Rabella i Ribas, Joan Anton

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 725della sociolinguistica, della variazione e del plurilinguismo. Nell’edizione 2011 la scelta è caduta,dal versante sincronico, sulla Linguistica formale (Anna Belletti, Università di Siena Stranieri) esu Linguistica e Semiotica (Marina Catricalà, Università di Roma Tre). Nel primo dei due modulisono stati forniti elementi per l’analisi linguistica formale nell’ambito della morfosintassi conparticolare attenzione per lo studio di alcune strutture sintattiche specifiche (tra cui frasi al passivo,frasi con focalizzazione, cenni a frasi relative); Belletti si è posta l’obiettivo di illustrare comel’analisi linguistica condotta con strumenti teorici precisi possa contribuire alla comprensione difenomenologie nell’acquisizione di lingue prime e seconde, e più in generale in forme atipichedi linguaggio. Dal canto suo Marina Catricalà si è occupata di illustrare le numerose valenze delbinomio semiotica e linguistica e gli approcci multiprospettici che caratterizzano la riflessione sulrapporto fra teoria generale del segno e modelli esplicativi e descrittivi delle lingue in prospettivastorica e descrittiva. Georges Lüdi dell’Università di Basilea ha invece toccato il tema della Socio-linguistica del plurilinguismo di estrema attualità nelle società postmoderne caratterizzate da unaforte mobilità di popoli che comporta la creazione di nuovi spazi comunicativi ove varietà nuoveconvivono con lingue che acquistano status e posizionamenti nuovi rispetto al recente passato. Itemi trattati hanno spaziato dalle deterritorialised linguistic minorities al plurilanguaging e ancheai complessi problemi di traduzione in contesti plurilingui. Le lezioni focalizzate sulla Linguisticastorica (Patrizia Solinas, Università Ca’ Foscari, Venezia) e sulla Linguistica tipologica (AnnaGiacalone Ramat, Università di Pavia) hanno permesso ai corsisti un aggiornamento su temi diconsolidata tradizione quali quello delle lingue e delle epigrafie dell’Italia settentrionale preroma-na (Solinas) ovvero della linguistica tipologica con particolare riguardo al mutamento linguisticovisto attraverso la lente della tipologia diacronica (Giacalone Ramat). Ma il Corso vanta anche un“fiore all’occhiello” che è quello della ‘visita culturale’ che permette un’autentica immersione inaree particolari del Friuli. Infatti negli anni i corsisti hanno potuto visitare importanti centri cultu-rali e plurilingui del Friuli Venezia Giulia da Aquileia a Cividale, dalle Valli del Natisone a Timau,comunità germanofona alloglotta, fino a Tarvisio, un centro quadrilingue che da vita ad autenticolaboratorio del plurilinguismo e delle lingue in contatto. I corsisti hanno a loro disposizione un sitoweb del Corso (http://corsosig2011.uniud.it) in grado di fornire agli interessati tutte le indicazioninecessarie sulle modalità di iscrizione (che avviene tramite bando diffuso on line a maggio dallaSocietà Italiana di Glottologia web.unimc.it/sig), sugli aspetti logistici e organizzativi, sulla strut-tura didattica del Corso (docenti impegnati nella attività formativa, programma e argomenti dellelezioni, abstract delle lezioni e bibliografia proposta ai corsisti), sugli aspetti logistici e organizza-tivi. L’inaugurazione si è tenuta a San Daniele del Friuli alla presenza del Sindaco della cittadinacollinare e delle Autorità locali e accademiche. La cerimonia di chiusura si è tenuta all’Universitàdi Udine alla presenza del Magnifico Rettore prof. ssa Cristiana Compagno, del Presidente dellaSocietà Italiana di Glottologia prof. ssa Stefania Giannini, del Direttivo della Società e del comi-tato promotore locale formato dai docenti di linguistica dell’Università di Udine.Raffaella BombiXXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques (Barcelona, 5-9 desetembre de 2011).—L’any 2008, amb la finalitat de donar a conèixer internacionalment l’ono-màstica catalana, la Comissió de Toponímia de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitatde Barcelona (UB) i la Universitat de València (UV), va planificar una candidatura per sol·licitarl’organització del XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques de l’any 2011 en elmarc dels congressos d’onomàstica que The International Council of Onomastic Sciences (ICOS)celebra cada tres anys.021-Romanics XXXIV 05.indd 725 01/03/12 13:11726 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728D’aquesta manera, durant el primer semestre de 2008 es va planificar la candidatura, queinicialment tenia dues seus, Barcelona i València. El professor Joan Tort de la UB i el professorEmili Casanova de la UV van presentar i defensar aquesta candidatura al congrés d’ICOS quees va realitzar a Toronto del 17 al 22 d’agost de 2008, i en què s’havia d’elegir la seu del con-grés següent. La candidatura catalana, que competia amb la de Glasgow, va guanyar la votacióper ser la seu de l’any 2011, si bé amb la restricció que, per raons logístiques, solament podiatenir una única seu, que finalment es va fixar a Barcelona. A partir d’aquell moment es vaniniciar les tasques d’organització del congrés que s’havia de portar a terme entre el 5 i el 9 desetembre de 2011.L’organització del Congrés, doncs, ha estat llarga, ja que formalment es va iniciar el 9 demaig de 2008, en què es va constituir el grup de treball per planificar la candidatura per organitzarel congrés. Posteriorment, una vegada concedida l’organització des d’ICOS, es van constituir elcomitè organitzador i el comitè científic del congrés. Durant aquests tres anys les tasques hanestat feixugues i complexes —per exemple, s’han realitzat una quarantena de reunions del comitèorganitzador i dels grups de treball de les diferents àrees (exposició bibliogràfica, tallers, home-natges, etc.)—, una feina que, a més, es va intensificar durant els últims mesos abans del congrés.Des del punt de vista científic, el Congrés, que es va dedicar de manera especial als noms delloc i la vida quotidiana, es va estructurar en dotze seccions:1. Terminologia2. Teoria onomàstica3. Onomàstica i lingüística4. Noms de la societat5. Antroponomàstica6. Toponomàstica7. Onomàstica i història8. Onomàstica i geografia9. Onomàstica i cultura10. Cartografia i noms de lloc: noves plataformes de gestió de la informació11. Onomàstica i processos d’estandardització12. Onomàstica catalanaCada secció comptava amb un equip, format per un president i generalment dos ajudants, queva ser l’encarregat d’avaluar i posteriorment ordenar les propostes de comunicació de cada secció.El Congrés es va estructurar en tres comitès:1. El comitè d’honor, que estava format pel president d’honor del Congrés, Ferran Mascarell,conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i pel president executiu, JosepMoran, directorde l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresident de la Comissió de To-ponímia de Catalunya (CTC).2. El comitè científic, que estava compost pel coordinador, Joan Tort, professor del departamentde geografia de la UB, i els presidents de les dotze seccions: 1. Julia Kuhn; 2. Olga Molchanova;3. Willy Van Langendock; 4. Elwys De Stefani; 5. Jean Germain; 6. María Dolores Gordón; 7. Emi-li Casanova; 8. Peter Jordan; 9. Donatella Bremer; 10. Jaume Miranda; 11. Joan Anton Rabella, i12. Albert Turull.3. I el comitè organitzador, que estava integrat per un coordinador —Francesc Vilaró, secre-tari de la CTC— i els representants de la Generalitat de Catalunya —Montserrat Montagut—, del’Institut Cartogràfic de Catalunya—Isabel Ticó—, de l’Institut d’Estudis Catalans —Joan AntonRabella—, d’ICOS —la presidenta, Sheila Embleton, i el secretari, Elwys De Stefani—, de la021-Romanics XXXIV 05.indd 726 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 727Universitat de Barcelona —Joan Tort i José Enrique Gargallo—, de la Universitat de València—Emili Casanova i Vicent M. Rosselló— i de la Societat d’Onomàstica —Josep M. Albaigès.El Congrés va comptar amb una participació molt important: hi va haver 625 inscrits i, de les537 comunicacions aprovades, finalment se n’hi van presentar més de 480.El dia 5 de setembre al matí es va iniciar el Congrés amb la sessió d’obertura al paranimf dela UB, en què van participar el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Masca-rell, el vicerector de Relacions Internacionals de la UB, Carles Carreras, el president de l’Institutd’Estudis Catalans, Salvador Giner, el president executiu del Congrés, Josep Moran, el degà de laFacultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i la presidenta d’ICOS, Sheila Embleton. Seguidament HelenKerfoot, del Grup d’Expertes de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), va serl’encarregada de realitzar la sessió acadèmica inaugural amb la conferència titulada «Toponymyand Administration: from plazas to planets». Després d’aquesta sessió acadèmica es van inaugurarles diverses seccions i es van iniciar les comunicacions, que es van desenvolupar durant quatre dies(dilluns, dimarts, dijous i divendres) en quinze sessions paral·leles atesa la nombrosa participació.A més de les gairebé cinc-centes comunicacions distribuïdes en dotze seccions, el Congréstambé va incloure una quinzena de tallers, dues taules rodones (una titulada «Analysis and mana-gement of databases and Toponymyc / onomastic information», el dia 6, i moderada per MiquelParella (de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) i l’altra titulada «Onomástica y medios de comu-nicación», el dia 8, i moderada per José Enrique Gargallo (de la UB)) i, d’altres actes diversos,com l’assemblea d’ICOS o una trobada d’autoritats en toponímia.Aquesta trobada, que es va celebrar el dia 6, tenia l’objectiu de conèixer diversos models defuncionament i organització de les autoritats en la toponímia. L’acte es va iniciar amb unes parau-les de benvinguda de la presidenta de la Comissió de Toponímia de Catalunya, Yvonne Griley, iseguidament la presidenta del GENUNG, Helen Kerfoot, va presentar les línies del debat i vadonar la paraula al moderador de la trobada, Peter Jordan, també del GENUNG. Després de pre-sentar els participants, es van exposar diverses experiències: Peeter Päll (d’Estònia) i SungjaeChoo (de la República de Corea) van representar els comitès centralitzats; Francesc Vilaró (de laCTC) i Laura Kostanski (d’Austràlia), els comitès regionals; Botolv Helleland (de Noruega), elscomitès basats en l’assessorament lingüístic; i Ferjan Ormeling (dels Països Baixos), un exempledels països sense autoritat en matèria de toponímia. El debat va acabar amb unes conclusionspresentades per Helen Kerfoot.Durant el Congrés es van realitzar dos actes d’homenatge: el dia 6 a la tarda, a la seu de l’Ins-titut d’Estudis Catalans, es va fer l’homenatge al Dr. Antoni M. Badia i Margarit, en què, a mésde la conferència del director de l’Oficina d’Onomàstica i president executiu del Congrés, JosepMoran, dedicada a la tasca del Dr. Badia en el camp de l’onomàstica, també hi van intervenir elpresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, el president de la Secció Filològica,Isidor Marí, i la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, YvonneGriley; i el dia 9, dins la secció 12 del congrés, es va realitzar un acte d’homenatge a Ramon Ami-gó, que és la persona que ha realitzat la tasca més important en el camp de les monografies ono-màstiques a Catalunya i que ha creat una veritable escola i una acurada metodologia de treball, elqual va morir precisament una setmana després d’aquest merescut homenatge.El dimecres 7 de setembre, i d’acord amb l’estructura dels congressos d’ICOS, no hi va haversessions acadèmiques, sinó que es van organitzar quatre excursions diferents —entre les qualspodien triar els assistents al Congrés—, que tenien una finalitat cultural i toponímica: a Montser-rat; a Girona i a la Fundació Pere Coromines, de Sant Pol de Mar; al Penedès i al Garraf, concre-tament al castell d’Olèrdola i a Sitges; i a Barcelona, a Montjuïc, al monestir de Pedralbes i al’Hospital de Sant Pau.021-Romanics XXXIV 05.indd 727 01/03/12 13:11728 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728Durant tots els dies del Congrés es va poder visitar una exposició de bibliografia i materialssobre toponímia, que s’havia format a partir de la documentació facilitada pels participants.Finalment, l’últim dia, divendres 9 de setembre, es va celebrar la segona sessió acadèmica,amb la conferència de Xavier Terrado, de la Universitat de Lleida, titulada «La contribució cata-lana a la ciència onomàstica», i a la tarda, després de les sessions de clausura de les respectivesseccions, es va realitzar la sessió de cloenda del Congrés, amb la participació de Josep Moran,Sheila Embleton, Yvonne Griley, Jaume Miranda i Joan Tort, que, com a coordinador del comitècientífic, va exposar, de manera detallada, les conclusions del Congrés.Joan Anton RabellaInstitut d’Estudis CatalansPremis i distincions.— Estudis Romànics es congratula pels premis i distincions que al llargd’aquest curs han rebut els membres següents de la Secció Filològica de l’Institut: Albert Jané,Premi Pompeu Fabra de la Generalitat de Catalunya; Josep Piera, que ha estat homenatjat perl’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb una jornada monogràfica al voltant de la seva obra i laseva trajectòria, dins la sèrie «Escriptors valencians actuals»; també ha estat nomenat fill adoptiude Gandia. També ens plau felicitar els senyors Vicenç Beltran per haver estat nomenat membrede la Secció Històrico-Arqueològica i José Manuel Blecua per haver estat elegit director de laReal Academia de la Lengua Española.[N. del C. de R.]021-Romanics XXXIV 05.indd 728 01/03/12 13:11

XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques (Barcelona, 5-9 de setembre de 2011)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
CRÒNICA 725
della sociolinguistica, della variazione e del plurilinguismo. Nell’edizione 2011 la scelta è caduta,
dal versante sincronico, sulla Linguistica formale (Anna Belletti, Università di Siena Stranieri) e
su Linguistica e Semiotica (Marina Catricalà, Università di Roma Tre). Nel primo dei due moduli
sono stati forniti elementi per l’analisi linguistica formale nell’ambito della morfosintassi con
particolare attenzione per lo studio di alcune strutture sintattiche specifiche (tra cui frasi al passivo,
frasi con focalizzazione, cenni a frasi relative); Belletti si è posta l’obiettivo di illustrare come
l’analisi linguistica condotta con strumenti teorici precisi possa contribuire alla comprensione di
fenomenologie nell’acquisizione di lingue prime e seconde, e più in generale in forme atipiche
di linguaggio. Dal canto suo Marina Catricalà si è occupata di illustrare le numerose valenze del
binomio semiotica e linguistica e gli approcci multiprospettici che caratterizzano la riflessione sul
rapporto fra teoria generale del segno e modelli esplicativi e descrittivi delle lingue in prospettiva
storica e descrittiva. Georges Lüdi dell’Università di Basilea ha invece toccato il tema della Socio-
linguistica del plurilinguismo di estrema attualità nelle società postmoderne caratterizzate da una
forte mobilità di popoli che comporta la creazione di nuovi spazi comunicativi ove varietà nuove
convivono con lingue che acquistano status e posizionamenti nuovi rispetto al recente passato. I
temi trattati hanno spaziato dalle deterritorialised linguistic minorities al plurilanguaging e anche
ai complessi problemi di traduzione in contesti plurilingui. Le lezioni focalizzate sulla Linguistica
storica (Patrizia Solinas, Università Ca’ Foscari, Venezia) e sulla Linguistica tipologica (Anna
Giacalone Ramat, Università di Pavia) hanno permesso ai corsisti un aggiornamento su temi di
consolidata tradizione quali quello delle lingue e delle epigrafie dell’Italia settentrionale preroma-
na (Solinas) ovvero della linguistica tipologica con particolare riguardo al mutamento linguistico
visto attraverso la lente della tipologia diacronica (Giacalone Ramat). Ma il Corso vanta anche un
“fiore all’occhiello” che è quello della ‘visita culturale’ che permette un’autentica immersione in
aree particolari del Friuli. Infatti negli anni i corsisti hanno potuto visitare importanti centri cultu-
rali e plurilingui del Friuli Venezia Giulia da Aquileia a Cividale, dalle Valli del Natisone a Timau,
comunità germanofona alloglotta, fino a Tarvisio, un centro quadrilingue che da vita ad autentico
laboratorio del plurilinguismo e delle lingue in contatto. I corsisti hanno a loro disposizione un sito
web del Corso (http://corsosig2011.uniud.it) in grado di fornire agli interessati tutte le indicazioni
necessarie sulle modalità di iscrizione (che avviene tramite bando diffuso on line a maggio dalla
Società Italiana di Glottologia web.unimc.it/sig), sugli aspetti logistici e organizzativi, sulla strut-
tura didattica del Corso (docenti impegnati nella attività formativa, programma e argomenti delle
lezioni, abstract delle lezioni e bibliografia proposta ai corsisti), sugli aspetti logistici e organizza-
tivi. L’inaugurazione si è tenuta a San Daniele del Friuli alla presenza del Sindaco della cittadina
collinare e delle Autorità locali e accademiche. La cerimonia di chiusura si è tenuta all’Università
di Udine alla presenza del Magnifico Rettore prof. ssa Cristiana Compagno, del Presidente della
Società Italiana di Glottologia prof. ssa Stefania Giannini, del Direttivo della Società e del comi-
tato promotore locale formato dai docenti di linguistica dell’Università di Udine.
Raffaella Bombi
XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques (Barcelona, 5-9 de
setembre de 2011).—L’any 2008, amb la finalitat de donar a conèixer internacionalment l’ono-
màstica catalana, la Comissió de Toponímia de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat
de Barcelona (UB) i la Universitat de València (UV), va planificar una candidatura per sol·licitar
l’organització del XXIV Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques de l’any 2011 en el
marc dels congressos d’onomàstica que The International Council of Onomastic Sciences (ICOS)
celebra cada tres anys.
021-Romanics XXXIV 05.indd 725 01/03/12 13:11
726 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
D’aquesta manera, durant el primer semestre de 2008 es va planificar la candidatura, que
inicialment tenia dues seus, Barcelona i València. El professor Joan Tort de la UB i el professor
Emili Casanova de la UV van presentar i defensar aquesta candidatura al congrés d’ICOS que
es va realitzar a Toronto del 17 al 22 d’agost de 2008, i en què s’havia d’elegir la seu del con-
grés següent. La candidatura catalana, que competia amb la de Glasgow, va guanyar la votació
per ser la seu de l’any 2011, si bé amb la restricció que, per raons logístiques, solament podia
tenir una única seu, que finalment es va fixar a Barcelona. A partir d’aquell moment es van
iniciar les tasques d’organització del congrés que s’havia de portar a terme entre el 5 i el 9 de
setembre de 2011.
L’organització del Congrés, doncs, ha estat llarga, ja que formalment es va iniciar el 9 de
maig de 2008, en què es va constituir el grup de treball per planificar la candidatura per organitzar
el congrés. Posteriorment, una vegada concedida l’organització des d’ICOS, es van constituir el
comitè organitzador i el comitè científic del congrés. Durant aquests tres anys les tasques han
estat feixugues i complexes —per exemple, s’han realitzat una quarantena de reunions del comitè
organitzador i dels grups de treball de les diferents àrees (exposició bibliogràfica, tallers, home-
natges, etc.)—, una feina que, a més, es va intensificar durant els últims mesos abans del congrés.
Des del punt de vista científic, el Congrés, que es va dedicar de manera especial als noms de
lloc i la vida quotidiana, es va estructurar en dotze seccions:
1. Terminologia
2. Teoria onomàstica
3. Onomàstica i lingüística
4. Noms de la societat
5. Antroponomàstica
6. Toponomàstica
7. Onomàstica i història
8. Onomàstica i geografia
9. Onomàstica i cultura
10. Cartografia i noms de lloc: noves plataformes de gestió de la informació
11. Onomàstica i processos d’estandardització
12. Onomàstica catalana
Cada secció comptava amb un equip, format per un president i generalment dos ajudants, que
va ser l’encarregat d’avaluar i posteriorment ordenar les propostes de comunicació de cada secció.
El Congrés es va estructurar en tres comitès:
1. El comitè d’honor, que estava format pel president d’honor del Congrés, Ferran Mascarell,
conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i pel president executiu, JosepMoran, director
de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresident de la Comissió de To-
ponímia de Catalunya (CTC).
2. El comitè científic, que estava compost pel coordinador, Joan Tort, professor del departament
de geografia de la UB, i els presidents de les dotze seccions: 1. Julia Kuhn; 2. Olga Molchanova;
3. Willy Van Langendock; 4. Elwys De Stefani; 5. Jean Germain; 6. María Dolores Gordón; 7. Emi-
li Casanova; 8. Peter Jordan; 9. Donatella Bremer; 10. Jaume Miranda; 11. Joan Anton Rabella, i
12. Albert Turull.
3. I el comitè organitzador, que estava integrat per un coordinador —Francesc Vilaró, secre-
tari de la CTC— i els representants de la Generalitat de Catalunya —Montserrat Montagut—, de
l’Institut Cartogràfic de Catalunya—Isabel Ticó—, de l’Institut d’Estudis Catalans —Joan Anton
Rabella—, d’ICOS —la presidenta, Sheila Embleton, i el secretari, Elwys De Stefani—, de la
021-Romanics XXXIV 05.indd 726 01/03/12 13:11
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
CRÒNICA 727
Universitat de Barcelona —Joan Tort i José Enrique Gargallo—, de la Universitat de València
—Emili Casanova i Vicent M. Rosselló— i de la Societat d’Onomàstica —Josep M. Albaigès.
El Congrés va comptar amb una participació molt important: hi va haver 625 inscrits i, de les
537 comunicacions aprovades, finalment se n’hi van presentar més de 480.
El dia 5 de setembre al matí es va iniciar el Congrés amb la sessió d’obertura al paranimf de
la UB, en què van participar el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Masca-
rell, el vicerector de Relacions Internacionals de la UB, Carles Carreras, el president de l’Institut
d’Estudis Catalans, Salvador Giner, el president executiu del Congrés, Josep Moran, el degà de la
Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i la presidenta d’ICOS, Sheila Embleton. Seguidament Helen
Kerfoot, del Grup d’Expertes de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), va ser
l’encarregada de realitzar la sessió acadèmica inaugural amb la conferència titulada «Toponymy
and Administration: from plazas to planets». Després d’aquesta sessió acadèmica es van inaugurar
les diverses seccions i es van iniciar les comunicacions, que es van desenvolupar durant quatre dies
(dilluns, dimarts, dijous i divendres) en quinze sessions paral·leles atesa la nombrosa participació.
A més de les gairebé cinc-centes comunicacions distribuïdes en dotze seccions, el Congrés
també va incloure una quinzena de tallers, dues taules rodones (una titulada «Analysis and mana-
gement of databases and Toponymyc / onomastic information», el dia 6, i moderada per Miquel
Parella (de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) i l’altra titulada «Onomástica y medios de comu-
nicación», el dia 8, i moderada per José Enrique Gargallo (de la UB)) i, d’altres actes diversos,
com l’assemblea d’ICOS o una trobada d’autoritats en toponímia.
Aquesta trobada, que es va celebrar el dia 6, tenia l’objectiu de conèixer diversos models de
funcionament i organització de les autoritats en la toponímia. L’acte es va iniciar amb unes parau-
les de benvinguda de la presidenta de la Comissió de Toponímia de Catalunya, Yvonne Griley, i
seguidament la presidenta del GENUNG, Helen Kerfoot, va presentar les línies del debat i va
donar la paraula al moderador de la trobada, Peter Jordan, també del GENUNG. Després de pre-
sentar els participants, es van exposar diverses experiències: Peeter Päll (d’Estònia) i Sungjae
Choo (de la República de Corea) van representar els comitès centralitzats; Francesc Vilaró (de la
CTC) i Laura Kostanski (d’Austràlia), els comitès regionals; Botolv Helleland (de Noruega), els
comitès basats en l’assessorament lingüístic; i Ferjan Ormeling (dels Països Baixos), un exemple
dels països sense autoritat en matèria de toponímia. El debat va acabar amb unes conclusions
presentades per Helen Kerfoot.
Durant el Congrés es van realitzar dos actes d’homenatge: el dia 6 a la tarda, a la seu de l’Ins-
titut d’Estudis Catalans, es va fer l’homenatge al Dr. Antoni M. Badia i Margarit, en què, a més
de la conferència del director de l’Oficina d’Onomàstica i president executiu del Congrés, Josep
Moran, dedicada a la tasca del Dr. Badia en el camp de l’onomàstica, també hi van intervenir el
president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, el president de la Secció Filològica,
Isidor Marí, i la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne
Griley; i el dia 9, dins la secció 12 del congrés, es va realitzar un acte d’homenatge a Ramon Ami-
gó, que és la persona que ha realitzat la tasca més important en el camp de les monografies ono-
màstiques a Catalunya i que ha creat una veritable escola i una acurada metodologia de treball, el
qual va morir precisament una setmana després d’aquest merescut homenatge.
El dimecres 7 de setembre, i d’acord amb l’estructura dels congressos d’ICOS, no hi va haver
sessions acadèmiques, sinó que es van organitzar quatre excursions diferents —entre les quals
podien triar els assistents al Congrés—, que tenien una finalitat cultural i toponímica: a Montser-
rat; a Girona i a la Fundació Pere Coromines, de Sant Pol de Mar; al Penedès i al Garraf, concre-
tament al castell d’Olèrdola i a Sitges; i a Barcelona, a Montjuïc, al monestir de Pedralbes i a
l’Hospital de Sant Pau.
021-Romanics XXXIV 05.indd 727 01/03/12 13:11
728 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728
Durant tots els dies del Congrés es va poder visitar una exposició de bibliografia i materials
sobre toponímia, que s’havia format a partir de la documentació facilitada pels participants.
Finalment, l’últim dia, divendres 9 de setembre, es va celebrar la segona sessió acadèmica,
amb la conferència de Xavier Terrado, de la Universitat de Lleida, titulada «La contribució cata-
lana a la ciència onomàstica», i a la tarda, després de les sessions de clausura de les respectives
seccions, es va realitzar la sessió de cloenda del Congrés, amb la participació de Josep Moran,
Sheila Embleton, Yvonne Griley, Jaume Miranda i Joan Tort, que, com a coordinador del comitè
científic, va exposar, de manera detallada, les conclusions del Congrés.
Joan Anton Rabella
Institut d’Estudis Catalans
Premis i distincions.— Estudis Romànics es congratula pels premis i distincions que al llarg
d’aquest curs han rebut els membres següents de la Secció Filològica de l’Institut: Albert Jané,
Premi Pompeu Fabra de la Generalitat de Catalunya; Josep Piera, que ha estat homenatjat per
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb una jornada monogràfica al voltant de la seva obra i la
seva trajectòria, dins la sèrie «Escriptors valencians actuals»; també ha estat nomenat fill adoptiu
de Gandia. També ens plau felicitar els senyors Vicenç Beltran per haver estat nomenat membre
de la Secció Històrico-Arqueològica i José Manuel Blecua per haver estat elegit director de la
Real Academia de la Lengua Española.
[N. del C. de R.]
021-Romanics XXXIV 05.indd 728 01/03/12 13:11


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60846/61058

XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques (Barcelona, 5-9 de setembre de 2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert