Parramon i Blasco, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DE PERE TORROELLA 
L'edició de les obres completes de Pere Torroella, almenys pel 
que fa a la pan catalana, és una tasca que encara s'ha de dur a 
teme. La primera edició de les obres d'aquest autor, catalanes i 
castellanes, és la de P. Bach y Rita,' que va treballar sobre tots els 
manuscrits coneguts llevat d'un, el canconer de la Hispanic Society 
núm. B. 2281, marcat per Massó i Torrents amb la sigla O', al qual 
sembla que tingué vedat l'accés. 
Al cap de més de mig segle, finalment, P. Cocozzella el va poder 
consultar i va publicar en un article les composicions catalanes que 
havien quedat inedites.* Heus-ne aquí la r e l a ~ i ó : ~  
1 (p. 198; fol. 333) 
E n d q  "Ab vos me partria yo,, 
11 (pp. 198-199; fol. 329) 
Pere Torella "Pus no consent esperansaz 
1. P. BACH Y m*, R e  Work of P m  Tonoella, Nova York, 1930. 
2 .  P. Cocazz~~u,  Larpoemar inéditos de Pne To'onaella en el Canpner Llemosi, .Boletín 
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelanz., XL (1985-1986), pp. 171-204. 
3. L'ordre i la nurneració corresponen a i'edició de Cocozzella, igual que la indicació 
de les pagines. La indicació dels folis correspon a la situació de les poesies en el manuícñt. 
Com es pot veurr, I'ediror ha ordenar les peces d'acord amb un criteri formal i tematic: primer 
les danses, després la can~ó ,  tor seguir les esparses i finalment I'obra religiosa. 

UNA COBLA EQUNOCA DE PERE TORROELLA 171 
Efectivament, només cal una mica d'oida per adonar-se que els 
hernistiquis també tenen rimes i segueixen el mateix esquema que 
els finals de vers."lavors, si tenim present que a la literatura catalana 
del segle xv hi ha dues cobles de característiques similars, una de 
Bernat Fenollar en daor i desllaor. de Joan Roís de Corella7 i una 
altra del mateix Corella de plaer i d'enuig,' que indiquen a la rúbrica 
les dues possibles lectures que se'ls pot donar, no és gaire difícil 
imaginar que ens trobem davant d'una tercera mostra d'aquest 
genere. Per tant, només cal llegir els versos sencers i després els 
hemistiquis per columnes perque apareguin la llaor i la desllaor 
expressades amb les mateixes paraules en una sola cobla. Heus- 
la aquí, sense puntuació i alineada per les cesures, perque es vegi 
millor el doble sentit que amaga: 
De moltas bondats 
tostemps apartada 
de grans malvestats 
vos sou aretada 
e no gens composta 
de cor virtuos 
senyora disposta 
en fet vicios 
íbenl sola sou vos 
yo us vetg habundosa 
de vicis he mal 
vivint freturosa 
de tot bon cabal 
de seny variable 
dotada sens par 
de gest amigable 
no us puch apellar 
del mon singular. 
Havent descobert que es tracta d'un joc trivial es compren que la 
cobla sigui tan anodina com les seves germanes ja esmentades, 
malgrat els elogis que en fa Cocozzella per I'aparent absencia de 
la famosa misogínia de l'autor.' 
La tecriica d'aquestes cobles, en el fons, és ben simple. La unitat 
basica pel que fa a la sintaxi (igual que la metrica) són els 
hemistiquis, que s'han d'agafar per gmps de quatre de manera que 
els que contenen les frases principals i els que contenen les 
6. Considcrant les Nnes de final de vers aquesra cobla preíentaria I'esquema a b a 
b c d c d d; comptant e15 hemistiquis com a versos I'esquema resultant és a b c d a h c 
d e f g h e f g h g h. Ambaquesr darrer apireix registrada al nosme Repemlon' me¡% de 
la poesul catalana medieval (Barcelona, 19921, sota la sigla 255: 1, que correspon al núm. 
180, 8 del repenoñ d'autors i d'ohres. - 
7. Ed. R Miyutr i P b u s ,  O k s  de J. R o i ~  de Corelk p. 431. 
8. Ed. R. Mlpuer i Pwux,  op. cit., p. 420, i J. Carhonell, Joan Rok de Corella. Obra 
pmfana, p. 47. 
9. Cf Cacazzr~u, p. 188. 
172 JORDI PARRAMON I BLASCO 
subordinades estiguin diametralment oposats, i cadascun pugui regir 
o complementar I'altre hemistiqui de la mateixa línia o columna. 
Llavors, només cal que els significats dels hemistiquis akí  oposats 
siguin contradictoris perque la cobla, amb les dues lectures 
possibles, sigui equív~ca. '~  Aquesta disposició creuada dels 
hemistiquis és ben evident a les cobles de Roís de Corella i de 
Fenollar, que són octaves, pero en el cas de Torroella es complica 
una mica la tecnica, perque hi ha nou versos i la contradicció dels 
tres últims s'ha de fer en dues oracions trimembres. 
La invenció d'aquest genere de cobles no pot ser anterior a 
I'adopció en catali del decasí1,lab amb cesura mitjana, que es devia 
anar imposant per influencia castellana entre els autors valencians 
durant el segon terc del segle xv," una innovació que Torroella, 
catali d'origen pero poeta bilingüe, no podia deixar d'aprofitar. 
Sabem que va escriure almenys fins el 1486;12 per tant, és possible 
que la seva cobla sigui contempo&nia de les altres dues, i que totes 
tres siguin les restes del naufragi d'un joc de saló amb que els poetes 
d'aquell temps posaven a prova el seu enginy. 
10. Encara que M. ur Ri~un~(Hbt6ria de la Literatum Catalana, 111, p. 2901, en comenrar 
les cables de Fenollar i de Corella. diu que es tracm d'un "ve11 joc de vcrsificació", la realitat 
6s que els arnecedentr que esmenta (de Jonn de Castellnou i Joan Berenguer de Maídovelles) 
són fets ambuna recnica molt diferenr de la que es descriu aquí. Curiosamenr, l'única reieencia 
que he aobat d'aquesm tknica en un tractat de retdricl ha esut a I'obra de H. Moni~n, 
Diclionnaire de Poélique et de Rhétorique (3a ed. Paris, 19811, amb el nom de .rime bnsée., 
exemplificada amb un quaner d'alexandnns i sense cap al.lusi6 a I'origen ni a la posible 
tradició francesa d'aquest tipus de cobles. 
11. Les mostres mCs antigues d'aquest vers poUer són la demanda que Ausiis March 
(mon el 1459) va udmerre a Joan Moreno i la resposta d'aquest. Quant a Tomella, I'utilirza 
almenys una alm vegada, a la compoaició núm. Vl de I'edició de Cocozrella. 
12. Aquesm 6s la &tta Nmit iresmblrm per Riquer (op. cit., 111, p. 1651, que li supoii 
uns cinquanta anys de vida acriva. 


Una cobla equívoca de Pere Torroella

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert