Revistes Catalanes amb Accés Obert

44
LOCALITZACIÓ
Centre d’Amèrica Llatina, al sud-oest del Brasil
Superfície41.098.580 km2
Fronteres4total 6.743 km. Amb Argentina (832 km), Brasil (3.400 km),
Xile (861 km), Paraguai (750 km), Perú (900 km)
Capital4La Paz (784.976 hab.) (1993)
SISTEMA POLÍTIC
República multipartidista bicameral4(Cámara de Diputados: 130
escons; Cámara de Senadores: 27 escons)
Independència46 d'agost de 1825 (d'Espanya)
Constitució4adoptada el 2 de febrer de 1967, revisada l'agost de 1994
Cap d'Estat i de Govern4president elegit per sufragi universal per un
període de cinc anys. Hugo Banzer Suárez des del 6 d'agost de 1997 (ADN)
Composició parlamentària4des de les eleccions de l’1 de juny de 1997
-ADN, Acción Democrática Nacionalista: 32 diputats
-MNR, Movimiento Nacionalista Revolucionario: 26 diputats
-MIR, Movimiento de la Izquierda Revolucionaria: 23 diputats
-UCS, Unión Cívica Solidaridad: 21 diputats
-CONDEPA, Conciencia de la Patria: 19 diputats
-MBL, Movimiento Bolivia Libre: 5 diputats
-IU, Izquierda Unida: 4 diputats
Principals pobles indígenes
 Qu í t xues
 A imares
 Gua ranís
 Alt res
BRASIL
PE
RÚ
XILE
ARGENTINA
PARAGUAI
 Santa Cruz
Cobija
 Apolo
Oruro 
Potosí 
 Sucre
 Tarija
Trinidad 
 Cochabamba
 LA PAZ
INDICADORS ECONÒMICS
PNB46.302 milions de dòlars (1996)
PNB per càpita4830 dòlars (1996)
PIB per sectors4agricultura: 17%; indústria: 26%; serveis: 57%
(1995)
Força de treball total42,5 milions (1992)
Indústria4mineria, fundició, petroli, alimentació, tabac, tèxtil, arte-
sania
Exportacions4valor total 1.295 milions de dòlars (1996)
Productes soja (15,5%), zinc (11,7%), petroli (10,9%), or (9,7%), gas
natural (7,3%), plata (4,9%), fusta (6,4%), estany (6,4%)
Socis EUA, Regne Unit, Perú, Argentina, Alemanya, Països Baixos, França
Importacions4valor total 1.635 milions de dòlars (1996)
Productes béns de capital (39,1%), equipamens de transport (15,9%),
matèries primeres (36,8%)
Socis EUA, Brasil, Japó, Argentina, Xile, Perú, Alemanya
Deute extern44.238 milions de dòlars (1996)
Moneda4boliviano. 1 dòlar = 5,6 bolivianos (gener 1999)
POBLACIÓ
Total47.767.059 (1997). Indígenes: 51,3% (1988)
Llengües4país multilingüe i multiètnic, Bolívia acull més de 30 idio-
mes indígenes dins les seves fronteres. Les llengües oficials són l’es-
panyol, l’aimara i el quítxua (aquestes dues últimes són els principals
idiomes indígenes). El 1987 es va aprovar el reconeixement del tupí-
guaraní també com a idioma nacional, i es va incloure en el progra-
ma acadèmic a les zones urbanes i rurals amb grans concentracions
de població d’aquesta parla. També existeixen altres famílies lingüís-
tiques tals com l’arawak, xapacura, uru-xipaia, mataco-macà, pano, i
tupí com també algun idioma preincaic com l’uru i el puquina
Població rural (1988)4Pob. indígena: 71%. Pob. no indígena: 29%.
Població urbana (1988)4Pob. indígena: 41%. Pob. no indígena: 59%.
Taxa d'analfabetisme (1988)4Pob. indígena: 24%. Pob. no indíge-
na: 14%
Estructura d'edat4(1995) 0-14 anys: 40,6%; 15-59 anys: 53,4%; 60
anys i més: 6%
Taxa de creixement42, 43% (1995)
Índex de natalitat433,5 naixements per 1.000 habitants (1997)
Índex de mortalitat49,2 morts per 1.000 habitants (1997)
Índex de mortalitat infantil462,02 morts per 1.000 naixements vius
(1999)
Esperança de vida en néixer461,25 anys; homes: 59,6 anys; dones:
62,9 anys (1997)
Índex de fecunditat44,4 fills per dona (1997)
Font4RDS-Bolívia (PNUD)
Perf i l  indígena
de BOLÍVIA4
PERÚ
BRASIL
XILE
ARGENTINA
URUGUAI
PARAGUAI
www.cidob.org
45
BOLÍVIA
Segons diversos estudis, podem fer les següents constatacions:
4En base a l'ingrés per càpita, Bolívia és un dels països més pobres
d'Amèrica Llatina.
4Els indígenes estan sobrerepresentats entre els pobres i els extrema-
dament pobres. Entre la població indígena el 64,3% viu per sota el llin-
dar de la pobresa, en comparació al 48,1% de la població no indígena.
4Els principals grups ètnics de Bolívia són els quítxua i els aimara de
l'altiplà.
4El 5% de la població d'ascendència espanyola de Bolívia domina
econòmicament, culturalment i políticament el país, i una gran part de
la població és d'origen mixt: descendent d'indígenes i d'espanyols.
4La majoria d’indígenes que no són quítxua o aimara han optat per
no incorporar-se a la vida del país. Pertanyen a diferents grups i resi-
deixen a la selva o a les terres baixes. Tenen la seva pròpia llengua i
cultura característiques i parlen espanyol com a segon idioma, o no
el parlen en alguns casos (indígenes monolingües). 
4Les diverses organitzacions indígenes, agrupades majoritàriament
entorn la Central de Pueblos i Comunidades Indígenas del Oriente
Boliviano (CIDOB), consideren com a punts clau a tenir en compte a
l’hora de millorar la situació de la població indígena i superar la seva
condició de pobres els següents: educació, salut, recursos financers,
representativitat política i progrés de la dona.
4La majoria d’indígenes viuen de l’agricultura, encara que els impor-
tants percentatges que viuen a la ciutat treballen en la venda ambu-
lant i feines esporàdiques. Ha existit i existeix un gran èxode rural cap
a la ciutat.
4Els indígenes tenen una probabilitat del 16% més de ser pobres que
els no indígenes.
4En les àrees urbanes els ingressos mitjans dels indígenes estan clara-
ment per sota dels ingressos dels no indígenes. Les àrees pobres de ciu-
tats com La Paz, Potosí, Cochabamba o Santa Cruz estan habitades per
indígenes immigrats qué troben treball en els sectors més marginals.
4Una anàlisi recent dels determinants de pobresa a Bolívia ha mos-
trat que el que defineix majoritàriament una persona pobra és la feina
i l'etnicitat. Per tant, els orígens, l'educació i l'ocupació són factors
importants a l'hora d'explicar la pobresa a Bolívia.
4La incidència de la pobresa entre les persones que parlen almenys
una llengua indígena és molt major que en el cas dels que són mono-
lingües en espanyol.
4Per al mateix nivell d'escolaritat, experiència i hores treballades,
els treballadors indígenes perceben sempre un sou menor que els tre-
balladors no indígenes.
4Les persones bilingües tenen més probabilitats de tenir una segona
ocupació i treballen més hores a la setmana que els no indígenes; però
els ingresos laborals dels treballadors indígenes bilingües són menys de
dues terceres parts inferiors als de les persones no indígenes.
4Les dones indígenes guanyen molt menys que les no indígenes i, en
termes generals, les dones indígenes constitueixen el grup més desa-
favorit de la societat boliviana urbana.
4Les dones indígenes tenen més fills i pateixen una major mortali-
tat infantil que les dones no indígenes.
4La major part dels homes i dones indígenes no han completat l'e-
Fonts4Psacharopoulos, G.i Patrinos, H. Anthony (1998)
Las Poblaciones indígenas i la pobreza en América Latina.
Washington: Banco Mundial.
Weaver, W. (1996) Altiplano and Oriente: a Comparative
Look at Indigenous Social Movements in Bolivia, Johns
Hopkins University (document de treball).
Mugarik Gabe (1999) Pueblos indígenas. CDRom
CIA World Factbook 1999
[www.odci.gov/cia/publications/factbook/bl]
Britannica Book of the Year
Summer Institute of Linguistic [www.sil.org]
Font4Psacharopoulos, G.i Patrinos, H. Anthony (1998) Las Poblaciones indígenas i la pobreza en
América Latina. Washington: Banco Mundial.
POBLACIÓ INDÍGENA DE BOLÍVIA4
ducació primària, fet que indica que entre aquests grups l'analfabe-
tisme pot ser molt elevat. 
4Un percentatge molt alt d'homes no indígenes tenen educació uni-
versitària i una elevada proporció de dones no indígenes han comple-
tat l'educació primària i secundària, en comparació amb els homes i
les dones indígenes.
4Hi ha una clara correlació entre els anys d'educació cursats i l'ori-
gen indígena, i entre els anys d'educació cursats i la categoria de
pobresa, fet que confirma que les persones amb menys educació guan-
yen menys diners que les altres.
4Entre els joves no indígenes, els homes i les dones participen d'i-
gual forma en l'educació primària, mentre que en el cas dels indíge-
nes els varons hi participen més que les nenes.
Nivells mitjans d’ingressos per càpita
(bolivianos per persona i més)
Indígenes Indígenes
monolingües bilingües No indígenes Tots
Tots 76,7 99,9 154,4 139,0
No pobres 175,2 193,8 252,5 240,1
Pobres 44,7 46,4 48,7 47,9
Extremadament pobres 27,6 25,8 26,0 26,0


Perfil indígena de Bolívia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert