Hi ha una sèrie d'activitats humanes que comporten 1'aparició de subproductes contaminants. En particular ens hem centrat en els fangs residuals de les industries papereres i de les depuradores d'aigües urbanes. Aquests productes presenten problemes d'eliminació pel gran volum que se n'obté, i per llur contingut en substàncies nocives.
D'altra banda l'horticultura ornamental és un sector en expansió amb una demanda
creixent de substrats. El substrat més utilitzat en 1'actualitat és la torba, que té un preu
molt alt. Observem doncs la necessitat de trobar materials alternatius més barats.
Això ens ha impulsat a estudiar la viabilitat dels fangs com a substrats. La utilització
d'aquests materials requereix un condicionament previ, que és el que hom fa mitjançant
el procés anomenat compostatge (fermentació aeròbica i termòfila d'un o més productes
orgànics per a eliminar o minvar llur capacitat contaminant). El producte final és el compost, el qual ha de tenir unes propietats físico-químiques adients.
Resulta imprescindible un seguiment de 1'evolució del compostatge i saber quan aquest
ja ha acabat.
Aquest seguiment comporta el control d'uns paràmetres químics (concentració en macro- i micronutrients i metalls pesants, contingut i qualitat de la matèria orgànica... ), paràmetres físico-químics (pH, CE, CBC...) i físics (densitat real i aparent, capacitat de retenció d'aigua... ).
A més, han estat fetes proves de creixement de plantes ornamentals per tal d'estudiar
l'aptitud del producte com a substrat
