Benet i Clarà, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

-7. 
C E R  
* 
R O N A  
UNA INCURSIO SARRAINA CONTRA LA 
CATALUNYA CENTRAL 
Albert Benet i Clara 
Després que en la nosrra resi docroral ja vam aclririr que lri dccrrrrccid (11: lcf{~~zr~sir i 
la devastacid del Bagesfou realirzuda per al-Mansur I'any 999. Només el monesrir de 
Sanr Benel de Bages resta indemne de l'enfurismada geniada sarraina. encara que hi 
hagi algú que segueixi opinani el conrrari. sensc cap base ferma. La incursió prorago- 
nirzada per Abd al-Malik quedava circrlmscriiu a fora del Bage.~. Perrifou gran par1 de 
la Caiolunya Central qui va sofrir una forra sacsejada. que arriba de la Nojiilertr al Fe- 
nedes. Per aixd la vam deixar foro de la nostra resi. Ara recuperem el remu i l'exposem. 
Amb la pariicularirar que adjuntem un apindix del relar que& un hisroriador musrrlm~i 
recollini hiisicamenr irnporranisfrcigmenr.r de l'obra d'lhn l ln~jcin riii~lnrlri al-j!fuqrnhis, 
que malhauradamenr, en aquesta pari. esia perduda, o .  més concreiamenr. no .!'/la des- 
coberc encara. Esperem que ulgun dio aporegui aquest volum i el.! n1rre.r que mtmquen. 
Tumbé es podrd comprovar la qualirut del iexi d'aquesr hitioriador. sohrcro~ lri prrsu 
dels carrellsde Meia i Monimagasireu la Nopera. 
LES INCURSIONS D'ABD AL- 
M ALIK. 
L'agost de I'any 1002 rnori al- 
Mansur després d'interrornpre la 
que havia de ser al seva darrera 
campanya, la cinquantadosena o 
cinquantasisena, segons alguns 
autors. Tot seguit el seu fill Abd al- 
Malik aconsegui d'Hixen II la confir- 
rnació en la sucessió en el carrec 
de hagib que tenia el seu pare di- 
funt. El terror que els regnes cris- 
tians tenien a les incursions d'al- 
Mansur, que no havien pogut ven- 
cer mai, i els havia humiliat contí- 
nuarnent amb accions tan agosara- 
des corn la conquesta de Barcelord 
i la de Santiago de Compostela. féu 
que els regnes cristians respiressin 
i preparessin el contraatac, pero 
aviat cornprovaren que el fill era de 
la mateixa fusta del pare. 
Les incursions d'Abd al-Malik 
contra els comtats catalans són 
molt fosques per la dificultat de 
conciliar les dades que es tenen, i 
no SOIS les inforrnacions cristianes 

de la batalla. Les informacions de 
procedencia musulmana només 
donen la referencia esmentada. Els 
historiadors musulmans només es 
preocupen de les victories protago- 
nitzades pels califes i els hachibs i 
és natural que si la batalla d'Albesa 
no es produi en la incursió d'Abd 
al-Malik. no es faci constar en la re- 
lació de I'expedició. I la historiogra- 
fia catalana no va més enlla de la 
relació dels cronicons esmentats. 
Pero si va morir-hi un bisbe i un 
comte va ser capturat i per banda 
musulmana només rnori un nota- 
ble, s'hauria de concloure que fou 
una derrota dels comtes catalans. 
que a mBs no dona el resultat es- 
perat, ja que actua revulsiu i Abd 
al-Malik prepara tot seguit una ex- 
pedició de castig. 
La primera expedici6 d'Abd al- 
Malik. 
La primera expedició d'Abd al- 
Malik és coneguda amb molt detall 
pel fet que Ibn ldari en la seva obra 
al-Rayab al-Mugrib recolli aquesta 
incursió procedent d'al-Muqtabis 
d'lbn Hayyan. al que segurament 
copia sinó textualment poc se n'hi 
degué faltar. En canvi la resta d'ex- 
pedicions són relatades de forma 
breu que fa pensar que es tracta 
més aviat d'un resum (8). 
Abd al-Malik va comencar a 
preparar I'expedició contra els com- 
tats catalans pel maig del 1003, i 
pensava dirigir-la contra aquests 
territoris perque els seus princeps 
havien trencat la pau que havien 
signat recentment. Referencia clara 
a la incursió dels comtats catalans 
que dona lloc a la batalla d'Albesa. 
Tot seguit van arribar voluntaris 
nord-africans per anar a la guerra 
santa. L'11 de juny es van beneir 
els estendarts de I'exercit a la mes- 
quita de Cordova i el dia 17 I'exercit 
va sortir de Medina al-Zahira i va 
arribar a Toledo 1'1 de juliol. D'aqui 
I'exercit es trasllada a Medinacelli. 
on s'afegiren les tropes que envia- 
ren el comte de Castella i el rei de 
Lleó en virtud d'un pacte de vassa- 
llatge que havien signat recent- 
ment. De Meainacelli I'exercit d'Abd 
al-Malik es dirigí cap a Saragossa, 
on no degué arribar abans del 10 
de juliol, encara que no es coneix 
explicitament. 
Aixi doncs, la incursió penetra 
pel sector occidental, i concreta- 
ment des de la ciutat de Lleida. Els 
primers Ilocs que I'exercit enemic 
ataca foren els castells de Meia i 
Montmagastre (La Noguera que 
pertanyien al comtat d'urgell. El 
castell de Meia fou atacat per un Ili- 
bert d'Abd al-Malik anomenat Wa- 
dih. que amb una part de I'exercit 
el conquerí rapidament, abans que 
el seu senyor arribés a Montma- 
gastre. Aquest castell oferi més re- 
sistencia, pero el mateix dia d'ini- 
ciat I'atac ja es conqueriren els 
seus ravals. L'endema s'assalta la 
ciutadella, i s'obliga els defensors a 
rendir-se i se'ls executa. 
Deprés el relat es torna més irn- 
precis. S'emprengué el cami per 
anar cap a Barcelona, i s'hagué de 
travessar un territori lleugerament 
accidentat. L'itinerari més probable 
és el de seguir pels limits de !a 
frontera cristiana i poder fer incu- 
sions devastadores pels territoris 
poblats. Aleshores de la val1 del 
Segre passaren a la del Llobregós 
anant d'Artesa de Segre a Ponts i 
d'aqui I'exercit prossegui vers 
Calaf, i directarnent cap a la Conca 
d'odena, on s'assalta el castell de 
Castelloli, ja en el mes d'agost. En 
I'assalt a aquest castell es produí la 
mort d'un dels defensors anomenat 
Audesind que havia acudit a defen- 
sar aquest estrategic castell que 
custodiava I'accés a la val1 del Llo- 
bregat pel col1 del Bruc (9). 
De fet I'atac a Castelloli degué 
Prop de la torre de la Manresana (Prals 
de Rei) passa I'expedició d'Abd al Malik. 
ser fet molt a comencarnent d'agost 
ja que el 3 d'agost I'exercit invasor 
es trobava en terres lleugerament 
accidentades que poden ser la 
zona del Brucs amb Montserrat de 
fons. Poc després Abd al-Malik ja 
acampava al Pla (de Barcelona?) i el 
devastava. De forma clara no tenia 
intenció d'assaltar Barcelona com 
havia fet el seu pare, sino saquejar 
els seus voltants. També podria ser 
que aquest Pla fos el Penedes, on 
se sap que hi hagué una forta de- 
vastació causada pels sarrains, de 
la data només sabem que era ante- 
rior al 18 de maig de 1005 (10). 
Per tant hi cap que aquest Pla fos 
el Penedes i no Barcelona. ja que 
en aquest darrer cas hi haurien 
posat el nom de la ciutat. Després 
Abd al-Malik autoritza a les tro- 
pes Ileoneses i casteilanes que re- 
tornessin al seu lloc d'origen, men- 
tre que el contingent musulmA re- 
tornava a Lleida, d'on sorti el 5 de 
setembre per traslladar-se a Cordo- 
va. El balanc total de la campanya 
fou la captura de 5.570 captius i la 
conquesta de sic castells dels que 
coneixem per ésser esmentats en 
el relat els de Meia i Montmagastre, 
i el de Castelloli pel testament sa- 
grarnental d'un dels defensors que 
resulta mort en I'assalt a la fortalesa. 
Els tres restants són impossibles 
d'identificar, aixi com els trenta-cinc 
que es destruiren per trobar-los 
abandonats els seus defensors. 
Per tant la sacsejada fou molt forta, 
encara que no es produis una si- 
tuació tan dramatica com I'assalt a 
Barcelona del 985. En aquesta oca- 
sió. un cop assabentats de I'arriba- 
da de I'exercit a la Marca del com- 
tat dVUrgell, i de la conquesta dels 
castells de Meia i Montmagastre, 
només quatre castells plantaren 
cara a I'exercit invasor, els altres 
castells o guardies. un cop avisada 
la presencia de I'enemic s'abando- 
naren, com també ho degueren fer 
els pobladors dels territoris per on 
es preveia que arribessin les tropes 
enemigues. Aixi. d'aquesta incursió 
només ha quedat constancia en la 
documentació critiana en el testa- 
ment de I'infortunat Audesind que 
va acudir a defensar Castelloli. No 
obstant es detecta un gran buit do- 
cumental a partir de mar5 de 1003 
no es repren la redacció de docu- 
ments fins el desembre d'aquest 
any amb el testament sagramental 
de I'esmetat Audesind del 4 de de- 
sembre del 1003 (1 0). Aquesta pa- 
ralització economica ja en el mar$ 
permet creure que tot seguit es pre- 
veié que I'expedició que preparava 
Abd al-Malik tenia per micsió atacar 
Barcelona, i no s'equivocaren. 
Resta. no obstant, un dubte, si 
I'expedició d'Abd al-Malik arriba al 
Penedes, que encara que les fonts 
musulmanes no en parlen, fins i tot, 
la relació esmentada sembla con- 
tradir-ho, informacions de proce- 
dencia cristiana aseguren que un 
exercit musulmA devasta el Pene- 
des. 
La devastaci6 del Penedes. 
Diversos documents informen 
d'una devastació del Penedes. El 
primer 6s del 18 de maig del 1005 
pel qual el bisbe Aeci de Barcelona 
venia una casa situada dins els 
murs de la ciutat de Barcelona per- 
que havia vingut la potencia cordo- 
vesa amb un magnific i innombra- 
ble exercit al lloc del Penedes i de- 
vastaren totes les Marques al llarg i 
a I'ample sense interrupció i des- 
truiren fins als fonaments la torre 
de la Granada que s'aixecava en 
I'alou que I'església de Barcelona 
hi tenia a fi de salvar les animes 
dels qui conreaven i plantaven dit 
alou, i era precís reparar la torre 
arnb els diners producte de la 
venda. El 23 de desembre del 1009 
el rnateix bisbe féu una permuta 
amb el mateix fi. I el 6 de setembre 
del 1013 el bisbe torna a fer una 
permuta semblant (1 1) 
La incursió sarra'ina 6s clara i 
no hi ha dubte que fou important i 
venia d'una expedició organitzada 
des de Cordova (ho diu clarament) i 
no d'una expedició organitzada pel 
governador de Tortosa o de Lleida. 
El problema esta en dilucidar quan 
es produi. Només sabem que fou 
abans del maig del 1005. Aleshores 
queden dues possiblitats: una. que 
Abd al-Malik arribés fins al Pene- 
des, pero I'itinerari descrit en 
aquesta expedició no ho afirma ro- 
tundament, o que hi hagués una 
expedició I'any 1004. 
Restes de I'antic castell del Rel. a Llelda. 
on també arribaren les forces de I'expedi- 
ci6 sarraina. 
Les fonts musulmanes. i con- 
cretament Ibn Idari, no aclareixen la 
qüestió. Pero deixen un buit, preci- 
sament I'any 1004 no consta que 
en realitzés cap. Ve a corroborar 
aquesta possibilitat el fet que entre 
el rnaig i el seternbre del 1004 es 
produeix un buit documental en els 
dos principals fons documentals del 
Pla de Barcelona, el de la catedral 
de Barcelona i el de Sant Cugat del 
Valles (12). Per tant. tot esperant 
que alguna altra font d'informació 
ho confirmi o ho desmenteixi, hem 
de creure que la devastació del Pe- 
nedes es produí durant la segona 
incursió d'Abd al-Malik, cense que 
es pugui afirmar si cornenca pel 
Penedes i prossegui cap a Lleida 
seguint la ruta inversa a la carnpan- 
ya anterior o fou la mateixa la ruta 
seguida. Aixo si, és clar que es de- 
vastaren *dotes les Marques,,. Del 
Penedes a I'Urgell. La devastació 
fou irnportant. I poca cosa mes es 
pot dir d'aquesta incursió. 
NOTES 
( 1) SOBREOUÉS. ~antiago: Els grans 
comtes de Barrelona. Ed Vicens- 
Vives. Barcelona. 1970. 2a. ed  pags. 
17- 19. notes 12-32. 
(2) VILLANUEVA. Jaime de: Viaje literario 
a las iglesias de España. V pag. 244 
(1003 Fachim est proelium Albesae 
sarracensk) i XV pag. 333 (Anno M I I I .  
Forhim PSI praelium in Albesa cum 
sarracensis ubi Berengarius epicopus 
perimihir). 
(3) HERNANDEZ JIMENEZ. Fé l k  Estudios 
de geograJia hkt6rica española IV 
Mumogsor y Mandonk = Monmagas- 
tre y Meyd. -Al-Andalus- (Madrid) VI1 
(1941). pag. 340. 
(4) HERNÁNDEZ J IM~F~EZ.  FéIix: Ibidrm. 
pdgs. 342-343. 
(5) LACVIVIER, Raymond: Le Carhilai- 
re de 1'Églke. Inventaire sommaire 
des documsnrs copiis &ns le .CarIu- 
laire de l'I!glise d'E1ne.v pas Fossa. 
-Ruscino- (Perpinyci) Xlll (1913). Tirar- 
ge a pari: Imprimerie Chocharaux, Pra- 
des. 1914 @g. 32. 
La torre del Castell d'bdena. 
(6) ROVIRA 1 VIRGILI, Anroni: Historia de 
Catalunya. IV Editorial La Gran EncI- 
clopedia Vasca, Bilbao. 1976 pag. 458. 
Ho lreu díin text inedit de MILLAS VA- 
LLICROSA, Josep M :  ELE textos d'hk- 
foriodors musulmans reJerents a la 
Reconquesta. Recull un lext d'lbn Jal- 
dun. 
7 )  El 13 de marq del lW4  ja tornava a ac- 
tuar al seu comlar Si bé cal assenyalar 
la dificulfat de datar els documents dels 
primem anys del rei Roberl, la qualcosa 
la dilicil precisar I'any que íou alliberat. 
BARAUT. Cebnd: Els documentr, dels 
anys 981-1010. de I'Arxiu Capilular, 
de la Seu d'Urgell. -Urgellia,, (Seu 
d'Urgel1) 3 (1980) doc. 299. 
(8) DOZY Reinhan P.: Histoire des mu- 
sulmans d'Espagne. Leiden. 1932. t. 111 
a p e n ~ x  l. pag. 185-214. Cita1 enlera- 
ment per Félix HERNANDEZ JIMENEZ 
(vegeu nota 3). 
(9) RIUS SERRA. José: Corlulario de 
rSant Cugotr del Vall&s. 1 C.SIC.. 
Barcelona. 1946. doc. 381. SAa datal 
errciniamenl el 1W2, quan cclramenl 
és del 1003 i 101s els hisloriadors con- 
venen en considerar la datació equivo- 
cada. 
(10) Aquest buil documenlal es comprova en 
el Carlulari de Sant Cugat (vegeu nota 
anterior) i en MAS, Joseph: Notes his- 
tdriques del bisbat de Barcelona IX. 
Barcelona, 1914. on del documenl223 
del 5 de marq es passa al 225 del gener 
del 1004. El número 224 del 8 de se- 
rembre del 1003. possiblemenl corres- 
pongui el 1002, ]a que alguns escrivans 
comptaven els anys d$quesi rei amb 
anteriorirar a la morl del seu pare. 
(1 1 )  PUIG y PUIG, Sebaslian: Episcopolo- 
gio de la sede Barcinonense. Bibliote- 
ca Balmes. Barcelona. 1929. apendixs 
XXVII. XXIX 1 XXXII. MAS. Joseph: Ibi- 
dem. IX docs. 240. 291 i 322. 
Albert Benet i C 
Catedraticd'Historia Medi 


Una incursió sarraïna contra la Catalunya Central

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert