Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA NOVA EUROPA - CE 
LA CIMERA DE MAASTRICHT 
La Cimera de Maastrlcht, celebrada en la ciutat holandesa del mateix nom a realitzar el 1996. L'acord aconseguit 
entre els dies 9 i 11 de desembre del 1991, ha significat un pas fonamental 6s fruit de la flexibilitzai6, d'una ban- 
en la consolidaci6 definitiva de la construccl6 de la nova Europa, en aprovar- da, de les postures brithniques, reacies 
se el Tractat de la Uni6 Europea, a ratificar pels governs dels Dotze durant a una augment de poder de la Uni6 
I'any 1992. Els temes bhsics d'acord foren la Uni6 Econbmica i MonetBria, Europea Occidental enfront de I'OTAN, 
plasmada en la instituci6 de I'ECU com a moneda única europea, i la defen- i , de I'altra, del bloc franco-alemany, 
sa, amb la vinculaci6 orghnica de la Un16 Europea Occidental (UEO) a la Co- 
munitat. 
Altres temes de vital ImportAncla foren la politlca social, la política exte- 
rior, la justícia I la politlca interior, I'augment d'atribucions al Parlament o el 
fons de cohesi6 proposat pel govern espanyol per impulsar el desenvolupa- 
ment dels paisos mes pobres de la Comunitat. 
Un16 Econbmica I MonetBrla 
T6 com a fruit i essencia principal 
I'establiment d'una moneda única i for- 
ta, I'ECU, directa competidora del ien 
i el dblar, i que far& de la Comunitat 
Europea un eix econbmic de vital im- 
port&ncia en el sistema internacional. 
El proc6s d'establiment de I'ECU 
passaria per tres fases. La primera 
s'iniciar& a finals del 1996, quan els mi- 
nistres d'Economia, per majoria quali- 
ficada de dos tercos, estableixin quins 
palsos reuneixen les condicions de 
convergencia necesshries per passar a 
la fase següent. 
Si no hi ha acord el 1996, els minis- 
tres es reuniran de nou el juliol del 
1998, i tornaran a decidir per dos ter- 
cos quins parsos estan preparats per 
avancar envers la moneda única. Ales- 
hores, els caps de Govern obriran la 
tercera fase, sense necessitat de votar 
o obtenir un consens. L'1 de juliol del 
1998 es posarh en marxa, automhtica- 
ment, el Banc Central Europeu. A par- 
tir d'aquell moment, hi ha d'haver un 
termini de sis mesos per instaurar 
I'ECU 1'1 de gener del 1999. 
Els criteris de convergencia neces- 
saris perque un Estat passi a la terce- 
ra fase o de moneda única s6n: tenir 
un dbficit públic inferior al 3% del PIB, 
posseir un deute acumulat inferior al 
6% del producte anual, la inflaci6 no 
pot ser superior en 1.5% a la mitjana 
dels tres pai'sos amb una estabilitat de 
preus m6s gran, els tipus d'interes no 
podran sobrepassar en dos punts a la 
mitjana dels tres millors. A mes a mes, 
es demanar& I'obligatorietat de situar 
la moneda nacional dins la banda es- 
treta del Sistema Monetari Europeu 
(SME), que representa una oscil.laci6 
mhxima del 2.25% (en lloc del 6% ac- 
tual d'Espanya). 
El Regne Unit, oposat a la Uni6 Eco- 
nbmica i Monethria, va aconseguir, 
amb la clhusula de I'uopting outn, la 
possibilitat de despenjar-se, en exclu- 
siva, del proc6s unificador. 
Defensa i politlca exterior 
Des de punt de vista defensiu, la ci- 
mera de Maastricht va decidir la vincu- 
laci6 orghnica de la UEO a la futura 
Uni6 Europea. La Uni6 Europea Occi- 
dental ser& el component de defensa 
comunitari i, alhora, I'instrument que 
reforci el pilar europeu de I'OTAN. 
S'estableix que Grecia i Dinamarca hi 
podran entrar a formar part immedia- 
tament, mentre que Irlanda, neutral, hi 
romandrh al marge. La UEO, que tras- 
lladar& la seva seu de Londres a Brus- 
sekles, coordinarh reunions amb 
I'Alianca Atlantica i disposarh d'una for- 
ca, encara que el tractat no n'especifi- 
ca la procedencia. Tampoc no es 
resolen tots els dubtes plantejats sobre 
les atribucions-i funcionalitat d'aques- 
ta organitzaci6 de defensa exclusiva- 
ment europea, encara que es deixen 
les portes obertes a una nova reforma 
molt mes ambici6s pel que fa a I'auto- 
nomia defensiva europea. 
La Uni6 Europea estableix que la polí- 
tica exterior comuna serA una de les se- 
ves prioritats. Malgrat aquest desig, la Ilis- 
ta de temes sobre els quals la CE tindr& 
compet&ncia 6s forca redui'da: el pr0~6s 
de la Conferencia de Seguretat i Coope- 
raci6 a Europa, els aspectes relacionats 
amb la no proliferaci6 nuclear i el con- 
trol de les exportacions d'armament. El 
sistema de presa de decisions 6s certa- 
ment complexe ja que, en una primera 
etapa, el Consell Europeu determina per 
unanimitat els temes sobre els quals po- 
den adoptar decisions per majoria. 
Justlcla I politica Interior 
Tots els aspectes relatius a política 
interior i justícia, tret del tema dels vi- 
sats, s'inclouran en un nou mecanisme 
de cooperaci6 entre governs, el qual 
analitzarh la política d1immigraci6, la 
lluita contra la toxicomania i el frau in- 
ternacional, la cooperaci6 en materia 
penal, civil i duanera i I'Oficina Euro- 
pea de Policia (Europol). Ni la Comis- 
si6 ni el Parlament tindran res a dir en 
aquest mecanisme de consulta. 
Pel que fa a I'establment de visats, 
el Consell de Ministres comunitari, per 
majoria qualificada, establirh la llista 
d'Estats als ciutadans dels quals se'ls 
demanarh visat. Com a concessi6 a 
Estats com Espanya, que tem la impo- 
sici6 de visats als paysos Ilatino- 
americans, s'establirh un període tran- 
sitori, fins al 1996, en el qual es podrA 
exercir el dret de veto. 
Gran Bretanya bloquejh tota possibi- 
litat d'aprovar una politica comuna 
d'immigraci6 i dret a I'asil. 
Un altre dels hmbits recollits pel trac- 
tat de la Uni6 Europea 6s la ciutadania 
Dossier Cidob no 39 - 1992 
LA NOVA EUROPA - CE 
europea. Es garanteix el dret a la lliure 
circulaci6 i residencia a tots els ciuta- 
dans comunitaris a qualsevol dels Es- 
tats membres. El tractat contempla, així 
mateix, el dret a ser electors i elegibles 
en els comicis municipals del lloc de re- 
# sidencia en les mateixes condicions 
que els nacionals. Ara b6, les normes 
podran establir disposicions derogatb- 
ries quan ho justifiquen problemes es- 
pecífics d'un Estat membre. Aquesta 
clhusula aixopluga casos en els quals 
la poblaci6 immigrada sigui molt alta. 
Polltica social 
La política social ha estat el gran fra- 
cas, anunciat, de la cimera de Maas- 
tricht. El Regne Unit ha impedit la 
consecuci6 d'un acord en materia so- 
cial i de defensa dels treballadors. 
L'esborrany del tractat preveia que es 
poguessin aprovar per majoria propos- 
tes relatives a les condicions del medi 
de treball, la igualtat entre dones i ho- 
mes, el dret a la informaci6 i els pro- 
grames d'integraci6 per a les persones 
en situaci6 d'atur. Per unanimitat es 
plantejava adoptar decisions relatives 
a la protecci6 dels treballadors, les con- 
dicions de treball de persones de ter- 
cers pai'sos o la contribuci6 financera 
per fomentar I'ocupacib. 
Degut a la posicid del gabinet con- 
servador de John Major, la política so- 
cial no serh mes que un simple protocol 
en que els Dotze, tret del Regne Unit, 
es comprometen a desenvolupar la 
Carta Social aprovada el 1989,perb mai 
aplicada. Per tant, la política social es 
portarh a teme fora del marc legal de 
la CE. Les directives comunithries ac- 
tualment en vigor estan gairebe exclu- 
sivament dedicades a la seguretat i 
higiene en el treball. 
Parlament Europeu 
Malgrat uns certs avencos, el dbficit 
democrhtic de I'Eurocambra no ha que- 
dat resolt despres dels acords de la ci- 
mera de Maastricht. La manca de 
capacitat decisbria continua, malgrat 
progressos com la simplificaci6 del pro- 
ces de discussi6 en els temes de la 
competencia del Parlament. Per una al- 
tra banda, i com a aspecte positiu, 
I'Eurocambra passa a tenir poder de 
decisi6 en divuit capítols, 10 mes que 
fins ara. Aquests són: transport, politi- 
ca econbmica i monethria, política so- 
cial, investigacid i desenvolupament, 
medi ambinet, indústria, salut pública, 
cultura i cooperaci6 al desenvolupam- 
net. A partir del 1994 passaran per la 
instituci6 parlamentaria totes les modi- 
ficacions dels tractats de la CE, enca- 
ra que no podrA exercir el dret a veto. 
Posicld espanyola 
El govern socialista espanyol acudeix 
a la cimera holandesa amb una propos- 
ta fonamental per als interessos econb- 
mics espanyols: la creaci6 d'un fons de 
cohesi6 que permeti als Estats comu- 
nitaris m6s pobres (la mateixa Espa- 
nya, Irlanda, Portugal i Grecia), no 
quedar despenjats de la resta d'Estats 
de cara a la Uni6 Econbmica i Moneth- 
ria. La proposta espanyola se centra en 
el següents punts: modificaci6 de la ta- 
xa de cofinancament, ja que actual- 
ment la CE paga fins al 50% de 
determinats projectes destinats a re- 
gions el desenvolupament de les quals 
no arriba al 75% de la mitjana comuni- 
tbia. L'Executiu espanyol planteja que 
el financament comunitari arribi fins . 
m6s enlla del 80% i pugui ser rebut per 
Estats, no regions, que no arribin al 
90% de la mitjana de desenvolupa- 
ment. D'aquesta manera Valencia, As- 
túries, i fins i tot Canhries no en 
romandrien al marge. La posici6 espan- 
yola pret6n una certa progressivitat en 
I'obtencib de recursos per part de la 
Comunitat Europea. El problema prin- 
cipal 6s que, sense el fons de cohesi6, 
es preveu que de cara al 1993 i per pri- 
mer cop, el saldo financer espanyol 
amb la Comunitat sigui negatiu, o el 
que 6s el mateix, que Espanya pagarh 
m6s que no pas ingressarh. 
La cimera de Maastricht aprovh un 
protocol (de caire jurídic vinculant) de 
creaci6 d'un fons de cohesid destinat 
a projectes medioambientals i a la 
construcci6 d'infraestructures del trans- 
port. Van quedar fora Ambits com les 
infraestructures sanithries i d'educaci6. 
La quantia del fons, encara no establer- 
ta, es determinarh al llarg de I'any 
1992, quan es redactin els plans finan- 
cers comunitars quinquennals, que 
hauran de ser aprovats per unanimitat. 
Dossier Cidob no 39 - 1992 


La Cimera de Maastricht

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert