Givanel Mas, J. (Joan)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El iioinbre dels meinbres numeraris :dc la .4cademia es 
cstat augincntat ab elements tan valiosos con?. sóil els 
nous acadkmichs Srs. Bassegoda, Mn. Barrera, Mathcu y 
Bosch. 
Sic vacants rcsten en la nostra Corporació per mort de 
companys benvolguts; espcreiil que en el propvinent curs 
els sis nolis academichs ja electes vindran a unirse ab nosaltres 
y pendrail part en les nostres tasques. 
Durant cl curs de que vos estich parlant, es estat elegit 
acadkmicli numerari K'Antoni de la Torre y del Cerro, per 
omplir la vacant d'En Johan Bta. Orriols. Foren propo- 
sats acadkmichs corresponents : NIn. Joseph Paloincr y 
Alzina, d'Arenys de Mar, y' Mn. Jolian 3I.a Altissent, a 
Lleyda. 
La. mort ha signat tres acad&michs, los qiials han retut 
llui- deute a Natiira, passant Ilurs esperits d'aquesta vida: 
En Johan Bta. Orriols, En Josep Soler y Palct y l'academich 
corresponent a Lleyda Iltre. Sr. En Joseph Gaya, canongc 
arxiver del Capital de Lleyda. Pregukm nostre Seiiyor 
Déu que vulgui, per sa infinida n~isericordia, llurs animes 
perdonar y rebre en *adis eternament. 
Molt poques, poquissimes, s6ii les noticies que X'Antoni 
Elías de Molins ens dóna referenta la vida y treballs del es- 
criptor barceloní de la primera meytat del sekle xix,  N'Agus- 
ti Vila; merces a iin relligall que'ns ha devat lo nostre bon 
amich En Lluís Noguera, podem ampliar les curtes ratllcs es 
crites pel autor del Diccionario biogvdjico y Dibliogrdjico de es- 
critores y artistas catalanes del siglo xrx. 
N'4gusti Vila fou adm¡nistrador'.de la Casa d'11ifants 
orfeils y -autor d'una memoria refcrcnt a la adnunistració y 
millorcs de la dita Casa, fou advocat d'aquells qual nom es 
pronuiicia' ab  respecte, exerci algiins carrechs administratius 
a l  Ajuntament de la ciutat, dexant bon recort al  Municipi 
pel interes y zel que's prenia en els treballs que se li enco- 
manaven; pero, ab tot y axo, encara tingué temps per a 
dedicarse al cultiu dc les belles Iletres, dexant escrits diversos 
treballs literaris, com són: 
Un poema, intitulat Fundació de Barcelona, qne consta 
d'uns sis cents versos. 
Un llibre de Consells que dóna un para a son jill. con- 
sisteix en onze epístoles morals, repartides a x i :  1, Moral; 
11, Salut; 111, Vivtuts socials; IV, Instrztcció; V ,  Prosapia; 
VI, Amichs; VII ,  Po1;tica; VIII, Urbanitat; I X , ,  Elecció de 
muller; X ,  A+dleg, ab el subtitol <<Desvaris de pretendre 
ser molt richi), y XI, AUr! ap61eg, ab un subtitol, també, 
hont tracta de com ~devem fiigir de I'ambició)). Aquestos 
Consells formen un total de més de tres mil versos, hont 
s'hi llegexen notes autobiogrifiques, com quan escriu: 
*Oh! quin recort amarga 111a ineinoria! 
jo si que' ab nlolt orgull me puch gloriar, 
piiig iuentrzs oiuré al nión. sera una gloria 
d'haverriie vist d'm savi aniich lionrar; 
Blcreixes una gran dedicatoria 
¡Sombra gloriosa, k'olch, aiiiich sens par, 
Tu mos dubtes, solicit, discipaves, 
mentres que en lo cansanci m'anitria>-es!* 
Altres vegades fa referencia als seus pares, com al dir: 
aNolt prop del santuari de Vilnya, 
en son florit abril, 
la tnia avia de -41ella procedent 
serise gran pena, antes bé, ab molt gran conterit, 
en aquest nióii posh mon pare alnat ...o 
També'ns parla dels autors, aleshores més corrents y 
populars, pels estudiosos legistes, no oblidant a en Gibert, 
Sala y Tapia: 
6Deixant ja los Ulpians y Justuiians . 
en sas marmorias tonibas sepultats. 
los cbdichs deus saber dels castellans 
per los savis Alonsos arreglats; 
primerament no deixis de tas nians 
per veure sos articles m& usats. 
la tebrica docta de Gibert, 
compendi curt, perd en les lleys complet ... 
J a  Sala t'ofereix son Dret Real ... 
La Prictica Porense pots En Tapia,, 
o altre autor, per íiltim, estudiar ... o 
També s'hi veu, de tant en tant, les idees catbliques 
del autor: 
. (d,legeix, llegeix lo llibre liuminús 
que en son C~iteri, Balmes e n .  llega; 
allí de sana critica las reglas 
en tot assunipto te daran la ni& ... » 
Pero, a vegades, dexa lo to doctrinal que quasi sempre 
usa, y's peimet certes brometes criticanc algunes de les 
idees que en lo seu temps causaven sansació, com, per exem- 
ple, al tractar del art de curar per la Homeopatía: 
<Pero observa que es lo bo 
la evideut coiitradicció 
dels nietges que estdtiobrant 
pel sistema $1-Iarinheniann, 
tan eii boga avuy en dia, 
dit : La Homeopatía. 
Estos en tot oposats 
als que ab casoles y plats 
davan lo reuiey copiós; 
prete~ieii curar lo c b  
ab atomos invisibles. 
a tot lente imperceptibles, 
confirmant al10 que s'hou 
per chanza, de que en lo pou. 
tirant-li mitja Uimona. 
farb llimonada bona 
de Ya-gua que treiiri 
mentres que'l pou iie dari .  
Un Metge escandalizat 
d'aquest sistclua extremat. 
digué. que tanibé es podria 
apiirant la Hotneopatia 
curar los pobres inalalts 
sols ab remeis nominals, 
de pronunciació un xicli rara 
diluits ab aigua clara. 
J. GIVANEL 
(Pues no es ficil de qiie't tnoris. 
entre tants coiitradictoris 
sictemes de inedicar, 
quan los tcus nlals >ols curar ... ?u 
Y axí podriein anar esmentant fragments d'aquesta 
obra, al nostre entendre la mes interessant de son autor. 
També va escriure un Certamen pastoril o W e m a  buco- 
lich; composició poetica de més de mil cinch cents versos, 
trebail el fi del qual és honorar a la joventut. 
Es veu que lo dit Vila fou un esperit inquiet y amich de 
conrear tots los generes literaris, per tal com, probablement 
en 1848, va escriure una peca en un . acte y en vers, ab  
el tito1 de L a  falsetat castigada o un epissodi e n  I'establi- 
ment de la Font Santa. Es una obreta que demostra inge- 
nuitat. 
En 18.50, va adrecar desde Sorelló una E$lstola als 
seus amichs Tomas Illa, Salvador Estrada, Karcís Planas 
y Joan Forgas, y celebrant el lloch hont se troba, els hi 
diu, que 
«Aqní iio es parla de guerras, 
de negocis, ni de usura. 
Y obertes a ferradura, 
a traverv d'un gran cultiu, 
las sendas de aprop del riu 
són un detxat d'liermosura.,) 
Y per aquest estil defensa la vida tranquila del camp 
a l'activa de la ciutat. 
Llegint ab deteniment tota l'obra literaria de N'Agustí 
Vila, no s'hi veu en ella a un veritable poeta, sinó a un 
aymant de la poesía, entusiasta pel Rector de Vallfogona, 
a qui esmenta entre'ls preclars ingenis catalans. Se com- 
p r h ;  per bé com en aquel1 temps el nom d'En Vicens García 
era venerat y consagrat. Avuy, per a criticar ab  encert 
I'obra d'En Vila, cal situarse en el temps en que escrigué 
y en I'ambient en que va viurc, y aleshores podra celebrarse, 
ab tot y la ingenuitat y feblcsa que avuy hi trobem. 


N'Agustí Vila

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert