Badia Escolà, Andratx

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 CRÒNICA 573
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
ció de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner). Va participar-hi un centenar de 
persones arribades d’arreu dels països de parla catalana, i es va estructurar en tres àmbits temàtics 
o àrees d’estudi: l’onomàstica de les Garrigues, la relació entre el món rural i la toponímia cata-
lana, i l’antroponímia de les terres catalanes. A cadascuna d’aquestes àrees corresponia una po-
nència plenària i un nombre de comunicacions situat entre vuit i deu, amb un total de vint-i-sis. 
Les ponències anaren a càrrec respectivament d’Albert Turull, professor titular d’onomàstica 
catalana a la UdL («Visió panoràmica de la toponímia garriguenca», de Joan Tort, professor de 
toponímia als estudis de geografia de la UB i vicepresident segon de la Societat («El territori rural 
en la toponímia catalana»), i de Ramon Amigó, antic vicepresident de la mateixa Societat i reco-
negut arreu com el mestre dels recercadors locals en onomàstica al nostre país («Riquesa dels 
arxius locals i la memòria oral per a l’estudi de l’antroponímia catalana»). Va cloure el Col·loqui 
una taula rodona commemorativa del vintè aniversari de l’inici de la publicació de l’Onomasticon 
Cataloniae de Joan Coromines, en què van participar, coordinats pel mateix Joan Tort, quatre 
especialistes que, de forma complementària, van presentar aspectes prou diferents de la vida i 
l’obra del mestre: Albert Manent, president de la Societat d’Onomàstica; Xavier Terrado, antic 
col·laborador de Joan Coromines i professor de filologia hispànica a la UdL; Ramon Sistac, mem-
bre de la Secció Filològica de l’IEC, professor de dialectologia a la UdL i antic comissari de 
l’Any Coromines; i Emili Casanova, vicepresident primer de la Societat d’Onomàstica, professor 
de la UV i membre de l’AVL.
Albert Turull
Universitat de Lleida
 XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 6-11 de setembre 
de 2009). – L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), va decidir, en 
el marc del col·loqui de Budapest (2006), que el XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatu-
ra Catalanes tingués lloc a Lleida del 6 a l’11 de setembre de 2009. El motiu de la frontera, tractat 
des dels àmbits de la llengua o la literatura, va ser-ne el tema central segons els tres eixos de treball 
proposats: 1) El català i les llengües veïnes (paral·lelismes i constrastos, interferències, parlars de 
transició, toponímia i substitució), 2) La literatura i les arts, i 3) La llengua dels escriptors (gène-
res i nivells, models de llengua, preferències diatòpiques). Un tema idoni per a una ciutat que és 
cruïlla de camins i una bona efemèride per a la nostra Universitat en el moment d’inaugurar els 
nous Estudis Catalans i Occitans.
 Fidels a la tradició d’aquests col·loquis, el comitè organitzador local va encomanar a deu experts 
dels tres eixos de treball establerts tant les conferències inaugural i final com també les vuit ponèn-
cies respectives, d’una hora de durada. La resta del temps es va dedicar, també seguint la tradició, a 
la presentació de les més de noranta comunicacions espontànies dels membres de l’AILLC, de 20 
minuts, amb un petit espai de debat i llegides simultàniament en tres aules diferents, tot respectant la 
distribució temàtica del Congrés.
 La primera de les seccions (el català i les llengües veïnes) va tindre com a protagonistes indis-
cutibles les Terres de Ponent dels Països Catalans i, particularment, l’anàlisi i l’estudi dels parlars 
de la Ribagorça, els Pallars i les diferents comarques de la Franja d’Aragó com ara la Llitera, el 
Baix Cinca o el Matarranya. Sense deixar de banda els contactes entre català i occità o bé entre 
català i castellà, l’atenció dels especialistes es va dedicar sobretot als contactes entre català i ara-
gonès, fins al punt que la ponència encarregada a Juan Antonio Saura i presentada en benasquès, 
sota el títol de Bèlls aspectos de genealogia lèxica benasquesa, es va dedicar al cas singular 
d’aquesta llengua de transició.
021-Romanics XXXII 04.indd   573 13/4/10   16:39:19
574 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
 La secció dedicada a la frontera entre la literatura i les arts, tot i algunes incursions a la lite-
ratura medieval i moderna, es va ocupar principalment dels períodes del Modernisme, les avant-
guardes històriques i les relacions actuals entre la literatura i el cinema i la literatura i les noves 
tecnologies. Les adaptacions cinematogràfiques de novel·les de la literatura catalana com el Tirant 
lo Blanc de Vicente Aranda o la filmografia de Ventura Pons, les relacions entre literatura, pintura, 
música i/o escultura i la creació de nous gèneres literaris (videopoesia, ciberliteratura, etc.) gràci-
es a l’adveniment i la popularització de les noves tecnologies, van ser objecte d’estudi i de discus-
sió científics entre els diferents especialistes en la matèria.
 La tercera de les seccions (la llengua dels escriptors), situada a la frontera entre llengua i lite-
ratura, es va centrar tant en l’estudi monogràfic de la construcció estilística d’un autor determinat 
com en els debats, problemàtiques, reserves i avantatges que ha suscitat, des del redreçament 
cultural iniciat al segle xix per la Renaixença, la creació i la restitució d’una llengua literària ca-
talana. D’aquesta manera, van ser considerades les aportacions personals i particulars d’Antoni 
M. Alcover, Joan Puig i Ferreter, Joan Fuster, Josep Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés, Antoni 
Mus, Josep Vallverdú, Jesús Moncada, Josep Piera, entre d’altres, en la recerca i la construcció 
d’una llengua literària comuna, però també en com cadascun d’ells hi ha sabut trobar una forma 
d’expressió pròpia i singularitzada. Així mateix, altres estudis es van dedicar a l’anàlisi dels de-
bats entre intel·lectuals que sorgiren, sobretot, entorn de la reforma fabriana, durant les primeres 
dècades del segle xx, i de la necessitat o no de crear una literatura de consum en català, encara que 
això suposés la degradació de la llengua literària, entre els anys 1960-1980.
 Al marge de totes aquestes sessions pròpiament plenàries –s’ha de dir que ben a l’alçada de 
les circumstàncies i de les exigències que demana un esdeveniment d’aquesta mena–, de la pre-
sentació de sis projectes realitzats o en fase d’elaboració i de les dues taules rodones, els organit-
zadors van preveure tota una sèrie d’activitats extraacadèmiques que van permetre arrodonir el 
bon ambient i el caliu humà entre els assistents. Des del tast de vins del primer dia a l’hotel AC 
fins a l’excursió a Guimerà, Vallbona de les Monges i el Castell del Remei de l’últim, passant per 
la inauguració de l’exposició Jesús Moncada: pinzell i ploma, la recepció oficial a La Paeria del 
dilluns al vespre, la visita nocturna guiada a la Seu Vella i la posterior vetllada de Garrotins de Lo 
Beethoven al bar La Sibil·la del dimarts, la preestrena de l’obra teatral basada en els contes de 
Jesús Moncada del dimecres al vespre i el sopar de comiat celebrat a Cal Molí la nit del dijous al 
ritme del ball de bastons de Los Totxets de Camporrells.
 Una setmana intensa de treball acadèmic i científic, però també de descoberta o redescoberta, 
segons el cas, dels atractius que ens ofereix el patrimoni cultural, musical, literari, artístic, paisat-
gístic i humà tant de la pròpia ciutat de Lleida com dels pobles i de les comarques veïns. Uns dies 
per recordar, que de ben segur quedaran en la memòria de tots els assistents, gràcies a l’eficàcia 
assolida pel comitè organitzador, sinònim d’un bon treball en equip, i que representen una fita més 
per a la filologia catalana.
Andratx Badia Escolà
Universitat de Lleida
 Exposició «Raimundus, christianus arabicus: Ramon Llull i l’encontre entre cultures». – 
Coincidint amb els 700 anys de l’estada de Ramon Llull a la ciutat algeriana de Bugia (Béjaïa) el 
1307, l’Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona), amb l’assessorament científic del Centre 
de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, que en va assumir la comissaria, ha 
organitzat una exposició sobre la vida, l’obra i el pensament de Llull, amb especial èmfasi en la 
seva relació amb el món musulmà i l’islam.
021-Romanics XXXII 04.indd   574 13/4/10   16:39:19


XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 6-11 de setembre de 2009)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana

Hemeroteca Cientifica Catalana