Guerrero, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANTROPOLOGIA - 9  
INTRODUCCIÓ A LA PALEOPATOLOGIA 
PREHISTORICA CATALANA 
Lluís Guerrero i Sala 
La malaltia ha a m i  des de sempre íntimament /ligada a la vida de I'home. 
Aquesr, com a ésser biologic, esid exposat constantment a adquirir-la en qualsevol 
de les diverses maneres en q d  es manisfesta. És per aixo que Vestudi de les malalties 
primilives, dels seus orígens, esdevé iambé part de la historia de les emprempies deixa- 
&S per les afeccions en les restes humanes recuperades. en major parr ossies. En el 
següenr article ens acostarem una mica a aquesi vessani cient$ic a través d'exemples de 
la nostra geografía. 
Per la meva condició de metge 
dedicat a I'Antropologia Física i a la 
Paleopatologia, sempre he trobat 
especialment atractiva aquesta part 
de les Ciencies que dedica una 
atenció preferent a les malalties de 
I'home prehistbric que han deixat 
les empremptes en les restes os- 
sies: probablement aquells indivi- 
dus les deurien considerar estra- 
nyes al seu Bsser, i originades per 
la deitat o pels enemics. 
El fet de tafanejar en les despu- 
Iles osteologiques de Catalunya de 
la ma de I'obra d'especialistes en 
Paleopatologia com ROKHLI 
(1965), JARCHO (1 067), JANS- 
SENS (1967), BROTHWELL i SAN- 
DlSON (1967), CLARKE (1971), 
WELLS (1973), DASTUGUE i LU- 
MLEY (1976) i d'altres a I'estran- 
ger, i dSAGUIRRE (1972), BOSCH 
MILLARES (1975), i CAMPILLO 
(1977) a la Península. ens ha dut a 
recercar també en els museus ca- 
talans empaitant totes les traces de 
nafres i malalties sofertes pels nos- 
tres remots avantpassats. 
En sewei de la brevetat d'a- 
questa aportació, no entrarem en la 
problemiitica dels diagnbstics dife- 
rencials ni esbrinarern les peculiari- 
tats de les diverses lesions i noxes; 
solament oferirem una petita guia 
per al coneixement d'una part de la 
Paleopatologia catalana, molt rica a 
la Setena Regió. 
Amb les dades disponibles no 
podem elaborar cap index de mor- 
biditat, car moltes peces s'han per- 
dut degut a la critica historica de 
molts museus i col.leccions, i d'altra 
banda no han estat descoberts ele- 
ments suficients per a intentar-ho. I 
a més a mBs moltes malalties no 
deixen la seva ernprempta als 
ossos. 
El material estudiat correspon a 
tots els cranis, dents, i esquelets 
post-cranials de les series del Prin-, 
cipat, llevat dels conservats a la 
ciutat de Barcelona, pels quals em- 
prem fonts alienes. 
Els criteris nosotaxics són ba- 
sats en les diferents etiopatologe- 
nies, i així parlarem en successius 
paragrafs de noxes congenites, del 
creixernent i desenvolupament, en- 
Granuloma eosinbfll a la clepaa de Pul- 
ganrrerlc-7. 
10 - ANTROPOLOGIA 
docrino-metab6liques, inflamato- 
ries, degeneratives, turnorals i trau- 
matiques; com a colofó farem refe- 
rencia a les malalties dentaries. les 
excoriacions cranials, i les lesions 
induides per idees de tipus magico- 
religiós. 
Entre les rnalformacions conge- 
nites, solarnent hern observat al- 
guns casos d'espina bifida (el rnés 
recent dels estudiats per nosaltres 
és el d'una vertebra de la reina 
Elionor de Castella -1309-1358-. 
esposa d'Alfons 111 el Benigne, rne- 
dieval). 
Les malalties del creixement i 
desenvolupament estan represen- 
tades per un cas d'hipogenesia 
mastoidea d'un crani de la cova de 
Sant Lloren$, la craneostenosi pre- 
matura del carni del Parestal-2, la 
rnostra de coxa valga al dolmen de 
Castelló (Caixa del Moro). i un peu 
pla al Cau de la Guineu. 
Entre les alteracions endocrino- 
metaboliques cal esmentar el crani 
de Povia, arnb fonamentades sos- 
pites d'acrornegalia; el d'Aigües 
Vives-29 que té una rnalaltia de 
Paget. essent també pagetoide el 
de la cova de I'Heura-21. Podriem 
incloure aci processos osteoporo- 
tics com els del Solar-3 de Riner, i 
el del Llord 11-2. 
Les noxes inflamatories o que 
es caracteritzen per I'aparició d'un 
focus inflamatori, amb infecció o 
cense, son molt mes variades i 
nombroses. Aixi cal recordar els 
granulomes eosinbfils de les clep- 
ses del Llord 11-2 i de Puig-anseric- 
7; tarnbé les periostitis de Mollet-1 , 
Font del Molinat-1 i Coins-1, i les 
osteitis dels cranis de Els Emprius- 
4. el Calvari d'Amposta. i Aigües 
Vives-16. Capitol a part mereixen 
les intenses sinusitits que arribaren 
a afectar els individus de les pobla- 
cions prehistoriques catalanes. al- 
gunes fins i tot fistulitzades a I'exte- 
rior, w m  en els cacos de les sinusi- 
tis frontals del Toll-4 i Boixadera 
dels Bacs 9 i 16; també hem vist si- 
nusitits maxilars, I'etiologia de les 
quals se situa en granulomes den- 
t a l ~  apicals oberts a I'antre d'High- 
moro, com succeeix al Toll-4, Co- 
nesa i Calvari d'Arnposta. D'altra 
banda, solament hem trobat un cas 
d'osteomielitis femoral en una pe$a 
de Can Cewera-3. 
Sobre les malalties degenerati- 
ves, les més freqüents són les que 
apareixen com fenornen senil 
paral.lel a I'esclerosi del'horne 
prehistoric. Tal és el cas dels es- 
quelets de Can Cewera i El Toll-4, 
amb artrosi generalitzada, mes ac- 
centuada en aquest darrer nivell 
cervical amb uncartrosi. i també a 
I'articulació temporo-maxilar: I'es- 
quelet de la Fabrica Agusti presen- 
ta una wxatrosi anquilosant, i el de 
Povia una espondiloartritis anquilo- 
poietica amb afectació important 
cervical. i un gran osteofit a nivell 
temporo-maxilar. Altres casos d'ar- 
trosi es donen a I'Espluga Negra-2 
(cervical). al tars del sebollit no 11 
de Puig d'en Roca. Al Cau de la 
guineu varem trobar un exernplar 
d'artrosi cervical, i un altre de lum- 
bar. 
representades al Solar de Riner-3, 
Llord-2 no 2, i Can Cuca-l. 
Les lesions tumorals, tant esca- 
dusseres les que es troben al nos- 
tre abast en aquestes bpoques, 
hem de dividir-les forcosament 
entre les importants i les d'entitat 
mínima; aquestes darreres solen 
tractar-se sempre d'osteomes. El 
cas rnés interessant de la Paleopa- 
tologia catalana 6s. sens dubte, el 
del crani de Joan d'6s de Tartareu, 
afectat d'un mieloma múltiple; en el1 
podem apreciar les lesions tipiques 
a les tres taules cranials, arrodoni- 
des i perforants. rastre inequivoc 
del mal de Kahler. Pel que fa als 
meningiomes. en tenim tres sim- 
ples i calcificats, com s6n els de les 
clepses d'Aigües Vives 11 i 15 i la 3 
de Sant Quirze de Galliners; un 
altre. angioblastic i paragital es 
dóna en el crani 12 del Cau de la 
Guineu. Els osteomes són rnolt 
abundants, trobant-se ailladament 
Oslebflt al cbndll mandl- 
bular d'sllologia arlrbslca. 
Un altre fenomen involutiu que 
hem tingut ocasió d'estudiar Cón les 1 
hiperostosis endofrontals o osteos- 
clerosis de !aula interna, i aixi hem 
d'esmentar els cranis de la Fossa 
d'En Terrades. Font Guillera-l. El 
Roure-1, Povia, Cova de Sant Bar- 
tomeu-1, Finestra 5-7-14 i 21. Es- 
\ 
pluga Negra-2,la clepsa de Codon- 
yet-1, el crani del Sola de Clara, 
Clara 3-4-5-6-7-13 i 14, Roc de la 
Roquissa-1 i 2. Cova de I'Heura 2- 
10-18 i 23, Les Quirneres-2 i El Cal- 
vari-2. Les osteoporosis són ben 
ANTROPOLOGIA - 11 
Fractura oberta 
d'eacala temporal a 
Can Cervera-2. 
o constituint una autentica osteo- 
matosi exocranial, i fins i tot a la 
cara externa de mandíbula; cal es- 
mentar aci els exemples del Toll-4. 
Encantades de Matís-5, Aigües 
Vives 2-4-5-10 i 15, Balma dels 
Óssos 1-2 i 3, Cau de la Guineu-1, 
Can Valles, Can Cervera l i  2, Boi- 
xaderes dels Bancs-12, Atalaia-7, 
Els Emprius 2-4-7 i 9, Clara 2-12 i 
14, Bescaran-3, Arboli 1 i 2, Rifa-4, 
Cova dels Óssos-1 , Cova de I'Heu- 
ra 1-2-4-7-8-9-10 i 13. Cova de la 
Moneda. Cartanya. Vilavert, Cova 
del Cap, Cova del Francoli-1 i 2. 
Assedegats, Mal Pas-1 i Font 
Major. 
Tal com hom por suposar, a la 
Prehistbria el que més abunda en- 
tres els individus recuperats s6n els 
traumatismes. que llevat d'un cas 
de peu cau porterior traumatic al 
dolmen de Castell6. solem detec- 
tar-los a les voltes cranials: tals sbn 
els exemples de les fractures de 
clepsa a la Balma del 6 ~ 0 s - 6 ,  
Cova del Roure-1 , Finestres-13, 
Clara 8 i 13, Calvari d'Arnposta i 
Cova de I'Heura-22. Les especifica- 
ment de parietals s6n les del Cau 
de la Guineu 9 i 24, Vilar Simosa-2, 
Aigües Vives-7. Espluga Negra-2. 
Els Emprius-9, Co'ins-l. Clara 2 i 
10, Pergueroles-1 . Cova de I'Heu- 
ra-3 i Cova d'Annes. Un cas de 
fractura d'escata temporal amb sig- 
nes ben evidents de supervivencia 
el podem veure al crani de Can 
Cewera-2. L'únic cas de fractura 
occipital consolidada 6s el de 
Pedra Cabana-l. El scalp corn a fe- 
nomen associat es dóna al crani de 
Coins-1 . S6n traumatismes cranials 
oberts per arma blanca (?) i guarits 
porteriorment els que mostren els 
parietals de Boixadera dels Bancs- 
11 i Bescaran-2. La volta de Puig- 
anseric-5 evidencia un impacte al 
frontal produit per un projectil, tal 
vegada de fona. Les ferides per 
punta de sageta s6n presents als 
cranis de Collet de Su-6 (de coure, 
la du al parietal), i al de I'Arbolí-H 
(que la du a I'ull esquerre). Hem 
trobat una fractura -en forma de pi- 
lota de  celuloide^. en la regi6 parie- 
tal del crani del Vilar Simosa-2. 
També hem vist algun cas de frac- 
tures de les extremitatc, com a Can 
Cewera-2, on hi ha un colles dret 
consolidat. i una d'ulna esquerra 
amb formaci6 de callo hipertrbfic. 
Un capítol poc ciar de la Paleo- 
patologia 6s el de les excoriacions 
cranials. mantes vegades d'etiolo- 
gia incerta, molt probablernent vin- 
culada a noxes traumatiques. Les 
hem trobat a Boixadera dels Bancs- 
1 i 12, Balma de Cornet-1, el Toll-4. 
Aigües Vives 2-9-12-13-22. I'Ata- 
laia-6, Els Emprius-4, Clara-1 . Cau 
de la Guineu-2, El Burgar, Cova de 
I'Heura-3-10 i 13. Arbolí-1 i Cova 
d'Annes. 
La patologia dental resulta es- 
pecialment interessant per al paleo- 
patbleg, i la lesi6 mes patogrnonica 
6s el corc dentari. que solem trobar 
en la majoria de jaciments amb 
rnés freqüencia corn més curta 6s 
la seva cronologia: 6s admes arreu 
que la incidencia de corcs va 
paral.lela al procés d'aculturació. 
En un estudi nostre de fa sic anys. 
trobavem al Neolitic una mostra de 
28 corcs corresponents a 16 indivi- 
dus. amb una incidencia del 3 %; a 
I'Eneolitic són 51 de 32 individus 
(2.9 %). i al Bronze 77 correspo- 
nents a 48 persones amb una mor- 
bilitat del 3.2 %. Aquestes xifres 
són dins dels marges de variacio 
donats per diferents autors: BRA- 
BANT (1961. 1966 1 1971), 
BROTHWELL (1962), LEROI- 
GOURHAN (1963), AJACQUES 
12 - ANTROPOLOGIA 
Trepanació per barrinal al crani d'Aigües Vives-7. 
(1967), i el que aixb narra el 1980. 
Segons aquestes dades. la inciden- 
cia mitjana dels wrcs a la Prehistb- 
ria catalana era del 3,l %, xifra ben 
minsa si la comparem amb el 95 % 
de I'epoca actual. Els darrers tre- 
balls que hem fet des del 1981 ens 
han donat xifres diverses, i aixi 
podern dir que al Cau de la Guineu 
hi ha una incidencia del 6,O %, un 
2,2 als dolmens de Gargalla, un 
9.0 O/O als dels SolsonBs, un 1,2 % 
a les Grigoteres. i encara ens 
manca poder oferir els resultats de 
la necrbpolis del Pla del Riu de les 
Mercetes. Si wnsiderem altres pa- 
tologies dentals, veiern signes de 
paradontosi al crani del Toll-4, ab- 
cesos apicals en el mateix individu i 
en els de Can Cewera-2 i 3. C0n.5- 
sa, Calvari d'Amposta, Puig- 
anseric-6, Balma dels 6 ~ 0 s - 1 ,  
Solsona A-1 7, Rifa 4 i 15, Cova de 
la Moneda. i el de Cartanya, entre 
altres. Les Malposicions dentaries 
s6n a les restes de Navas-1, En- 
cantades de Martis-7. Puig-anseric- 
2, Roc de la Roquissa-6 i Cova del 
Pi-C. 
Una vegada fetes totes aques- 
tes referencies a la patologia 
prehistorica, val la pena dedicar un 
apartat a les lesions noperatdriesm; 
6s a dir, les produides per la prbpia 
ma de I'home cobre els wssos dels 
seus contemporanis; quasi sempre 
la casualitat d'aquestes intewen- 
cions ens 6s desconeguda. Farem 
doncs, referencia a les cauteritza- 
cions cranials, a les trepanacions, i 
als retocs dentaris. ~ o m é s  conei- 
xem dos casos de cauteritzacions, 
les efectuades sobre els cranis de 
Torre Negra i L'Atalaia-4. Les tre- 
panacions podem dividir-les entre 
les fetes intra vimm i les efectuades 
post mortem, si ens atenem al mo- 
ment quirúrgic; si ens basem en la 
tecnica emprada, podem dividir-les 
de la següent manera: per barrinat. 
per obrosi6 i per incisi6. Les fetes 
en vida deixen signes de reacci6 ci- 
Cranl d'Algües Vlves - 11. 
Trepanacló per abrasaló. 
ANTROPOLOGIA - 13 
I les noxes que incideixen sobre I'ho- me prehistbric; tant és així, que se- 
gons les nostres dades, I'esperan- 
$a de vida en aquestes reculades 
6poaues no arribava ben bé ni als 
Trepanacló frontal pbstuma doble al Cranl de Bolxadera dels Bancs-8. 
catricial. si hi ha supewiv8nvia. Són 
per barrinat les trepanacions que 
presenten els cranis de la Serra 
dels Picals-1, Balma de Cornet-1 , 
Aigües Vives 7 i 21, Vilar de Simo- 
sa-3. Clara-1 i Cova de I'Heura-3. 
Són trepanacions per rascat les 
dels cranis del Cau de la Guineu- 
29, Aigües Vives-11, i Roda de Ter. 
Les fetes segons t8cnica incisa són 
les de les clepses de Sant Quirze 
de Galliners-3 i Can Auren-l. En 
totes elles hi hagué una supervi- 
vencia, més o menys Ilarga, i pot 
ser una altra la causa de la mort. 
Com a trepanacions pbstumes, so- 
lament coneixem les efectuades als 
individus del Panta de Foix i Boixa- 
dera dels Bancs 7 i 8, aquesta dar- 
rera bilateral. Pel lloc on foren 
practicades, totes s6n fetes sobre 
arees parietals menys les dels cra- 
nis de Vilar Simosa-3, Aigües 
Vives-7 i Boixadera dels Bancs-8. 
sobre frontals. 
L'únic cas que tenim d' inte~en- 
ci6 sobre una peca dentaria 6s la 
incisi6 efectuada cobre I'incisiu de 
la Cova de les Grioteres, que po- 
dria tractar-se d'un intent de mutila- 
ci6 dentaria, el rnés antic al nostre 
terrer, car els altres casos corres- 
ponen a 1'8poca iberica. 
Com hem pogut veure al llarg 
d'aquest breu resum sobre la Pa- 
leopatologia catalana, moltes són 
. . 
trenta anys. 
AGUIRRE, E.: -Paleopatologia y Msdruna 
prehistarica-. a HIrroM 
Universal de la Medicina, 
de Lain Enfralgo. 1972. 
BOSCH MILLARES. J.: -Las caulerilzacio- 
nes uaneales en 
los primitivos pa- 
bladores de Cana- 
rias-. a Med. e 
HiFt. 13. 1972. 
CASTANY. J. i GUERRERO. Ll.: MemoM 
d'excavacw del Cau de la 
Cuineu. Generalitat de Cafa- 
lunya. inMila. 1982. 
CASTANY. J. i GUERRERO, LL: M e m 6 M  
d'excawció delr ddlmens 
de CargallO. Generalifat de 
Catalunya. inddita. 1983. 
CASTANY, J. i GUERRERO. LL: MemdM 
d'cxcavació de nous dSI- 
mens al Solsonis. Generali- 
fa1 de Cafalunya, hddifa. 
1984-85. 
JANSSENS, P.A.: PaleopaIhüogy. Disea- 
ses and injuries o/ 
prehutorir man. John 
Baker. London. 
M0001E. R.L.: Paleopfhologv. An inrro- 
ductions to the shldy o/ 
ancitni evidentes o/ disea- 
sr. University of Il/inois 
Press. Urbana. 1923. 
PALES. L.: PaIénpathologie el pIhologu 
comparoiive. Ed. Masson. 
Paris. 1930. 
EapeclRca: 
CAMPILLO, D.: Paleopatologio del cráneo 
en Calnluñq Valencia y 
Baleares. Ed Monfblanc- 
Manin. Barcelona. 1977. 
GUERRERO. U.: Patolagia i cspemnqa de 
vida en I'home prehisfo- 
ric cnfaL3. Pondncia del 11 
Congrás Internacional 
d'Hislbria de la Medicina 
Catalana. Lbida. l98L 


Introducció a la paleopatologia prehistòrica catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert