Codina i Vidal, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LABOR CIENTIFICA DEL DOCTOR EDUARD FONTSERE
A LA REIAL ACADEMIA DE CIENCIES I ARTS
I A L'OBSERVATORI FABRA
J. M. CODINA I VIDAL
Director de l'Observatori Fabra
i del Servei Horari de l'Academia
D'acord amb el titol i 1'esperit d'aquestes Jornades, ens hem de referir en
primer Iloc a I'activitat del doctor Fontsere pel que fa a la meteorologia. Com es
hen patent, aquesta activitat va sobrepassar amb molt l'ambit de l'Observatori i
altres participants I'exposaran o ja se n'han ocupat amb detail; jo em limitare a
comentar els aspectes basics de la seva labor a l'Observatori Fabra.
El doctor Fontsere va assumir la direccio de la Seecio Meteorologica i Sismi-
ca del Centre l'any 1912 1 immediatament va reorganitzar el treball d'aquesta
Seccio, per conferir-li un caracter regular i sistematic. Respecte a la meteorolo-
gia, el seu objectiu va set I'estudi detallat i en el possible complet de la climatolo-
gia local: feia la mesura diaria i el registre continu de les principals variables
meteorologiques. Inicia ja la publicacio d'aquestes observacions diaries l'ultim
trimestre de l'any 1913, dins de les Memories de la Reial Academia. Des de fla-
vors, la realitzacio i la publicacio de les observacions meteorologiques no Shan
interromput mai, publicacio que molt aviat es va presentar com a propia (Butlleti
Anua/ de l'Observatori.
La qualitat mes rellevant d'aquesta tasca es la regularitat i la continuitat, tasca
feta diariament sense cap interrupcio durant mes de cinquanta anys sota la direc-
cio del doctor Fontsere, sempre amb una reconeguda meticulositat i en el mateix
Hoc, emplacament que, a mes, no ha experimentat canvis significatius en els seus
factors circumdants durant tot aquest interval de temps. (Aqui he de fer constar la
intervencio permanent i 1'exemplar dedicacio, tant en la realitzacio de les observa-
cions com en l'claboracio del Butlleti, del senyor Gabriel Campo).
Una serie d'observacions que reuneixi totes aquestes caracteristiques (i que
ara compren ja vuitanta anys) es poc frequent i presenta un especial valor per al
coneixement de les caracteristiques climatiques de la zona; a mes, es pot constituir
moltes vegades en un punt de referencia.
Uinteres i la inquietud del doctor Fontsere es va estendre fins i tot al domini
de ('instrumental, fins al punt d'aconseguir la col•laboracio del doctor Ramon
[Butll. Soc. Cat . Cicnc.], Vol. XV, Num. I, 1995
so LABOR (J1,NTII1(.A DLZ 1)0(, IOR EDUARI) fON"1 Sloth
Jardi per a la millora substancial de l'anemometre Bourdon (Jardi) i per al projecte
del pluviograf d'intensitats (Jardi).
Al mateix temps, gracies a la publicac16 anual del Butlleti, posava tots els
valors obtinguts a la plena disposicio dels investigadors i dels estudiosos de la
materia.
Aixi, doncs, va desenvolupar a I'Observatori, juntament amb els seus col-
laboradors, una analisi detallada i precisa de la climatologia local.
D'altra banda, el doctor Fontsere va tenir tambe al seu c$rrec la tasca sismica
que es desenvolupava a 1'Observatori. Per comencar, va substituir ]'any 1912, en
ser nomenat per la Reial Academia director de la Secc16 Meteorologica i Sismica,
els primitius sisni6grafs instal•lats poc despres de la inauguracio del centre per uns
altres (Mainka) de mes sensibles (dins les possibilitats economiques del moment).
Encara avui funcionen, ja que per les sever caracteristiques (periode llarg) son
complementaris dels mes moderns i molt mes sensibles que els adquirits ultima-
ment, a mes de tenir en compte que no conve interrompre la serie de registres.
Amb 1'esmentat instrumental 1'Observatori Fabra, sota la seva direccio, inter-
venia en la sismologia mundial; pero sempre va conferir una especial atenc16 a
l'estudi de la sismicitat regional. En el cas de terratremols sentits directament pel
public, el doctor Fontsere en feia el eorresponent estudi macrosismic (obtencio del
mapa d'isosistes, localitzacio de ]'epicentre) mitjancant una enquesta que dirigia a
una xarxa d'observadors voluntaris, que ell mateix havia preparat, estesa per tot
Catalunya. Els principals col•laboradors del doctor Fontsere en aquesta labor foren
tambe el senyor Gabriel Campo i el doctor Manuel Alvarez-Castrillon. Tots els
resultats obtinguts eren publicats, amb detail, al Butlleti Anual de l'Observatori.
Paral•lelament es va ocupar de 1'historial sismic del nostre pais, des dels temps
antics fins a la ftindacio de I'Observatori, rebuscant nombroses fonts escrites.
Amb tot aixo va aconseguir un primer coneixement, notablement precis, del
comportament sismic de la nostra regio.
El doctor Fontsere es pot considerar veritahlement com l'introductor de la
sismologia cientifica a Catalunya.
Coherent amb el titol que encapcala aquestes linies, em vull referir per ultim
a una altra activitat del doctor Fontsere dintre de la Reial Academia de Ciencies i
Arts: la de director, des de 1894 i durant mes de setanta anys, del Servei Horari de
('Acad'emia (i que molt aviat va ser Servei Horari Municipal confiat a ]'Acad'emia).
('Academia havia fundat el 1886 el seu Servei Horari per corregir l'anarquia
horaria que regnava a Barcelona. En aquella epoca, sense radiodifusio, era molt
dificil obtenir l'hora i difondre-la entre el public. Tal com deia el mateix doctor
Fontsere, a Barcelona cada barri tenia la seva hora, la qual cosa significava que la
ciutat no en tenia cap.
[Bull. Soc. Cat . Cienc.[, Vol. XV, Num. 1, 1995
/. Al cY7/UNii l 1"//^;I/ ;^
I'obtencio precisa de Phora exigia la realitzacio d'observacions astronomi-
ques acurades, que tan sols estaven a I'abasr d'una institucio ciendfica. L,'any 1891,
1'Ajuntament declarava Nora legal a Barcelona la determinada per la Reial Acade-
mia de Ciencies i Arts.
A partir del 1894, el doctor Fontsere es responsabilitza d'aquest servei. De-
rerminava 1'hora quasi diariament mitjan^ant observacions astronomiques fetes
des de les cupules que coronen I'editici de PAcademia a les Rambles (superant, no
poques vegades, dificultats de tots ripus, tans naturals com d'altra mena). A partir
de 1922, les observacions astronomiques varen ser substituides per la recepcio per
radio de senyals horaris.
Fs pot dir del doctor Fontsere el que ell atribuia modestament al Servei Ho-
rari de ('Academia: aHaver ajudat durant mes de mig segle a sostenir el ritme de la
vida de la ciutat i a sincronitzar les seves activitats industrials i economiques.»
En acabar aquestes consideracions, i en la com memoracio del 125e aniversari
de la seva naixen^a, desitjo retre homenatge d'admiracio i de reconeixement al
doctor Eduard Fontsere per rota la seva labor feta a I'Observatori i a PAcademia,
amb tan exemplar dedicacio, de manera altament desinteressada pel que fa a bene-
fici personal i amb resultats que constitueixen valuosissimes aportacions a aquells
camps en els quals va desenvolupar la seva activitat.
(BUdl. SOL.( ^.it^ ( )Ln,], Vol. XV, N6m. 1, 1995


Labor científica del doctor Eduard Fontserè a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i a l'Observatori Fabra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert