Solà i Gussinyer, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

10 Educació i Història
Jordi Monés i Pujol-Busquets, nascut a
Badalona el 22 de setembre de 1928,
és un gran especialista, per no dir «el»
gran especialista, de la història de l’es-
cola i la llengua catalanes. De tall au-
todidacte, ell es decantava per les
ciències aplicades, pel peritatge in-
dustrial químic i tèxtil, si no vaig
errat, però per avatars personals i fa-
miliars no va tirar acadèmicament
per aquí. De fet, va estudiar una carre-
ra curta, complementada amb diver-
sos cursos de planificació, control de
qualitat a la construcció o d’higiene i
seguretat en el treball. Treballà d’ofi-
cinista a Bomba Prat, s. a. de 1952
a 1957, de 1957 a 1960 va fer feines de
laboratori i d’investigació a Cros, s. a.,
concretament a la planta de Badalona
JORDI MONÉS I LA RENOVACIÓ
DE LA HISTORIOGRAFIA
EDUCATIVA
Jordi Monés i Pujol-
Busquets, el ciutadà,
l’investigador i l’amic
Per Pere Solà i Gussinyer
Universitat Autònoma de Barcelona
Jordi Monés i Pujol-Busquets, el ciutadà, l’investigador i l’amic 11
i, de 1960 a 1963, a Productora de Bó-
rax y Artículos Químicos de la matei-
xa població. De 1964 a 1965 fou cap de
laboratori a Indumetal, s. a. de Sant
Adrià de Besòs. De mitjan 1966 a no-
vembre de 1979, el període en què
—com diu la frase— «les nostres vides
es van creuar», Monés actuava de cap
d’una secció de l’empresa Construc-
ciones Padrós, s. a., ocupat en tasques
de control de qualitat, i de planifica-
ció i documentació tècnica, fins que
l’empresa entrà en crisi i diversos tèc-
nics, entre els quals ell mateix, van
ser acomiadats amb indemnització.
Va anar alternant des dels primers
anys cinquanta del segle XX la dedi-
cació professional que li permetia
de guanyar-se la vida amb activitats de
caire cultural i cívic. Precisament, els
anys 1951-1952, els socis del Círcol
Catòlic de Badalona van promoure
unes eleccions de renovació de la di-
rectiva. Per encàrrec de la candidatura
guanyadora, catalogà els llibres de
l’entitat condemnats per les cir-
cumstàncies polítiques i culturals a
vegetar a les golfes de l’entitat, i això
li obrí els ulls a les biblioteques de
Pompeu Fabra, de l’editorial Proa,
d’Esquerra Republicana de Catalunya
o de l’Ateneu Obrer local. De 1960 a
1962 va presidir el Centre Excursionis-
ta de Badalona, i va promoure des d’a-
llí la vida cultural de l’entitat «amb
una total vinculació al moviment de
resistència cultural barceloní». Això 
el dugué a organitzar un seminari
d’Història econòmica d’Espanya, mig
clandestí, amb participació de J. Ro-
mero Maura, I. Molas, J. Borja, A. Fina,
P. Maragall, A. Ballesteros o E. Sió. Els
anys 1963-1964 va contribuir a la fun-
dació de la delegació a Badalona de Jo-
ventuts Musicals, de la qual seria més
endavant president, en qualitat de tal
promogué un vast cicle de conferèn-
cies de coneixement de Catalunya que
va ultrapassar els nivells de tolerància
que les autoritats franquistes de Bar-
celona estaven disposades a entomar,
de manera que l’entitat va ser clausu-
rada sobre la base que aquesta delega-
ció estava mancada de suport legal.
Tancada la delegació de Badalona, ac-
cedí a la presidència de la delegació
catalana de Juventudes Musicales Es-
pañolas.
Badaloní, casat amb una mestra
renovadora d’una escola privada cata-
lana de Tremp, ha dedicat una gran
quantitat d’energia a la recerca i pro-
ducció historiogràfica sobre l’educa-
ció i l’escola catalana, com palesa la
bibliografia que acompanya aquesta
nota. L’autodidactisme de Monés,
lluny de ser un inconvenient, li ha
permès de desmarcar-se fins a cert
punt d’escoles, en un camp on d’esco-
les de pensament, certament, n’hi ha-
12 Educació i Història
via ben poques. La seva condició de
badaloní no és cap anècdota. Ens aju-
da a entendre l’intel·lectual en el seu
context, que és el d’una ciutat catala-
na on la cultura obrera i la cultura ca-
talana han tingut històricament un
fort arrelament. Tampoc no és secun-
dari el fet de la seva aliança matrimo-
nial amb una mestra renovadora, lec-
tora inquieta, la Maria Teresa Giner.
Monés procedeix del camp catòlic
local i, més tard, va participar a fons
en el moviment cultural de l’esquerra
radical antifranquista. El març-abril
de 1968 presidí el Comitè Organitza-
dor dels actes d’homenatge a Pompeu
Fabra que tingueren lloc a Badalona,
ciutat on el mestre havia viscut molts
anys. En aquesta commemoració cab-
dal de l’any Fabra, hi participaren des
de Manolo Sacristán fins a Salvador Es-
priu, passant per Pere Quart o el poeta
local Joan Argenté, per citar només al-
gunes de les personalitats que hi in-
tervingueren d’una manera o altra.
El seu catalanisme abrandat i con-
seqüent, a les antípodes certament de
qualsevol oportunisme, marca una
trajectòria intel·lectual i cívica, feliç-
ment objecte de reconeixement el
1989 quan l’Associació Festa Nacional
dels Països Catalans el declara mem-
bre d’honor.
Monés fou l’ànima o el pretext de
la constitució del Seminari d’Història
de l’Ensenyament, grup de Barcelona
que impulsà les Jornades d’Història
de l’Educació als Països Catalans, de
les quals sorgiria la Societat d’Història
de l’Educació dels Països de Llengua
Catalana.
Precisament va ser aquí on va co-
mençar la meva relació humana i pro-
fessional amb en Jordi. Una relació
amb el personatge, però també amb
el grup —Seminari— que fructifica en
una munió d’iniciatives. Més tard, la
relació esdevé implicació i compromís
en l’àrdua tasca de llançar i consoli-
dar una societat d’història de l’educa-
ció al servei del país i dels seus profes-
sionals. Amb Jordi Monés i la seva
família hem passat fins a aquesta
data, i tant de bo continuem passant,
molts moments bons, en actes privats
i sortides, en celebracions familiars, i
en la munió d’activitats professionals
organitzades plegats, tant en l’àmbit
nacional com en l’internacional. Per a
mi és un honor i una sort el fet que un
bell aspecte de la meva trajectòria de
treball i de compromís amb el país,
doncs, hagi rebut l’empremta i la ins-
piració del company que, a més d’in-
tel·lectual honrat i rigorós, ha acredi-
tat ser un amic. 


Jordi Monés i Pujol-Busquets, el ciutadà, l'investigador i l'amic

Hemeroteca Cientifica Catalana

10 Educació i HistòriaJordi Monés i Pujol-Busquets, nascut aBadalona el 22 de setembre de 1928,és un gran especialista, per no dir «el»gran especialista, de la història de l’es-cola i la llengua catalanes. De tall au-todidacte, ell es decantava per lesciències aplicades, pel peritatge in-dustrial químic i tèxtil, si no vaigerrat, però per avatars personals i fa-miliars no va tirar acadèmicamentper aquí. De fet, va estudiar una carre-ra curta, complementada amb diver-sos cursos de planificació, control dequalitat a la construcció o d’higiene iseguretat en el treball. Treballà d’ofi-cinista a Bomba Prat, s. a. de 1952a 1957, de 1957 a 1960 va fer feines delaboratori i d’investigació a Cros, s. a.,concretament a la planta de BadalonaJORDI MONÉS I LA RENOVACIÓDE LA HISTORIOGRAFIAEDUCATIVAJordi Monés i Pujol-Busquets, el ciutadà,l’investigador i l’amicPer Pere Solà i GussinyerUniversitat Autònoma de BarcelonaJordi Monés i Pujol-Busquets, el ciutadà, l’investigador i l’amic 11i, de 1960 a 1963, a Productora de Bó-rax y Artículos Químicos de la matei-xa població. De 1964 a 1965 fou cap delaboratori a Indumetal, s. a. de SantAdrià de Besòs. De mitjan 1966 a no-vembre de 1979, el període en què—com diu la frase— «les nostres videses van creuar», Monés actuava de capd’una secció de l’empresa Construc-ciones Padrós, s. a., ocupat en tasquesde control de qualitat, i de planifica-ció i documentació tècnica, fins quel’empresa entrà en crisi i diversos tèc-nics, entre els quals ell mateix, vanser acomiadats amb indemnització.Va anar alternant des dels primersanys cinquanta del segle XX la dedi-cació professional que li permetiade guanyar-se la vida amb activitats decaire cultural i cívic. Precisament, elsanys 1951-1952, els socis del CírcolCatòlic de Badalona van promoureunes eleccions de renovació de la di-rectiva. Per encàrrec de la candidaturaguanyadora, catalogà els llibres del’entitat condemnats per les cir-cumstàncies polítiques i culturals avegetar a les golfes de l’entitat, i aixòli obrí els ulls a les biblioteques dePompeu Fabra, de l’editorial Proa,d’Esquerra Republicana de Catalunyao de l’Ateneu Obrer local. De 1960 a1962 va presidir el Centre Excursionis-ta de Badalona, i va promoure des d’a-llí la vida cultural de l’entitat «ambuna total vinculació al moviment deresistència cultural barceloní». Això el dugué a organitzar un seminarid’Història econòmica d’Espanya, migclandestí, amb participació de J. Ro-mero Maura, I. Molas, J. Borja, A. Fina,P. Maragall, A. Ballesteros o E. Sió. Elsanys 1963-1964 va contribuir a la fun-dació de la delegació a Badalona de Jo-ventuts Musicals, de la qual seria mésendavant president, en qualitat de talpromogué un vast cicle de conferèn-cies de coneixement de Catalunya queva ultrapassar els nivells de tolerànciaque les autoritats franquistes de Bar-celona estaven disposades a entomar,de manera que l’entitat va ser clausu-rada sobre la base que aquesta delega-ció estava mancada de suport legal.Tancada la delegació de Badalona, ac-cedí a la presidència de la delegaciócatalana de Juventudes Musicales Es-pañolas.Badaloní, casat amb una mestrarenovadora d’una escola privada cata-lana de Tremp, ha dedicat una granquantitat d’energia a la recerca i pro-ducció historiogràfica sobre l’educa-ció i l’escola catalana, com palesa labibliografia que acompanya aquestanota. L’autodidactisme de Monés,lluny de ser un inconvenient, li hapermès de desmarcar-se fins a certpunt d’escoles, en un camp on d’esco-les de pensament, certament, n’hi ha-12 Educació i Històriavia ben poques. La seva condició debadaloní no és cap anècdota. Ens aju-da a entendre l’intel·lectual en el seucontext, que és el d’una ciutat catala-na on la cultura obrera i la cultura ca-talana han tingut històricament unfort arrelament. Tampoc no és secun-dari el fet de la seva aliança matrimo-nial amb una mestra renovadora, lec-tora inquieta, la Maria Teresa Giner.Monés procedeix del camp catòliclocal i, més tard, va participar a fonsen el moviment cultural de l’esquerraradical antifranquista. El març-abrilde 1968 presidí el Comitè Organitza-dor dels actes d’homenatge a PompeuFabra que tingueren lloc a Badalona,ciutat on el mestre havia viscut moltsanys. En aquesta commemoració cab-dal de l’any Fabra, hi participaren desde Manolo Sacristán fins a Salvador Es-priu, passant per Pere Quart o el poetalocal Joan Argenté, per citar només al-gunes de les personalitats que hi in-tervingueren d’una manera o altra.El seu catalanisme abrandat i con-seqüent, a les antípodes certament dequalsevol oportunisme, marca unatrajectòria intel·lectual i cívica, feliç-ment objecte de reconeixement el1989 quan l’Associació Festa Nacionaldels Països Catalans el declara mem-bre d’honor.Monés fou l’ànima o el pretext dela constitució del Seminari d’Històriade l’Ensenyament, grup de Barcelonaque impulsà les Jornades d’Històriade l’Educació als Països Catalans, deles quals sorgiria la Societat d’Històriade l’Educació dels Països de LlenguaCatalana.Precisament va ser aquí on va co-mençar la meva relació humana i pro-fessional amb en Jordi. Una relacióamb el personatge, però també ambel grup —Seminari— que fructifica enuna munió d’iniciatives. Més tard, larelació esdevé implicació i compromísen l’àrdua tasca de llançar i consoli-dar una societat d’història de l’educa-ció al servei del país i dels seus profes-sionals. Amb Jordi Monés i la sevafamília hem passat fins a aquestadata, i tant de bo continuem passant,molts moments bons, en actes privatsi sortides, en celebracions familiars, ien la munió d’activitats professionalsorganitzades plegats, tant en l’àmbitnacional com en l’internacional. Per ami és un honor i una sort el fet que unbell aspecte de la meva trajectòria detreball i de compromís amb el país,doncs, hagi rebut l’empremta i la ins-piració del company que, a més d’in-tel·lectual honrat i rigorós, ha acredi-tat ser un amic. 

Jordi Monés i Pujol-Busquets, el ciutadà, l'investigador i l'amic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana