lidade actual da lingua galega, tradicionalmente ignorada polos romanistas [...]» (I, 1, 1990, p. 5). «Coa publica-
ción do ALGa, o equipo responsable quere presentar ó mundo científico unha mostra da realidade actual da lingua
galega, tradicionalmente ignorada e mal coñecida polos romanistas [...]» (II, 1995, p. 5; III, 1999, p. 7). Els su-
bratllats són meus; així vull destacar tipogràficament les petites variacions entre els successius volums. L’«equip
responsable» dels tres primers ha estat concretat com a «Instituto da Lingua Galega» al IV. «La realitat actual de
la llengua gallega» esdevé al quart «el gallec modern». D’altra banda, l’ambigüitat del verb ignorar, que significa
tant ‘desconèixer’ com ‘mostrar indiferència [envers algú o alguna cosa]’, sospito que haurà fet desplegar la re-
dacció en «ignorat/-da i mal conegut/-da», en referència al «gallec modern» o bé a la «llengua gallega actual».
4. Atlas lingüístico galego. Cuestionario (1974): Santiago: Departamento de Filoloxía Románica. Qües-
tions 527-664 (p. 24-29).
ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 335
II. Mapas (p. 23-457). Amb numeració independent a cada volum, aquest en conté 274. Iden-
tificats per un número correlatiu, sovint seguit d’una lletra en minúscula (com els sis primers: 1a,
1b, 1c, 1d, 1e, 1f) quan els mapes responen a una qüestió bàsica i única (vid. infra): amencer (‘fer-
se de dia’) és, per exemple, l’enunciat dels sis mapes aplegats sota el número 1. Això explica que
hi hagi al present volum una numeració de l’1 al 190. Es tracta de mapes de dues mides: petits (es-
cala 1:1.620.000), que ocupen la meitat d’una pàgina; i grans (escala 1:1.133.000), que ocupen una
pàgina sencera. Les pàgines amb número parell, a l’esquerra, contenen el fons de mapa amb la car-
tografia. Les senars, a la dreta, es reparteixen la llegenda (en la part superior) i les notes (en la infe-
rior). Entre aquestes i aquella queden tot sovint grans espais en blanc (així, al mapa 189. Caixa do
reloxo), cosa que contrasta amb l’aprofitament exhaustiu de l’espai tipogràfic d’altres atles.
Recull aquest volum mapes realitzats, majoritàriament, a partir de les respostes obtingudes a
propòsit d’una qüestió única. Però els autors han optat també, en no pocs casos, per adjudicar di-
versos mapes a una sola qüestió, la qual cosa els permet de repartir una gran quantitat d’informació.
Hi ha també 6 mapes de síntesi, que resumeixen dades d’altres mapes. N’hi ha 4 de tipus semàntic,
que recullen les diferents accepcions d’un mot. Dos excepcionals de fonètics, sobre les realitzacions
de -ng- (88a. Pingueira, pingar) i de g- (88b. Goteira, gotear), aspectes desatesos al precedent vo-
lum III. I un mapa no menys excepcional sobre locucions (79d. Arroiar), que ofereix la distribució
dels diferents processos metafòrics emprats per designar la idea de ‘ploure molt’.
Quant a l’ordenació dels mapes: comença amb un de general i orientatiu (sense numeració ni
títol) amb el nom de les localitats enquestades. Segueixen cinc parts, distribuïdes per esferes semàn-
tiques: a) La cronologia del dia (24 mapes, 1-14b); b) els astres (18 mapes, 15-32); c) temps meteo-
rològic, la part més voluminosa (159 mapes, 33a-120); d) temps cronològic (71 mapes, 121-180);
e) el rellotge: tipus i parts (10 mapes, 181-190).
Una gran diversitat de símbols serveix a cada mapa per transmetre l’enorme riquesa del ma-
terial lèxic d’aquest volum: figures geomètriques de totes les menes, buides i plenes, amb una àm-
plia gama de colors, que faciliten molt i molt la consulta. Però no tot és diversitat. Alguns mapes
mostren la uniformitat del gallec en les designacions de qualque concepte, com ara ‘dia’ i ‘dissab-
te’: tant el mapa 138 (Día) com el 144 (Sábado) presenten pertot arreu al domini gallec el mateix
símbol, un dels més senzills, una rodona buida, que a la llegenda va acompanyada (respectiva-
ment) per les notacions de día i sábado. Els símbols en forma d’estel de cinc puntes representen
els castellanismes i van al final de cada relació. Llur caràcter distintiu els fa ben fàcils de localit-
zar als mapes. Per això m’ha sobtat no trobar al mapa 126 (Febreiro) els estels (blau sobre fons
blanc i viceversa) que a la llegenda s’acompanyen de les notacions respectives de mes de san Blas
i san Blas. Val a dir que són ben pocs els descuits que he detectat en aquest volum, d’exquisida
perfecció formal.5
La llegenda ordena les variants principals i les transcriu en general amb criteris ortogràfics, ca-
dascuna a continuació del símbol corresponent. Només algunes seqüències es presenten en trans-
cripció fonètica d’acord amb l’AFI i amb criteris seguits al volum III de Fonètica. Em crida, per
cert, l’atenció la manca de referència a la normativa oficial del gallec (a la qual s’al.ludia, en canvi,
als dos primers volums),6 suposo que perquè entenen els autors que aquesta ja es troba prou conso-
JOSÉ ENRIQUE GARGALLO GIL336
5. Tot just algun «follet» sintàctic («Todo o material léxico [...] que figuran nas notas [...]») o tipogrà-
fic (les tres primeres ratlles de la columna primera de la pàgina 17 no tenen justificació del paràgraf al mar-
ge dret).
6. Compareu les formulacions sobre aspectes ortogràfics en els volums I, II i IV: «As formas verbais que
acompañan os números que encabezan os mapas son sempre as do galego oficial». I a la nota 31: «ILG-RAG,
Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, 1982 [...]» (I, 1, 1990, p. 37). «[...] Con maior frecuen-
cia usamos un sistema mixto, consistente en transcribir foneticamente só o fragmento ou fragmentos de intere-
se, mantendo en ortografía convencional os fragmentos restantes». I a la nota 2: «Instituto da Lingua
Galega/Real Academia Galega, Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, 1982» (II, p. 14). «As
formas da lenda redactáronse ortograficamente» (IV, 2003, p. 18).
ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 336
lidada. En qualsevol cas, contrasta el recurs predominant a la transcripció ortogràfica amb l’ús ge-
neral de la transcripció fonètica en la tradició dels atles romànics. Escriptura ortogràfica que condi-
ciona, per exemple, l’alfabetització del corresponent Índice de formas da lenda (vid. infra, a l’a-
partat IV).7
Les notes són prou abundants. La primera de cada mapa conté el número i el títol de la pregunta
o les preguntes del qüestionari a partir de les quals es van obtenir les respostes cartografiades. Les
següents ofereixen informacions que en algun cas remeten a d’altres mapes del volum o a d’altres
volums de l’atles, així com dades complementàries i aclariments diversos.
III. Apéndice: refráns dos meses (p. 461-474). En total, 883 testimonis de refranys del calen-
dari, numerats correlativament. Tant dels mesos com d’algunes festivitats,8 amb múltiples variants
de tipus fonètic, morfosintàctic o lèxic. Algunes són llevíssimes, però, tot i així, les inclouen en
aquest índex els autors, per considerar que poden ser d’algun interès, encara que no ho sembli de
vegades. Tot plegat, es tracta d’un impagable complement paremiològic, que aporta perles lèxiques
ben curioses. A voltes «rarismes» (com en dic jo), a manera de capricis que es permeten els refranys
per servar llur forma, per fixar-se millor a la memòria col.lectiva: com en el cas del mot iguarzo,
dins del refrany número 38, que inclou la seqüència marzo iguarzo en al.lusió al fet d’igualar-se la
duració de nits i dies en aquest tercer mes de l’any. Recorda aquell altre brevíssim, que acompleix
el mínim requerit pels refranys, almenys dos mots: 217. Marzo espigharzo, car comença a veure’s
l’espiga dels cereals per aquest temps. La transcripció és també aquí ortogràfica, amb algunes par-
ticularitats, com gh per representar el fenomen dialectal de la gheada. Tots els testimonis d’aques-
ta mostra paremiològica remeten al punt d’enquesta on van ser recollits.
IV. Índices do volume (p. 477-531). Clou aquesta remesa de l’ALGa una relació numèrica
de mapes i diverses relacions alfabètiques: de formes de les respectives llegendes, de formes de
les notes, de frases i expressions de les notes, de dites i refranys de les notes, i de paraules clau
dels refranys dels mesos. De la utilitat d’aquesta catalogació del material, ens en dóna fe la re-
cerca que duc a terme com a mostra. Entre els nombrosos refranys romànics referents al mes de
març, hi ha una sèrie que m’interessa particularment: la dels que invoquen el mes reduplicant-li
i allargant-li el nom, com ara Marzo marzola, torbón e raiola (‘tro i raig [de sol]’), el número 259
de la relació (p. 466). Doncs bé, la cerca al corresponent índex permet trobar per ordre alfabètic
similars formacions creades ad hoc en aquesta mena de refranys i altres similars del mes de març:
marceiro, marcelo, marcián, marciano, marsal, marsán (tots dos, amb seseo), marzá, marzaco,
marzagán, marzal, marzale, marzán, marzolo (p. 527-528). Llàstima de no haver conegut molts
d’aquests derivats de març, amb els refranys que els contenen, abans d’escriure un cert article
meu sobre març marçot!9
José Enrique GARGALLO GIL
Universitat de Barcelona
GARCÍA / SANTAMARINA: ATLAS LINGÜÍSTICO GALEGO. VOLUME IV: LÉXICO 337
7. «As voces que teñen caracteres fonéticos alfabetízanse no lugar que lles correspondería de estaren es-
critas ortograficamente [...]» (p. 481).
8. Refranys que al.ludeixen a determinat dia pel nom del sant del dia o hagioantropònim. No crec que,
d’això, se’n pugui dir «hagiografia», que significa pròpiament ‘biografia de sants’. Ho dic en referència al se-
güent passatge: «O forte peso da relixión na nosa cultura explica a presencia da haxiografía na denominación
dos meses en galego [...]» (p. 462).
9. José Enrique GARGALLO GIL (2003): «Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà. Refranes ro-
mances del mes de marzo». Paremia. Vol. 12, p. 41-54.
ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 337


García, Constantino / Santamarina, Antón (dir.) (2003): Atlas lingüístico galego. Volume IV: Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico. A Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 533 p.

Hemeroteca Cientifica Catalana

ticularment la tradició gràfica per als sons que no són presents en toscà. — En un altre ordre de co-ses, s’insereix dins de l’àmbit de l’edició de textos l’article de Chiara Coluccia, «Per una nuova edi-zione delle Croniche di Paolino Pieri» (p. 273-285), que ofereix una mostra, comparant-la amb lesedicions anteriors, del projecte d’edició de la narració de fets històrics, sobretot florentins, d’aquestautor que visqué a cavall dels segles XIII i XIV. — Ja fora de l’àmbit estrictament italoromànic, tro-bem el curiós estudi de Mario Piccat, «Ingiurie in provenzale alpino a Briançon (Hautes-Alpes) sulfinire del Trecento» (p. 367-384), que recull els insults que apareixen, en llatí però sobretot en for-ma romànica inserida en textos llatins, en les actes notarials de Briançon, conservades en els ArxiusDepartamentals de l’Isère. — I, finalment, prou allunyat dels temes més estrictament lingüístics ofilològics, l’article de Thomas Gergen «“Pax et treuga” dans Romanistik et Germanistik» (p. 311-320) que fa una comparació de les institucions de la Pau de Déu i la Treva de Déu i de la seva re-cepció en el dret romànic, en els Usatges de Barcelona, i germànic, en el Sachsenspiegel.* * *Així doncs, en aquests dos volums, curosament editats (només hi hem trobat algunes intrans-cendents faltes mecanogràfiques o petites badades), s’hi recullen molts aspectes que han d’interes-sar els romanistes; des dels articles fonamentals del mestre Pfister a la ja madura recerca dels seusdeixebles, i això sobre els temes més diversos: la formació de la Romània, el comentari lingüísticde textos medievals, l’onomàstica i la importància del seu estudi, la lexicologia i lexicografia, l’edi-ció de textos, la dialectologia.Podem dir, en conclusió, que aquests dos volums ens ofereixen una bella mostra de la fecundatasca del professor Max Pfister com a investigador i també com a mestre. La Romanística se n’hade congratular i ha de desitjar que continuï per molts anys.Maria-Reina BASTARDAS i RUFATUniversitat de BarcelonaGARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (dir.) (2003): Atlas lingüístico galego. Volume IV:Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico. A Corunya: Fundación Pedro Barrié de laMaza, 533 p.Coa publicación do ALGa, o Instituto da Lingua Galega quere presentar ó mundo científico unhamostra do galego moderno, tradicionalmente ignorado e mal coñecido polos romanistas [...] (p. 7)Això es llegeix al paràgraf que remata la pàgina d’agraïments, datada el 2003 a Santiago deCompostel.la, com a manifestació col.lectiva del sentiment de l’Instituto da Lingua Galega. D’a-quest és en realitat l’autoria múltiple de l’atles que ens ocupa. «Instituto da Lingua Galega» figuraen portada i en la primera pàgina que aporta les dades bibliogràfiques del volum IV, abans del tí-tol. En aquesta pàgina primera es relacionen en l’ordre següent els noms de Constantino García iAntón Santamarina (directors) —que faig constar a l’inici de la fitxa bibliogràfica de la mevaressenya—, Rosario Álvarez Blanco, Francisco Fernández Rei i Manuel González González (in-vestigadors), un altre cop Francisco Fernández Rei (ara com a coordinador) i onze redactors per or-dre alfabètic del primer cognom, encapçalats pel mateix Fernández Rei. Reflecteix aquesta nòmi-na de persones la transmissió generacional d’un projecte que es començà a gestar entre la dècadadels 60 i la dels 70 del segle passat al si de la Universitat compostel.lana. Diversos reculls lèxics esvan dur a terme durant aquells anys, i van donar peu a una quarantena de tesis de llicenciatura sotala direcció de Constantino García, titular de la càtedra de filologia romànica a Santiago. Concreta-ment 42 «tesines» amb un material que Constantino García va recollir i sistematitzar uns anys mésJOSÉ ENRIQUE GARGALLO GIL334ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 334tard.1 Tesines (algunes, desenvolupades després com a tesis doctorals) que constitueixen en bonapart la llavor primera de l’empresa de l’atles. Entre 1974 i 1976 van enquestar els 167 punts de la xar-xa els tres investigadors més amunt esmentats. I de la seva mà han anat aprenent i implicant-se enl’elaboració ulterior dels materials de l’atles un seguit de joves investigadors, com Begoña VarelaVázquez i Mónica Martínez Baleirón, redactores que contribueixen al volum intitulat Dialectoloxíae léxico (ressenyat en aquesta mateixa revista: ER, XXVI, 2004, p. 298-301) amb sengles articles quepouen del lèxic relatiu al temps atmosfèric i el cronològic:2 justament el material destinat al volumIV, objecte de la present ressenya. Els anteriors volums (I, de 1990; II, de 1995; III, de 1999) es vanconsagrar respectivament a la morfologia verbal, la no verbal i la fonètica. Amb el quart s’endega lasèrie de volums de lèxic. I tant la qualitat d’aquesta darrera collita de l’atles com la llavor d’una novageneració d’investigadors convida a l’optimisme sobre la continuïtat i la culminació de l’obra.Que el gallec modern ha estat tradicionalment ignorat per la romanística, en el sentit que no hasuscitat prou atenció entre els romanistes, i en el del desconeixement d’aquests en relació amb lallengua actual, és el que transmet el passatge amb què encapçalo la ressenya, i que (amb lleus mo-dificacions) es pot llegir a la presentació dels tres volums precedents de l’atles.3 Confiem que a poca poc esdevingui això un tòpic del passat, tant per la maduresa que va adquirint la filologia (i la dia-lectologia) gallega, capaç de fer conèixer millor aquesta parcel.la de la Romània a la romanística,com pels nous interessos i plantejaments d’aquesta.Contribueix a la divulgació de la dialectologia gallega entre els romanistes aquest primer vo-lum de lèxic de l’ALGa. De format molt més amanós que els tres anteriors, una mica més reduït demida, i de tapes flexibles, es deixa obrir i fullejar amb prou facilitat. Altres aspectes formals, comara la tipografia i la cartografia, el fan igualment de bon consultar. Hi trobareu les següents parts,que ressegueixo a continuació.I. Introducción (p. 11-20). Un primer apartat assenyala la procedència dels materials (p. 11):les enquestes realitzades per Rosario Álvarez Blanco, Francisco Fernández Rei i Manuel GonzálezGonzález entre 1974 i 1976, i concretament la part del qüestionari consagrada al temps, atmosfèric icronològic.4 A continuació, la llista dels 167 punts d’enquesta, distribuïda per províncies: les quatrede Galícia (la Corunya, Lugo, Ourense, Pontevedra) i les tres demarcacions administratives de lafranja contigua (Principat d’Astúries, províncies de Lleó i Zamora), així com la relació alfabètica demunicipis i de localitats de referència (p. 12-16). A més, un seguit d’advertiments previs sobre l’ela-boració i ordenació dels mapes, la llegenda que els acompanya, els símbols utilitzats en la represen-tació cartogràfica, les notes explicatives i el tractament electrònic de la informació (p. 17-20).GARCÍA / SANTAMARINA: ATLAS LINGÜÍSTICO GALEGO. VOLUME IV: LÉXICO 3351. C. GARCÍA (1985): Glosario de voces galegas de hoxe, annex 27 de Verba.2. Vid. María GONZÁLEZ GONZÁLEZ / Begoña VARELA VÁZQUEZ (2002): «As denominacións da ‘chuvia miú-da’: variedades diatópicas e lingua literaria»; Raquel AIRA GONZÁLEZ / Mónica MARTÍNEZ BALEIRÓN (2002): «Asdenominacións dos meses do ano: perspectiva lexicográfica», dins Rosario ÁLVAREZ / Francisco DUBERT GARCÍA/ Xulio SOUSA FERNÁNDEZ (ed.) (2002): Dialectoloxía e léxico. Santiago de Compostela: Consello da Cultura Ga-lega; Instituto da Lingua Galega, p. 329-357 i 359-382 (respectivament).3. «Coa publicación do ALGa, o equipo responsable quere presentar ó mundo científico unha mostra da rea-lidade actual da lingua galega, tradicionalmente ignorada polos romanistas [...]» (I, 1, 1990, p. 5). «Coa publica-ción do ALGa, o equipo responsable quere presentar ó mundo científico unha mostra da realidade actual da linguagalega, tradicionalmente ignorada e mal coñecida polos romanistas [...]» (II, 1995, p. 5; III, 1999, p. 7). Els su-bratllats són meus; així vull destacar tipogràficament les petites variacions entre els successius volums. L’«equipresponsable» dels tres primers ha estat concretat com a «Instituto da Lingua Galega» al IV. «La realitat actual dela llengua gallega» esdevé al quart «el gallec modern». D’altra banda, l’ambigüitat del verb ignorar, que significatant ‘desconèixer’ com ‘mostrar indiferència [envers algú o alguna cosa]’, sospito que haurà fet desplegar la re-dacció en «ignorat/-da i mal conegut/-da», en referència al «gallec modern» o bé a la «llengua gallega actual».4. Atlas lingüístico galego. Cuestionario (1974): Santiago: Departamento de Filoloxía Románica. Qües-tions 527-664 (p. 24-29).ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 335II. Mapas (p. 23-457). Amb numeració independent a cada volum, aquest en conté 274. Iden-tificats per un número correlatiu, sovint seguit d’una lletra en minúscula (com els sis primers: 1a,1b, 1c, 1d, 1e, 1f) quan els mapes responen a una qüestió bàsica i única (vid. infra): amencer (‘fer-se de dia’) és, per exemple, l’enunciat dels sis mapes aplegats sota el número 1. Això explica quehi hagi al present volum una numeració de l’1 al 190. Es tracta de mapes de dues mides: petits (es-cala 1:1.620.000), que ocupen la meitat d’una pàgina; i grans (escala 1:1.133.000), que ocupen unapàgina sencera. Les pàgines amb número parell, a l’esquerra, contenen el fons de mapa amb la car-tografia. Les senars, a la dreta, es reparteixen la llegenda (en la part superior) i les notes (en la infe-rior). Entre aquestes i aquella queden tot sovint grans espais en blanc (així, al mapa 189. Caixa doreloxo), cosa que contrasta amb l’aprofitament exhaustiu de l’espai tipogràfic d’altres atles.Recull aquest volum mapes realitzats, majoritàriament, a partir de les respostes obtingudes apropòsit d’una qüestió única. Però els autors han optat també, en no pocs casos, per adjudicar di-versos mapes a una sola qüestió, la qual cosa els permet de repartir una gran quantitat d’informació.Hi ha també 6 mapes de síntesi, que resumeixen dades d’altres mapes. N’hi ha 4 de tipus semàntic,que recullen les diferents accepcions d’un mot. Dos excepcionals de fonètics, sobre les realitzacionsde -ng- (88a. Pingueira, pingar) i de g- (88b. Goteira, gotear), aspectes desatesos al precedent vo-lum III. I un mapa no menys excepcional sobre locucions (79d. Arroiar), que ofereix la distribuciódels diferents processos metafòrics emprats per designar la idea de ‘ploure molt’.Quant a l’ordenació dels mapes: comença amb un de general i orientatiu (sense numeració nitítol) amb el nom de les localitats enquestades. Segueixen cinc parts, distribuïdes per esferes semàn-tiques: a) La cronologia del dia (24 mapes, 1-14b); b) els astres (18 mapes, 15-32); c) temps meteo-rològic, la part més voluminosa (159 mapes, 33a-120); d) temps cronològic (71 mapes, 121-180);e) el rellotge: tipus i parts (10 mapes, 181-190).Una gran diversitat de símbols serveix a cada mapa per transmetre l’enorme riquesa del ma-terial lèxic d’aquest volum: figures geomètriques de totes les menes, buides i plenes, amb una àm-plia gama de colors, que faciliten molt i molt la consulta. Però no tot és diversitat. Alguns mapesmostren la uniformitat del gallec en les designacions de qualque concepte, com ara ‘dia’ i ‘dissab-te’: tant el mapa 138 (Día) com el 144 (Sábado) presenten pertot arreu al domini gallec el mateixsímbol, un dels més senzills, una rodona buida, que a la llegenda va acompanyada (respectiva-ment) per les notacions de día i sábado. Els símbols en forma d’estel de cinc puntes representenels castellanismes i van al final de cada relació. Llur caràcter distintiu els fa ben fàcils de localit-zar als mapes. Per això m’ha sobtat no trobar al mapa 126 (Febreiro) els estels (blau sobre fonsblanc i viceversa) que a la llegenda s’acompanyen de les notacions respectives de mes de san Blasi san Blas. Val a dir que són ben pocs els descuits que he detectat en aquest volum, d’exquisidaperfecció formal.5La llegenda ordena les variants principals i les transcriu en general amb criteris ortogràfics, ca-dascuna a continuació del símbol corresponent. Només algunes seqüències es presenten en trans-cripció fonètica d’acord amb l’AFI i amb criteris seguits al volum III de Fonètica. Em crida, percert, l’atenció la manca de referència a la normativa oficial del gallec (a la qual s’al.ludia, en canvi,als dos primers volums),6 suposo que perquè entenen els autors que aquesta ja es troba prou conso-JOSÉ ENRIQUE GARGALLO GIL3365. Tot just algun «follet» sintàctic («Todo o material léxico [...] que figuran nas notas [...]») o tipogrà-fic (les tres primeres ratlles de la columna primera de la pàgina 17 no tenen justificació del paràgraf al mar-ge dret).6. Compareu les formulacions sobre aspectes ortogràfics en els volums I, II i IV: «As formas verbais queacompañan os números que encabezan os mapas son sempre as do galego oficial». I a la nota 31: «ILG-RAG,Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, 1982 [...]» (I, 1, 1990, p. 37). «[...] Con maior frecuen-cia usamos un sistema mixto, consistente en transcribir foneticamente só o fragmento ou fragmentos de intere-se, mantendo en ortografía convencional os fragmentos restantes». I a la nota 2: «Instituto da LinguaGalega/Real Academia Galega, Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, 1982» (II, p. 14). «Asformas da lenda redactáronse ortograficamente» (IV, 2003, p. 18).ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 336lidada. En qualsevol cas, contrasta el recurs predominant a la transcripció ortogràfica amb l’ús ge-neral de la transcripció fonètica en la tradició dels atles romànics. Escriptura ortogràfica que condi-ciona, per exemple, l’alfabetització del corresponent Índice de formas da lenda (vid. infra, a l’a-partat IV).7Les notes són prou abundants. La primera de cada mapa conté el número i el títol de la preguntao les preguntes del qüestionari a partir de les quals es van obtenir les respostes cartografiades. Lessegüents ofereixen informacions que en algun cas remeten a d’altres mapes del volum o a d’altresvolums de l’atles, així com dades complementàries i aclariments diversos.III. Apéndice: refráns dos meses (p. 461-474). En total, 883 testimonis de refranys del calen-dari, numerats correlativament. Tant dels mesos com d’algunes festivitats,8 amb múltiples variantsde tipus fonètic, morfosintàctic o lèxic. Algunes són llevíssimes, però, tot i així, les inclouen enaquest índex els autors, per considerar que poden ser d’algun interès, encara que no ho sembli devegades. Tot plegat, es tracta d’un impagable complement paremiològic, que aporta perles lèxiquesben curioses. A voltes «rarismes» (com en dic jo), a manera de capricis que es permeten els refranysper servar llur forma, per fixar-se millor a la memòria col.lectiva: com en el cas del mot iguarzo,dins del refrany número 38, que inclou la seqüència marzo iguarzo en al.lusió al fet d’igualar-se laduració de nits i dies en aquest tercer mes de l’any. Recorda aquell altre brevíssim, que acompleixel mínim requerit pels refranys, almenys dos mots: 217. Marzo espigharzo, car comença a veure’sl’espiga dels cereals per aquest temps. La transcripció és també aquí ortogràfica, amb algunes par-ticularitats, com gh per representar el fenomen dialectal de la gheada. Tots els testimonis d’aques-ta mostra paremiològica remeten al punt d’enquesta on van ser recollits.IV. Índices do volume (p. 477-531). Clou aquesta remesa de l’ALGa una relació numèricade mapes i diverses relacions alfabètiques: de formes de les respectives llegendes, de formes deles notes, de frases i expressions de les notes, de dites i refranys de les notes, i de paraules claudels refranys dels mesos. De la utilitat d’aquesta catalogació del material, ens en dóna fe la re-cerca que duc a terme com a mostra. Entre els nombrosos refranys romànics referents al mes demarç, hi ha una sèrie que m’interessa particularment: la dels que invoquen el mes reduplicant-lii allargant-li el nom, com ara Marzo marzola, torbón e raiola (‘tro i raig [de sol]’), el número 259de la relació (p. 466). Doncs bé, la cerca al corresponent índex permet trobar per ordre alfabèticsimilars formacions creades ad hoc en aquesta mena de refranys i altres similars del mes de març:marceiro, marcelo, marcián, marciano, marsal, marsán (tots dos, amb seseo), marzá, marzaco,marzagán, marzal, marzale, marzán, marzolo (p. 527-528). Llàstima de no haver conegut moltsd’aquests derivats de març, amb els refranys que els contenen, abans d’escriure un cert articlemeu sobre març marçot!9José Enrique GARGALLO GILUniversitat de BarcelonaGARCÍA / SANTAMARINA: ATLAS LINGÜÍSTICO GALEGO. VOLUME IV: LÉXICO 3377. «As voces que teñen caracteres fonéticos alfabetízanse no lugar que lles correspondería de estaren es-critas ortograficamente [...]» (p. 481).8. Refranys que al.ludeixen a determinat dia pel nom del sant del dia o hagioantropònim. No crec que,d’això, se’n pugui dir «hagiografia», que significa pròpiament ‘biografia de sants’. Ho dic en referència al se-güent passatge: «O forte peso da relixión na nosa cultura explica a presencia da haxiografía na denominacióndos meses en galego [...]» (p. 462).9. José Enrique GARGALLO GIL (2003): «Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà. Refranes ro-mances del mes de marzo». Paremia. Vol. 12, p. 41-54.ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 337

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39553/39455

García, Constantino / Santamarina, Antón (dir.) (2003): Atlas lingüístico galego. Volume IV: Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico. A Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 533 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana