Revistes Catalanes amb Accés Obert

42
ACTIVITAT AGRÍCOLA A LA
MEDITERRÀNIA 
Malgrat l'aparent homogeneïtat paisatgística de la Mediterrània, si més no els països que hi pertanyen comparteixen el mateix
bioma, els elements que diferencien l'activitat agrícola són importants. En alguns casos les raons són climàtiques, com el desi-
gual règim de pluges; altres vegades són les diferències socioeconòmiques entre les ribes nord, sud i est, associades a la propie-
tat de la terra, les polítiques agràries nacionals, l'especialització en la producció o les inversions realitzades. 
Tanmateix, i malgrat les desigualtats existents, hi ha un fet que és comú a tota la Mediterrània: com a mínim els darrers 40 anys,
el percentatge de població activa que treballa al camp ha disminuït, entre un 2% (Eslovènia) i un 43% (Algèria). Aquestes dades,
però, no sempre es tradueixen en un abandonament del camp, ja que l'increment de població de molts països té un efecte esta-
dístic destacat: en termes absoluts la població activa agrícola a Algèria, com en altres set països de la regió, s'ha incrementat
durant el mateix període. Però a la majoria de països aquest fenomen s'acompanya d'una pèrdua de teixit social que, més enllà de
la seva funció productiva, exerceix un rol de garant de valors patrimonials i culturals.
Ocupació de l'espaiEl paisatge de la Mediterrània s'ha anat
modificant al llarg de segles de la mà de l'ocupació humana i
de la seva utilització dels recursos. L'aprofitament de terres per
a l'agricultura a partir de zones boscoses, per exemple, ha estat
una actuació normal al llarg dels anys, de manera que s'ha
generat el paisatge típic mediterrani on els camps agrícoles, de
mida mitjana, s'alternen amb bosquets i bosquines, matollars i
pastures, esquitxats per petits nuclis urbans. 
En alguns casos, però, les millors terres per a l'agricultura s'han
vist afectades per l'especulació urbanística o la creació d'infra-
estructures, de manera que l'agricultura, mancada d'aquestes
terres, s'ha vist empesa cap a sòls menys productius.              
Malgrat tot, la necessitat de mantenir una producció agrícola
quantitativament important en una regió limitada climàtica-
ment, obliga a ocupar una gran superfície del territori. 
El gràfic mostra el percentatge de terres de cada país que es
destina a l'agricultura. Els percentatges varien molt entre els
diferents països i van des de valors inferiors al 4% del territo-
ri, en països de gran extensió  i molt desèrtics (Líbia, Egipte i
Algèria), fins a valors superiors al 35% d'aprofitament agrícola
del territori, com ara Turquia, Espanya o Itàlia.
El treball de la terraLa tinença de les terres per part dels
agricultors, molt lligada a les reformes agràries, ha estat un
factor clau al llarg de la història de l'agricultura per tal de dei-
xar enrere pòsits feudals. Si més no, aquesta ha estat, i enca-
ra és, una lluita reivindicada arreu del planeta. 
Tanmateix, entrat el segle XXI, al camp mediterrani conviuen
petites explotacions familiars (sovint de subsistència) i grans
complexes agroindustrials altament mecanitzats, juntament
amb estructures tradicionals que requereixen d'una mà d'obra
abundant. 
Aquesta varietat de sistemes d'explotació es manifesta en la
mitjana d'hectàrees treballades per cada agricultor als dife-
rents països de la Mediterrània. El gràfic ens mostra països on
l'agricultor disposa de poca terra per treballar –petites explo-
tacions familiars com a Egipte (0,4 hectàrees per agricultor)
o Albània (0,9)– i també països on l'extensió mitjana arriba a
valors de fins a 25 hectàrees a França, reflectint realitats
força diferents.
 Elaboració pròpia. FAOSTAT
 Elaboració pròpia. FAOSTAT
Superfície agrícola* respecte a la superfície
de terres del país (%) (2002)
*S'ha considerat com a superfície agrícola les terres
de conreus permanents, però no les praderies i pastures permanents
• Líbia (1,2), Egipte (3,4) i Algèria (3,5)
• Jordània (4,5)
• Eslovènia (9,8) i Xipre (12,2)
• Israel (19,5), Marroc (20,8), Bòsnia-Herzegovina (21,3) i Macedònia (24,1)
• Albània (25,5), Croàcia (28,4), Síria (29,5), Portugal (29,6), Grècia (29,8),
     Líban (30,6), Malta (31,3), Tunísia (31,6) i França (35,6)
• Sèrbia i Montenegro (36,5), Turquia (37,1), Espanya (37,5) i Itàlia (37,6)
• Total superfície de terres del país
36-49
0-4
4-9
9-16
16-25
25-36
Nombre mitjà d'hectàrees treballades per cada agricultor (2003)
• Egipte (0,4) i Albània (0,9)
•Turquia (1,9), Jordània (2,1), Marroc (2,2), Algèria (3,0), Síria (3,4) i Xipre (3,8)
•Sèrbia i Montenegro (4,2), Portugal (4,6), Malta (5,0), Tunísia (5,1), Grècia (5,3),
   Macedònia (5,9), Israel (6,3) i Líban (7,5)
•Itàlia (9,6), Croàcia (11,0) Eslovènia (13,2) i Bòsnia-Herzegovina (13,8)
•Espanya (16,1), Líbia (22,2) i França (25,1)
16-25
9-16
4-9
1-4
0-1
www.cidob.org
43
ACTIVITAT AGRÍCOLA A LA MEDITERRÀNIA
•
El valor econòmic de l'agricultura
L'activitat agrícola és de vital importància arreu de la
Mediterrània. La seva multiplicitat de funcions, més enllà del
seu paper primordial de productor d'aliments, inclou aspectes
tan rellevants com la preservació del patrimoni cultural i natu-
ral de molts pobles, en consonància amb les propostes més
actuals de desenvolupament rural. Aquesta multifuncionalitat
no està contemplada a les estadístiques oficials sobre l'aporta-
ció de l'agricultura a la societat, entre d'altres motius per la
dificultat d'incorporar valors intangibles a la comptabilitat
nacional, oferint una imatge no del tot real del rol del sector. 
Tenint en compte aquestes limitacions, és bo igualment fer una
lectura del següent gràfic que resumeix l'aportació de l'agricul-
tura al PIB de cada país. D'aquesta manera es poden diferenciar
aquells països –com Albània o Síria– on aquest sector té un pes
molt gran per a l'economia del país (entre un 23% i un 25% del
PIB), i per tant molt dependents de les fluctuacions dels preus
dels productes agrícoles, d'aquells en els que –com França,
Espanya o Itàlia– l'agricultura suposa una participació relativa-
ment petita del PIB nacional (al voltant del 3%), malgrat que
tingui un paper decisiu en la cohesió territorial i en la defensa
dels valors esmentats. A escala macroeconòmica, la liberalitza-
ció dels productes agrícoles en els mercats internacionals i la
supressió dels aranzels a la seva exportació –objectiu defensat
pels països en desenvolupament davant la resistència de la
mateixa UE– beneficiaria més el primer grup de països que el
que podria perjudicar el segon grup la desaparició del protec-
cionisme mantingut fins avui.
Productes mediterranis
La producció dels principals productes agrícoles i ramaders a la
Mediterrània es troba gairebé tota en mans de cinc països: França,
Turquia, Espanya, Itàlia i Egipte. Aparentment, aquest fet està
associat a la major disponibilitat de terres de conreu, tot i que no
sembla aquest el cas d'Egipte que compensaria el seu dèficit de
terres amb una irrigació més gran (vegeu annex de l'aigua).
Aquests cinc països, conjuntament, van produir l'any 2004
entre el 72% i el 80% –segons els casos– del total de cereals,
llet, verdures, carn i fruita de la producció mediterrània. Només
es modifica aquesta relació de països en referir-nos a l'oli d'o-
liva, producte per excel·lència de la cuina mediterrània, on
Grècia i Síria hi participen de forma important en detriment
d'Egipte i França.
Importància econòmica del sector agrari (% del PIB) (2003)
0
5
10
15
20
25
Al
bà
ni
a
Sí
ri
a
M
ar
ro
c
Eg
ip
te
Bò
sn
ia
-
He
rz
eg
ov
in
a
Tu
rq
ui
a
M
ac
ed
òn
ia
Lí
ba
n
Tu
ní
si
a
Al
gè
ri
a
Cr
oà
ci
a
Gr
èc
ia
Pa
le
st
in
a
Po
rt
ug
al
Es
pa
ny
a
Fr
an
ça
It
àl
ia
Es
lo
vè
ni
a
Jo
rd
àn
ia
Principals països productors (% del total de producció mediterrània) (2004)
(dades del 2002)
Resta de països
mediterranis
28%
França
8%
Espanya
12%
Egipte
14%
Itàlia
15%
Turquia
23%
VERDURES
Resta de països
mediterranis
23%
França
25%
Turquia
6% Espanya
23%
Itàlia
17%
Egipte
6% CARN
Resta de països
mediterranis
24%
França
13%
Espanya
20%
Egipte
9%
Itàlia
21%
Turquia
13%
FRUITA
Resta països
mediterranis
11%
Síria
7%
Turquia
7%
Espanya
35%
Itàlia
24%
Grècia
16%
OLI D'OLIVA
Resta de països
mediterranis
20%
França
32%
Turquia
16%Espanya
12%
Itàlia
11%
Egipte
9%
CEREALS
Resta de països
mediterranis
22%
França
33%
Turquia
14%
Espanya
9% Itàlia
15%
Egipte
7% LLET
 Elaboració pròpia. Banc Mundial
 Elaboració pròpia. FAOSTAT
44
ACTIVITAT AGRÍCOLA A LA MEDITERRÀNIA
La davallada de la població agrícola
Els darrers anys s'ha produït un degoteig constant de població que aban-
dona el treball al camp. Aquest fenomen, molt evident als països de la
UE, no és gaire diferent del que es viu en altres zones de la Mediterrània.
Les causes per les quals s'abandona el camp sí poden ser-ho.
La mecanització de les feines del camp ha fet innecessària la quantitat de
mà d'obra que es necessitava anys enrere. La concentració parcel·lària
que acompanya la intensificació del camp fa que moltes petites explota-
cions no resultin rendibles i s'abandonin. Als països benestants de la
conca mediterrània, les terres es poden vendre als grans complexos
agroindustrials i treure'n un benefici econòmic; a molts països pobres, en
canvi, la pèrdua de rendibilitat econòmica –accelerada per la desestabi-
lització dels mercats i la caiguda de preus (vegeu annex de la PAC)– obli-
ga molts camperols a abandonar les seves terres a la cerca de millors
oportunitats laborals ja sigui a la ciutat o a l'estranger.
En el mapa adjunt, els colors de fons es relacionen amb el percentatge
de població agrícola de cada país. Aquesta població és la que depèn
directament del camp, tot i que no hi treballi. En un extrem hi trobem
Eslovènia amb només un 1,4% de població agrícola; a l'altre extrem
Albània, on més del 46% de la població viu del camp. Els petits gràfics
que l'acompanyen expressen el declivi de població activa agrícola entre
1965 i 2003 que, sense excepció, han experimentat tots els països de la
conca, i que aquí s'expressa com a percentatge de la població activa agrí-
cola respecte a la població activa total. Per exemple, el 1965 la pobla-
ció activa agrícola de Turquia (35,4 milions de persones) representava el
74,7% de la població activa del país, mentre que el 2003 aquesta xifra
s'havia reduït a 20,7 milions de persones, representant el 44,1% de la
població activa.
LÍBAN
SÍRIA
JORDÀNIA
EGIPTELÍBIA
TUNÍSIA
ALGÈRIA
MARROC
SÀHARA OCC.
PORTUGAL
ESPANYA
MALTA GRÈCIA
ALBÀNIA
ITÀLIA
FRANÇA
TURQUIA
XIPRE
ISRAEL
SÈRBIA I
MONTENEGRO
ESLOVÈNIA
CROÀCIA
BÒSNIA -
HERZEGOVINA
MACEDÒNIA
POBLACIÓ ACTIVA
AGRÍCOLA (1965-2003)
•   0-10%
• 10-20%
• 20-30%
• 30-40%
• 40-50%
POBLACIÓ AGRÍCOLA RESPECTE
A LA POBLACIÓ TOTAL (%) (2003)
0
25
50
75
1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2003
PAÍS
%
 d
e 
la
 p
ob
la
ci
ó 
ac
ti
va
 to
ta
l
Les dades des països de l’ex Iugoslàvia
són del periode 1995-2003
 Elaboració pròpia. Font: FAOSTAT


Activitat agrícola a la Mediterrània

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert