Duch i Sesplugues, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I GUERRA DEL TXAD 
VINT ANYS RE GUERRA CIVIL AL TXAD 
Amb aquest problema de fons el 
TXAD va accedir a Ica seva independen- 
cia colonial I'any 1960 i va entrar a for- 
mar part de la Unió de Repúbliques de 
l'kfrica Central. L'ajut frances va perme- 
tre de bon comencament, I'hegemonia 
de I'elite afro-cristiana i I'anorreament 
de I'oposició musulmana i d'esquerra. 
El l~der d'aquesta elite afro-cristiana. 
Francois TOMBALBAYE, va ser elegit 
president del TXADl a partir del mateix 
moment de la indepr?ndencia. TOMBAL- 
BAYE va establir un regim de dictadu- 
ra i de partit únic que va rebre el suport 
dels caps locals i de Franca. Uns inci- 
dents al nord del país el 1965 van des- 
fermar una forta repressió i la població 
musulmana, dirigida pel FROLINAT (el 
Front dlAlliberament Nacional del Txad) 
es va revoltar amb I'ajut del Sudan i de 
Líbia. A partir de llavors noves revoltes 
a I'est i al centre del país van fer evident 
la fragilitat del regilm i van provocar la 
intervenció militar francesa I'any 1968. 
A partir de llavors el president txadia 
TOMBALBAYE va estrenyer encara 
més la seva dependencia de Franca fins 
que I'any 1975 va :ser enderrocat i as- 
sassinat per un cop d'estat encapcalat 
pel general FELlX MALLOUM. MA- 
LLOUM va tornar a combatre els musul- 
mans amb el suport economic i militar 
de París que estava cada cop més inte- 
ressat pels recursos petrolers i de mi- 
neral d'urani del sbl txadia. 
El nou home fort del TXAD, FELlX 
MALLOUM aviat es va veure obligat a 
negociar amb els rebels del FROLINAT 
que, finalment, I'any 1978, dirigits per 
GUKUNI EUDEI, van comencar una 
ofensiva amb el suport de Líbia contra 
el regim de MALLOUM. 
Amb el suport d'altres grups de I'opo- 
sició, com ara les Forces Armades del 
Nord, de HISSENE HABRE, el FROLI- 
NAT va enderrocar MALLOUM i va 
prendre finalment 1.1 poder I'any 1979. 
Les diferencies entre UEDEI, que en- 
capcalava el govern, i HABRE, que hi 
col.laborava, van rellancar un altre cop 
la crisi txadiana, als pocs mesos del 
triomf rebel. Tant és així que el 1980 el 
FROLINAT de GUKUNI UEDEI, amb el 
suport libi es va imposar a I'exercit del 
Nord ~ 'HABRE,  ajudat moderadament 
per Egipte i el Sudan. Pel gener del 
1981 UEDEI va anunciar un projecte de 
fussió amb Libia pero va impedir I'esta- 
bliment de les forces líbies al país. Sen- 
se el suport d'aquestes forces UEDEI va 
ser enderrocat per HABRE I'any 1982 
i des de llavors aquest encapcala el go- 
vern oficial de N'Djamena. 
Des de llavors s'han intentat nombro- 
sos esforcos de reconciliació pero els 
successius fracassos de tots ells han 
portat el país cap a un carreró sense 
" "  / . .. , s .Al Khofn 
-- 
sort~da aparent El resultat de tot pleqat tat I el Soc~allsme --I'ACTUS-, el Grup 
. - 
ha estat la progressiva depauperació 
del TXAD, que amb gairebé cinc milions 
d'habitants és un dels més pobres de 
tot el món. Els seus pobladors sobre- 
viuen -gracies>) al suport economic de 
Franca i, en menys escala, dels Estats 
Units. L'un i I'altre cobreixen la despe- 
sa militar avaluada en uns quaranta mil 
milions de francs. És clar que el TXAD 
sense aquest ajut no es podria mante- 
nir pero encara és més cert que el preu 
que el TXAD n'ha de pagar és massa 
per complaure's amb aquesta situació 
de joguina en mans de les potencies 
exteriors. 
De cara al futur s'imposa per tant la 
necessitat d'explorar noves vies de so- 
lució política al Txad que permetin dis- 
minuir I'elevat cost sociai d'aquest 
conflicte. 
Una de les solucions possibles pas- 
sa per la creació d'un corrent politica a 
mig camí dels grups enfrontats. Aquesta 
alternativa a I'actual rivalitat entre els 
dos líders GUKUNI UEDEI i HISSENE 
HABRE, va ser explorada per primer 
cop el mes de novembre de 1984. Els 
interessats a consolidar una posició in- 
termitja: la Unió Democratica per la Pau 
-la UDP-, I'AcciÓ Txadiana per la Uni- 
de Democrates i Patr~otes -el GDP-, 
no van arribar a cap resultat en el pri- 
mer encontre. En successives i poste- 
riors ocasions, els partidaris d'un ICO- 
rrent intermig de poder>) van aconseguir 
la creació, el mes de marc de I'any pas- 
sat, del Front Democratic Txadia. Van 
fixar el seu quarter general a Brazzavi- 
Ile, la capital de la República Popular del 
Congo, i van col,locar al seu capdavant 
el general Ddojo. A poc a poc es va anar 
perfilant a partir d'aquí, una estructura 
política que es proposava vertebrar les 
forces que rebutgen I'actual i inútil al- 
ternanca de cabdills, ara-oficials-ara- 
rebels, i intenta engranar un procés de 
pacificació i democratització del Txad. 
Tal i com estan les coses, aquesta 
unió de les forces sorgides dels corrents 
intermitjos semblen oferir una alterna- 
tiva coherent que ha de permetre supe- 
rar I'actual situació congelada. Si aixo 
s'arriba a demostrar tindra el doble me- 
rit de permetre, d'una banda satisfer les 
ansies de pau d'un poble esmicolat per 
vint anys de guerra civil i d'una altra, es- 
tablir un consens nacional que deslliuri 
el pais dels servilismes estrangers que 
I'han anorreat. l 
J.D. 


Vint anys de guerra civil al Txad

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert