Serra i Carné, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER - 25 
, 
NOTES SOBRE LA POLITITZACIO A MANRESA 
, 
DURANT LA SEGONA REPUBLICA 
Jaume Serra 
La guerra civil del 1936-39 ha d'entrendre's no com un fet ai'llal en la história, 
sinó com una conseqüencia o un pas més en l' evolució d' uns f els socials, po lítics , eco-
nómics, ele., que arrenquen f orr:¡a abans que aquella lragica data del 17 de juliol de 
1936. En el present anicle es dóna a concixer una breu aproximació a l'activilal políti-
ca que es desenvolupava a la ciutal de M anresa en els anys anleriors a l' esclal de la 
guerra . 
A nivell general es pot afirmar 
que abans de la instauració de la 
Segona República la participació 
electoral era forc;a escassa. Al lIarg 
del segle XIX gairebé ni hi ha pos-
sibili tat de participar en les elec-
cions perqué o bé es trobava im-
plantat el sufragi censitari , que sois 
permetia votar entorn del 5% de la 
població, o bé quan s'instaura el 
sufragi universal masculí (1890) 
funciona un estricte caciquisme que 
distorsiona el sentit de les elec-
cions per mitja de I'ús i de I'abús de 
tota mena d'anomalies . D'altra 
banda, entre la població obrera ca-
talana hi ha una forta influéncia de 
les idees i de les organitzacions 
anarquistes, que propugnen el boi -
cot, la no participació en la vida po-
lít ica parlamentaria amb I'objectiu 
de no fer el joc a un sistema i a un 
estat que es consideren hostils i 
perniciosos i que cal destruir de 
soca-rel. I també els sovintejats de-
senganys electorals i polítics , les 
En les eleccions de febrer de 1936 el tema deis empresonats per la repressió posterior 
al sls d'octubre -es parlava de trenta mil presos- va ser un deis temes centrals. (Font: 
El DÜl, 10-2-1936). 
traicions de certs líders en qui s'ha-
via dipositat la confianc;a (com va 
ser el cas d'Alejandro Lerroux) 
teien creure a sectors de les clas-
ses populars que la participació po-
lítica era inútil. Tot plegat, compor-
República inicia una nova realitat 
política, amb un joc democratic net. 
Per a tothom era evident que la Re- 
pública tindria un caracter social i 
progressista. El nou regim pretenia 
redrecar la situació del país intro- 
duint moltes reformes i utilitzant 
sempre els camins de la legalitat. I 
per aixo les eleccions, el joc politic, 
esdevenien I'eina basica. La vida 
política, doncs. expressara amb 
forca claredat la realitat social. Per- 
que, efectivament. es podia consta- 
tar com eren d'efectius els resultats 
electorals. que les eleccions podien 
canviar. i molt, el rumb de la situa- 
ció. Era un joc politic serids, que 
comportava canvis reals impor- 
tants. Segurament per aixo les dre- 
tes mai no van confiar en la Repú- 
L'Associació de Dependents del Comer$ 1 de la Indústria, que tenia la seva seu social 
al Conservatori, va protagonitzar una lmporiant vaga el juny de 1936. (Font: revista Mo- blica i per aixo van decidir destruir- 
ment.7, juny de 1937). la. A Manresa. al llarg de tota la 
República, hi va haver una partici- 
tava el descredit i la malfianca en- d'esquerra de la ciutat, va assolir pació electoral alta, sempre per 
vers tot allo relacionat amb la ~ l i t i .  15 regidors a I'Ajuntament. La pro- sobre del 70%. amb una mitjana 
ca i, com a conseqüencia, la poca clarnacio de la República va anar del 76% de participació en les sic 
participació electoral. seguida d'un gran entusiasme po- conteses electorals. La participació 
Tanmateix, cap al final de la dic- que es Va traduir en una ex- Va Ser la següent: 
tadura de Primo de Ribera es pro. pl0siÓ d'alegria i de festa: manifes- 1) Eleccions municipals del 12 
dueix una gran confluencia de tots tacions, discursos, cants (la -Mar- d'abril de 1931 : 77'48%. 
els sectors d'oposició d'esquerres, ~el le .~a) ,  i elS -Segadors>>), etc. La 2) Eleccions per a diputats a 
de la petita burgesia i de la classe 
obrera, en contra, no ja de la dicta- 
dura. sin6 del sistema monarquic i 
de tot el que representava: predo- 
mini de I'oligarquia, bloqueig de 
tota possible reforma, manca d'ur 
veritable regim de Ilibertats. irnpos 
sibilitat d'assolir I'autonomia, etc. 
Les iniciatives unitaries com la 
Intel.ligencia Republicana o el Pac- 
te de Sant Sebastia van contribuir a 
unificar esforcos a favor d'un canvi 
dernocratic i progressista. La Repú- 
blica condensava tot un cúmul d'as- 
piracions llargament contingudes; 
significava la ruptura arnb tot el 
passat. Per a uns era una gran es- 
peranca. per a altres, en canvi, un 
gran temor. Les eleccions del 12 
d'abril de 1931 van esdevenir un 
veritable plebiscit. A Manresa hi va 
haver una participació electoral del 
77'48%. La coalició d'esquerres 
nConcenrracid Repub'icanmv que Des de 13acc¿s de Hitler al poder, el feirisme va suscitar un gran temor 1 una energlca 
integrava gairebé tots els sectors reacci6 per part del movlment obrer. (Font: ~ ~ j e j p n . ~ ~  Obrera, abril de 1934) 
67? 0;"' 
~$4 
"\ "l 
> 
-.- h.'; J,l\\tj I/  S&; & 
4 /fi9/il >- 
7 
DOSSIER - 27 
Corts de la República del 28 de 
juny de 1931 : participació del 
75'46%. 
3) Eleccions per al Parlament 
de Catalunya del 20 de novembre 
de 1932: 70%. 
4) Eleccions del 19 de novem- 
bre -de 1933 per elegir diputats a 
Corts de la República: 76'29% de 
participació. 
5) Eleccions municipals del 14 
de gener de 1934: participació del 
77'67%. 
6) Eleccions del 16 de febrer de 
1936 per elegir diputats a les Corts 
republicanes: participació del 
83'5%. 
Cal ressaltar que la participació 
mes baixa es produeix en les elec- 
cions al Parlament de Catalunya 
del novembre de 1932; llavors es 
ratlla el 70%. Aquest descens pot 
ser imputable als problernes socials 
sorgits en aquel1 mateix any i que 
afecten molt la comarca. Es tracta 
de les conseqü~ncies de la vaga 
general revolucionaria de gener de 
1932 a I'Alt Llobregat. A resultes 
d'aquells fets, dels empresona- 
ments i, sobretot. de la repressió la- 
boral i sindical que es va desenca- 
denar en els medis obrers. hi ha un 
cert desengany de la República; 
hom esperava molt més d'ella. El 
clima de bones relacions entre re- 
publicans i obrers es va refredar 
molt. La poca participació electoral 
en les eleccions del mes de novem- 
bre pot interpretar-se com un vot de 
castig als republicans. perque és 
precisament ERC qui perd més 
vots. A Manresa en perd 1.542, és 
a dir. un 32% respecte a les elec- 
cions de juny de 1931. De tota ma- 
nera, aquesta actitud va ser passat- 
gera. perque en les eleccions del 
novembre de 1933 I'index de parti- 
cipacio torna a pujar a les cotes ha- 
bitual~. A més, a Manresa es pro- 
dueix un fenomen invers al de 
Francwsc Macla, arnb Ventura Gsssol i 
I'Alcalde de Manresa Selves i Csrner. al 
Saló de Plens del Consislorl rnanresa. 
(Foto: Arxlu Garnlsans). 
molts llocs on, precisarnent en 
aquestes eleccions, va baixar la 
participació dels treballadors, so- 
bretot els de la CNT. i aixo va per- 
metre que a nivel1 d'estat els partits 
de dreta guanyessin les eleccions. 
D'aquesta manera el govern estatal 
va passar a rnans de les forces de 
dreta, que van procedir a desfer I'o- 
bra reformista del primer bienni. En 
les eleccions rnunicipals de gener 
de 1934, esquerres i dretes de 
Manresa es van enfrontar en dues 
grans walicions: nConceniraci6 
d'Esqrrerresu, que va obtenir 8.446 
vots, i d e f e n s a  Cirrrndana,,, que 
en va obtenir 7.282. La tensió. rnolt 
forta, va desembocar en diversos 
aldarulls contra cases i locals de 
les forces conservadores i l'assalt 
als diaris -Patria= i ..El Pla de 
Bagesa,. L'alta participació electoral 
en aquests comicis sols va ser su- 
perada per les eleccions de febrer 
de 1936. Va ser, doncs. en les 
eleccions del dia 16 de febrer de 
1936 quan es va assolir el rnaxirn 
de participació de I'epoca republi- 
cana a Manresa: 83'5%. L'electorat 
es va dividir en dues grans coali- 
cions que corresponien a dos sec- 
tors socials molt definits, distan- 
ciats, radicalitzats i enfrontats. 
Durant totes aquestes wnsul- 
tes electorals a Manresa sernpre 
van ser les forces d'esquerra les 
que van obtenir la victoria. De tota 
manera, és ciar que ERC era el 
partit rnajoritari i el que recollia més 
arnpliarnent la confianca dels treba- 
lladors rnanresans. Aquesta era, 
sens dubte, una opció de vot útil. 
sobretot davant la dreta. Per aixo 
es votava ERC, rnalgrat el caracter 
rnoderat dels republicans i els seus 
estrets lligams arnb la petita burge- 
sia. Tanrnateix. aquesta confianca 
electoral no significava per forca 
una identificació total arnb els repu- 
blicans. Aixi veiern com en diverses 
ocasions (eleccions d'abril de 1931, 
gener de 1934 i també el rnaig de 
1936), i al costat de I'expressió pú- 
blica i rnultitudinaria d'alegria per la 
victoria, els representants dels sin- 
dicats de la ciutat expressen públi- 
cament per rnitja de rnanifestos les 
seves aspiracions i demandes de 
caire politic i sindical a les noves 
autoritats municipals d'esquerra. Es 
a dir, rnanifesten peticions propies i 
diferents. D'aquesta manera s'ex- 
pressava una voluntat no sols de 
suport a I'opció d'esquerres per la 
qual s'hauria votat. sinó tarnbé una 
voluntat de diferenciació i de pre- 
sencia pública parapolitica. També 
es podia donar a entendre la irnpor- 
tancia del pes de la classe treballa- 
dora en el triomf de les esquerres. 
28 - DOSSIER 
Al mateix temps s'expressaven 
unes peticions especifiques molt 
més radicals . Cal remarcar que en 
tots aquests casos els represen-
tants obrers eren membres deis 
sindicats majoritaris de la ciutat, 
que el 1931 eren de la CNT, peró 
que a partir de mitjan 1933 eren 
deis Sindicats d'Oposició. Aix í 
doncs, en tot moment els sindicats 
locals, malgrat lIur caracter anarco-
sind icalista i apolític, a la practica 
van manten ir una clara actitud de 
compromís polític donant suport a 
I'opció d'esquerra, amb la qual es 
sentien més propers . Aquest fet 
també posa de re lleu que ERC sois 
representava en part els interessos 
i les aspiracions de la classe obrera 
manresana, que si bé pol íticament 
s'expressava a través d'ERC so-
bretot , no havia creat encara orga-
nitzacions pol ítiques sólides amb 
les quals se sentís plenament re-
presentada i identificada . El pro-
gressiu interés per les qüestions 
pol ítiques deis sind icats de Manre-
sa va lIigat amb I'allunyament que 
van prenent de la CNT i I'acosta-
ment que van fent a altres forces 
obreres marxistes . Si el 1931 la 
CNT era I'organ ització majoritaria 
entre els treballadors de Manresa, 
on va arr ibar a tenir 8.575 afiliats, 
des de Ilavors inicia una davallada 
cont inuada . La crisi era deguda en 
bona part a les imposicions del sec-
tor faista , a les divisions internes 
entre el sector moderat o trentista i 
el sector radical o faista. El 1933 es 
produeix I'escissió i es creen els 
Sind icats d 'Oposició tota lment al 
marge de la CNT. Aquests sindi-
cats , majoritaris a Manresa, al 
Bages i al Bergueda sempre van 
ten ir una clara preocupació pels 
afers pol íties . 
Amb la repressió que va segu ir 
al sis d'octubre, una repressió molt 
amplia, desproporcionada i impla-
cable , que sovint pren un caracter 
de revenja , es produeix una ex-
traord inaria rad icalització. A Manre-
sa hi va haver 97 processats, 63 
treballadors de I'Ajuntament van 
ser acomiadats , etc. Hi ha un clima 
Les eleccions del 16 de 
febrer de 1936 van com-
portar un gran desplega-
ment propagandístico En 
aquest dibuix de .. Tit .. , 
publicat a El Dia el 3 de 
febrer, fa al.lusió a les 
dues grans coalicions 
que s 'en frontaven en les 
eleccions. 
de repressió i de persecució contra 
les organitzacions i els militants 
d'esquerres. Aquesta radicalització 
és social, ideológ ica i també tindra 
la seva traducció política. En aque-
lIes circumstancies va aparéixer un 
afany unitari, d'alian<;a entre les or-
ganitzacions més properes . Tota la 
societat s'escindeix en dos grans 
blocs profundament enfrontats . Les 
eleccions del 16 de febrer de 1936 
reflecteixen aquesta situació: Front 
Catala d'Ordre i Front d'Esquerres 
de Catalunya són els noms que 
adopten les dues grans coalicions a 
Catalunya. Peró cal considerar que 
el caracter de la radical ització pro-
du'¡'da després del sis d'octubre no 
queda ben reflectida en les elec-
cions de 1936. En efecte , sembla 
ciar que la rad icalització es tradueix 
en un augment de les posicions 
més radicals , en un avan<; de les 
organ itzacions sociali stes i comu-
nistes i en un avan<; del clima revo-
lucionari. De fet, hi ha elements 
que permeten veure com durant el 
temps de la República hi ha un 
cre ixement continuat de les organ it-
zacions marxistes . I aixó va paral-
lel amb el cre ixent grau de po lititza-
ció i de Iluita de classes que es va 
descabde llant durant aquells anys 
trenta . Amb la República s'i nicia 
una onada de conflictes laborals 
per aconseguir millores en les con -
t ~ 
,... ,'1\ 
, \> 
/' . 
~{II 
dicions de treball i de salari . L'afilia-
ció als sindicats cre ix amb forc;a . 
Sovint els conflictes socials adqui-
reixen una gran duresa. L'oposició 
entre amos i treballadors era molt 
forta. La Ilui ta de classes es mani -
festava amb una gran cruesa. La 
radicalització social també és molt 
forta al camp catala , entre els ra-
bassaires del Bages. Aquesta radi -
calització fa que la Un ió de Rabas-
saires vagi basculant cap a posi-
cions socialistes. La Un ió Socialista 
de Catalunya va acostant-se vers 
les posicions de la Tercera Interna-
cional. Els Sind icats d'Oposició 
evolucionen rapidament des de les 
posicions anarquistes cap a posi-
cions socialistes, la seva entrada a 
la UGT el setembre de 1936 asse-
nyala el sentit d 'una trajectoria. Al 
Ilarg de la República les organitza-
cions marx istes van experimentar 
un creixement continu, frenat tem-
poralment després d'octubre de 
1934, pero représ I'any 1936. La 
USC, I'organització marx ista més 
ben implantada, tenia dos regidors 
a l'Ajuntament de Manresa. El 1933 
es fusiona amb el PSOE local que 
en les eleccions de novembre de 
1932 havia tret 188 vots a Manre-
sao El 1934 la use de Manresa 
DOSSIER- 29 
tenia més de cent afiliats. El comu- 
nisme és representat sobretot pel 
Bloc Obrer i Camperol. que passa 
de 40 vots el juny de 1931 a 128 el 
novembre de 1932. El Partit Comu- 
nista de Catalunya tenia uns qua- 
ranta afiliats a Manresa la vetlla del 
19 de juliol de 1936. També cal 
tenir en compte que la UGT local 
es va anar consolidant i creixent 
durant la República per arribar el 
juliol de 1936 cap al miler d'afiliats. 
Tot plegat ens indica que hi ha una 
clara tendencia a I'expansió de les 
organitzacions socialistes i comu- 
nistes que defensen una linia d'ac- 
tuació política en contrast amb I'ac- 
titud tradicional d'apolitisme dels 
treballadors catalans. I la veritat és 
que el 19 de juliol i després, les or- 
ganitzacions obreres revoluciona- 
ries, marxistes i anarquistes, van 
demostrar tenir una gran incidencia 
social, tanta com per assolir el con- 
trol de la situació i iniciar una gran 
tasca de transformació revoluciona- 
ria de la societat. La resposta popu- 
lar del 19 de juliol és el signe ine- 
quívoc d'una gran politització, d'un 
esperit revolucionari que fins llavors 
estava contingut, latent, pero que 
I'esclat de la rebel.lió militar va fer 
sortir de manera explosiva. Aquest 
afany revolucionari no havia tingut 
fins Ilavors una traducció electoral 
clara. A partir del 19 de juliol de 
1936 la mateixa dinamica dels fets 
fa que els sectors revolucionaris 
tinguin a les sevec mans el poder 
real i experirnentin un creixement a 
nivel1 d'afiliació. L'onada revolucio- 
naria va calar fort en tota la pobla- 
ció. Els sectors que estaven opo- 
sats a les forces rebels antirepubli- 
canes. és a dir. al feixisme, es tro- 
ben defensant. de fet, la revolució. 
En aquella situació ERC perd la pri- 
macia política que recullen partits i 
sindicats obrers, que d'aquesta ma- 
nera obtenen una incidencia social i 
ideologica molt grans. En aquelles 
circumstancies, organitzacions ben 
estructurades. disciplinades, amb 
un bagatge ideologic compacte. po- 
dien exercir una forta atracct so- 
cial. I si a aixo hi afegim la gran 
La gran onada d'anticlericalisme que es va desfermar a partir del 19 de julio1 de 1936 a 
la zona republicana té relacio amb el paper jugat per I'Església en la societat i per la 
radicalitzacio del moment. A la fotografia es pot apreciar I'incendi del convent dels fra- 
res caputxins de Manresa. (Font: Arxiu Historie de la Ciutat de Manresa). 
atracció que Ilavors exercia la 
URSS sobre amplis sectors del pro- 
letariat. es pot explicar I'ascens del 
PSUC. Pero, a més. aquest partit 
jugava un paper de moderació, 
cosa que li va permetre captar el 
suport de sectors de la petita bur- 
gesia. 
En resum, la politització va anar 
en augment en el decurs de la Re- 
pública. Respon a una lluita de 
classes molt forta que es manifesta 
en diversos ambits, en especial en 
el trebali, pero també afecta altres 
aspectes de caire ideologic i socio- 
Iogic que contribueixen a configurar 
una societat profundament dividida 
en dos grans blocs. La vida política, 
les eleccions reflecteixen aquesta 
realitat. La repressió posterior al sis 
d'octubre. enorme. va contribuir de- 
cisivament a la radicalització i a la 
introducció de I'element passional i 
personal. Les eleccions de febrer 
de 1936, moment en que s'assoleix 
la maxima participació electoral, el 
83'5% a Manresa, són I'expressió 
d'una situació de gran polarització i 
enfrontament social i ideologic. L'ai- 
xecament militar va desencadenar 
I'explosió de la carrega de tensió 
acumulada. Amb la revolució es va 
posar de manifest la incapacitat i el 
retrocés de la burgesia i I'avanq de 
les organitzacions de la classe tre- 
balladora que va dirigir el moviment 
revolucionari desplegat a partir del 
19 de juliol de 1936. 
NOTA: 
Les dades referenb a les eleccions san fre- 
res de la premsa: E l  Plo de Rnges i El Dio. 
Tanmateix les quan6fafs donades cal consi- 
derar-les aproximades perque no són les ofi- 
c ia l~ .  Pel que fa a la font de les altres dades. 
és I'obra E l  movimenr obrer al Bages i al 
Iltrgiredi duronf lo segono República, 
co1.leccio -Monografies- núm. 2, Manresa, 
1988, del mateix autor d'aquesf article. la 
que ha esta1 ulilitzada. 
l 1 
Jaurne Serra i Carner 
Professor d'Historia a 
I I'lB -Pius Font i Ouer.. 
I 
1 
_ . j  


Notes sobre la politització a Manresa durant la Segona República

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert