Casassas i Simó, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PARLAMENT DEL PROF. ENRIC CASASSAS
EN L'ACTE DE LLIURAMENT DEL
PREMI D'HONOR JAUME I
He de reconeixer quc el meu estat emotional d'aquests moments no
es gens favorable als exercicis retorics. Dignissimes autoritats, 'I-lustres
membres directius de la Fundacio Jaume I, scnyorcs, senyors: he de mani-
festar el meu agraiment mes sinter a la Fundacio Jaume I per aquest premi,
tambe al jurat que me 1'ha assignat, per la seva extrema benevolencia, i a
Gabriel Ferrater per l'amabilitat dc lcs seves paraules de prescntacio.
He de confessar que quan vaig rebre la noticia d'haver estat honorat
amb aquest Premi Jaume I, tan destacat fins ara pcl scu rigor, em vaig sen-
tir desconcertat, com encara em sento ara. Desconcertat, perquc no m'ha
semblat mai, al llarg d'una vida dedicada al conreu de la ciencia, a ]a docen-
cia universitaria i a] servei del pais, quc fes res tries que a116 quc cal esperar
que tot ciutada fact: la seva feina amb amor i amb eperit de servei, de servei
en la condicio de disponible per a tot allo que el pais et demani, o que a to
et sembli que al pais 11 cal, i sempre forcant-te fins una mica tries enfla del
limit dins del qual et sents competent.
En aquesta casa, la Casa Gran de la Ciutat, on des del punt que hi en-
tres et cents plc de respecte, perquc tants records de tantes epoques dife-
rents se t'hi fan presents alhora, i, en particular, en aquesta sala, el Salo de
Cent, on les nobles pedres antigues et fan present cl pes de la responsabi-
litat de pertenver a un poble que to una historia, una historia que va se-
guint i que ha de continuar, i a la continuacio de la qua] to has de contri-
buir positivament d'alguna manera, al nivell que et toqui, en aquesta sala
i subjugat per aquestes considerations i la circumstancia d'aquest Premi,
em sembla, pert, que tot allo que he intentat fer ha estat nomes partial,
provisional, cm sembla tambe futil tot el que ara pugui dir.
hutll. Sou. Cat. (:icn.1, Vol. X IV, Num. I, 1993
25 PARL A,tMLa l DLL PROD I..ARl( . (A, ASSAS
Potser hauria de dir que he cregut sempre que no podia deslligar ]a
meva posicio de professor universitari de la meva condicio de ciutada d'un
pals que es incomplet en tants aspectes, que la meva condicio professional
no em permetia de defugir cap dels compromisos que eren exigits per les
circumstancies adverses que al llarg de tants anus ens ha tocat de viure, en
realitat cap dels que encara en queden, de compromisos, que encara es es-
cas el lloc que hi ha per a l'optimisme, clue no ens es permes encara el rela-
xament.
Aixo de fer via a traves d'un mon extern advers ja cs conegut de
temps, i no es pas una cosa propia de les nostres generacions. Si voleu, en
un sentit referit a 1'etica estricta ja ho canta Ausias March en el seu poema
106, el conegut per alguns sota el titol de Cant moral, el que comenca amb
el vers "Lo tot es poch co per que treballam" (Tot aixo perquc treballem es
poc...), el poema que exhorta el lector a esmer4ar-se pel bon cam, que de-
fineix com el cami de la rao, i a esser insensible als bcneficis de 1'honor, el
diner, l'opinio, etc., el poema que inclou un decasil-lab batent que hem
sentit ben viu i ben real, jo i tants de nosaltres, al llarg de tants anus de la
nostra vida:
per poch Iloguer, treballam jorns e nits
encara que, insensibles, hem seguit treballant en la mesura de les nostres
forces.
Potser hauria de dir que si em sento desconcertat es, entre d'altres
raons, per constatar una vegada mes la distancia que hi ha entre la imatge
publica que es crea al voltant d'una persona i la realitat substancial
d'aquesta persona, la realitat interior, invisible als forasters, on rau cl reial-
me de les motivacions, de les intencions, dels alts i baixos de la voluntat...,
on rauen les dosis d'inseguretat i de dubte que m'han estat companycs fi-
dels sempre..., on ens recobrem dels fracassos i ens reconstruim a partir de
les propies cendres cada vegada... Es en aquesta interioritat, que hom trac-
ta de preservar dels efectes de les adversitats, on es mante la decisio perse-
verant de participar, com si alguna fita fos assequible, en aquesta tasca
col-lectiva inacabable que tenim plantejada els ciutadans d'aquest pais.
Pensant en els Gamins que cal recorrer, al ]larg de la Vida prenc com a
referencia Mikhail Lomonosov el que despres fou tan important en la his-
toria de les ciencies experimentals, de la llengua literaria i dc la literatura
russes, mal conegut a Occident i encara nomes que com a precursor de La-
voisier, que fugi als divuit anys de la casa paterna, una Casa de pescadors
als suburbis d'Arcangelsk, quan ja havia apres tot a116 que el rector de la
parroquia tenia per ensenyar-li, i, conven4ut que nomes el domini del Ilati
i del grec podia permetre-1i de progressar vers el coneixement, marxa a peu
jBudl. Soc. Cat . Ciin.J, Vol. XIV, Num. 1, 1993
EA'R/C CA.SASSAS 29
fins a Moscou, a mil dos-cents quilometres, per a fer-se admetre en l'unica
escola superior que podia fornir-1i allo que cercava, una escola molt res-
trictiva, per a fills de families d'altres menes.
Es la marxa decidida allo que compta, quc el fl sigui impossible es se-
cundari; Lomonosov hi reeixi, ningu no enten com, i per tot alto que en
segui el recordem ara encara; pero ell, ell va viure cada segon dels llargs
dies que dura la caminada amb una intensitat suficient per a emplenar tota
la vida. Cada segon tota la vida, i un segon darrera 1'altre, com aquell que
res... Heus aci una mena de norma de comportament.
Potser hauria de remarcar aqui el fet que aqucst Premi d'Honor Jau-
me I, des que fou creat i sense defugir-ho mai ni tractar de dissimular-ho,
s'ha mantingut dins d'un ambit d'actuacio que abraca tots els Paisos Cata-
lans, l'ambit que ens es natural, doncs, 1'ambit que he tractat de servir des
de l'Institut d'Estudis Catalans en uns aspectes i des de la Universitat Ca-
talana d'Estiu en uns altres. I afegiria que la circumstancia que aquest Pre-
mi, amb aquest caracter, sigui Iliurat aqui en aquest Salo de Cent, el qual
es potser el senyal d'identitat mes representatiu de la nostra Ciutat, a no-
saltres, als que hem cregut sempre que pais i ciutat son inseparables, per no
dir que son parts d'un tot unic, que son una mateixa cosa, que Pun es saba
per a I'altre, i I'altre ho es per a l'un, en una confluencia sinergica, ens sem-
bla una circumstancia extremament significativa. Hem d'agrair conjunta-
ment a 1'Ajuntament de Barcelona i a la Fundacio Jaume I que hagin tingut
1'encert, ja des del primer any i ja en fa molts, de fer d'aquest acte aquest
simbol.
Moltes gracies
Barcelona, 15 d'octubre de 1992
[Bull. Soc. Cat . Cien.], Vol. XIV, Num. 1, 1993


Parlament del prof. Enric Casassas en l'acte de lliurament del premi d'Honor Jaume I

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert