Vilar, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Josep M. Vilar i Torrents 
Aquest article és una síutesi de dos trebaiis diferents. En primer Eoc "Cataleg 
de 1'Arxiu de Manuscnts musicals de la Seu de Manresa", Premi "Oms i de 
Prat" 1984 i "La Música a la Seu de Manresa", Acckssit al mateix Premi 
l'any 1985. 
(luan, l'any 1977, vam tenir el 
primer contacte amb els materials 
musicals que avui integren I'Arxiu 
de Manuscrits Musicals de la Seu 
de Manresa ens trobhrem davant 
d'un conjunt considerable de par- 
titures que havien estat utilitzades 
en la música religiosa que es feia 
en aquesta església, i que eren 
l'única part que se salva de la 
crema que el 29 d'abril de 1937 
destruí I'orgue barroc i juntament 
amb el1 totes les partitures que 
-com era costum arreu- es guarda- 
ven al seu interior. Ates que I'or- 
gue feia les funcions de magatzem, 
és Iogic de suposar que la part 
desapareguda fos la de la música 
més antiga i així s'expiica que la 
que ens ha pervingut sigui poste- 
rior a 1731. 
El primer que s'imposava era un 
inventari; al temps que se separa- 
ven els manuscrits deis impresos, 
s'iniciava la trascripció de les peces 
que a primera vista semblaven més 
interessants i s'assajava la interpre- 
tació -pública o privada- d'algunes 
d'elles. 
Amb posterioritat a aquest in- 
ventari inicial i basant-se en una 
primera numeració provisional es 
va abordar la catalogació definitiva 
dels manuscrits utilitzant un tipus 
de fitxes que comprenien una breu 
descripció del manuscrit i una de 
mes aprofundida del seu contingut 
musical, incloent I'incipit musical, 
única via possible per a la poste- 
rior identificació dels anonims. 
El cataleg seguia un ordre alfa- 
bétic d'autors; dintre de cada un 
d'ells les peces s'ordenaven cro- 
nologicament, i en segon lloc se- 
gons I'ordre de I'any litúrgic i 
del dia, posant la música instru- 
mental al final. Val a dir que els 
rnétodes de catalogació d'arxius 
musicals són encara avuí molt 
diversos, i que aquest era el que 
més s'adeia a la literatura musical 
dels segies XV l l l  i XIX. 
El resultat fou la catalogació 
d'un total de 1765 manuscrits que 
contenien 1969 composicions; pei 
que fa a les caracteristiques d'a- 
quest material voldriem fer unes 
consideracions estrictament esta- 
dístiques que puguin ajudar a 
donar una visió rapida del conjunt 
de I'arxiu. 
Autoria 
1 .O00 manuscrits contenint 
1.155 obres (un 57 del total) 
són d'autor conegut. en tant que 
els restants 765 amb 814 obres 
(un 43 Yo) són anonims. D'entre 
els d'autor conegut destaquen per 
la seva quantitat les d'aquells com- 
positor~ manresans que exerciren 
com a mestres de Capella de la 
Seu: Francesc Escorsell (1848- 
1900) amb 185 obres i Gaieta 
Mensa (1808-1845) amb 150. 
Al  seu darrera Magí Pontí (43 
obres), Maria Torras (36) i Maria 
Valles (34), tots ells de la segona 
meitat del segle XIX, i amb un 
nombre ja molt menor d'obres 
els setcentistes J. Masvasí, Joan 
Patzí, Carles Subías i Salvador 
Dachs, fins a un total de 461 
obres que representen un 
23,4 Yo del fons de I'arxiu. El 
quadre es completa sobretot amb 
molts compositors de la resta de 
Catalunya, italians, i en menor 
grau francesos. germanics i hispa- 
nics. 
Generes 
Hem fet esment, ja, que es 
tracta sobretot d'un arxiu de mú- 
sica religiosa, tot i que cal no obli- 
dar la seixantena d'obres aigunes 
d'elles amb unes caracteristiques 
que les han fet transcendir l'ambit 
estrictament manresa (2). Dintre 
de la música religiosa quatre gene- 
res destaquen per sobre de la 
resta: 
pagina 6 MÚSICA 
Misses 
Trissagis 
Misses de Requien- 
--u --- 
657 33.3 Yo 
La datació del material musical 
planteja problemes que a vegades 
són veritablement greus ja que so- 
vint les partitures no indiquen la 
data, i en els casos en que hi figu- 
ra, aquesta és més freqüentment 
la de copia que no  pas la de com- 
posició; es comprendra la gravetat 
del problema si es té en compre 
que algunes composicions es con- 
tinuen re-copiant 160 anys des- 
prés de la mort  del seu composi- 
tor. 
Malgrat aixo, podem aventurar 
la següent distribució cronologica 
dels manuscrits i les obres que 
contenen. 
Epoca 
la .  112 s X V l l l  
rnitjan S XVIII 
2a. 112 s X V l l l  217 12.3 
la .  112 s XIX 247 
mitjan sXIX 111 
2a. 112 S XIX 719 40.7 
S XX 436 24.7 
El cataleg en la seva versió 
definitiva es complementava amb 
diversos annexos (música impresa, 
introducció al funcionament in- 
tern i I istoria de la Capella de Mú- 
sica de la Seu, i breu noticia bio- 
grafica sobre els autors amb obra 
conservada en aquest arxiu) i 
indexs que pretenien de fer-lo el 
maxim de manejable: d'autors. 
d'incipits literaris, d'incipits musi- 
El fet que el material conservat 
fos tan quantiós (3) i que la inves- 
tigació iniciada en el segon dels 
apendixs esmentats prometia do- 
nar resultats interessants, ens vam 
endinsar en la tasca de recons- 
truir sistematicament el que havia 
estat el funcionament de la Cape- 
Ila de Música de la seu i la seva 
historia durant el segle XVI I I ;  en 
definitiva, era reconstruir la reali. 
tat  musical viva que havia fet  pos- 
sible que ens arribés el material 
que avui s'aplega a I'arxiu. Calia 
coneixer quins eren els rnúsics 
que treballaren (Tocant, cantan? 
o composant) a la Seu, quants 
eren en cada rnoment, quines 
eren llurs relacions, i quines eren 
les condicions contractuals i, en 
definitiva, laborals. Per aixo es 
revisa tota aquella documentació 
en que apareixien: 
- Despeses per pagament de les 
intervencions dels rnúsics en la li- 
túrgia, ja fossin ordinaries o extra- 
ordinaries. 
- Despeses per compra i repara- 
ció dels instruments musicals. 
- Examens d'ingrés dels nens 
"corers" i dels cantors. 
- Peticions que els membres de 
la Capella fessin al Capítol de Ca- 
nonges o, amb menys freqüencia, 
a la Comunitat de Beneficiats. 
- Explicacions de les obliga- 
cions dels membres de la Capella. 
A través de tota aquesta docu- 
mentació sobretot economica i 
contractual, de mica en mica 
s'anava dibuixant una realitat mu- 
sical -ben diferent de la d'avui 
pero t ip ic  exponent del que es 
donava arreu durant I'antic re- 
gim- que podríem resumir de la 
manera següent. 
La Capella de Música era el grup 
encarregat de tota la música que 
es feia a la Seu. El Mestre de Cape- 
Ila n'era el director; a més tenia 
obligació de compondre, d'assajar, 
i d'ensenyar música, cant i donar 
u n  ensenyarnent global als nens 
(escolans) que cantaven en aquesta 
capella. T o t  i que no  s'explicita en 
la relació de les seves obligacions, 
pero, el Mestre és quelcom més 
que aixo: és un  carrec de confian- 
ca del Capitol de Canonges que 
és qui, en definitiva, exerceix 
I'autoritat i administra els béns en 
la comunitat de preveres que viuen 
a la Seu i que sovint al llarg del 
segle X V l l l  sobrepassen amb es- 
creix el mig centenar. És per aixb 
que el Llibre de Consueta preveu 
que el Mestre de Capella tingui 
u n  salari mil lor si és prevere que 
no  pas si és laic (i el mateix suc- 
ceeix amb I'organista). D'aquesta 
, , 
cals, per epoques, i pel nombre i 
qualitat de les veus i instruments 
que intervenien en cada obra. 
fiopmeni dlrn dels mmuscnrs m ~ c a l s  
reruperoú o lo Seu de Mireso. 
l f ~ l 0  r~a<). 
pagina 7 
manera I'església assegura la feina 
als seus músics, pero sobretot 
intenta d'evitar que el director 
de la música que s'interpreta en 
el seu ritual sigui simplement un 
assalariat al qual es paga per tal 
que doni esplendor i luxe a una 
litúrgia en la qual no creu. 
L'organista és I'encarregat de 
tocar I'orgue sempre que sigui 
necessari, ha de substituir a l  mes- 
tre de Capella sempre que con- 
vingui, i ha d'ensenyar a tocar 
I'orgue als escolans si aquests ho 
desitgen. El seu salari (tant I'ordi- 
nari com les pagues variables) 
són molt semblants a les del Mes- 
tre de Capella si bé la seva situa- 
ció no és tan privilegiada ni el seu 
Iloc tan envejable. 
Els "corers" són quatre nens 
(segurament d'edats compreses en- 
tre els 8-9 anys i els 14-15) que in- 
terpreten les veus més agudes de la 
polifonia. Per poder-ho fer, el Mes- 
tre els ensenya gramatica, solfeig, 
cant gregoria i tecnica vocal. La 
seva educació musical es comple- 
menta, si ells ho volen, amb I'apre- 
nentatge de I'orgue i d'un altre 
instrument que durant el segle 
XVl  l l acostuma a ser el violí. El 
corer no esta pas obligat a rebre 
aquestes classes de violí pero 
independentment d'aixo sempre 
es descompta de la seva paga un 
percentatge en concepte de clas- 
ses d'instrument i que cobra el 
mestre de violí. 
És obvi que amb aquest funcio- 
nament, la Seu (com la resta de 
les catedrals) esdevé, a més d'un 
centre de practica musical, I'únic 
centre d'ensenyament de la Mú- 
sica, realitat que es mantindra 
fins a finals del segle XIX quan 
comencen a néixer els Conserva- 
toris. 
D'altra banda, és important de 
tenir en compte que d'aquesta 
manera I'església no sols assegura 
el futur professional de I'escola 
(que sabra tocar dos instruments, 
sabri cant, i si ha estat un alumne 
avantatjat, potser cornposició i 
tot) sinó també el seu propi futur: 
Quan hagi de recórrer a contractar 
instrumentistes que acompanyin la 
polifonia religiosa podra dirigirse 
a aquelles persones de confianca, 
Orgue nou de lo Seu de Monresa. (Fofo: Jonii Permon) .  
manresans prou coneguts que mentar la presencia de 10 can- 
s'han educat a la Seu. t o r ~  (xifra molt allunyada de la 
La resta de les parts vocals quantitat real de cantors que 
(adhuc el contralt, que el feien devien exercir a la Seu al llarg del 
falsetistes) corrien a carrec de segle), 18 instrumentistes, i més de 
preveres, sense que de moment 90 corers. Si tenirn en compte que 
puguem saber quants eren. almenys 11 d'aquests 90 alumnes 
Sense que formessin part real- de música els trobem posterior- 
ment de la Capella, hi havia, a ment exercint professionalment 
més a més: (aquí o fora de la ciutat) hem de 
- Els instrumentistes. No eren concloure que la Capella de 
mai músics professionals, i en tots Música de la Seu fou, tal i com 
els casos en que coneixem llur pro- pretenia la seva normativa, un 
fessió, sabem que treballaven al centre de creació, d'interpretació i 
textil. El seu nombre varia des de d'ensenyament de la música, i el 
5 a comencaments del segle punt d'entrada d'aquelles tenden- 
XVIII, fins a 8 un segle més tard. cies estetiques que es van succeint 
Els instrumrnts que tocaven eren i que queden ben explicitades als 
el fagot, e l  contrabaix. violins, i manuscrits conservats a I'Arxiu de 
viola, als quals posteriorment la Seu. 
s'afegeixen trompes, oboes, clari- Fins aquí ha estat aquest breu 
nets. i flautes. resum d'un sistema organitzatiu i 
- El mestre de violí, que podia una evolució historica extrets 
o no, a més a més, ser membre de d'una documentació preocupada 
la Capella. sobretot per saber de quina parti- 
- El manxador, I'únic de tots da economica s'ha de pagar la 
ells que no era músic, pero que restauració de I'orgue després de 
amb la seva actuació feia possible la crema del 1714, per la petició 
que I'orgue sonés abans de I'arri- d'augment de sou del mestre de 
bada de I'electricitat. Capella, pel refresc que una deter- 
Pel que fa a I'aspecte historic, minada congregació oferira als 
hem de dir que són 9 els que al músics després de la processó, per 
llarg del segle exerceixen com a les despeses que ha ocasionat 
mestres de Capella, i també com enviar un músic de la Capella 
a organistes (alguns d'ells coinci- a Barcelona a aprendre de tocar 
deixen), i que hem pogut docu- el fagot, o per saber a quina de les 
pagina 8 MÚSICA 
diverses Capelles de Música de les 
esglésies de Barcelona és millor 
dirigir-se a I'hora d'anar a buscar 
un nou mestre de Capella, i extre- 
tes tarnbé d'unes partitures que 
són molt més que pregaries en 
música o fins i tot  molt rnés que 
exponents d'un estil i una epoca 
i que sovint ens poden oferir 
rnés informació concreta que no 
ens pensem sobre aquelles perso- 
nes que les utilitzaren. 
Queden, pero, encara moltes 
coses per dir: 
- El material musical esta tot  
catalogat, perb resta per estudiar 
en la seva gairebé totalitat. 
- Els mestres de Capella són els 
compositors (els únics que té el 
país) del moment, i com a tals 
s'han d'estudiar, en llurs vides i 
llur producció. 
- El treball iniciat per al segle 
XVI I I caldria extendre'ls a d'altres 
epoques; i finalment (quan d'altres 
treballs d'aquest tipus hagin estat 
realitzats per a altres ciutats mitja- 
nes de la Catalunya del segle 
XVIII). 
- Intentar d'establir quina fou 
la posició de la Capella de Música 
de la Seu de Manresa en el context 
del panorama musical catala. 
NOTES 
(1) El 21 de desembre de 1980, les 
Corals Ariadna, Elaia i Eswertia in- 
terpretaven "ln te Domine speravi", 
a 8 veus, anbnim de finals del se. 
gle XVIII. El Ir. de gener de 1983, 
I'Obrador Instrumental interpreta- 
va una Simfonia (de Haydn, segons 
el manuscrit) també procedent de 
I'Arxiu de la Seu. El 5 de maig del 
mateix any aquesta obra tornava a 
sonar, ara en el marc de la Seu, a 
més a m6s d'una altra de Carles 
Baguer: a la segona part la Coral 
Clamis interpretava diverses peces 
de polifonia religiosa i Jordi Re- 
guant tocava al clavicdmbal tres 
tocates per a aquest instrument. 
(2) Vid: 
BAGUER. Carles: Sinfonias. L.P. 
Ensayo. ENY-D-2203. Barcelona, 
1985. 
VILAR, J.M.: Una simfonia de  
Haydn a la Seu de Manresa. 
Recerca Musicolbgica, IV. Barce- 
lona, 1984. Pp. 127-176. 
(3) Malgrat que no hi ha cap relacici 
fiable dels arxius musicals de Cata- 
lunya, ni molt menys cataloga- 
cions wnsultables dels sus fons, 
podem suposar que 6s un dels más 
voluminosos, exceptuant, bbvia- 
ment, el  del Monestir de Montser- 
rat i la Biblioteca de Catalunya. 
L'ORQU~DIA 
TEIXITS PER A SENYORA 
TElXlTS PER A DECORACIO 
St. Joan Bta. de la  Salle. 12 


La música a la Seu de Manresa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert