Aillón, Eduardo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

28
Eduardo Aillón Medicus Mundi Navarra, delegació de Bolívia
Context geogràfic, població i aspectes generals4La presència del poble guaraní a les terres
que actualment es coneixen com el Chaco bolivià es remunta al principi del segle XVI, coin-
cidint amb el descobriment d'Amèrica i la seva colonització per part d'espanyols i portugue-
sos. La falta de terres i la multiplicació creixent de la seva població a les planícies del Para-
guai i el Brasil, van obligar els guaranís a emigrar a la recerca de la Terra sense Mal, el blat,
el convit i la festa sense fi. És a la recerca d'aquesta Terra que els guaranís s'assenten, al vol-
tant del 1500, a la Cordillera, extens territori que comprèn les províncies de Gran Chaco i
O'Connor del Departament de Tarija, la província Cordillera del Departament de Santa Cruz
i les províncies Hernando Siles i Luis Calvo del Departament de Chuquisaca. Molt aviat els
primers guaranís es van fusionar amb els chané, donant origen als chiriguano, que és un altre
dels noms amb què es coneix els guaranís.
En les etapes més pròsperes de la seva història, al voltant de 1727, s'estima que la població
guaraní va arribar aproximadament a 200.000 habitants, distribuïts en diferents tentas o
comunitats. En l'actualitat, d'acord amb les dades extretes dels districtes de Salud Cordille-
ra i Monteagudo i del Cens Nacional de Població i Habitatge, la població guaraní al Chaco
bolivià arribaria als 79.444 habitants, distribuïts en els diferents municipis.
Com a conseqüència de l'augment progressiu de la població general a les ciutats més impor-
tants del Chaco com són Yacuiba, Camiri, Monteagudo i Villa Montes –un augment produït
per la migració de la població provinent de l'interior del país– s'observa un percentatge cada
vegada menor de població guaraní en aquesta zona. D'altra banda, a causa de la falta de terres
per a la població guaraní, també s'observa un creixent nombre d’aquesta població emigrant,
especialment cap a la ciutat de Santa Cruz. En percentatges globals, es pot afirmar que apro-
ximadament el 30% de la població del Chaco bolivià pertany a l'ètnia guaraní.
La principal activitat dels guaranís és l'agricultura, la caça, la pesca i la ramaderia menor. El
seu principal cultiu és el blat i en menor mesura cultiven la cumanda, el frijol i el cacauet.
La criança de gallines, ànecs i porcs constitueix el principal aspecte de la ramaderia guaraní.
L'organització guaraní4La població guaraní viu repartida en comunitats o tentas, les matei-
xes que s'agrupen en zones guaranís. D'acord amb l'Assemblea del Poble Guaraní, existei-
xen 22 zones guaranís en tot el Chaco bolivià i una capitania guaraní a a ciutat de Santa Cruz,
la de Zona Cruz, organitzada amb la població guaraní emigrada cap aquesta ciutat.
Però aquesta estructura territorial tradicional guaraní ha estat desestructurada per la divisió
política del país en departaments, províncies i, últimament mitjançant la llei de Participació
Popular de 1994, en municipis. En l'actualitat són zones guaranís per excel·lència la del Gran
Kaipipendi Carahuaychu, que correspon als municipis de Gutiérrez i part del municipi de
Charagua; les de l’Izozog, Charagua Norte i Charagua Sur, que es troben en el territori del
municipi de Charagua; la de Avatiri Ingre, que abarca part dels municipis de Huacareta i
Monteagudo, la d’Avatiri Huacareta, que està dins del municipi de Huacareta; la de l’Iupa-
guasu, que correspon als municipis de Lagunillas i Cuevo; i la de l’Itikaguasu, als municipis
d'Entre Ríos, Villa Montes, Muyupampa, Huacareta i Huacaya.
Des de 1992 els guaranís han fet importants avenços en
l'enfortiment de la seva unitat i de la seva identitat amb
l'estructuració de l'Assemblea del Poble Guaraní (APG),
en principi organitzada només sobre la base de comunitats guaranís organitzades de la pro-
víncia Cordillera i, més tard, enfortida amb la incorporació de comunitats i zones guaranís
dels departaments de Chuquisaca i Tarija.
Els guaranís
A BOLÍVIA
www.cidob.org
29
Els guaranís A BOLÍVIA
L'APG es defineix a sí mateixa com l'organització de totes les comu-
nitats guaranís de Bolívia que busca la unitat de tot el seu poble i la
millora de les seves condicions de vida. És la instància política nacio-
nal que lluita per les aspiracions i reivindicacions de tots els guaranís
de Bolívia. L’APG té com a braç operatiu i tècnic el PISET, integrat
per responsables de Producció, Infraestructura, Salut, Educació i Terra
i Territori, que són les línies reivindicatives del poble guaraní.
El responsable de les activitats de la comunitat guaraní és el mburi-
vicha o capità comunal. A nivell zonal és el mburuvicha o capità
zonal, mentre que a nivell nacional el responsable de les tasques i
activitats és el Comitè executiu de l'APG, format pel seu president
i tres representants regionals de Tarija, Chuquisaca i Santa Cruz.
Els guaranís en la història4L'èxode guaraní a la Cordillera boli-
viana coincideix amb els anys de la conquesta espanyola, de tal
manera que els guaranís, amants de la seva llibertat i de la natura-
lesa que els envoltava, van haver de lluitar unes vegades contra els
inques i d'altres contra els espanyols. Havent aconseguit desallot-
jar els inques, els guaranís ofereixen una resistència tenaç a l'ocu-
pació del seu territori per part dels conqueridors espanyols. D'una
manera o altra els guaranís i els seus kereimba (guerrers guaranís)
van impedir durant una mica més de tres segles l'ocupació del seu
territori per part dels espanyols.
No obstant això, el que no van poder aconseguir les armes ho van
anar aconseguint lentament i progressivament les missions i la pene-
tració dels ramats en terres guaranís, arraconant-los a terres cada
vegada menys fèrtils. El resultat final va ser l'espoli de la terra als
guaranís i la implantació de la hisenda de caràcter feudal.
L'adveniment de la república a partir de 1825 no va suposar cap
canvi per a aquest poble. Ans el contrari, va significar la consoli-
dació de la propietat de la terra en mans dels hisendats. Els espan-
yols van ser substituïts pels blancs i mestissos nadius, karai per als
guaranís, i l'afany d’aquells d'apoderar-se de les terres del Chaco va
empènyer els guaranís a constants lluites contra els nous invasors
del seu territori. Des de 1825 fins a 1892 ens trobem en un perío-
de de resistència del poble guaraní a veure's expulsat del seu terri-
tori. La memòria col·lectiva guaraní subratlla els aixecaments de
Passana a Chimeo l'any 1840; de Kurumbari, que va atacar el 1843
el quarter de Chimeo; d’Iguanduray, que va organitzar la gran rebel·lió
de Parapetí l'any 1849; i la de Chindare el 1874 i 1875, que prete-
nia destruir Macharetí i prendre Iguembe.
L'últim intent dels guaranís per recu-
perar la seva llibertat i les seves terres
de mans dels hisendats va ser la bata-
lla de Kuruyuki el gener de 1892.
En aquesta batalla 6.000 kereimba, procedents de diferents comuni-
tats guaranís de la serralada i amb el Tumpa Hapiaoeki al capdavant,
es van enfrontar a l'exèrcit bolivià durant 22 dies. La batalla de Kuru-
yuki va culminar amb la derrota i sotmetiment dels guaranís i la pos-
Població guaraní en les províncies i
municipis del Chaco bolivià
Chuquisaca Hernando Siles Monteagudo 29.669 1.483 5,0
Huacareta 10.369 3.422 33,0
Luis Calvo Muyupampa 9.920 3.968 40,0
Macharetí 6.671 2.668 40,0
Huacaya 1.957 1.468 75,0
Tarija Gran Chaco Villa Montes 19.568 814 4,16
Caraparí 7.816 423 5,40
Yacuiba 47.228 350 0,74
O'Connor Entre Ríos 17.763 1.427 8,03
Santa Cruz Cordillera Lagunillas 4.850 3.298 68,0
Charagua 21.421 14.995 70,0
Camiri 36.628 26.227 71,0
Gutiérrez 11.222 7.631 68,0
Cuevo 3.578 1.932 54,0
Cabezas 19.183 8.441 44,0
Boyuibe 4.270 897 21,0
TOTALS: 252.113 79.444 31,5
DEPARTAMENT PROVÍNCIA MUNICIPI
POBLACIÓ
GUARANÍ (%)TOTAL
Situació de la població guaraní a les províncies
Hernando Siles i Luis Calvo del Departament de Chuquisaca
Situació Nº Famílies Nº Individus %
Guaranís vivint
en comunitats captives 773 4.252 29,86
Guaranís vivint en comunitats lliures 1.428 7.854 55,15
Població guaraní flotant
entre les comunitats i les hisendes 388 2.134 14,99
Totals 2.589 14.240 100,00
Incidència i magnitud de la pobresa en províncies del
Chaco bolivià segons el Departament (en percentatge)
Pobres marginals 10,4 10,5 10,1 12,1 04,0
Pobres indigents 49,8 54,6 61,4 16,7 33,0
Pobres moderats 32,7 24,4 22,3 41,1 38,5
Pobres en el llindar de la pobresa 06,0 07,0 03,3 27,2 13,6
No pobres 01,1 03,5 02,9 02,8 10,9
Incidència de la pobresa 92,9 89,5 93,8 69,9 75,5
Luis Calvo H. Siles O'Connor G. Chaco Cordillera
Chuquisaca Tarija Santa Cruz
Font4Consejo de Capitanes Guaraníes de Chuquisaca: "Interpretación de la situación de
vida de la población guaraní de las provincias Luis Calvo y Hernando de Siles de Chuquisaca"
Font4Dades dels districtes de Salud Cordillera i Monteagudo. 
Cens Nacional de població i vivenda 1992
Font4Mapa de la pobresa. IME, 1993
30
terior captura i execució del Tumpa Hapiaoeki. Un informe coetani
dirigit a les autoritats de Sucre assenyala: 2.742 morts i ferits, 1.128
presoners, 2.130 fugitius. Total: 6.000 kerimba chiriguanos.
La derrota dels guaranís a la batalla de Kuruyuki va significar per als
karai la consolidació absoluta del seu poder i la culminació del pro-
cés de desposseïment de la terra iniciat durant la colònia. Kuruyuki
és l'inici de l'etapa més negra, plena de patiments per al poble guara-
ní, ara convertit en esclau dins el seu propi territori i amb els seus
habitants sotmesos a la servitud en missions, hisendes i famílies de les
ciutats del país. Només tres comunitats guaranís van poder mantenir-
se en llibertat: Kaipipendi Karahuaycho i l’Izozog en el Departament
de Santa Cruz, i Tentayapi en el Departament de Chuquisaca.
L'agost de 1953 es dicta la llei de reforma agrària, es liquida el lati-
fundi a bona part del territori de Bolívia, especialment a les valls i
l'altiplà, i s'allibera els camperols de les cadenes de l'esclavitud feu-
dal, reconeixent-los el dret a la propietat de la terra. Però al Chaco
i l'Oriente bolivians, pel contrari, aquesta llei consolida, a títol de
mitjana propietat i empresa ramadera, la propietat de la terra de
patrons i latifundistes. 
Com a conseqüència, fins als nostres
dies la vida de comunitats guaranís
senceres continua, especialment en
hisendes del departament de Chuqui-
saca, lligada a les cadenes de la ser-
vitud feudal, constituint el que els
mateixos guaranís han batejat com a
comunitats guaranís captives.
El 1992, a cent anys de la Batalla de Kuruyuki, s'organitza l'APG i
amb això s'inicia un procés de reestructuració política, social i orga-
nitzativa de la família guaraní i de reivindicació del seu dret a la
terra, a la llibertat i a una vida digna i de respecte a la seva identi-
tat cultural. Des de 1992 s'obre per al poble guaraní una nova pàgi-
na en la seva llarga història a la recerca de la Terra sense Mal.
La situació actual i les demandes dels guaranís a Bolívia4Els
guaranís pateixen les conseqüències d'una triple explotació.
Com a bolivians pateixen la misèria i l'explotació a la qual és sotmès
tot el poble bolivià en el seu conjunt per part dels països capitalis-
tes desenvolupats; com a regió comparteixen la postergació de la
qual ha estat objecte el Chaco bolivià malgrat les seves ingents rique-
ses naturals, especialment hidrocarburíferes i forestals; finalment,
com a guaranís pateixen en el seu propi territori la discriminació
per part dels altres grups socials de la zona. Els guaranís formen part,
doncs, dels grups més pobres d’entre els pobres de Bolívia.
La base d'aquesta situació és el desarrelament a la terra del qual han
estat objecte durant l’època de la colònia i més tard durant la repú-
blica. La disponibilitat de terres per les comunitats guaranís lliures
és molt baixa i de mala qualitat per a l'agricultura, mentre que les
comunitats guaranís captives, aquelles sotmeses a relacions de pro-
ducció de servitud feudal, no només no tenen terres sinó que, a més,
no tenen llibertat. Segons informacions del Consejo de Capitanes
Guaraníes de Chuquisaca, en les províncies Luis Calvo i Hernan-
do de Siles de l'esmentat departament més de 700 famílies guaranís
viuen encara empatronadas.
No es coneixen dades sobre guaranís sotmesos a condicions de ser-
vitud feudal en el Departament de Tarija, malgrat que es comencen
a sentir denúncies que en la província O'Connor existeixen algu-
nes hisendes amb guaranís empatronados en el seu interior.
La falta de terres i els deutes amb els hisendats, deutes que es trans-
meten hereditàriament de pares a fills, són els mecanismes princi-
pals per la retenció de peons empatronados en les hisendes. En aques-
tes condicions, la probresa en les províncies del Chaco bolivià arri-
ba a un percentatge important de la població, especialment de la
població guaraní.
4Màscara guaraní-izozeño (Santa Cruz, Bolívia). Escena de ficció “En busca del guerrero” de
la producció realitzada en el marc del Plan Nacional Indígena Originario de Comunicación
Audiovisual (foto: CEFREC-CAIB)
Els guaranís A BOLÍVIA
Territori demandat per l'Assemblea del Poble
Guaraní en Terres Comunitàries d'Origen
TERRA
COMUNITÀRIA
D'ORIGEN (TCO)
Nº de comunitats
guaranís en
la TCO demandada
Població
guaraní
compresa
en la TCO
Superfície
de territori
demandada
(ha.)
Municipis en
els quals es
troba la TCO
 demandada
Avatiri Ingre
Avatiri Huacareta
Charagua Norte
Parapitiguasu
(Charagua Sur)
Kaaguasu
Iupaguasu
Tapíete
Yembiguasu
Isoso (Kaa Iya)
Itikaraparirenda
Itikaguasu
Machareti Ñancoroinza
Kaami
TOTALS
* Sense delimitació
10 1.628 13.850 Huacareta
3 435 16.135 Huacareta
20 4.455 235.250 Charagua
16 2.811 132.769 Charagua
18 3.551 126.500 Cabezas
Gutiérrez
Charagua
14 1.954 58.100 Valle Grande
Gutiérrez
Muyupampa
Lagunillas
5 123 54.743 Villa Montes
* * 1.369.065 Cordillera
Gutiérrez
Boyuibe
Charagua
23 8.620 1.956.243 Charagua
Cabezas
10 1.660 12.300 Muyupampa
28 2.724 229.800 Entre Ríos
V. Montes
Huacareta
15 2.327 164.265 Macharetí
16 3.214 100.750 Camiri
Cuevo
Boyuibe
178 33.502 4.469.770
31
Els guaranís A BOLÍVIA
Les conseqüències de la situació anteriorment descrita es reflectei-
xen en totes les esferes de la vida social. Les condicions de l’habi-
tatge guaraní són de les més precàries, tant per la qualitat de la seva
construcció com per la manca d'aigua potable i d'un sistema de con-
trol d'excretes, creant les condicions favorables per una alta pre-
valència de les malalties com el Mal de Chagas, la malària, diarrees,
etc.
En el 66% de les hisendes la població guaraní no té accés a serveis
mínims de salut i d'higiene. En un 29% de les hisendes els nens
guaranís no tenen encara accés a l'escola, fet que repercuteix més
tard en les elevades taxes d'analfabetisme, sobretot a càrrec de la
població femenina. En les seccions municipals amb major pobla-
ció guaraní l'analfabetisme supera el 40% de la població femeni-
na. Aquests són els casos de Huacareta, Monteagudo, Entre Ríos,
Muyupampa i Gutiérrez, municipis en els quals l'analfabetisme
assoleix el 52,6%, 46%, 45%, 44% i 42% de la seva població feme-
nina, respectivament.
No existeixen dades sobre la situació nutricional dels nens guara-
nís en comunitats captives. Malgrat això, la prevalència de la des-
nutrició infantil en nens menors de tres anys que assisteixen al pro-
grama de Control de Creixement i Desenvolupament ens dóna una
prevalència de 33% per al municipi de Huacareta, 30% per al muni-
cipi de Macharetí, 33% per al municipi de Huacaya, 30% per al
municipi de Monteagudo i 20% per al municipi de Muyupampa. La
situació de peonatge hisendístic a la qual viu subjecte la població
guaraní en comunitats captives, segurament també té repercussió
en l'estat nutritiu de la població infantil. Per això és d'esperar que
les condicions nutricionals dels nens d’aquestes comunitats ens donin
una prevalència major a les mencionades anteriorment.
Davant d'aquesta situació les principals demandes del poble guara-
ní en aquesta Bolívia multicultural i plurilingüe estan dirigides als
següents eixos fonamentals:
4Com a pobles originaris exigeixen el seu dret a terra i territori i
a l'aprofitament privilegiat dels recursos naturals.
4Promoure el desenvolupament integral de les comunitats gua-
ranís, amb ple respecte a la seva identitat cultural i a la manera de
ser guaraní.
4Dret a la participació política en igualtat de condicions.
4Eradicació de l'analfabetisme i formació de recursos humans
especialitzats.
4En salut, la principal demanda guaraní està dirigida a la millo-
ra dels seus habitatges rurals i a la dotació d'obres de sanejament
bàsic que els permeti la millora de la seva qualitat de vida.
Entre totes aquestes demandes, per la seva importància i el seu pes
sobre tota la vida dels guaranís, la demanda sobre el seu dret a terra
i territori és la que té més importància. És en aquesta direcció, i
emparats per la llei INRA, que el 1996 l'APG ha demandat a l'Es-
tat bolivià el seu dret a les Terres Comunitàries d'Origen (TCO)
per a les seves comunitats que s’indiquen en el quadre adjunt.
La lluita del poble guaraní en la recerca de la Terra sense Mal i per
millorar la seva qualitat de vida i defensar la seva identitat cultu-
ral continua, i en aquesta lluita té el suport d'organitzacions ami-
gues com Medicus Mundi Navarra que li donen suport solidària-
ment amb diferents projectes. El projecte Tekove Katu, dirigit a
millorar la salut del poble guaraní; el I Tekove Pegua, projecte de rec
per millorar la seguretat alimentària de comunitats guaranís; el Roi-
pota Tekove, projecte d'alliberament de comunitats guaranís capti-
ves en les províncies Luis Calvo i Hernando Siles del Departament
de Chuquisaca, són entre d'altres, alguns esforços de la cooperació
de Medicus Mundi Navarra a favor de la població guaraní.
Font4IDAG, Mapa de Terres Comunitàries d'Origen demandades a l'Estat bolivià per l'AGP


Els guaranís a Bolívia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert