SÈ
RB
IA
 I 
M
O
N
TE
N
EG
RO
26 Nº 69 MAIG-JUNY 1999
Localització
Sud-est d’Europa; sortida al mar Adrià-
tic entre Albània i Bòsnia i Hercegovina.
Superfície 102.350 km2 (Sèrbia 88.412
km2 i Montenegro 13.938 km2).
Fronteres extensió, 2.246 km; amb
Albània (248 km), Bòsnia i Hercegovina
(527 km), Bulgària (318 km), Croàcia (241
km al nord i 25 km al sud), Hongria (151
km), Macedònia (221 km), Romania (476
km). La frontera interna entre Sèrbia i
Montenegro és de 211 km.
Capital Belgrad (1.613.000 habitants).
Població*
Total 11.206.039 habitants.
Sèrbia: 10.526.135 habitants.
Montenegro: 679.904 habitants.
Estructura d’edat
0-14 anys: Sèrbia, 20% 
Montenegro, 22%
15-64 anys: Sèrbia, 67%
Montengro, 67%
65 anys i més: Sèrbia, 13%
Montenegro, 11%
República Federal de
Iugoslàvia (RFI)
(Sèrbia i Montenegro)
SÈRBIA
KOSOVO
MONTENEGRO
Podgorica
Belgrad
Novi Sad
Pristina
Voivodina
* (estimacions de 1998)
Taxa de creixement Sèrbia, 0,02%;
Montenegro, 0,07%.
Índex de natalitat Sèrbia, 12,62 naixe-
ments per 1.000 habitants; Montenegro,
13,55 naixements per 1.000 habitants.
Índex de mortalitat Sèrbia, 9,67 morts
per 1.000 habitants;  Montenegro, 7,40
morts per 1.000 habitants.
Índex de mortalitat infantil Sèrbia,
17,11 morts per 1.000 naixements vius;
Montenegro, 11,24 morts per 1.000 nai-
xaments vius.
Esperança de vida al néixer 
Sèrbia, 73,17 anys
Montenegro, 76,14 anys
Homes. Sèrbia, 70,77 anys
Montenegro: 72,67 anys
Dones. Sèrbia, 75,76 anys
Montenegro: 79,92 anys
Índex de fertilitat Sèrbia, 1,75 fills per
dona; Montenegro, 1,76 fills per dona.
Llengües serbocroat (oficial), 95%;
albanès, 5%
Composició ètnica serbis, 63%; alba-
nesos, 13%; montenegrins, 6%; hon-
garesos, 4%; altres, 13%.
Composició religiosa ortodoxos, 65%;
musulmans, 19%; catòlics, 4%; pro-
testants, 1%; altres, 11%.
Sistema polític
República multipartidista federal bica-
meral. Cambra de les Repúbliques: 40
membres (20 serbis i 20 montenegrins).
Cambra dels Ciutadans: 128 membres
(108 serbis i 30 montenegrins).
Independència 11 d’abril de 1992.
La República Federal de Iugoslàvia es
proclama successora de la República
Federal Socialista de Iugoslàvia. Aques-
ta entitat no ha estat reconeguda pels
EUA, que denomina l’Estat “Sèrbia i Mon-
tenegro”.
Constitució 27 d’abril de 1992.
Cap d’Estat president federal, Slobo-
dan Milosevic (SPS) (des del 23 de juliol
de 1997).
Cap de Govern primer ministre federal,
Momir Bulatovic (monten.) (des del 1998)
President de Sèrbia, Milan Milutinovic;
President de Montenegro, Milo Djuka-
novic (des del desembre de 1997).
Eleccions l’Assemblea Federal elegeix
el president per un període de quatre
anys; el president nomena el primer
ministre.
Composició parlamentària (Cambra
dels Ciutadans, elegida el 3 de novem-
bre del 1996) 
-Coalició majoritària: SPS, Partit Socia-
lista Serbi (antic Partit Comunista) de
Slobodan Milosevic; JUL, Esquerra Uni-
da de Iugoslàvia (Mirjana Markovic,
esposa de Milosevic); ND, Nova
Democràcia: 64 diputats.
-Zajedno (Junts): DS, Partit Democrà-
tic (Zoran Djindjic); DSS, Partit
Democràtic de Sèrbia;  Aliança Cívica
de Sèrbia (Vesna Pesic); Moviment Ser-
bi de Renovació (Vuk Draskovic): 22
diputats.
(Coalició d’oposició dissolta per divi-
sions internes. El Moviment Serbi de
Renovació va entrar al Govern de Milo-
sevic i el seu dirigent, Vuk Draskovic, va
ser nomenat viceprimer ministre de
Yugoslavia. Després d’un mes d’ofen-
siva de l’OTAN contra Iugoslàvia, Dras-
kovic canvia totalment la seva posició i
critica la política de Milosevic respecte
a la guerra, és destituït i el seu partit
abandona el Govern).
-SRS, Partit Radical Serbi (Vojislav
Seselj) (Partit ultranacionalista i xenò-
fob, entra al Govern amb el Moviment
Serbi de Renovació): 16 diputats.
-DPSCG, Partit Democràtic dels
Socialistes de Montenegro: 20 diputats.
-SVM, Aliança d’Hongaresos de Voi-
vodina: 3 diputats.
-NS, Acord del Poble (coalició forma-
da per l’Aliança Liberal de Montenegro
i el Partit Popular de Montenegro): 8
diputats.
-LzS, Llista de Sandzak: 1 diputat.
-Coalició de Voivodina: 2 diputats.
-SDPR, Partit Socialdemòcrata Refor-
mista de Montenegro: 1 diputat.
-Partit d’Acció Democràtica: 1 diputat.
www.cidob.org
SÈ
RB
IA
 I 
M
O
N
TE
N
EG
RO
27Nº 69 MAIG-JUNY 1999
Indicadors econòmics
PIB 24.300 milions de dòlars (1997).
PIB per càpita 2.280 dòlars (1997).
PIB per sectors agricultura: 25%; indús-
tria: 50%; serveis: 25% (1997).
Força de treball Total: 2.178.000. 
Per ocupació: indústria, 41%; serveis,
35%; comerç i turisme, 12%; transports
i comunicacions, 7%; agricultura, 5%
(1994).
Taxa d’atur més del 35% (1995).
Indústria fabricació d’avions, camions,
automòbils, tancs, armes, equipament
elèctric, maquinària agrícola, metal·lúr-
gia, béns de consum, electrònica, pro-
ductes derivats del petroli, productes
químics i farmacèutics.
Recursos naturals petroli, gas, carbó,
antimoni, coure, plom, zinc, níquel, or,
crom, pirita.
Exportacions valor total: 2.800 milions
de dòlars (est. 1996).
Productes: béns manufacturats, ali-
mentació i animals vius, matèries pri-
meres.
Socis: Rússia, Itàlia, Alemanya. 
Importacions valor total: 6.200 milions
de dòlars (est.1996).
Productes: maquinària i transport,
combustible i lubricants, béns manu-
facturats, productes químics, alimenta-
ció i animals vius, matèries primeres.
Socis: Alemanya, Itàlia, Rússia.
Deute extern 11.200 milions de dòlars
(est. 1995).
Despeses militars 6% del PIB.
Moneda Dinar iugoslau. 1 dòlar = 5,85
dinars iugoslaus (desembre 1997).
Situació
Des de l’arribada de Milosevic al
poder, la política sèrbia ha estat domi-
nada per la confrontació dins i fora de
les seves fronteres. A més a més de les
guerres sagnants amb Eslovènia, Croà-
cia, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, la
Sèrbia de Milosevic s’ha caracteritzat
per un règim de creixen despotisme
intern respecte a l’oposició democràti-
ca, molt en particular, cap als mitjans
de comunicació independents, els quals
han acabat sent l’últim bastió d’aquesta
i han estat silenciats per la força arma-
da a l’inici de la intervenció aliada. La
resta de mitjans de comunicació s’han
convertit en una arma eficaç de la pro-
paganda del nacionalisme serbi, espe-
cialment en mans de l’esposa de Milò-
sevic, Mirjana Màrkovic, un dels actors
més destacats del règim. L’oposició
democràtica, per la seva banda, mai ha
aconseguit superar les seves divisions
internes i ampliar significativament la
seva base social, essencialment urba-
na i debilitada per a una important emi-
gració de les elits professionals des del
1992. Alguns dels seus representants
més destacats, com Vuk Dràskovic, mai
ha acabat de trencar amb l’ambigüitat
d’un discurs nacionalista que el porta
fins i tot a acceptar funcions en el
Govern de Milòsevic. Les esperances
que havia despertat la victòria de l’o-
posició el 1996 en algunes ciutats  tan
significatives com la capita, Belgrad,
s’esborren ràpidament sota les manio-
bres antidemocràtiques de Milosevic i
la pròpia fragilitat interna. La indiscipli-
na política de Montenegro s’ha con-
vertit en l’altre factor de debilitament
del règim serbi, posant de manifest que
la mateixa federació no té precisament
un  clar esdevenidor. El nou president
de Montenegro, Milo Djukànovic, guan-
yador de les eleccions de 1997 davant
el candidat de Milosevic, porta a terme
una política de clar distanciament amb
Belgrad, malgrat la forta oposició inter-
na favorable al líder serbi. La decisió de
Djukànovic de no participar en la gue-
rra contra Kosovo ha creat una situa-
ció crítica, amb la veïna Sèrbia, que
manté Montenegro en una tensió cons-
tant interna per la possibilitat d’un cop
d’estat protagonitzat pels partidaris de
Milosevic, els quals tenen el suport de
l’Exèrcit federal, lleial a aquest i des-
plegat per tot Montenegro. 
Respecte a l’evolució de la situació
econòmica, el sobtat col·lapse de la
Federació iugoslava l’any 1991 i la gue-
rra van provocar la interrupció del
comerç entre les repúbliques que la
composaven. A Sèrbia i Montenegro,
la producció es redueix a la meitat els
anys 1992-1993. Més endavant, des-
prés que l’ONU retirés les sancions
sobre aquesta federació, el Govern
anticipa un boom econòmic que tam-
poc s’ha materialitzat.És evident que
les conseqüències econòmiques de la
guerra agreujaran molt seriosament
aquesta situació.
Qualsevol balanç general del règim
de Milosevic porta a la conclusió que
aquest només ha comportat a la seva
població empobriment, guerra i aïlla-
ment. n
Fonts de totes les fitxes dels estats implicats: 
VV.AA. Britannica book of the year 1998
A Internet:
www.odci.gov/cia/publications/factbook/sr.ht
www.gov.yu
www.agora.stm.it/elections/election/yugoslav.html
www.odci.gov/cia/publications/factbook/al.ht. 
www.agora.stm.it/elections/election/macedoni.ht
www.odci.gov/cia/publications/factbook/al.ht
www.agora.stm.it/elections/election/albania.ht
Voivodina
Sèrbia
Montenegro
Kosovo
Smederevo
Subotica
Srbobran
Elemir
Novi Sad
Belgrad
Obrenovac
Kragujevac
Krusevac
Pljevlja
Majdanpek
Bor
Aleksinac
Nis
Mratinje
Ivangrad
Podjorica
Kosovska
Mitrovica
Prístina
Vranje
Pancevo
Vrsac
Metal·lúrgia
Indústria pesada
Refineries de petroli
Gas
Química
Tèxtil
Alimentació
Indústria lleugera
INDÚSTRIA
Dipòsit de petroli
Dipòsit de gas
PETROLI I GAS
Gasoducte
Oleoducte
Planta termoelèctrica
Planta hidroelèctrica
ENERGIA
Font: www.lib.utexas.edu


República Federal de Iugoslàvia (RFI): (Sèrbia i Montenegro)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions