Ginebra i Serrabou, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

menys sensacionalistes. Dic “sensacionalistes” no perquè ho fossin sinó perquè els hi con-
vertien la presència una mica embafadora de les càmeres de televisió i els fotògrafs.
Em sembla que el II Congreso Internacional de la Lengua Española volia servir d’apara-
dor d’allò que han fet la Real Academia i el Instituto Cervantes. Aquest va presentar la Base
de datos del hispanismo, el Buscador Panhispánico, el Curso de español por Internet, la Ofi-
cina del Español en la Sociedad de la Información OESI). El director de la RAE, per la seva
part, va parlar dels projectes empresos per la institució i el punt en què es trobava cadascun
d’ells; en un altre moment van presentar les obres de l’Academia. Una activa Sala de Confe-
rencias de Prensa va ser útil per a molts d’aquests actes.
En poques paraules, no era un congrés del qual n’esperéssim noves teories ni mètodes que
revolucionin els ja existents. Ha estat un lloc molt adient i còmode on trobar —conèixer o re-
veure—investigadors afamats de molts països. Poso un sol exemple, el de John Lipski, l’obra
del qual és fonamental quan parlem de fronteres del castellà. També havien estat invitats tots
els directors de seus de l’Instituto Cervantes. Ha estat, a més, un lloc divertit, on els polítics,
els acadèmics, els coneguts representants dels mitjants de comunicación —d’aquí i d’allà—
han quedat a l’abast, per exemple, dels estudiants de la ciutat de Valladolid, àdhuc de vianants
que el primer dia se situaven darrera els cordons establerts a fi de comprovar si el president
Fox és més o menys alt que Juan Carlos I. [E. M. G.]
* * *
Curs sobre els aspectes més conflictius de la normativa catalana a la Universitat
d’Estiu de les Terres de l’Ebre. Horta de Sant Joan (Terra Alta), 17-19 de juliol de 2000.
—El curs, coordinat per Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili), tenia com a objectiu ofe-
rir a estudiosos i professionals dades actualitzades sobre qüestions conflictives de la gramàti-
ca normativa de la llengua catalana. Les sessions van ser les següents: “Noves reflexions so-
bre sintaxi i normativa”, a càrrec de Joan Solà (Universitat de Barcelona); “Normativa i
estàndard: darreres aportacions”, a càrrec de Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili), i
“Norma: teoria lingüística i estandardització”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla (Universitat
Rovira i Virgili). [J. G. S.]
Treball d’investigació “El discurs del subjecte en Falses memòries de Salvador Orlan
de Llorenç Villalonga”, per Raül-David Martínez Gili.—Sota la direcció de Neus Carbo-
nell, va ser llegit el 9 de juny de 2000 a la Universitat Autònoma de Barcelona (en el marc del
progama de doctorat Teoria de la Literatura i Literatura Comparada), i va ser avaluat per Pere
Ballart, Meri Torres i Francesca Batrina.
El treball constitueix una aportació als estudis sobre l’autobiografia a partir d’una de-
construcció de l’obra de Villalonga feta amb l’ajut de les eines analítiques proporcionades
per autors com Paul de Man, Jacques Derrida i Michel Foucault. L’autor s’interroga sobre les
relacions entre el text, el món i el jo autorial, mostra les possibilitats de lectura que resulten
d’una crítica que té en compte la relativitat dels conceptes de veritat, ficció, subjecte referen-
cial i subjecte autobiogràfic, i explora la manera com aquestes instàncies es combinen en la
construcció d’un text que, precisament, es fabrica amb la condició prèvia d’haver posat en
dubte un dels elements canònics del gènere autobiogràfic: l’equivalència entre autor i prota-
gonista. [J. G. S.]
CRÒNICA418


Treball dinvestigació El discurs del subjecte en Falses memòries de Salvador Orlan
de Llorenç Villalonga, per Raül-David Martínez Gili

Hemeroteca Cientifica Catalana

menys sensacionalistes. Dic “sensacionalistes” no perquè ho fossin sinó perquè els hi con-vertien la presència una mica embafadora de les càmeres de televisió i els fotògrafs.Em sembla que el II Congreso Internacional de la Lengua Española volia servir d’apara-dor d’allò que han fet la Real Academia i el Instituto Cervantes. Aquest va presentar la Basede datos del hispanismo, el Buscador Panhispánico, el Curso de español por Internet, la Ofi-cina del Español en la Sociedad de la Información OESI). El director de la RAE, per la sevapart, va parlar dels projectes empresos per la institució i el punt en què es trobava cadascund’ells; en un altre moment van presentar les obres de l’Academia. Una activa Sala de Confe-rencias de Prensa va ser útil per a molts d’aquests actes.En poques paraules, no era un congrés del qual n’esperéssim noves teories ni mètodes querevolucionin els ja existents. Ha estat un lloc molt adient i còmode on trobar —conèixer o re-veure—investigadors afamats de molts països. Poso un sol exemple, el de John Lipski, l’obradel qual és fonamental quan parlem de fronteres del castellà. També havien estat invitats totsels directors de seus de l’Instituto Cervantes. Ha estat, a més, un lloc divertit, on els polítics,els acadèmics, els coneguts representants dels mitjants de comunicación —d’aquí i d’allà—han quedat a l’abast, per exemple, dels estudiants de la ciutat de Valladolid, àdhuc de vianantsque el primer dia se situaven darrera els cordons establerts a fi de comprovar si el presidentFox és més o menys alt que Juan Carlos I. [E. M. G.]* * *Curs sobre els aspectes més conflictius de la normativa catalana a la Universitatd’Estiu de les Terres de l’Ebre. Horta de Sant Joan (Terra Alta), 17-19 de juliol de 2000.—El curs, coordinat per Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili), tenia com a objectiu ofe-rir a estudiosos i professionals dades actualitzades sobre qüestions conflictives de la gramàti-ca normativa de la llengua catalana. Les sessions van ser les següents: “Noves reflexions so-bre sintaxi i normativa”, a càrrec de Joan Solà (Universitat de Barcelona); “Normativa iestàndard: darreres aportacions”, a càrrec de Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili), i“Norma: teoria lingüística i estandardització”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla (UniversitatRovira i Virgili). [J. G. S.]Treball d’investigació “El discurs del subjecte en Falses memòries de Salvador Orlande Llorenç Villalonga”, per Raül-David Martínez Gili.—Sota la direcció de Neus Carbo-nell, va ser llegit el 9 de juny de 2000 a la Universitat Autònoma de Barcelona (en el marc delprogama de doctorat Teoria de la Literatura i Literatura Comparada), i va ser avaluat per PereBallart, Meri Torres i Francesca Batrina.El treball constitueix una aportació als estudis sobre l’autobiografia a partir d’una de-construcció de l’obra de Villalonga feta amb l’ajut de les eines analítiques proporcionadesper autors com Paul de Man, Jacques Derrida i Michel Foucault. L’autor s’interroga sobre lesrelacions entre el text, el món i el jo autorial, mostra les possibilitats de lectura que resultend’una crítica que té en compte la relativitat dels conceptes de veritat, ficció, subjecte referen-cial i subjecte autobiogràfic, i explora la manera com aquestes instàncies es combinen en laconstrucció d’un text que, precisament, es fabrica amb la condició prèvia d’haver posat endubte un dels elements canònics del gènere autobiogràfic: l’equivalència entre autor i prota-gonista. [J. G. S.]CRÒNICA418