Revistes Catalanes amb Accés Obert

MAGREB-COMUNITATS 
LA COMUNITAT I EL GOLF 
La Comunitat ha mantingut durant la 
crisi del Golf una política tímida i de 
linies poc definides. Alguns paisos co- 
munitaris molt de pressa oblidaren les 
posicions ja consensuades, com la 
Conferencia de pau sobre I'Orient Mit- 
ja, defensada reiteradament per la 
CEE abans de I'inici de la invasi6 ira- 
quiana sobre Kuwait. La posici6 reti- 
cent d'Estats Units davant la celebraci6 
d'aquesta conferencia s'ha vist enfor- 
tida pels canvis d'actitud d'alguns so- 
cis comunitaris. Canvis que entren en 
contradicci6 amb les intencions de la 
Comunitat de fer minvar la tensi6 en el 
Mediterrani, degut a les negatives re- 
percussions que comporta qualsevol 
conflicte sobre els paisos riberencs de 
la CEE. 
L'acci6 comunitAria ha passat per 
dues fases des del passat 2 d'agost. La 
primera caracteritzada per una respos- 
ta rapida, es va rebutjar I'ocupaci6 
abans que les NN.UU., i de forma uni- 
forme, amb anunci de possibles san- 
cions. La segona fase es caracteritza 
per una frenada en I'activitat, per la rup 
tura de la unanimitat i per la presenta- 
ci6 de propostes de dihleg de forma 
vaga i tardana. 
La imatge que presentava la Comu- 
nitat els dies abans del 15 de gener - 
data de I'ultimAtum de les NN.UU.- 
era una imatge desdibuixada, totalment 
a remolc de les decisions preses per al- 
tres, sense plantejar-se iniciatives en 
cap moment al nivell esperat en el pla 
internacional per la seva potencialitat 
comercial. 
Aquesta inactivitat ha suposat per a 
la Comunitat una Nrdua de prestigi da- 
vant del m6n &ab, una qüesti6 molt 
preocupant per a nacions que com 
Franga tenien una gran tradici6 comer- 
cia1 amb els paisos en conflicte. Perb 
aquesta pbrdua de prestigi no es cir- 
cumscriu a les nacions del Golf sin6 
que es nota entre les nacions de la Me- 
diterrania occidental. 
Els paisos del Magreb, amb els quals 
la CEE mant6 relacions privilegiades, 
es troben en I'actualitat en un moment 
difícil. Per una banda es van manifes- 
tar en contra de I'ocupaci6 de Kuwait 
i Adhuc el Marroc va enviar tropes en 
el marc de la forca multinacional en un 
clar alineament amb Occident. Per I'al- 
tra banda, la poblacid magrebí s'ha 
mostrat contraria a la intervenci6 occi- 
dental i ha pressionat als governs res- 
pectius a defensar Irak. El resultat 
de tot aixb 6s el notable increment de 
la pressi6 social en els pai'sos del 
Magreb. 
La filosofia de la CEE per a la Medi- 
terrhnia Occidental 6s desactivar les si- 
tuacions conflictives. El metode 
empleat s6n els acords de cooperaci6 
que en millorar la situaci6 econbmica 
frenen la tensi6 social. 
La Comunitat preocupada pel seu re- 
duit paper en la resoluci6 del conflicte, 
i per I'evoluci6 dels esdeveniments en 
el Nord de ~'Africa, ha articulat una aju- 
da extra per al Magreb i ha decidit ini- 
ciar una ofensiva diplomatica per 
explicar la seva posici6 per tal de r e  
cuperar el protagonisme. 
La crisi del Golf no solament ha afec- 
tat les relacions de la CEE amb els pa'i- 
sos arabs, sin6 que també ha suposat 
una parada en el proc6s d'integraci6 
europea. Resultara difícil que una ve- 
gada acabat el conflicte, es reempren- 
guin els projectes d'uni6 europea com 
si no hagu6s passat res. 
Respecte a la uni6 econbmica i mone- 
tAria la unanimitat ja fa temps que s'ha 
trencat. La reducci6 del creixement 
econbmic derivada de la crisi i I'incre- 
ment imprevist de les despeses per la 
unificacid alemanya, no auguren mo- 
ments felicos per a la uni6 econbmica. 
Arribar a un consens sobre I'establi- 
ment de la unitat d'acci6 en la política 
exterior 6s molt mes difícil, donades les 
posicions clares i antagbniques que 
s'han manifestat en el si de la Co- 
munitat. 
No solament les relacions CEE- 
Pa'isos Arabs han estat perjudicades 
per la indefinicid i inoperativitat de la 
Comunitat, sin6 que la prbpia construc- 
ci6 europea ha estat víctima de la defi- 
cient actuaci6 comunitaris. 
mentals per assegurar I'estabilitat eco- 
nbmica dels pai'sos del Magreb. 
La transcendencia econbmica del co- 
merg agrícola no t6 pari6 en ambdues 
riberes de la Mediterrhnia. Les impor- 
tacions agrícoles comunithries proce- 
dents del Magreb a penes arribaven els 
primers anys 80 al 0.6% de les seves 
importacions totals i es donava la cir- 
cumsthncia que certs productes entra- 
ven en franca competbncia amb els 
produ'its en la CEE. Per evitar la com- 
petencia entre els productors de les 
dues zones es va decidir establir cer- 
tes marques a I'estil de: contingents, 
calendaris d'importaci6, respecte de 
les normes previstes per les organitza- 
cions comuns de mercat i clPusules de 
salvaguarda. D'aquesta manera s'ha 
aconsegliit salvar els interessos dels 
productors comunitaris al mateix temps 
que s'han mantingut els fluxes comer- 
cials entre les dues hrees. 
Els fons de la cooperaci6 financera 
provenen d'una banda del BEI i estan 
destinats a infrastructura, desenvolupa- 
ment agrícola i finangament de les PI- 
MES, i per altra banda dels recursos 
pressupostaris de la Comunitat, tot 
dividint-se en prestecs en condicions 
especials destinats a la formaci6 de ca- 
pital, desenvolupament rural i infras- 
tructura social, i en ajudes no reembor- 
sables utilitzades per operacions sen- 
se una rendibilitat immediata. 
El desembre passat la CEE aprova, 
despres de la superaci6 de les reser- 
ves gregues i alemanyes, el muntant 
econbmic destinat a la politica medite- 
rrhnia per al període 1992-1996. La 
quantitat pressupostada puja a 4.450 
milions d'ecus -578.500 milions de 
pessetes- molta part dels quals ani- 
ran destinats al Magreb. 
Jose Manuel Celonio 
Dossier Cidob no 36 - 1991 PBg. 17 


La Comunitat i el Golf

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert