Educar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 Educar 32, 2003
Educar 32 001-149  25/11/03  15:53  Página 6Tradicionalment s’ha considerat que per a una gestió eficaç de l’aprenentatge
bastava classificar el coneixement, seqüenciar-lo degudament i adaptar-lo a les
característiques psicològiques de l’aprenent, perquè d’aquí se’n derivés l’apre-
nentatge pretès. No obstant això, aquesta seqüència de decisions simplifica-
dora de la complexitat del problema no és suficient per oferir-nos una orien-
tació útil per a totes les situacions d’aprenentatge que es donen, tant en els
àmbits formals com en els no formals.
Sense que l’ordre de l’enunciat sigui determinant, un primer problema es
planteja quan ens referim al procés d’aprenentatge al llarg de la vida, un dels trets
que es converteix en tòpic en parlar de la societat del coneixement. En efecte,
quin coneixement serà seleccionat, com es gestionarà i con s’aconduirà el pro-
cés d’aprenentatge?
En segon lloc, el problema de l’extensió de l’ensenyament a tots, durant
més temps fa que calgui considerar més aspectes que els assenyalats a l’inici.
Això suposa tenir una perspectiva de selecció en la qual l’important no cedeixi
davant de l’extens. Suposa també que la formació bàsica, dret de tot ciutadà, no
pot entrar en col·lisió amb l’orientació propedèutica (o valor de canvi acadèmic)
dels coneixements escolars.
En tercer lloc, el tipus de gestió del mateix. El coneixement seleccionat ho
serà en funció de la perspectiva dels gestors externs als contextos, a les neces-
sitats d’aprenentatge dels individus, o, al contrari, aquella gestió potenciarà la
capacitat d’agència, en termes d’Amartya Sen, dels aprenents, és a dir poten-
ciarà el seu autonomia i els enfortirà en el seu sentit de l’aprenentatge.
També ens podem referir a les distintes finalitats del coneixement selec-
cionat. Com aquestes provoquen, també, la necessitat de distintes modalitats
de gestió, les quals no han d’introduir elements de contradicció en els propò-
sits del mateix, sinó de complementarietat entre distints propòsits i necessi-
tats.
Finalment, podem referir-nos no a la gestió directa d’aquells, sinó a la ges-
tió dels contextos socials, físics i tecnològics, en els que es desenvolupen els
aprenentatges. Cadascun d’aquests mitjans té la seva pròpia lògica, les seves
exigències específiques, els seus requeriments.
Tots aquests aspectes han de ser degudament atesos perquè puguem referir-
nos a una eficaç gestió del coneixement. D’aquí la necessitat urgent d’obrir
una reflexió sobre el tema.
Presentació
Per què la gestió del coneixement?
Educar 32, 2003 7
Educar 32 001-149  25/11/03  15:53  Página 7Tradicionalmente se ha considerado que para una gestión eficaz del aprendizaje
bastaba clasificar el conocimiento, secuenciarlo debidamente y adaptarlo a las
características psicológicas del aprendiz, para que de ahí se derivara el aprendizaje
pretendido. No obstante, esta secuencia de decisiones simplificadora de la com-
plejidad del problema no basta para ofrecernos una orientación útil para toda
las situaciones de aprendizaje que se dan, tanto en los ámbitos formales como
en los no formales.
Sin que el orden del enunciado sea determinante, un primer problema se
plantea cuando nos referimos al proceso de aprendizaje a lo largo de la vida,
uno de los rasgos que se convierte en tópico al hablar de la sociedad del cono-
cimiento. En efecto, ¿qué conocimiento va a ser seleccionado, cómo se ges-
tionará dicha clasificación y el proceso de aprendizaje?
En segundo lugar, el problema de la extensión de la enseñanza a todos,
durante más tiempo nos lleva a tener en cuenta más aspectos que los conside-
rados inicialmente. Ello supone tener una perspectiva de selección en la cual lo
importante no ceda ante lo extenso. Supone también que la formación básica,
derecho de todo ciudadano, no puede entrara en colisión con la orientación
propedéutica (o valor de cambio académico) de los conocimientos escolares.
En tercer lugar, el tipo de gestión del mismo. El conocimiento selecciona-
do va a serlo en función de la perspectiva de los gestores externos a los con-
textos, a las necesidades de aprendizaje de los individuos, o, por el contrario,
va dicha gestión va a potenciar la capacidad de agencia, en términos de Amar-
tya Sen, de los aprendices, es decir va a potenciar su autonomía y a fortalecer-
les en su sentido del aprendizaje.
También nos podemos referir a las distintas finalidades del conocimiento
seleccionado provoca también la necesidad de distintas modalidades de gestión,
las cuales no deben introducir elementos de contradicción en los propósitos del
mismo, sino de complementariedad entre distintos propósitos y necesidades.
Finalmente, podemos referirnos no a la gestión directa de aquellos, sino a
la gestión de los contextos sociales, físicos y tecnológicos, en los que se desarrollan
los aprendizajes. Cada uno de estos medios tiene su propia lógica, sus exigen-
cias específicas, sus requerimientos.
Todos estos aspectos deben ser debidamente atendidos para que podamos
referirnos a una eficaz gestión del conocimiento. De ahí la necesidad de abrir
una reflexión sobre el tema.
Presentación
¿Por qué la gestión del conocimiento?


Presentació. Per què la gestió del coneixement?

https://www.raco.cat/index.php/Educar/article/download/20776/20616

Presentació. Per què la gestió del coneixement?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert