González Losada, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

GRENADA 
sinat Maurice Blshop, amb ocasi6 LA I N VAS I O D E G R EN A DA del Car.iesia.1, aquest declarava: 
Durant els darrers sis mesos s'han 
La matinada del 25 d'octubre, 1.900 merines i arangers- de I'exdrclt nord- realitzat una quantitat notable de 
americd, en operació conjunta amb 300 homes pertanyents a sis pai'sos de campanyes per ai'llar la revolució de 
la Comunitat d'Estats del Carib Oriental (CECO) -Jamaica (120J, Barbados Grenada, (...) a bloquejar els nostres 
(50), Antigua, Dominica, Saint Lucia i Saint Vincent (130J- envaiien I'ilia recursos tradicionals, i a preparar 
carib de Grenada. Deu dies abans, I'encara avui conlús cop d'Estat, ender. psicologlcament el poble nord-ameri. 
rocava i assassinava el popular primer ministre grenadia, Maurice Bishop. ca per a una invasió al nostre pais i 
d'altres d'aquesta regió. 
Al 1974 la petita illa de Grenada ac- pers), a mes de perjudicar la indús- Entre aquestes campanyes d'allla- 
cedia a la independencia. Les prime. tria turistica, un dels principals recur- ment hi cap destacar la informativa, 
res eleccions realitzades sota la pro- SOS, Provocant el panic davant I'ame. En nombroses ocasions les agencies 
tecci6 del Regne Unit, donaren ei po- n a v  comunista. Les agencies turis- de premsa nord-americanes lianGa. 
der a Eric Gairy. La despreocupaci6 ticlues de la zona boicotejaren I'ac- ren infundis contra Grenada, des de 
total del regim de Gairy, les interre- ces turistic a Grenada, amb argu- diversos mitjans de comunicaci6. Du. 
lacions del qual amb diversos sec- ments Com: pais Ple d'agents sovi8- rani el segon semestre de 1981, 
tors de la mafia nord-americana, eren tics, Campaments de I'ex8rcit arreu, I'Agbncia internacional ~ ~ ~ d . ~ ~ ~ ~ i .  
sobradament conegudes, sumí Gre- lloc perillds i Poc segur i d'altres. cana de Comunicacions (USICA) in. 
nada en un estat cabtic: el 50% de Totes aquestes mesures foren vita periodistes del Carib anglo. 
la poblaci6 laboral restava aturada, combinades amb atemptats Com el parlant a seminaris i discussions 
un 45% dels habitants eren analfa- Perpetrat Contra Maurice BishoP, li- a Washington. Grenada i 
beis. L'llla mancava, practicament, der del New Jewel Movement, al Guaiana no foren invitades. Partici. 
d'assistbncia medica, i patia un alt maig de 1980 O el realitzat ai juny paren en les Conferencies brgans de 
grau de desnutrici6 que abastava la d'aquest mateix any contra una mul- premsa com: uThe Express Paper. de 
majoria dels grenadians. Tot aixb so- titud congregada a St. George's. En Trinitat, "The Guardian. tambe de Tri. 
ta I'atenta mirada d'una policia i unes aquest acte terrorista, dut a terme nitat, ~ T h e  Voice of Lucia., uThe 
bandes paramilitars especialment Per la (<Banda Mongoose>l, principal Chroniclem de Dominica, ~ T h e  Anti. 
preparades a Xile. grup paramilitar de Gair~,  encara exi- gua Paper., < ~ a i l y  News. de Jamai. 
El tretze de marc de 1979, un grup liai als EUA. moriren tres joves. ca ... Quan els periodistes varen retor- 
de joves que constitu.ten el cap d'un nar a llurs respectius palsos l l an~a-  
ampli moviment popular prengue el ren durant alguns mesos una estu- 
poder. EI "New Jewel Movement.(as- Ocean Venture'81 diada campanya de propaganda en 
sociacid per al benestar, I'educaci6 contra del regim de Grenada. 
i I'aliiberament de Grenada), organit- L'ascens de Ronald Reagan signi- 
zaci6 formada al 1973, canalitza fica nous bloquejos en materia eco- 
d'aquesta manera I'ampli desconten- nbmica. L'Administracib nord-ameri- ES Prepara 
lament popular en contra del regim cana influi sobre la Comunitat Eco- 
deGairy. Eis nous dirigents iniciaren nbmica Europea perque no sesis do- la invasió 
sense tardanca la transformacib del n8s Suport econbmic i tecnic a la 
minuscul estat carib: es construlren construcci6 de Point Saline. Tanma- El proppassat 15 d'octubre els te. 
escoles, augmentaren les beques teix, la Junta de Directors del Fons letips de les agencies de premsa re- 
(nomes hi hagub tres becats en Monetari Internacional (FMI) des- collien els primers rumors de cop 
temps de Gairy, passant a 572 al aprova un credit de 51,3 milions de d'Estat a I'illa de Grenada. Tres dies 
1980) i I'ensenyament passa a esser dolars amb desti a tot el Carib Orien- despres, Bernard Coard, ministre de 
obligatori; es constru'tren diversos tal, Grenada inclosa. Finances, format a universitats nord- 
centres hospitalaris, amb atenció L'agost de 1981 els Estats Units americanes, es consolida com a nou 
medica gratulla. s'ampliaren els mer- realitzaren a la zona carib, I'exercici mhome forts del regim. 
cats per . JG,  cultura, sistema de maritim anomenat Ocean Venture'81, Maurice Bishop era arrestat al seu 
cooperatives i creaci6 del sector el mes extens des de la segona guer- domicili fins el dia 19en qub una mul- 
agro-industrial, tot descendint I'atur ra mundial. Eis plans de la maniobra titud intenta alliberar-lo. Bishop es 
en un dotze per cent de la poblaci6 e~pecificaven que es tracta d'un l l a n ~ a  l carrer juntament amb mbs 
laboral en tres anys, i es va preten- exercici de desembarcament en un de 3.000 partidaris seus. L'exercit 
dre portar a terme un projecte plani. hipotetic pais del Carib Oriental ano- obre foc contra la multitud i, enmig 
ficat a I'any 1940, besic per a I'eco. menat Amberi les amberines, inNuH de la confusi6, el primer ministre i 
nomia grenadiana: la construccib de per un pais roig per tal d'exportar e l  tres membres del gabinet, foren as- 
I'aeroport internacional Point Saline. terrorisme a diterents nacions del Ca- sassinats. 
Unes hores despres de proclamar- rib. A les maniobres hi participa un Tebricament, els nous dirigents de 
seel nou rbgim, el qual malgrat tenir batall6 de <grangers. estacionat a I'illa carib pretenien definir-se com 
una orienlaci6 socialista mai no s'ha- Fort Louis (Washington). Aquest b a  pro-sovi8tics i pro-cubans. Malgrat 
via inclos en el bloc de palsos de de- tal16 realitza un vol nocturn des de la aixb, el 21 d'octubre, una vegada co- 
finicib pro-sovietica, els Estats Units base aeria de Noston, a I'Estat de Ca- neguda I'execuci6 de Bishop, Cuba 
iniciaren una serie de mesures ten- Iifbrnia, fins I'illa de Viegnes, tot co- condemna la seva mort, la qual qua- 
dents a bloquejar el futur desenvolu. brint una distancia quasi idbntica a lifica d'assassinat, i afirma que no te- 
pament de I'economia grenadiana. I 'exi~tent entre llur base habitual i nia cap contacte amb els nous diri- 
L'Administraci6 Carter tracta d'impe. Grenada. Les maniobres es realitza- gents grenadians. 
dir I'accbs de circulant monetari a ren en territoris fisics similars. El diari "El Pais., ai seu editorial 
I'illa (Grenada utilitza el mateix sig- En una entrevista concedida a mil- dei 23110183, deia: A la vista de la 
ne fiduciari que d'altres Estats pro- jans d'aquell mateix any per I'assas- reacci6 de L'Havana anomenant as- L 
Dossier Cidob no 2 .  1983 PAQ. 17 
GRENADA 
sassins els qul acabaren amb Bis. 
hop, no es pot descartar -malgrat 
aixo- la teoria de cop d'Estat instru. 
mentat per Washington, encara que 
realitzat per anomenats esquerrans ... 
Aquell mateix dia, els batallons 1 
i 2 del 75 de ~Rangers. destinat a 
Fort Lewis (Washington) i Fort Ste- 
wart (Georgia), juntament amb el 
grup 1-84 de la Forqa rapida amfíbia 
de marines, amb base a Charleston 
(Carolina del Sud), amb el suport del 
portaavions alndependence~ (70 jet 
F-18, CaCabombarders A ~Corsairn i
avions de transport AC-130) i pel por- 
tahelicbpters -Guam. (CA, Harrier i 
Blackhawk) respectivament, arriben 
a Barbados. 
La matinada del dimarts 25, mil 
(<rangersB, s6n l l an~a ts  a Port Saline, 
a I'extrern sud de Grenada a pocs me. 
tres de I'aeroport en construcci6, en 
el Nord-Est de I'illa. D'altra banda, 
nou-cents marines, juntament amb 
representants i soldats de les Forces 
Armades i la Policia de Jamaica. Do- 
minica, Saint Lucia, Antigua i Saint 
Vincent, desembarquen prop de I'ae- 
roport antic de Pearis. Grenada esta- 
va essent envalda. 
Els dos arguments donats per I'Ad- 
ministraci6 Reagan no han suportat 
les critiques de I'opinio publica mun- 
dial; per una banda, els mil ciutadans 
nord-americans residents a i'illa, mai 
no se sentiren amenaqats, ni  en pe- 
rill; per I'altra, ha estat facilment de- 
mostrable que ni cubans ni sovi&ics, 
dirigien els quadres militars grena- 
dians. Malgrat aixb, i segons que ha 
demostrat un sondeig realitzat pel 
~twashington Post,, i la Cadena nord- 
americana de televisi6 ABC, sembla 
ser, que el públic nord-america esta 
m8s preocupat pel fet d'una victoria 
militar, que per una invasió injustifi- 
cada: el 57% de la poblaci6 enques- 
tada aprova la invasi6 i tan sols el 
33% la condemna. 
Manel Gonzalez Losada 
D" ':"'b""" 
Puerto Rico % Ornigua 
O - '1 
Y Dominica 
M A R  DEL CARIBE Q Q .  
Santa Lucia O 
D San V i m t e  Q ~ a r b a d o s  
Granada I 
.. I . Venezuela 3 II 
7.  Puntejat: triangle de defensa nord-america. Ratllat: triangle amenaqant segons els Estats Units. 
2. Ubicacid de Grenada. 
Grenada L Extensib: 344 km' (Grenada 311 km' - Carriacou 33 km') Capital: Saint George's (30.OM) habitants1 Poblacib: 1tZ.OW habitants Llengua: Angl4s i npatoin (dialecte franc&) Religid: Protestant i catblica Principals ncurros: Turisme i Agricultura (cafe, nou moscada, canya de sucre, cacau, bananes1 Monada: Dolar del Carlb Orlental (D.C.O.) 
ARTICLES DE L'OEA (ORGANITZACIC) D'ESTATS AMERICANS) VIOLATS PELS EUA 
Capitol IV, Deures i Drets fonamentals dels Estats 
I I 
pap. 18 Dossier Cidob no 2 - 1983 
I 
Article 14: El dret que 18 I'Estat de protegir i desenvolupar la seva existdncia mai no I'autoritzs a executar actes Injustos contra un altre Estat. 
ArtIcIe 15: EIS Estats exerceixen. dintre dels limits de llur territori. jurisdlccid sobm tota persona natural o juridica, sigui nacional o estrangera. 
ArtlcIe 16: Cada Estat 16 el d n t d a  desenvolupar-re lliursment i arponlhniament, en la vida cultural. politica i sconbmica. En aquest lliure desenvoiupa- 
ment I'Estat respectara eis drets de la persana humana i eis principis de la moral universal. 
Artlcle 18: Cap Estat O grup d'Est.1~ no 16 cap dret d'interrsnlr directament o lndlrecta, sigui qualsevol el motiu, en els assumptes interns o externs 
de qualsevol altre. El princlpi anterior exclou no solament la larva armada sinó tamb6 qualsevol altra toma d'ingerdncla o de tend6ncia 
atsmptatdria de la personalitat de I'Estat, dels elements politlcs. ecanbmics i culturals que ei canstituew.en. 
Article 19: Cap Estat no podrd aplicar o ertlmular mesuns coercitives de caire econbmic i politic per forvar la voluntat sobirana d'un altre Estat i 
obtenir-ns avantatges de qualssvol natura. 
Articb 20: El territori d'un Estat 6s inviolable; no pot Osser obiecte d'ocupscld mllltar n l  d'altns mesunr de I o q a  preses per un altre Estat. directa. 
ment o Indirecta, qualsevol que sigui el motlu. encara de forma temporal. 


La invasió de Grenada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert