Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fu
nd
ac
ió
n 
CI
D
O
B 
- 
Ca
lle
 E
lis
ab
et
s,
 1
2 
- 
08
00
1 
Ba
rc
el
on
a,
 E
sp
añ
a 
- 
Te
l.
 (
+3
4)
 9
3 
30
2 
64
95
 -
 F
ax
. 
(+
34
) 
93
 3
02
 6
49
5 
- 
in
fo
@
ci
do
b.
or
g 
 
DCIDOB 98. 
Canvi climàtic, camí al 2012. 
44
VULNERABILITAT 
AL CANVI CLIMÀTIC4
El Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
(CMNUCC) assenyala que és necessària la participació de tots
els països en la lluita contra el canvi climàtic, però afegeix –i
així ho destaca en tot el document– que les responsabilitats
són comunes però diferenciades i que, conseqüentment, els
compromisos que s’han d’adoptar també han de ser diferen-
ciats. El concepte de responsabilitats diferenciades neix de la
constatació que la major part de les emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle han tingut origen als països desenvolupats,
mentre que les emissions per càpita als països en desenvolu-
pament són encara relativament reduïdes; però compartides ja
que les emissions en aquests països augmenten en resposta a
les necessitats prioritàries i legítimes d’assolir un creixement
econòmic i l’eradicació de la pobresa. 
Aquesta mateixa idea es recull al Protocol de Kyoto, i en tots dos
documents es manifesta la preocupació pels impactes negatius
que el canvi climàtic pugui tenir sobre les zones més vulnerables
del planeta, ja que no solament les responsabilitats són diferen-
ciades sinó que la vulnerabilitat també és diferent segons esti-
guem parlant de països o poblacions riques o pobres. 
Conveni i Protocol destaquen la necessitat de tenir en compte
especialment els països de baixa altitud, els petits estats insu-
lars1, els països amb zones costaneres baixes, amb zones àrides
i semiàrides, o amb zones exposades a inundacions, sequeres i
desertificació, que són particularment vulnerables als efectes
adversos del canvi climàtic. La vulnerabilitat que poden patir
no deriva només directament de les onades de calor, tempestes
violentes i inundacions, sinó que també les seves economies
poden veure’s afectades en funció del grau de dependència dels
seus ingressos respecte a la producció, el processament i l’ex-
portació de combustibles fòssils i productes associats d’energia
intensiva, o del consum de combustibles fòssils, la substitució
dels quals pot suposar greus dificultats.
Molts d’aquests països són països en desenvolupament i el
Conveni i el Protocol demanen considerar plenament les seves
necessitats específiques; que els països desenvolupats els ajudin
a fer front a les despeses que suposa l’adaptació als efectes nega-
tius, i que prenguin totes les mesures possibles per tal de pro-
moure, facilitar i finançar la transferència de tecnologies i conei-
xements ambientalment sans, beneficiosos socialment i econòmi-
cament, i donar suport al desenvolupament com també a la millo-
ra de les capacitats i tecnologies endògenes d’aquests països. 
D’alguna manera aquestes pors expressades es veuen corrobo-
rades pels diferents informes del Grup Intergovernamental
d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). El seu darrer informe
(2001) destaca la “distribució desigual dels impactes” i con-
clou que, en general, els països en desenvolupament –espe-
cialment els situats en zones tropicals i subtropicals– estan
més exposats que els països desenvolupats a un major risc de
patir els impactes adversos produïts pel canvi climàtic, i que
aquests no faran sinó incrementar les desigualtats existents
entre països. Afegeix que dins un determinat país la vulnerabi-
litat varia, de manera que les poblacions més pobres estan més
exposades a impactes que amenacen la seva vida i els seus mit-
jans de subsistència. 
L’informe presenta altres conclusions, previsions i advertències
que van en el mateix sentit d’assenyalar els sectors més vulne-
rables als efectes adversos del canvi climàtic, i que, de forma
no exhaustiva, es presenten a continuació: 
4La vulnerabilitat de les societats humanes i dels sistemes
naturals enfront dels extrems climàtics queda demostrada amb
els danys, dificultats i morts que causen fenòmens com les
sequeres, les inundacions, les onades de calor, els esllavissa-
ments, i les tempestes de vent, amb una tendència a l’augment
durant els darrers decennis. La projecció que es fa de grans
canvis en la intensitat i freqüència de les precipitacions incre-
mentarà la probabilitat de climes secs i precipitacions extremes
i, per tant, de sequeres i inundacions. Aquests increments,
combinats amb una major tensió sobre els recursos hídrics
afectaran la seguretat alimentària i la salut, especialment als
països en desenvolupament.
4El canvi climàtic també actua indirectament sobre la salut
humana a partir de canvis en la gamma de malalties transme-
ses per vectors –mosquits en particular–, en els elements patò-
gens de l’aigua, la qualitat de l’aigua i de l’aire, i la disponibi-
litat i qualitat d’aliments, fet que afecta sobretot les pobla-
cions amb menys recursos econòmics en països tropicals i sub-
tropicals.
4En aquestes mateixes zones es preveu que la productivitat
agrícola es vegi afectada negativament com a conseqüència del
canvi climàtic, per la pèrdua de diversitat biològica, per canvis
genètics i d’espècies animals, així com per la degradació de les
terres i la pèrdua de la fertilitat. En especial, i sense tenir en
compte els impactes per augment de plagues o canvis extrems
del clima, es preveu una disminució en el rendiment de les
collites de cereals. 
4Aquest rendiment encara es reduirà més amb el descens pre-
vist de les precipitacions. El canvi climàtic ha d’agreujar l’es-
cassetat de l’aigua en moltes zones del món on aquest recurs
ja és insuficient, de manera que es reduiran les reserves d’ai-
gua disponibles i disminuirà la qualitat d’aigua continental.
Tots aquests canvis portaran associat un increment del preu
dels aliments, fet que afectarà la seguretat alimentària i incre-
mentarà el risc de fam a les poblacions més vulnerables.
4L’ús insostenible de recursos agreuja la vulnerabilitat enfront
del canvi climàtic: la transformació dels hàbitats naturals, l’alt
consum de recursos procedents de l’entorn, les activitats agríco-
les i ramaderes que no protegeixen el sòl de la degradació, la con-
taminació de l’aire i l’aigua, poden reduir la capacitat dels eco-
sistemes per fer front a les variacions climàtiques, alhora que dis-
minueix la capacitat dels mateixos per recuperar-se de la degra-
dació soferta. A causa d’aquestes pressions, els sistemes i les
                
45
VULNERABILITAT AL CANVI CLIMÀTIC
poblacions que en depenen amb l’extracció de béns, serveis i mit-
jans de subsistència són molt vulnerables. Si bé les pressions són
presents arreu del món, és als països en desenvolupament on les
poblacions s’enfronten al dilema d’assolir els objectius de desen-
volupament de forma sostenible, per exemple evitant les pràcti-
ques dels països rics ineficients energèticament i adoptant tec-
nologies més sostenibles.
4La pobresa, l’absència de formació i educació, la manca d’in-
fraestructures, la falta d’accés a les tecnologies, la falta de
diversitat en les fonts d’ingressos, una base degradada de
recursos naturals, incentius poc racionals, un marc legal inade-
quat i unes institucions públiques i privades ofegades amb
altres problemes, creen les condicions idònies per a una escas-
sa capacitat d’adaptació a la majoria dels països en desenvolu-
pament. La combinació de l’exposició a un alt risc i una limi-
tada capacitat d’adaptació, que depèn en gran mesura del
desenvolupament socioeconòmic i de la seva exposició als pro-
blemes climàtics, situen les poblacions dels països en desen-
volupament en una posició generalment més vulnerable  que
les dels països desenvolupats.
4Tanmateix, es poden assolir nombrosos objectius ambientals i
de desenvolupament amb l’adopció d’un ampli ventall de tecno-
logies, polítiques i mesures que reconeguin explícitament els vin-
cles inextricables entre els problemes ambientals i les necessitats
humanes. Es pot millorar la capacitat dels països per adaptar-se
al canvi i mitigar els seus efectes si les polítiques climàtiques
s’integren amb les polítiques de desenvolupament nacional,
inclosos els aspectes econòmics, socials i ambientals.
Nota4
1. Vanuatu i Tuvalu han establert acords amb Nova Zelanda per tal que aquest darrer país pugui
acollir la població refugiada per la pujada del nivell d’aigua del mar.
Escenaris de pluges i temperatures (2071-2100)
CANVIS DE LES TEMPERATURES
Gran escalfament (> 40%)
Escalfament superior a la mitjana
Escalfament inferior a la mitjana
Refredament
Divergències
CANVIS A LES PRECIPITACIONS
Gran augment (> 20%)
Augment lleu (entre 5% i 20%)
Sense canvis (entre 5% i -5%)
Lleugera disminució (entre -5% i -20%)
Gran disminució (< -20%)
Divergències
A2 B2
DGF
JJA
A2 B2
DGF
JJA
ALA
GRL
ENA
CNA
WNA
CAM
AMZ
SSA
ANT
NEU
MED
SAH
WAF EAF
SAF NAU
SAU
SEA
SAS
TIBCAS
NAS
EAS
ALA
GRL
ENA
CNA
WNA
CAM
AMZ
SSA
ANT
NEU
MED
SAH
WAF EAF
SAF NAU
SAU
SEA
SAS
TIBCAS
NAS
EAS
 Canvi climàtic 2001: III informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
Grau de concordança entre els resultats
de diferents models respecte del canvi de
precipitacions regional previst per a finals
del segle XXI, comparat amb el volum de
precipitacions mitjà mundial.
Es considera concordança entre models quan coincideixen els resultats de com a mínim set dels nou models comparats. Es mostra l'existència de
divergències de magnituds entre els diferents models. Les dades es donen per dues temporades –DGF (desembre-febrer) i JJA (juny-agost)– i dos
escenaris: l'A2, en què l'objectiu de base és l'autosuficiència i la preservació de les identitats locals, que preveu un increment mundial
mitjà d'entre 1,3ºC i 4,5ºC; i el B2, que posa l'accent en les solucions locals a la sostenibilitat, i que preveu un augment d'entre 0,9ºC i 3,4ºC.
Grau de concordança entre els resultats de
diferents models respecte de l'escalfament
regional previst per a finals del segle XXI,
comparat amb l'escalfament mitjà mundial.
En cap cas hi ha coincidència en la previsió
d’un refredament.
           


Vulnerabilitat al canvi climàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert