Mas de Xaxàs, Mercedes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

C
O
N
TE
XT
31Nº 70-71 Estiu 1999
a uns 200 anys el britànic Thomas
Malthus va publicar el seu assaig sobre
el principi de la població (Essay on the
Principle of Population), i va dibuixar un
futur superpoblat sense els aliments ni els
recursos naturals indispensables per a la
supervivència de la Humanitat i el plane-
ta Terra. Afortunadament, Malthus es va
equivocar en les seves prediccions
catastròfiques, tot i així va aconseguir
amb el seu assaig que la comunitat inter-
nacional parés atenció, per primer cop i
gairebé sense saber-ho, al tema del
desenvolupament sostenible i a les rela-
cions entre aquest i el creixement
demogràfic. Des d’aleshores han canviat
molt les coses, i la manera en què els paï-
sos han tractat aquesta qüestió en les últi-
mes dècades ha sofert canvis importants.
El 1974 es va celebrar a Bucarest la pri-
mera conferència mundial sobre pobla-
ció sota els auspicis de l’ONU. A Buca-
rest, tot i els arguments de nombrosos
països pobres que “el desenvolupament
és el millor mètode d’anticoncepció”, el
tema del creixement de la població es va
tractar quasi exclusivament com un pro-
blema demogràfic, que havia d’ésser
resolt a través de programes de planifi-
cació familiar. Deu anys més tard, coin-
cidint amb la conferència internacional
de població de Mèxic (1994), el punt de
vista demogràfic fou posat en dubte per
diversos economistes que van promul-
gar que el creixement de la població
podia contribuir positivament al procés
de desenvolupament d’un país. Per pri-
mera vegada, es qüestionava l’eficàcia
d’aprovar polítiques de població centra-
des quasi exclusivament en la planifica-
ció familiar. No obstant això, va ser neces-
sari encara el transcurs d’una dècada
perquè es celebrés una conferència inter-
nacional de l’ONU que abracés d’una
manera conjunta els temes de població
i desenvolupament. El 1994 més de 180
països es reuneixen al Caire per a parti-
cipar en la Conferència Internacional
sobre Població i Desenvolupament
(CIPD). En la CIPD la comunitat interna-
cional reconeix explícitament que la inter-
connexió existent entre les qüestions de
població, pobresa, degradació ambien-
tal i desenvolupament econòmic soste-
nible fa impossible tractar cap d’elles de
manera aïllada. Aquest reconeixement
és la clau que obre la porta a un nou enfo-
cament i tractament de les qüestions de
població.
Un nou paradigma
ideològic
Al Caire es va produir un canvi para-
digmàtic. Ja no es parla més del con-
trol de la població i la persona passa a
convertir-se en el centre de qualsevol
política encaminada a eradicar la pobre-
sa, estabilitzar el creixement demogrà-
fic i aconseguir un desenvolupament
global sostenible. Al Caire es parla de
dones i d’homes que tenen necessitats
per a satisfer i drets que han d’ésser res-
pectats. Aquests drets i necessitats s’a-
borden no solament des de l’àmbit de
la planificació familiar, sinó que s’en-
globen en el marc més ampli de la salut
i els drets sexuals i reproductius. Entre
ells destaca el dret inalienable de les
persones a decidir lliurement la seva
conducta reproductiva.
A més, es reconeix que qualsevol polí-
tica de població ha d’anar acompanya-
da d’actuacions en altres camps del
desenvolupament com l’educació, l’o-
cupació, la salut, la vivenda i l’accés als
recursos naturals.
La CIPD afirma també que les políti-
ques de suport a la dona són impres-
cindibles per a garantir el seu dret a par-
ticipar a la societat d’una manera igua-
litària i digna, independentment que li
permetin a més una major capacitat de
decisió en qualsevol tema relacionat
amb la seva salut reproductiva.
Un nou compromís
Al Caire els governs es varen com-
prometre a dur a terme accions con-
cretes. A diferència dels documents
aprovats en altres conferències, el Pro-
grama d’Acció de la CIPD estableix
objectius quantitatius que hauran de rea-
litzar-se en un període màxim de 20
anys. Algunes d’aquestes fites són:
-Accés universal a l’educació per a
nens i nenes abans de l’any 2015.
-Reducció de la mortalitat materna a
la meitat dels nivells de l’any 1990 a l’any
2000, i una altra reducció a la meitat pel
2015.
-Reducció abans de l’any 2015 de les
taxes de mortalitat de lactants i menors
de 5 anys a nivells inferiors als 35 per
1.000 i 45 per 1.000 respectivament.
-Accés universal a l’atenció i serveis
de salut reproductiva abans de l’any
2015.
És indubtable que, per arribar a aques-
tes fites, es requereix no solament volun-
tat política, sinó també recursos finan-
cers. És per això, que la CIPD estableix
quines són les quantitats aproximades
que haurien de ser desemborsades per
la comunitat internacional per a dur a
Abans i després
del Caire
Mercedes Mas de Xaxàs*
F
*Directora d’International Advocacy (Population Action
International)
Al 1974 es va celebrar a
Bucarest la primera
conferència mundial sobre
població sota els auspicis de
l’ONU. A Bucarest, tot i els
arguments de nombrosos
països pobres que “el desen-
volupament és el millor
mètode d’anticoncepció”, el
tema del creixement de la
població es va tractar
exclusivament com un
problema demogràfic
www.cidob.org
Conferències Internacionals sobre població
C
O
N
TE
XT
32 Nº 70-71 Estiu 1999
terme el Programa d’Acció aprovat pels
governs. Per primer cop es parla de
xifres concretes, i s’estima que l’any
2000 els participants en la CIPD hauran
d’haver-se gastat uns 17.000 milions de
dòlars (a més s’estableixen quantitats
addicionals pels anys 2005 i 2015). Pel
que fa a un terç d’aquests 17.000 milions
de dòlars, és a dir 5.700 milions, hau-
rien de ser coberts pels països desen-
volupats. D’altra banda, l’assignació dels
dos terços restants (11.300 milions de
dòlars) seria responsabilitat dels països
en vies de desenvolupament.
Una responsabilitat
compartida
Unes 11.000 persones varen participar
en la conferència del Caire, entre elles hi
havia no solament representats dels
governs, sinó també milers d’organitza-
cions no governamentals (ONG) que no
van tenir vot però sí que van ser escol-
tades en nombrosos fòrums i van influir,
indirectament, sobre les negociacions a
través dels seus contactes amb les dele-
gacions governamentals i els mitjans de
comunicació. Mai una conferència inter-
governamental havia estat al mateix
temps tan no governamental. Al Caire
van viatjar també centenars de parla-
mentaris, grups de dones i altres repre-
sentants de la societat civil i el sector pri-
vat. Per què volien estar presents i seguir
el curs de les negociacions? Perquè el
Programa d’Acció de la CIPD els reco-
neix a tots ells com a actors indispensa-
bles per fer realitat els acords recollits en
el mateix. La responsabilitat principal
segueix essent dels governs, sobretot pel
que fa a l’aprovació de polítiques i assig-
nació de recursos financers. Però aquests
no poden ni han de treballar sols. Neces-
siten l’experiència, dinamisme i compro-
mís de les ONG i grups de dones per a
definir i implementar els seus programes
sobre el terreny. Necessiten els recursos
financers del sector privat. A més, hau-
rien de buscar el suport de la societat
civil com a garantia imprescindible de les
seves actuacions.
Al Caire es va parlar de responsabili-
tats  compartides i de col·laboració entre
els governs, les ONG i els sector privat
per a la consecució dels objectius de la
conferència.
Una col·laboració que cinc anys des-
prés segueix essent imperfecta en molts
aspectes, però l’inici de la qual suposa
un èxit sobre el qual cimentar nous rep-
tes i evolucions futures.
Cinc anys després
Actualment, s’està produint la revisió
quinquennal del compliment de les
actuacions acordades al Caire. Durant
el mes de març, tots els governs que
varen subscriure el Programa d’Acció
Conferència Mundial sobre Població, Roma, 31 d’agost-10 de setembre 1954.
Reunió científica d’experts, principalment demògrafs. No es formulen resolucions
sobre temes de població i desenvolupament.
Conferència Mundial sobre Població, Belgrad, 30 d’agost-10 de setembre 1965.
Reunió científica d’experts, principalment demògrafs. Per primer cop un nombre
significatiu d’experts dels PVD hi participen. Es comença a examinar la interrelació
entre creixement de la població i desenvolupament social i econòmic.
Conferència Mundial sobre Població, Bucarest, 19-30 d’agost 1974.
Primera Conferència Intergovernamental sobre Població, amb l’objectiu de tractar
problemes bàsics demogràfics i polítiques de població i programes d’acció neces-
saris per a promoure el benestar humà i el desenvolupament. Com a resultats desta-
caren com a principis:
•Població i desenvolupament tenen una relació integral i mútuament reforçadora
•La formulació i aplicació de polítiques de població és un dret sobirà de cada país
•Les polítiques de població han d’estar en concordança amb el marc del desen-
volupament socioeconòmic i amb els Drets Humans bàsics.
•Es reconeix el dret de parelles i individus a decidir lliurement i responsablement
sobre la seva reproducció.
Conferència Internacional sobre Població, Ciutat de Mèxic, agost 1984.
Es reafirmen els principis establerts a Bucarest. Destaquen entre els principals temes
i recomanacions els següents:
•Els països han de proveir dels recursos necessaris per als serveis de planificació
familiar
•Es remarca el paper de l’home i la necessitat de serveis d’informació per a ado-
lescents en matèria de planificació familiar.
•Apareix el tema de l’avortament, i es recomana prendre mesures per ajudar la
dona a evitar els avortaments.
•Es reconeix el paper de la dona i de les ONG en matèria de població.
Fòrum Internacional sobre la Població al segle XXI, Amsterdam, 5-9 de
novembre 1989.
Coincidint amb el vintè aniversari del FNUAP, i a mig camí entre Mèxic i El Caire, hi
van participar representants de 80 països per revisar l’experiència dels últims anys en
la formulació i aplicació de polítiques de població. A la Declaració d’Amsterdam resul-
tant destaca la recomanació de doblar la inversió en programes de població als paï-
sos en desenvolupament, dels 4.500 milions de dòlars als 9.000 milions l’any 2000.
Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, El Caire, 5-
13 de setembre 1994.
Hi participen 179 delegacions. S’aprova el Programa d’Acció per al període 1995-
2015. Com a novetats s’accepta l’ampli concepte de salut reproductiva, el qual lliga
la planificació familiar amb el tractament i prevenció de les malalties de transmissió
sexual, la reducció de la mortalitat materna i la promoció de la salut materna, i la salut
sexual i reproductiva d’homes i dones. El Programa d’Acció estableix com a objec-
tius:
•L’accés universal a serveis de salut reproductiva de bona qualitat i gratuïts, ser-
veis de planificació familiar.
•Reduir les taxes de mortalitat de mares, nounats i infants.
•Implementar mesures que promoguin l’igualtat de gènere i la capacitació de la
dona.
•L’accés universal a l’educació primària
•Superar la discrepància de gènere en el camp educatiu.
Fòrum Internacional de La Haia, 8-12 de febrer 1999.
La revisió i avaluació del Programa d’Acció del Caire es realitza mitjançant un pro-
cés iniciat a La Haia el febrer del 1999 i que culmina amb una Sessió Especial de l’As-
semblea General de les Nacions Unides a Nova York del 30 de juny al 2 de juliol del
mateix any. Els objectius del fòrum de La Haia són:
•Analitzar els obstacles i progressos aconseguits en l’aplicació del Programa d’Ac-
ció, plantejant noves mesures per a la seva reeixida aplicació.
•Mobilitzar els recursos suficients de cara a un millor desenvolupament i control
de la població.
•Identificar les prioritats futures en la matèria.
•Fer una crida als governs i altres parts implicades de cara a respectar i aconse-
guir els objectius del Programa d’Acció.
de la CIPD es varen reunir a Nova York
per negociar un nou text que recollís els
avenços realitzats en la consecució de
les fites del Caire i proposar accions con-
cretes per assegurar el seu compliment.
El text haurà de ser discutit i aprovat per
l’Assemblea General de l’ONU del 30 de
juny al 2 de juliol de 1999.
La revisió quinquennal està confir-
mant que s’han realitzat avenços impor-
tants en el desenvolupament de políti-
ques i programes en el compliment dels
acords del Caire, tot i que sovint la rea-
lització a la pràctica d’aquestes políti-
ques deixi molt a desitjar. Tot i això, els
avenços són innegables: noves lleis en
contra de la discriminació de la dona
han estat aprovades en diversos paï-
sos. El percentatge de nens i nenes
escolaritzats també ha augmentat con-
siderablement. En nombrosos països
s’han fet esforços perquè els serveis
de salut primària incloguin l’atenció a
la salut reproductiva. Sovint aquests
serveis són ara més complets que
abans i, a ells, hi accedeix un major
nombre de persones. Molts països
donants han destinat bona part del seu
ajut a la prevenció i el tractament de la
SIDA en els països en desenvolupa-
ment (encara que això no ha aconse-
guit disminuir les xifres de mortalitat
causades per l’epidèmia). I per últim,
les relacions i cooperació entre governs
i ONG han millorat en un nombre con-
siderable de països.
Però no tot han estat èxits. Queden
moltes fites per a complir i compromi-
sos per aconseguir, especialment pel
que fa a l’assignació de recursos finan-
cers. A pocs mesos de l’any 2000 els
països desenvolupats han destinat tan
sols uns 1.400 milions de dòlars a fer
realitat els acords del Caire, mentre que
els països en vies de desenvolupament
ja han complert amb aproximadament
el 70% dels seus compromisos finan-
cers per aquest any. Durant les nego-
ciacions de març a Nova York, es feu
patent la reticència dels països rics a
comprometre’s seriosament amb el
compliment d’objectius de finançament
concrets. A Nova York també es va posar
de manifest l’oposició de diversos
governs a temes tan importants com el
respecte als drets sexuals i reproduc-
tius, sobretot quan es tracta de garan-
tir la informació i accés dels adolescents
als serveis de planificació familiar. A més,
algunes delegacions governamentals
van intentar limitar el camp d’actuació
de les ONG contradient així el compro-
mís de respecte i cooperació que es va
adquirir al Caire. Tot això va fer impos-
sible que es pogués arribar a un acord
sobre el text final del document a pre-
sentar davant l’Assemblea General de
l’ONU per a la seva aprovació. Noves
negociacions al respecte es produiran
a Nova York del 24 al 29 de juny de 1999.
És massa aviat per preveure quin serà
el resultat final de les negociacions de
juny. És d’esperar que, tot i l’oposició
d’uns pocs estats, la voluntat de la majo-
ria de països predomini i s’aprovin
accions concretes per complementar
les ja realitzades. En els últims cinc anys
la implementació del Programa d’Acció
de la CIPD ha millorat la dignitat i la qua-
litat de vida de milions de dones i les
seves famílies. Aquesta realitat innega-
ble haurà de ser una raó suficient per a
seguir avançant en el compliment dels
acords del Caire. n
C
O
N
TE
XT
33Nº 70-71 Estiu 1999
Durant la conferència del
Caire (1994), la comunitat
internacional reconeix
explícitament que la
interconnexió existent entre
les qüestions de població,
pobresa, degradació
ambiental i
desenvolupament econòmic
sostenible fa impossible
tractar cap d’elles de manera
aïllada


Abans i després del Caire

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert