Indriso, Cynthia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TE
M
A
4 Nº 70-71 Estiu 1999
Què és la salut
reproductiva?
Cynthia Indriso*
ot i els molts canvis que s’han pro-
duït en el camp de la salut reproductiva
en els últims deu anys, l’interès per la
salut de la dona és relativament recent.
Durant molt temps la salut de la dona
s’ha concebut només com un vehicle
per a la salut infantil, com en la majoria
dels programes d’atenció maternoin-
fantil; o per controlar el creixement
demogràfic, com en la majoria dels pro-
grames de planificació familiar.
El 1987, diverses organitzacions de
les Nacions Unides comencen la Ini-
ciativa per a una Maternitat Sense Ris-
cos: s’estimula els programes de salut
maternoinfantil a tenir més atenció a la
mare i, sobretot, a reduir la mortalitat
materna (vegeu quadre 1). Aquest enfo-
cament, tot i que força important, tam-
bé ha esdevingut limitat, ja que tan sols
era dirigit a les dones ja embarassades.
A més, aleshores ja havia sorgit l’e-
pidèmia del VIH/SIDA que obligaria la
societat a enfrontar-se amb la neces-
sitat d’estudiar i parlar sobre les rela-
cions i els comportaments sexuals
(vegeu quadre 2). Per a respondre algu-
nes de les limitacions dels enfocaments
anteriors sorgeix el concepte de salut
reproductiva.
La proposta del Caire
A la Conferència Internacional de
Població i Desenvolupament (CIPD),
celebrada al Caire el setembre de 1994,
i després d’extenses negociacions entre
posicions a vegades radicalment opo-
sades, s’aconsegueix consensuar la
següent definició de salut reproductiva:
“La salut reproductiva és un estat
general de benestar físic, mental i social,
i no de simple absència de malalties,
en tots els aspectes relacionats amb el
sistema reproductiu, així com en les
seves funcions i processos. En conse-
qüència, la salut reproductiva inclou la
capacitat de gaudir d’una vida sexual
satisfactòria, sense riscos, i de procre-
ar, així com la llibertat per a decidir el
fer-ho o no fer-ho, quan i amb quina fre-
qüència. Aquesta última condició por-
ta implícits el dret de l’home i la dona
a obtenir informació i a planificar la famí-
lia a la seva manera, a més d’altres
mètodes per a regular la fecunditat que
no estiguin legalment prohibits i l’ac-
cés a mitjans segurs, eficaços, asse-
quibles i acceptables; el dret a rebre
serveis adequats d’atenció sanitària que
permetin els embarassos, els parts sen-
se riscos i donin a les parelles les màxi-
mes possibilitats per a tenir fills sans.
En aquest sentit, i en consonància amb
aquesta definició de salut reproducti-
va, la seva atenció la podem definir com
el conjunt de mètodes, tècniques i ser-
veis que contribueixen a la salut i al
benestar reproductius, ja que eviten i
resolen els problemes relacionats amb
la salut reproductiva. Inclou també la
salut sexual, l’objectiu de la qual és el
desenvolupament de la vida i de les
relacions personals, i no simplement
l’assesorament i l’atenció en matèria de
reproducció i de malalties de transmis-
sió sexual” (paràgraf 7.2, Informe de la
CIPD).
Salut sexual,  i  no només salut
reproductiva
Aquest objectiu es basa en els aspec-
tes positius de la salut reproductiva, i no
només en els problemes biològics, com
són la malaltia, la discapacitat o la mort.
Un fet de gran importància és que per
primer cop, el rol central de la sexuali-
tat en la salut reproductiva ha estat reco-
negut, és a dir, s’ha tingut en compte la
capacitat i el dret d’escollir relacions res-
ponsables, equitatives i sanes amb un
desenvolupament sexual sa.
Els drets a la reproducció i a la
sexualitat són Drets Humans
També s’aconsegueix una definició
de drets reproductius que inclou “(…)
el dret bàsic de totes les parelles i indi-
vidus a decidir lliurement i responsa-
blement el nombre de fills i l’espai entre
els naixements; a disposar de la infor-
mació i dels mitjans per aconseguir-ho,
i el dret a arribar al nivell més elevat de
salut sexual i reproductiva. També inclou
el seu dret a adoptar decisions relati-
ves a la reproducció sense patir cap
T
* Consultora internacional en salut reproductiva.
Assessora del GIE.
*Risc de mortalitat materna Parts atesos
(1 dona entre) adequadament (%)
Afganistan 7 8
Àustria 5.600 100
Bangladesh 21 14
Bolívia 26 46
Brasil 130 81
Canadà 7.700 100
Xile 490 98
Quadre 1. Mortalitat materna al món (selecció de països)
Persones amb VIH/SIDA 33,4 milions
Noves infeccions de VIH el 1998 5,8 milions
Morts a causa del VIH/SIDA el 1998 2,5 milions
Nombre acumulatiu de morts a causa del VIH/SIDA 13,9 milions
Quadre 2. Estimacions mundials sobre VIH/SIDA. Adults i nens (1998)
Font: Safe Motherhood Fact Sheet (www.safemotherhood.org)
* Al llarg de tota la vida
Font: ONUSIDA (www.unaids.org)
www.cidob.org
discriminació, coacció ni violència, en
conformitat amb allò establert en els
documents de Drets Humans (…)”
(paràgraf  7.3, CIPD).
Resituant la salut dins un
context de desenvolupament,
Drets Humans i justícia
social
La conferència del Caire representa un
canvi important en el pensament tradi-
cional sobre la població, el desenvolu-
pament i la salut de la dona. El progra-
ma d’acció del Caire té un àmbit d’ac-
ció que va més enllà d’una preocupació
pel creixement demogràfic i la necessi-
tat de controlar-lo; arriba a un reconei-
xement de la interacció entre salut,
pobresa i els models de consum i de
producció. Dels programes de planifi-
cació familiar orientats a reduir la ferti-
litat passa a posar l’èmfasi en els pro-
grames de salut que reconeixen el dret
dels individus a decidir lliurement el nom-
bre i l’espaiament entre fills; d’una apro-
ximació simplement tecnològica sobre
el control de la fertilitat passa a una altra
que té en compte la importància de la
salut reproductiva.
Per primera vegada s’utilitza el con-
cepte de Drets Humans en polítiques de
població, de relacions de gènere i justí-
cia social, i no només en el llenguatge o
àmbit demogràfics. Cal dir també que la
pròpia definició rebutja la coerció, la
violència i la discriminació; i subratlla que
tothom té el dret a una bona atenció
sanitària. També és important esmentar
l’èmfasi que es fa en l’assoliment d’un
nou sistema d’atenció –millorant la qua-
litat del servei-, com a component clau
dels serveis de salut reproductiva. D’a-
questa manera, els programes de plani-
ficació familiar se situen dintre d’un camp
més ample d’ingredients que composen
una estratègia de millora de la salut.
La promoció de l’empoderament i la
igualtat de la dona
També reconeix que els serveis de
salut no són suficients en si mateixos
per a arribar a la salut reproductiva, sinó
que han d’anar acompanyats de canvis
en altres àrees, com són l’educació,
sobretot de les nenes i les dones, la
legislació per a prohibir la discriminació
en contra de les dones i les nenes, i el
reconeixement de l’avortament en con-
dicions de risc com un problema  impor-
tant de la salut pública (vegeu quadre 3).
Al mateix temps, es passa de veure
les dones com a objectes polítics de pla-
nificació familiar, a reconèixer-les com
a subjectes, i a promoure l’equitat de
gènere, així com la presa de poder per
les dones com a condicions essencials
per a la promoció de la salut i els drets
reproductius.
La promoció de l’increment de
l’accés i el control de la dona als
recursos econòmics
Perquè les persones puguin decidir lliu-
rement sobre quan, com i en quines cir-
cumstàncies volen tenir fills, és neces-
sari també que tinguin accés al poder de
decisió i als recursos en altres aspectes
de la seva vida, particularment en el camp
del desenvolupament socioeconòmic.
Això és especialment rellevant per a les
dones, que durant molts anys han estat
excloses i ignorades en el seu paper i
major contribució al PNB, així com en els
processos de desenvolupament.
Protecció davant les malalties de
transmissió sexual i totes les formes
de violència sexual
Encara és més essencial poder tenir
el control sobre la pròpia vida sexual i
tenir la capacitat per a protegir-se de les
malalties de transmissió sexual, entre
d’altres coses. Les estadístiques, cada
vegada més evidents, de violència
domèstica, violacions, pràctiques noci-
ves com les mutilacions genitals feme-
nines (MGF), i altres manifestacions de
coerció sexual a la qual estan exposa-
des les dones i les nenes, reflecteixen
la trista evidència que per a moltes
dones aquest control i capacitat de pro-
tecció no existeix (vegeu quadre 4). Els
abusos físics i sexuals estan estretament
lligats a algunes de les realitats més pro-
blemàtiques de la salut reproductiva d’a-
vui en dia com, per exemple, els emba-
rassos d’adolescents, les malalties de
transmissió sexual i el VIH/SIDA, així
com una llarga llista de problemes gine-
cològics i psicològics. Els programes de
salut reproductiva han d’incorporar la
promoció de les relacions consensua-
des, equitatives i de respecte mutu.
De la retòrica a la realitat
El fòrum d’ONG i representants gover-
namentals, celebrat a La Haia el febrer
de 1999 (El Caire + 5) –destinat a ana-
litzar els progressos aconseguits a par-
tir de l’aplicació del programa d’acció
de la CIPD– ha subratllat la important
tasca portada a terme durant els últims
cinc anys per desenvolupar les pautes
marcades per la conferència del Caire.
Segons Nafis Sadik, directora executi-
va del Fons de Població de Nacions Uni-
des (FNUAP), “per sobre de tot, s’ha
demostrat que (…) els programes en el
camp de la població i el desenvolupa-
ment salven la vida de moltes dones (…).
Aquestes actuacions ofereixen una vita-
litat i unes opcions que van molt més
enllà del simple i reduït espai familiar.
Ajuden a alliberar la ment i alimenten
l’esperit, ja que estan basats en princi-
pis ètics i morals (…). I hem demostrat
que la nostra tasca és efectiva”. 
Alguns dels avenços subratllats al Cai-
re + 5  inclouen: més serveis d’atenció
en salut reproductiva amb sensibilitat de
gènere, una major atenció a la pro-
blemàtica de la salut sexual dels ado-
lescents; i un increment en el nombre
de plans d’acció nacionals de gènere
amb l’objectiu de promoure i protegir els
drets de les dones. No obstant això, al
mateix temps, han quedat sobre la tau-
la diversos reptes per al futur. Aquests
són els següents:
Posar l’accent en la relació entre
pobresa, gènere, i drets i salut
reproductius 
Els esforços per a millorar la salut
reproductiva només perduraran si s’as-
sumeixen la dura realitat de la limitació
en els recursos econòmics que pateix
la gent que viu en situació de pobresa i
les desigualtats de gènere en l’accés a
aquests recursos. Els governs i el sec-
tor privat haurien de controlar l’impac-
te que produeixen sobre la dona la glo-
balització de l’economia i la privatitza-
ció dels sectors socials i sanitaris; i
actuar per superar les distàncies de
gènere i les desigualtats relacionades
amb la participació de la dona en el mer-
cat laboral. De la mateixa manera, la
igualtat de gènere i l’empoderament de
la dona han de ser inclosos en els pro-
grames de desenvolupament. Les refor-
mes en el sector sanitari han de donar
prioritat a la incorporació d’una pers-
pectiva de gènere en totes les seves polí-
tiques, programes i activitats. Aquestes
pautes fomenten la implicació de la pare-
lla i la responsabilitat masculina.
TE
M
A
5Nº 70-71 Estiu 1999
Regió Morts per 100.000 avortaments
PVD (excloent Xina) 330
Àfrica 680
Àsia del Sud i del Sud-Est 283
Amèrica Llatina 119
Països desenvolupats 0,2-1,2
Quadre 3. L’índex de mortalitat a causa de l’avortament és centenars
de vegades més alt en els PVD que en les regions desenvolupades del món
Font: Sharing Responsibility: Women, Society and Abortion World Wide, 1999. 
New York: The Alan Guttmacher Institute.
Millorar el contingut i la qualitat dels
serveis de salut reproductiva
És necessari començar amb els pro-
grames existents, com són els de plani-
ficació familiar, maternoinfantil i de pre-
venció del VIH/SIDA, identificant acura-
dament quins són els canvis incrementals
que puguin incorporar-s’hi. S’ha de pro-
moure la investigació per identificar amb
una major precisió quins són els elements
de l’atenció per a la salut reproductiva
que puguin proporcionar-se de manera
íntegra en diferents contextos.
També s’ha de millorar la qualitat de
l’atenció, per assegurar que els usuaris
dels serveis queden satisfets i que la fal-
ta de qualitat no esdevingui un obsta-
ble més en la recerca de la salut. Per
això és important la formació, tant clíni-
ca com de gestió, dels planificadors i
implementadors de programes.
Al mateix temps, altres temes urgents
continuen necessitant una gran atenció:
els índexs de mortalitat materna són
encara molt elevats a molts països i la
maternitat segura hauria de promoure’s
com un dret humà amb la màxima prio-
ritat; la situació del VIH/SIDA és cada
cop pitjor, mentre que la pràctica de l’a-
vortament en males condicions conti-
nua essent la major causa de morts pre-
matures i innecessàries de dones que
viuen en condicions de pobresa.
Quan parlem de grups vulnerables i
desfavorits, com els refugiats i els immi-
grants –particularment adolescents–,
es necessita portar a terme un esforç
suplementari i important, fet que fins
ara ha estat difícil aconseguir a través
dels serveis. És necessari també acon-
seguir un gran compromís polític per a
la salut reproductiva i els programes per
als adolescents, que abraci no només
l’educació sexual, sinó també l’asses-
sorament contraceptiu i sexual (vegeu
gràfic 1). Per a tots aquests grups més
vulnerables, es necessita una millor pro-
tecció davant la violència sexual i de
gènere.
Reforçar els esforços de suport a
l’increment i mobilització de recursos
Es necessiten estratègies de suport
per a promoure i divulgar el concepte
de salut reproductiva, i un major com-
promís per part dels governs per tal que
proporcionin recursos financers per a la
implementació d’aquests programes.
Tant països donants com països en vies
de desenvolupament haurien de treba-
llar dur per a portar a terme l’acord rea-
firmat al Caire referent a la distribuició
del 0,7% del PIB a l’Ajuda Oficial al
Desenvolupament (AOD).
Aquests esforços també  haurien de
destinar-se per decretar i enfortir una
legislació i unes polítiques que assegu-
rin uns drets reproductius i una igualtat i
equitat de gènere. Aìxò significa un accés
a la informació equitatiu i el ple accés de
tots els serveis en salut reproductiva.
Construint partenariats
Un partenariat amb èxit és un procés
en marxa de perspectives de participa-
ció i coneixement compartits que fun-
ciona. Les parts necessiten tenir present
els desequilibris en recursos i poder que
existeixen entre elles, a més de desen-
volupar una manera de treballar en equip
basada en el respecte mutu, la respon-
sabilitat i la transparència.
Els partners de tots aquells involucrats
en polítiques, programes i serveis de
salut reproductiva necessiten aconse-
guir els objectius de la CIPD, fent-ne
partícips tant als líders polítics com als
religiosos, al sector privat, a la societat
civil, als governs i a les ONG. S’haurien
d’estudiar nous partenariats.
Conclusions
Tant la conferència del Caire com la
Quarta Conferència Mundial sobre la
Dona celebrada a Pequín el 1995, han
desencadenat un canvi social impor-
tant, iniciant un debat sobre temes que
ens afecten a tots, com són els
assumptes relacionats amb les rela-
cions íntimes, amb el nombre de fills
que decidim tenir i amb el paper i l’es-
tatus de la dona. El Capítol XV del pro-
grama d’acció de la CIPD proporciona
un marc important per a les activitats
dels governs i les agències governa-
mentals i no governamentals, ja que fa
una crida als governs a anar més enllà
en els processos de participació,
fomentant el lideratge i les responsabi-
litats de les comunitats, les organitza-
cions de dones i les ONG.
Els resultats del Caire + 5 mostren que
l’experiència acumulada  sobre la imple-
mentació de l’agenda del Caire encara
és limitada, tot i així és clar que s’ha pro-
gressat. Però també és clar que queda
molta feina a fer per a passar de la retò-
rica a la realitat a l’hora d’assegurar que
tots els individus i les parelles posseei-
xin les condicions favorables, la infor-
mació necessària i els serveis adequats
per a poder garantir la pròpia salut
reproductica i el benestar total. Sobre-
tot, en el procés d’implementar els com-
promisos del Caire és necessari tenir
una visió àmplia, però al mateix temps
pragmàtica, per a poder traduir les polí-
tiques en programes sostenibles que
responguin a les necessitats reals de la
població.
Allò que Hillary Clinton va anomenar
“la guerra de cada dia”, durant la seva
presentació al Fòrum de La Haia, feia
referència al reforçament del compro-
mís i a partenariats creatius.
Tot i els desiguals progressos entre els
diversos països i els reptes que encara
romanen, una cosa és certa: la CIPD ha
portat canvis molt sòlids, sense possi-
bilitat de tornar enrere. n
TE
M
A
6 Nº 70-71 Estiu 1999
% d’autors coneguts % de víctimes % de víctimes
per la víctima de 15 o menys anys de 10 o menys anys
Ciutat de Panamà 63 40 -
EUA 78 62 29
Lima (Perú) 60 - 18
Malàisia 68 58 18
Mèxic, D.F. 67 36 23
Papua Nova Guinea - 47 13
Santiago de Xile 72 58 32
Quadre 4. Estadístiques sobre crims sexuals (països i ciutats seleccionats)
Font: Heisi, L. (et al.) (1994) Violence Against Women: The Hidden Health Burden. Washington, DC: The World Bank, Discussion Paper 255
Botswana Kenya Costa
Rica
Jamaica EUA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
100%
60%
26%
11%
35%
52%
Gràfic 1. Activitat sexual entre
noies solteres de 15 a 19 anys
Font: www.safemotherhood.org


Què és la salut reproductiva?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert