Fontana Tous, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

720 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728balls ja realitzats. En la segona es va presentar l’activitat en terminologia dins de les Universi-tats de l’àmbit catalanoparlant agrupades en la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives, tant en elterreny de la producció de vocabularis i eines de treballs, com en el de la recerca fonamental iaplicada. En la tercera es va explicar l’activitat del TERMCAT en producció terminològica inormalització.Com a complement de la Jornada científica es va dedicar el dia 2 de juny a una Jornada tec-nològica adreçada fonamentalment als professionals de la terminologia i persones interessades enl’enginyeria terminològica. La finalitat d’aquesta Jornada tecnològica era de fer conèixer a fonsquatre eines informàtiques seleccionades prèviament ja fos per la seva originalitat o per la sevaeficiència.Els quatre organismes seleccionats van ser el TERMCAT, que va presentar el seu gestor determinologia GESTERM, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat PompeuFabra (IULA), que va mostrar la Plataforma integrada per a la gestió de corpus i terminologiaTERMINUS, el “Bureau de la traduction” del govern del Canadà, que va mostrar una aplicaciócol·laborativa en wiki per al treball terminològic, i l’“Office québécois de la langue française” delgovern del Quebec, que va presentar el seu gestor terminològic.La iniciativa de presentació en conjunt de la terminologia catalana, que es duia a terme perprimera vegada, va fer veure clarament la quantitat del treball terminològic realitzat per moltsorganismes institucionals i acadèmics en tot l’àmbit catalanoparlant i alhora va permetre valorarmés explícitament l’experiència catalana en terminologia i la coherència del treball català al serveide la normalització lingüística. Aquesta primera experiència de presentar el treball terminològiccatalà en conjunt va ser un èxit i esperem de repetir-la tantes vegades com ens sigui possible. Laterminologia catalana és un treball de conjunt de molts participants que globalment té un pes deprimer ordre en el panorama internacional.M. Teresa Cabré CastellvíInstitut d’Estudis CatalansUniversitat Pompeu FabraTercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Geoparemiologia romà-nica (6 i 7 de juny de 2011). — Els dies 6 i 7 de juny de 2011 va tenir lloc a la Facultat de Filo-logia de la Universitat de Barcelona el Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorolò-gics (TERSEREME; http://stel.ub.edu/tersereme/), que pretenia posar en relleu la diversitatgeoparemiològica de la Romània. Aquest seminari tancava la tríada iniciada per dues trobadesanteriors: PRISEREME (Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica. Els re-franys meteorològics; http://stel.ub.edu/prisereme/), celebrat durant el 25 i el 26 de maig de 2009;i SESEREME (Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Als llindars de l’Eu-ropa romànica; http://stel.ub.edu/sesereme/), que tingué lloc el 27 i el 28 de maig de 2010.L’organització del TERSEREME va recaure en el professor José Enrique Gargallo (UB),investigador principal del projecte de recerca Ampliació de BADARE (FFI2008-2998/FILO) i dela Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (http://stel.ub.edu/badare/), que va comptar amb l’ajuda d’altres membres de BADARE: Maria-Reina Bastardas,Joan Fontana i Antonio Torres.El Seminari s’inaugurà el dilluns 6 de juny amb la presència del Vicerector d’Informació iComunicació de la UB, Dr. Pere Quetglas, del degà de la Facultat de Filologia, Dr. Adolfo Sotelo,i del president del TERSEREME, Dr. José Enrique Gargallo, que va presentar el llibre I proverbimeteorologici. Ai confini dell’Europa romanza (Edizioni dell’Orso, 2011), publicació en què es021-Romanics XXXIV 05.indd 720 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 721recullen les contribucions al Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Alsllindars de l’Europa romànica (SESEREME). L’edició del volum fou coordinada per José Enri-que Gargallo, amb la col·laboració de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana, Gabriele Iannàccaroi Antonio Torres.El Dr. Joan Veny va ser l’encarregat de la ponència inaugural, que versà sobre «Paremiologíay variación dialectal». A continuació, Antonio Torres (UB), membre de BADARE i del comitèorganitzador del Seminari, pronuncià la ponència «Refranes hispánicos y proyección americana»,que trobà una continuació lògica en la següent ponència, «Los refranes meteorológicos en Uru-guay», a càrrec del professor de la Universitat Nacional i Capodistríaca d’Atenes, Carlos AlbertoCrida. Tot seguit, el focus d’atenció es va traslladar d’Hispanoamèrica a Portugal i, més concreta-ment, a les illes Açores, de la mà del professor João Saramago («Os proverbios meteorológicos noAtlas Linguístico-Etnográfico dos Açores. Comparação com outras fontes»).La sessió de tarda va començar amb dues ponències que prenien com a àmbit de referènciaGalícia; d’una banda, Manuel González González, professor de la Universitat de Santiago deCompostel·la, es va centrar en els refranys meteorològics gallecs del mes de gener («O mal tempono seu tempo é bo tempo: refráns galegos referidos ao mes de xaneiro»), i, d’altra banda, XesúsFerro Ruibal, director de la revista Cadernos de Fraseoloxía Galega i personatge polifacètic de lacultura gallega contemporània, va esbossar unes «Notas de xeoparemioloxía galega». Posterior-ment, bo i respectant un arc temàtic d’oest a est, la professora Pilar García Mouton, membre delCSIC, es va ocupar de «Los refranes meteorológicos en el Atlas Lingüístico (y etnográfico) deCastilla – La Mancha (ALecMan)». D’altra banda, Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en pare-miologia catalana, va exposar els resultats de les més de dues mil enquestes, recollides per mitjàd’internet, en què maldava per establir un cànon amb els refranys catalans més coneguts. La sevaponència s’intitulava «Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes. Comparació entre lesdades lexicogràfiques i les obtingudes en enquestes d’ús de refranys catalans», però, malgrat queel títol ens pugui induir a error, no ens estarem d’apuntar que, segons la seva enquesta, el refranymés votat fou Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. La sessió de dilluns es va cloure amb laponència «Paremiologia, onomàstica i territori. L’element toponímic en els refranys meteorolò-gics occitans», a càrrec d’Aitor Carrera, professor de la Universitat de Lleida.La sessió de dimarts es va iniciar de manera ben pedagògica gràcies a la ponència de JuliaSevilla Muñoz (Universitat Complutense de Madrid) intitulada «La investigación geoparemio-lógica en España, Francia y Bélgica a través de la sección El refranero hoy de la revista Pare-mia». A continuació, va ser el torn de Guylaine Brun-Trigaud (Universitat de Niça), amb la po-nència «Les dictons dans les atlas linguistiques de l’espace galloroman». De l’àmbit sard, se’nva ocupar el professor de la Universitat Stendhal de Grenoble, Michel Contini («Temps chrono-logique et météorologique dans les dictons sardes»). Posteriorment, el centre d’interès es vatraslladar a Itàlia, per mitjà de dues conferències: en primer lloc, «Proverbi meteorologici e zoo-nimi nell’ambito italoromanzo», a càrrec d’Elisabetta Carpitelli (Universitat de Niça), i, en se-gon lloc, «I proverbi della Candelora in Piemonte», de la mà de Tullio Telmon (Universitat deTorí). La sessió matinal va tenir com a colofó una ponència centrada en una varietat romànicaque actualment es troba en vies d’extinció, l’istroromanès. El professor de la Universitat de Za-dar (Croàcia) Nikola Vuletić va exposar els resultats obtinguts en el seu treball de camp amb laponència «N-av ni de nåp, e kotro de v rze. Refranys meteorològics istroromanesos i relacionsinterlingüístiques».La tarda es va encetar amb un estudi centrat en el tresor paremiològic que representa l’obrade Jesús Moncada. Se’n va encarregar el professor Károly Morvay (Universitat Eötvös Lorándde Budapest) amb la ponència «Mirar amb un ull a Xerta i l’altre a Tivenys. Fraseologia i terri-tori dins l’obra literària de Jesús Moncada». A continuació, el professor del Departament de Fi-021-Romanics XXXIV 05.indd 721 01/03/12 13:11722 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728lologia Eslava de la UBMarc Ruiz-Zorrilla, i l’organitzador del Seminari, José Enrique Gargallo,van centrar el seu interès en «El concepto de ‘veranillo’ en Europa. Ensayo semántico-motivaci-onal». Per desgràcia, aquell mateix dia es va saber que la ponència del senyor Antoni Mir (Lin-guamón – Casa de les Llengües), intitulada «Linguamón, la Casa de les Llengües», s’hauria desuspendre.L’activitat del Seminari es va cloure amb una taula rodona que pretenia respondre la pregunta«¿Es posible un atlas paremiológico romance?». El moderador fou el Dr. José Enrique Gargallo i hiintervingueren els professorsGabriele Iannàccaro (Universitat deMilà-Bicocca) iVittorio dell’Aqui-la (Atlas Linguistique Roman). Els ponents van aportar propostes pràctiques que caldrà tenir molten compte de cara a un possible, i ben engrescador, nou projecte d’àmbit geoparemiològic, ara queBADARE i Ampliación de BADARE, sota l’ègida dels quals han tingut lloc els tres Seminaris(PRISEREME, SESEREME i TERSEREME), arriben a bon port, i, tanmateix, a la seva fi.El Seminari no només ha aconseguit agrupar professors de la Facultat de Filologia de la UBi estudiants de ben diverses orientacions acadèmiques, sinó també membres de BADARE d’altresuniversitats i un selecte grup d’especialistes d’arreu d’Europa que ha palesat la importància de lageoparemiologia, alhora que ha expressat el desig i la necessitat d’afaiçonar, potser en un futur nogaire llunyà, un atles paremiològic de la Romània.Joan Fontana i TousUniversitat de BarcelonaPresentació del Diccionari de dubtes del català oral a l’Institut d’Estudis Catalans (14de juny de 2011). — El dia 14 de juny de 2011, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institutd’Estudis Catalans (IEC), es presentà el Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR), queacollia la Secció Filològica de l’Institut en el centenari de la seva fundació i en el marc del’«Any de la paraula viva». L’esdeveniment s’emmarcava en la cloenda de l’11a edició del Post-grau de Correcció i Qualitat Lingüística, la 6a edició del Postgrau d’Assessorament Lingüísticen els Mitjans Audiovisuals i la 5a edició del Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic,que organitza el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), juntament amb les facultats de Ciències de la Comunicació i de Traducció i Interpretacióde la mateixa universitat. Ara com ara ja se’n preparen les successives edicions per al propvinentcurs 2011-2012.El DDCOR constitueix un recurs digital per a l’ensenyament de la llengua estàndard oral, onconvergeixen els resultats de l’ambició científica i l’expertesa en lingüística aplicada. De fet,permet la transferència del coneixement per mitjà d’una eina informàtica innovadora, utilíssima inecessària que s’ha anat gestant en cursos especialitzats de postgrau a la UAB durant aquestaprimera dècada del segle. Tanmateix, el període de recerca pròpiament dit —selecció de corpus,enregistraments i digitalització— es desenvolupà en el bienni 2009-2010, gràcies a un ajut a pro-jectes per a la millora de la qualitat docent, concedit per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya.La presentació va anar a càrrec dels tres autors: David Paloma (UAB), Mònica Montserrat (UAB)i Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València), en aquest ordre, amb intervencions breusd’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Xavier Villalba, director del Departa-ment de Filologia Catalana de la UAB. Els autors són docents i investigadors universitaris ambuna llarga experiència en el camp de la llengua dels mèdia orals. En començar, van expressar elseu agraïment a la contribució i assessorament d’altres lingüistes, com ara, Joan Veny (UB, IEC),Miquel Àngel Pradilla (URV, IEC), Gabriel Bibiloni (UIB) i Imma Creus (UdL), tot restant oberts021-Romanics XXXIV 05.indd 722 01/03/12 13:11

Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Geoparemiologia romànica (6 i 7 de juny de 2011)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

720 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
balls ja realitzats. En la segona es va presentar l’activitat en terminologia dins de les Universi-
tats de l’àmbit catalanoparlant agrupades en la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives, tant en el
terreny de la producció de vocabularis i eines de treballs, com en el de la recerca fonamental i
aplicada. En la tercera es va explicar l’activitat del TERMCAT en producció terminològica i
normalització.
Com a complement de la Jornada científica es va dedicar el dia 2 de juny a una Jornada tec-
nològica adreçada fonamentalment als professionals de la terminologia i persones interessades en
l’enginyeria terminològica. La finalitat d’aquesta Jornada tecnològica era de fer conèixer a fons
quatre eines informàtiques seleccionades prèviament ja fos per la seva originalitat o per la seva
eficiència.
Els quatre organismes seleccionats van ser el TERMCAT, que va presentar el seu gestor de
terminologia GESTERM, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu
Fabra (IULA), que va mostrar la Plataforma integrada per a la gestió de corpus i terminologia
TERMINUS, el “Bureau de la traduction” del govern del Canadà, que va mostrar una aplicació
col·laborativa en wiki per al treball terminològic, i l’“Office québécois de la langue française” del
govern del Quebec, que va presentar el seu gestor terminològic.
La iniciativa de presentació en conjunt de la terminologia catalana, que es duia a terme per
primera vegada, va fer veure clarament la quantitat del treball terminològic realitzat per molts
organismes institucionals i acadèmics en tot l’àmbit catalanoparlant i alhora va permetre valorar
més explícitament l’experiència catalana en terminologia i la coherència del treball català al servei
de la normalització lingüística. Aquesta primera experiència de presentar el treball terminològic
català en conjunt va ser un èxit i esperem de repetir-la tantes vegades com ens sigui possible. La
terminologia catalana és un treball de conjunt de molts participants que globalment té un pes de
primer ordre en el panorama internacional.
M. Teresa Cabré Castellví
Institut d’Estudis Catalans
Universitat Pompeu Fabra
Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Geoparemiologia romà-
nica (6 i 7 de juny de 2011). — Els dies 6 i 7 de juny de 2011 va tenir lloc a la Facultat de Filo-
logia de la Universitat de Barcelona el Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorolò-
gics (TERSEREME; http://stel.ub.edu/tersereme/), que pretenia posar en relleu la diversitat
geoparemiològica de la Romània. Aquest seminari tancava la tríada iniciada per dues trobades
anteriors: PRISEREME (Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica. Els re-
franys meteorològics; http://stel.ub.edu/prisereme/), celebrat durant el 25 i el 26 de maig de 2009;
i SESEREME (Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Als llindars de l’Eu-
ropa romànica; http://stel.ub.edu/sesereme/), que tingué lloc el 27 i el 28 de maig de 2010.
L’organització del TERSEREME va recaure en el professor José Enrique Gargallo (UB),
investigador principal del projecte de recerca Ampliació de BADARE (FFI2008-2998/FILO) i de
la Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (http://stel.ub.edu/
badare/), que va comptar amb l’ajuda d’altres membres de BADARE: Maria-Reina Bastardas,
Joan Fontana i Antonio Torres.
El Seminari s’inaugurà el dilluns 6 de juny amb la presència del Vicerector d’Informació i
Comunicació de la UB, Dr. Pere Quetglas, del degà de la Facultat de Filologia, Dr. Adolfo Sotelo,
i del president del TERSEREME, Dr. José Enrique Gargallo, que va presentar el llibre I proverbi
meteorologici. Ai confini dell’Europa romanza (Edizioni dell’Orso, 2011), publicació en què es
021-Romanics XXXIV 05.indd 720 01/03/12 13:11
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
CRÒNICA 721
recullen les contribucions al Segon Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Als
llindars de l’Europa romànica (SESEREME). L’edició del volum fou coordinada per José Enri-
que Gargallo, amb la col·laboració de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana, Gabriele Iannàccaro
i Antonio Torres.
El Dr. Joan Veny va ser l’encarregat de la ponència inaugural, que versà sobre «Paremiología
y variación dialectal». A continuació, Antonio Torres (UB), membre de BADARE i del comitè
organitzador del Seminari, pronuncià la ponència «Refranes hispánicos y proyección americana»,
que trobà una continuació lògica en la següent ponència, «Los refranes meteorológicos en Uru-
guay», a càrrec del professor de la Universitat Nacional i Capodistríaca d’Atenes, Carlos Alberto
Crida. Tot seguit, el focus d’atenció es va traslladar d’Hispanoamèrica a Portugal i, més concreta-
ment, a les illes Açores, de la mà del professor João Saramago («Os proverbios meteorológicos no
Atlas Linguístico-Etnográfico dos Açores. Comparação com outras fontes»).
La sessió de tarda va començar amb dues ponències que prenien com a àmbit de referència
Galícia; d’una banda, Manuel González González, professor de la Universitat de Santiago de
Compostel·la, es va centrar en els refranys meteorològics gallecs del mes de gener («O mal tempo
no seu tempo é bo tempo: refráns galegos referidos ao mes de xaneiro»), i, d’altra banda, Xesús
Ferro Ruibal, director de la revista Cadernos de Fraseoloxía Galega i personatge polifacètic de la
cultura gallega contemporània, va esbossar unes «Notas de xeoparemioloxía galega». Posterior-
ment, bo i respectant un arc temàtic d’oest a est, la professora Pilar García Mouton, membre del
CSIC, es va ocupar de «Los refranes meteorológicos en el Atlas Lingüístico (y etnográfico) de
Castilla – La Mancha (ALecMan)». D’altra banda, Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en pare-
miologia catalana, va exposar els resultats de les més de dues mil enquestes, recollides per mitjà
d’internet, en què maldava per establir un cànon amb els refranys catalans més coneguts. La seva
ponència s’intitulava «Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes. Comparació entre les
dades lexicogràfiques i les obtingudes en enquestes d’ús de refranys catalans», però, malgrat que
el títol ens pugui induir a error, no ens estarem d’apuntar que, segons la seva enquesta, el refrany
més votat fou Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. La sessió de dilluns es va cloure amb la
ponència «Paremiologia, onomàstica i territori. L’element toponímic en els refranys meteorolò-
gics occitans», a càrrec d’Aitor Carrera, professor de la Universitat de Lleida.
La sessió de dimarts es va iniciar de manera ben pedagògica gràcies a la ponència de Julia
Sevilla Muñoz (Universitat Complutense de Madrid) intitulada «La investigación geoparemio-
lógica en España, Francia y Bélgica a través de la sección El refranero hoy de la revista Pare-
mia». A continuació, va ser el torn de Guylaine Brun-Trigaud (Universitat de Niça), amb la po-
nència «Les dictons dans les atlas linguistiques de l’espace galloroman». De l’àmbit sard, se’n
va ocupar el professor de la Universitat Stendhal de Grenoble, Michel Contini («Temps chrono-
logique et météorologique dans les dictons sardes»). Posteriorment, el centre d’interès es va
traslladar a Itàlia, per mitjà de dues conferències: en primer lloc, «Proverbi meteorologici e zoo-
nimi nell’ambito italoromanzo», a càrrec d’Elisabetta Carpitelli (Universitat de Niça), i, en se-
gon lloc, «I proverbi della Candelora in Piemonte», de la mà de Tullio Telmon (Universitat de
Torí). La sessió matinal va tenir com a colofó una ponència centrada en una varietat romànica
que actualment es troba en vies d’extinció, l’istroromanès. El professor de la Universitat de Za-
dar (Croàcia) Nikola Vuletić va exposar els resultats obtinguts en el seu treball de camp amb la
ponència «N-av ni de nåp, e kotro de v rze. Refranys meteorològics istroromanesos i relacions
interlingüístiques».
La tarda es va encetar amb un estudi centrat en el tresor paremiològic que representa l’obra
de Jesús Moncada. Se’n va encarregar el professor Károly Morvay (Universitat Eötvös Loránd
de Budapest) amb la ponència «Mirar amb un ull a Xerta i l’altre a Tivenys. Fraseologia i terri-
tori dins l’obra literària de Jesús Moncada». A continuació, el professor del Departament de Fi-
021-Romanics XXXIV 05.indd 721 01/03/12 13:11
722 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
lologia Eslava de la UBMarc Ruiz-Zorrilla, i l’organitzador del Seminari, José Enrique Gargallo,
van centrar el seu interès en «El concepto de ‘veranillo’ en Europa. Ensayo semántico-motivaci-
onal». Per desgràcia, aquell mateix dia es va saber que la ponència del senyor Antoni Mir (Lin-
guamón – Casa de les Llengües), intitulada «Linguamón, la Casa de les Llengües», s’hauria de
suspendre.
L’activitat del Seminari es va cloure amb una taula rodona que pretenia respondre la pregunta
«¿Es posible un atlas paremiológico romance?». El moderador fou el Dr. José Enrique Gargallo i hi
intervingueren els professorsGabriele Iannàccaro (Universitat deMilà-Bicocca) iVittorio dell’Aqui-
la (Atlas Linguistique Roman). Els ponents van aportar propostes pràctiques que caldrà tenir molt
en compte de cara a un possible, i ben engrescador, nou projecte d’àmbit geoparemiològic, ara que
BADARE i Ampliación de BADARE, sota l’ègida dels quals han tingut lloc els tres Seminaris
(PRISEREME, SESEREME i TERSEREME), arriben a bon port, i, tanmateix, a la seva fi.
El Seminari no només ha aconseguit agrupar professors de la Facultat de Filologia de la UB
i estudiants de ben diverses orientacions acadèmiques, sinó també membres de BADARE d’altres
universitats i un selecte grup d’especialistes d’arreu d’Europa que ha palesat la importància de la
geoparemiologia, alhora que ha expressat el desig i la necessitat d’afaiçonar, potser en un futur no
gaire llunyà, un atles paremiològic de la Romània.
Joan Fontana i Tous
Universitat de Barcelona
Presentació del Diccionari de dubtes del català oral a l’Institut d’Estudis Catalans (14
de juny de 2011). — El dia 14 de juny de 2011, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC), es presentà el Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR), que
acollia la Secció Filològica de l’Institut en el centenari de la seva fundació i en el marc de
l’«Any de la paraula viva». L’esdeveniment s’emmarcava en la cloenda de l’11a edició del Post-
grau de Correcció i Qualitat Lingüística, la 6a edició del Postgrau d’Assessorament Lingüístic
en els Mitjans Audiovisuals i la 5a edició del Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic,
que organitza el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), juntament amb les facultats de Ciències de la Comunicació i de Traducció i Interpretació
de la mateixa universitat. Ara com ara ja se’n preparen les successives edicions per al propvinent
curs 2011-2012.
El DDCOR constitueix un recurs digital per a l’ensenyament de la llengua estàndard oral, on
convergeixen els resultats de l’ambició científica i l’expertesa en lingüística aplicada. De fet,
permet la transferència del coneixement per mitjà d’una eina informàtica innovadora, utilíssima i
necessària que s’ha anat gestant en cursos especialitzats de postgrau a la UAB durant aquesta
primera dècada del segle. Tanmateix, el període de recerca pròpiament dit —selecció de corpus,
enregistraments i digitalització— es desenvolupà en el bienni 2009-2010, gràcies a un ajut a pro-
jectes per a la millora de la qualitat docent, concedit per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya.
La presentació va anar a càrrec dels tres autors: David Paloma (UAB), Mònica Montserrat (UAB)
i Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València), en aquest ordre, amb intervencions breus
d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC, i Xavier Villalba, director del Departa-
ment de Filologia Catalana de la UAB. Els autors són docents i investigadors universitaris amb
una llarga experiència en el camp de la llengua dels mèdia orals. En començar, van expressar el
seu agraïment a la contribució i assessorament d’altres lingüistes, com ara, Joan Veny (UB, IEC),
Miquel Àngel Pradilla (URV, IEC), Gabriel Bibiloni (UIB) i Imma Creus (UdL), tot restant oberts
021-Romanics XXXIV 05.indd 722 01/03/12 13:11


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60839/61054

Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics. Geoparemiologia romànica (6 i 7 de juny de 2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert