Sureda, Vicenç

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DE FONTSERE FINS A L'ACTUALITAT
V. SUREDA
Diputacio de Barcelona
D'enca que el merge Francesc Salva, membre destacat de 1'Academia de
Ciencies i Arts, inicia l'observacio diaria i sistematica de la temperatura a Barcelo-
na han passat dos-cents quinze anys. Podem considerar, doncs, que aquesta es
1'edat de la meteorologia cientifica a Catalunya. Sens dubte, una dilatada historia,
que al llarg de la seva evolucio, ha estat marcada per fifes singulars i esplendides
que l'arribaren a situar entre les mes avancades d'Europa del seu temps. Al darrere
d'aquesta historia, hi ha el nom i l'impuls creatiu d'un conjunt de persones que la
feren avancar, unes organitzacions que potenciaren 1'eficiencia dels esforcos
individuals, i unes institucions que canalitzaren el retorn a la societat dels resultats
aconseguits. Tots aquests elements mereixen esser valorats i recordats, per incor-
porar-los al bagatge cultural i cientific que ha de permetre enfocar amb mes eficacia
tant els treballs actuals corn els de l'immediat esdevenidor.
Dels exits, i tambe dels fracassos, que ofereixen aquests mes de dos segles de
meteorologia catalana es poden fer, almenys, dos tipus de lectures: una presidida
per la nostalgia i la idea que « aquell temps passat fou milloro, i, una segona, crec jo
que mes rica i fruIdora, que ens porti a reformat i a reorientar en allo que calgui el
cami de la meteorologia dels ultims anys a la Ilum de 1'experiencia del passat, fent,
es clar, els necessaris trasllats temporals i conceptuals que ens permetin adaptar a la
realitat actual, tan diferent a la de fa trenta, cinquanta o cent anys.
Efectivament, molt ha canviat la meteorologia des que un altre cientific
destacat, Agusti Yanez, en analitzar el 1835 les temperatures de cinquanta-cinc
anys, entre les quals es comptaven els registres de Salva, escrivia: oRecollim dades
sense parar. Els nostres successors, mes avancats que nosaltres, podran coordinar
els fets, coneixer les seves causes, i deduir-ne consegiiencies que avui no ens trobem
en estat d'apreciar.o
Entre aquests successors, Eduard Fontsere fou un element decisiu per a la
meteorologia catalana durant mes de setanta-cinc anys, que comencaren amb la
seva incorporacio com a encarregat de la Xarxa Meteorologica de la Granja Expe-
rimental de la Diputacio de Barcelona, continuaren a la Seccio Meteorologica de
l'Observatori Fabra, a la Societat Astronomica de la qual fou anima en tot moment,
aixi com de l'Estacio Aerologica de Barcelona, i, culminaren, a partir dels anys
vint, amb la seva millor obra: el Servei Meteorologic de Catalunya.
[Butil. Soc. Cat. Cienc.], Vol. XV, Num. 1, 1995
66 DE FONTSER P FINS A LACTUALITAT
La creaci6 de l'SMC feta per la Mancomunitat, que presidia Puig i Cadafalch,
representa l'autentica institucionalitzaci6 de la meteorologia catalana, despres de
mig segle d'intents de coordinaci6 i de racionalitzaci6 de les tasques meteorologiques
desenvolupades pels observadors i pels cientifics catalans. Intents que, amb grans
dificultats, havien anat formant a Catalunya un cos realment peculiar i autocton
sobre les ciencies de l'atmosfera. L'SMC, dissenyat quant a l'estructura per Fontsere,
encara avui sorpren per l'actualitat d'algunes de les seves propostes, sobretot per
dos fets: d'una banda, 1'equilibri que s'intenta entre les tasques de recerca i
d'aprof indiment en el coneixement de la dinamica atmosferica i el pragmatisme a
l'hora de donar servei als sectors claus de 1'economia catalana, i, de l'altra, per la
plena consciencia que nomes una integracio intensa en les estructures internacionals
permetria avancar cientificament i socialment a la meteorologia catalana, superant
una certa tendencia al localisme, comu en aquella epoca. Sembla com si la voluntat
de opensar globalment i actuar localment», avui tan d'actualitat, fos ja un dels
eixos que dirigia l'actuaci6 dels homes del Servei Meteorologic.
De les sis branques que formaren el Pla de l'SMC (climatologia general de
Catalunya, meteorologia agricola, aerologia, pluviometria i anemometria, predicci6
del temps i serveis especials maritims), mereixen remarcar-se els esforcos per com-
pletar una visi6 climatologica integral del territori (intent que no es va poder assolir
totalment, en gran manera per la destrucci6 del Servei el 1939), i l'organitzacio i la
consolidaci6 dels serveis de predicci6 del temps, que ja s'havien iniciat al si de la
Societat Astronomica.
La contribuci6 a 1'establiment d'una climatologia general de Catalunya fou
notable, tant des del punt de vista del manteniment en plena operativitat del
major nombre possible d'estacions d'observaci6, sobre les quals en gran part es
basa avui la xarxa basica de l'Institut de Meteorologia, com pels estudis sectorials
i territorials endegats: 1'Atlas pluviometric, de Febrer; la serie de monografies
climatiques locals i regionals recollides en les Notes d'Estudi, i, sobretot, les recerques
sobre climatologia dinamica, que transcendeixen el caracter descriptiu per endinsar-
se en el coneixement de les claus termodinamiques que expliquen el comportament
de l'aire, i de les quals els valors enregistrats de temperatura, vent, humitat,
precipitacions, etc., en son nomes manifestacions en cada lloc concret. En aquest
camp, eren decisius els sondatges verticals sistematics de les capes baixes, que,
comencats per l'Estacio Aerologica de Barcelona, foren continuats per l'SMC.
La predicci6 del temps i la seva difusi6 fou, aleshores, com encara ho es avui,
l'aparador public que posava a prova diariament el bon funcionament del Servei
Meteorologic. En aquells anys, era imprescindible comptar amb una xarxa de
comunicacions que permetes accedir puntualment a un nombre suficient
d'observatoris europeus i nord-africans per poder compondre les cartes sinoptiques
corresponents. L'SMC va aconseguir disposar diariament d'un minim
d'observacions d'un centenar d'estacions que cobrien des del Sahara fins a
Escandinavia i des de les illes Acores fins a Polonia. A Catalunya, s'arriba a comptar
amb una xarxa d'uns 40 km de malla, que a banda de possibilitar una analisi
meteorologica mesoscalar mes fina per a la predicci6, oferia un sistema d'avisos
especials per a l'agricultura sobre tempestes, avingudes i riuades, etc. Fontsere
[Butll. Soc . Cat. Cienc.], Vol. XV, Num. 1, 1995
V SUREDA 67
sempre va creure amb una meteorologia descentralitzada ,sense els tramits de
l'Oficina Central de Barcelona>>, fonamentada en l'agrupacio d'observatoris units
per interessos comuns que es poguessin intercomunicar per aconseguir que ,dins
de l'obra de conjunt, no passin desapercebudes les caracteristiques particulars de
les comarques>>.
La carta d'Europa i la de Catalunya, acompanyades d'un comentari general i
d'una prediccio per a les proximes hores, amb avisos especials si era necessari,
estigueren diariament disponibles a partir d'octubre de 1922 i s'exposaren a la
Diputacio, a Correus, a la seu de l'SMC, i a totes les centrals telefoniques comarcals
de la Mancomunitat. Pel gener de 1927, per primer cop a Espanya, es comencaren
a emetre informacions i comentaris meteorologics a traves de Radio Barcelona.
Tambe n'informava a diferents diaris de la ciutat. La Publicitat, de Barcelona,
reproduia, diariament, el mapa del temps.
La perspectiva actual remarca com d'enca de la desaparicio de I'SMC un
immens salt tecnologic ha anat transformant les possibilitats operatives de la
meteorologia. Les xarxes d'observacio cientifica coordinades a escala mundial,
integrades a 1'ambit de l'Organitzacio Meteorologica Mundial (OMM), i amb el
suport d'un potent sistema de telecomunicacio (aixi mateix d'abast mundial), i de
processament de Jades; els avencos espectaculars de la informatica des de mitjan
de segle, que permeten ara treballar amb un sistema de mes de 5.000.000.
d'equacions simultanies, com en el cas del model operatiu de prediccio de
l'European Centre for Medium Range Weather Forecast; les imatges i la ingent
informacio subministrada pels satel•lits meteorologics; la utilitzacio de xarxes de
radar en superficie per al seguiment de fenomens a escala regional, ens obren la
possibilitat de desenvolupar, amb totes les seves consequencies, les teories dels
grans meteorolegs d'aquest segle, com la del noruec Bjenknes, de 1'angles
Richardson, del suec Rossby, de l'america Charney, etc., i aplicar-les al servei de la
societat. Tanmateix, com en rants d'altres camps, es troben davant d'un fenomen
dual: mentre la internacionalitzacio i la tecnificacio continuen marcant la pauta
logica de l'evolucio de la meteorologia, i fan necessaria la superacio de les visions
territorialment limitades, tant per aspectes d'eficacia organitzativa i tecnica com
d'economia d'escala, a 1'altre extrem adquireix una especial rellevancia 1'atenci6 als
fenomens atmosf'erics que es manifesten en ambits reduIts, i que son objecte d'una
intensificacio creixent de la demanda social.
La micrometeorologia i la mesometeorologia, en efecte, se situen a prop de
les causes de particulars inquietuds i necessitats collectives de caracter ambiental i
economic, tot i que aquests problemes tinguin despres en molts casos una especial
repercussio a 1'escala global. Les disfuncions dels ecosistemes urbanoindustrials,
els riscos derivats de les tempestes puntuals, les riuades mediterranies, la proteccio
del medi natural, els requeriments del lleure i del turisme, 1'explotaci6 dels recur-
sos locals, demanen informacions molt precises i de detail, nomes assolibles a par-
tir de denses xarxes regionals d'informacio meteorologica i del desenvolupament
de metodologies i de recerques especifiques ajustades a aquesta escala de treball. I
es, malauradament en aquest esglao, on hem trobat, i encara hi trobern, les mes
importants llacunes, tant d'equipament com de recerca.
[Butll. Soc. Cat. Cienc], Vol. XV, Num. 1, 1995
68 DE FONTSERE FINS A LACTUAL/TAT
Aquest , es, des del meu punt de vista, un resum del panorama, en el mateix
moment en que al si de les XXV Jornades Cientifiques de I'Associacio Meteorologica
Espanyola (AME), fetes a Vila-seca , el conseller de Medi Ambient de la Generalitat
ha anunciat la intencio de recuperar el Servei Meteorologic de Catalunya. Crec
que hem de saludar amb esperanca la iniciativa, que ha de fer possible superar les
mancances a que em referia fa un moment, pero emfatitzant el respecte ales realitats
que el progres tecnologic i el consens i la cooperacio internacionals han consolidat,
en aquestes decades, afortunadament de manera irreversible.
El nou Servei Meteorologic ha d'esser un digne successor de l'antic, adaptat
fidelment a les circumstancies d'aquest final de segle.
[Butll. Soc. Cat . Cienc.[, Vol. XV, Num. 1, 1995


De Fontserè fins a l'actualitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert