Ideologia i educació en el procés articulant entre el franquisme i la democràcia

Abstract

Aquesta aportació es fonamenta en les metodologies d'anàlisi de la realitat social pròpies de la sociologia crítica i en les teories de les ideologies d'A. Gramsci. A partir d'aquí s'ha intentat definir articulació entre classes socials per tal d'explicar els canvis ideològics i socials que es produïren a Espanya des dels darrers anys del franquisme i que desembocaren en la formació d'un estat democràtic. Per això hem revisat la situació politicoideològica que s'inicià amb la implantació del Pla d'estabilització econòmica de 1959 i els canvis que s'anaren produint en l'educació del país i que culminarien amb la Llei general d'educació del 1970. Al mateix temps s'ha analitzat la necessitat d'un nou marc educatiu en el si de la democràcia espanyola així com els motius que varen fer que una nova legislació no s'aprovàs fins al 1990. En darrer lloc i entre altres qüestions, hem analitzat les diferències entre ambdues lleis tot seguint la teoria de la racionalitat tecnocràtica i comunicativa de J. Habermas així com els canvis que tot això ha provocat en el terreny de les accions pedagògiques.Esta aportación se basa en las metodologías de análisis de la realidad social propias de la sociología crítica y en la teoría de Gramsci sobre las ideologías; a partir de aquí se ha intentado una definición de articulación entre clases sociales para explicar los cambios ideológicos y sociales que se fueron produciendo en España desde los últimos años del franquismo que desembocaron en la formación de un Estado democrático. Para ello hemos revisado la situación político-ideológica que se inició con la implantación del Plan de Estabilización económica de 1959 y los cambios que se fueron produciendo en la educación del pais y que culminarían con la Ley General de Educación de 1970. Al mismo tiempo se ha analizado la necesidad de un nuevo marco educativo en el seno de la democracia española así como los motivos que indujeron a que la nueva legislación se aprobase en 1990. Por último, entre otras cuestiones, hemos estudiado la diferencias habidas entre ambas leyes siguiendo para ello la teoría de la racionalidad tecnocrática y comunicativa de J. Habermas y los cambios que todo ello ha supuesto en el plano de las acciones pedagógicas.This paper, which is based on the methodologies for analysing societal circumstances characteristic of critical sociology and A. Gramsci’s theories of ideology, articulates the definition of the social classes in Spain to explain the ideological and social changes that took place in the country during the closing years of the Franco regime and ended up in the formation of a democratic state. To this end, it reviews the political ideology that was launched with the implementation of the Economic Stabilisation Plan of 1959 and the changes in the country’s education system that would culminate in the General Education Law of 1970. At the same time, it analyses the need for a new educational framework in the heart of Spanish democracy and the motives that induced the passage of new General Organic Education Law of 1990. Lastly, among other questions, the paper uses J. Habermas’s theory of technocratic and communicative rationality to analyse the differences between the two series of laws and the changes they brought about in the field of pedagogy