Puyol Torres, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El fons documental de Cels Gomis 
i Mestre i la Conca de Barberà 
Carme Puyol Torres 
Qg 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
El fons documental de Cels 
Gomis i Mestre 1 la Conca 
de Barberà* 
Carme Puyol Torres 
Una de les finalitats del treball arxivístic és crear instruments de consulta 
útils i eficaços per als usuaris i investigadors que consulten l'arxiu. Per altra banda, 
també és un objectiu important de la tasca de l'arxiver la divulgació dels fons i dels 
documents que contenen els arxius. Pensem que una publicació com la de Centre 
d'Estudis de la Conca de Barberà és un bon fòrum per donar informació al voltant 
de documents que puguin ser interessants per als investigadors i estudiosos de la 
comarca. 
Abans de començar a ressenyar els documents que hem espigolat del fons i 
fan referència a la Conca de Barberà, cal fer una breu introducció al fons i al perso-
natge que el va generar. 
El fons personal de Cels Gomis i Mestre fou donat a la ciutat de Reus l'any 
2001 pels seus descendents i per voluntat expressa del seu nét Cels Gomis i Ser-
danons.La documentació passà a l'Arxiu Històric Municipal el setembre del 2002 
per inventariar-lo, fer-lo accessible i facilitar-ne la difusió. La tasca arxivística que 
vaig portar a terme al llarg de l'estiu de 2003 va treure a llum un fons de gran 
heterogeneïtat, tant per la diversitat de tipologies documentals com per la varietat 
temàtica que abasta el seu contingut. 
Els fons personals han estat definits com aquells que contenen la documen-
tació produïda per una persona física en el desenvolupament de les seves activitats, 
entre la qual té un valor específic aquella que es deriva de les activitats creatives, 
professionals i socials. Un fons personal és, per tant, un bona manifestació del 
tarannà del subjecte que Fha generat. 
Breu biografia de Cels Gomis i Mestre (1841-1915) 
Cels Gomis i Mestre va néixer a Reus el 6 de gener de 1841. Quan encara 
era un nen marxà amb la seva família a Madrid, on va cursar la carrera d'enginyeria 
de camins sense acabar d'obtenir-ne el títol a causa d'una oferta de treball vincula-
da a la construcció de la xarxa ferroviària. Retornà a Catalunya l'any 1862 per a 
* Qui vulgui conèixer en profundiía: el contingut del fons, pot consultar la nostra des-
cripció Inventari del fons personal del Cek Gommis i Mestre. Reus: Arxiu Històric Muicipal, 2003. 
120 pàgs. 
Aplec de Treballs (Montblanc): 145-152 
BH 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
treballar de forma continuada fins al 1866 en les diferents obres d'extensió del 
ferrocarril per terres de Catalunya: trams Reus-Montblanc, Reus-Favara, Girona-
Camallera, Granollers-Vic... 
La seva ideologia política es manifesta republicana i federalista, i el 1867 té 
contactes amb els republicans federals. Durant la revolució dél setembre de 1868, 
que va enderrocar la reina Isabel II, va participar en l'assalt a l'Ajuntament de 
Barcelona, en el qual sembla que col·laborà a preservar els arxius municipals de la 
destrucció. En aquests dies coneix Valentí Almirall, amb qui tingué sempre una 
bona amistat, tot i les discrepàncies ideològiques futures. L'any 1869 s'afilià al 
Club de Federalistes, del qual fou secretari quan Almirall en fou el president, i 
formà part de la redacció à'El Estado Cataldn. També en aquest any, organitzà la 
primera biblioteca popular i pública de Barcelona en els locals de l'Associació de la 
Joventut Republicana, de Barcelona, convençut que la cultura havia de ser un be-
nefici per a les classes obreres. Aquest esperit pedagògic de Cels Gomis fou una 
constant en moltes de les seves actuacions i treballs editorials del futur. Així mateix, 
esdevingué director de l'òrgan de les societats obreres El Productor. El 18 de maig 
d'aquest 1869 participà en l'anomenat Pacte de Tortosa, i el setembre, en la insur-
recció federal, iniciada a Catalunya i estesa al País Valencià. Aragó, Andalusia i 
Múrcia. 
El fracàs i la repressió de la revolta provocaren l'exili de Cels Gomis a Gine-
bra, on s'afilià a l'organització bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista, el 
gener de 1870. De retorn a Madrid, esdevingué un actiu membre de difusió de la 
ideologia anarquista (exerceix com a secretari de la comissió de la federació local de 
l'Aliança) i formà part de la redacció de la revista La Solidaridad. A la vegada re-
prengué la seva activitat professional i, entre 1871 i 1878, treballà en diverses obres 
públiques al País Basc, Almadén i Catalunya. El març d'aquest mateix any, es casà 
amb Dolores Perales, amb qui tingué set fills. 
La seva tasca professional continuà vinculada a diverses obres públiques, 
sobretot en les de construcció de la xarxa ferroviària. Entre 1878 i 1907 el trobem 
en càrrecs de responsabilitat en les obres de diferents trams de les línies fèrries i 
també en construcció de carreteres, raó per la qual féu estades en diverses pobla-
cions de la geografia de Catalunya, es desplaçà també a l'Aragó, a Guadalajara, a 
Linares, a Salamanca... 
Al llarg de tot aquest periple geogràfic. Cels Gomis compaginà la seva tasca 
professional amb una constant i sistemàtica recerca de dades i materials sobre va-
riats temes de la cultura popular que recull de primera mà, a partir de la comunica-
ció verbal amb la gent amb qui conviu durant les absències de la seva casa de 
Barcelona; materials que constitueixen la matèria primera dels seus treballs folklò-
rics i etnogràfics, centrats en el camp de la tradició oral. 
Aquestes notes aplegades, un cop ordenades i sistematitzades, veuran la 
llum en diversos articles publicats al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, 
de la qual formarà part activa des de la seva fundació, el 1878, i continuà sent 
membre i col·laborador quan es creà el Centre Excursionista de Catalunya, el 1891. 
Així mateix fou assidu col·laborador de la revista L'Avens. La rica i abundosa 
Aplec de Treballs (Montblanc]: 145-152 
Centre d'EsIudis de la Conca de Barberà 
Ce!s Gomis i Mestre. (FONS PERSONAL / ARXIU 
HISTÒRIC MUNICIPAL DL REUS) 
documentació, fruit de la seva sòlida recerca 
etnogràfica, t ambé prengueren forma en di-
verses publicacions, dV-ntre les quais desta-
quem: La lluna segons lo poble (1884 i 1912) 
— q u e veié una reedició a càrrec del seu net. 
Cels Clomis i Serdanons l'iiny 1999—, Lo Llamp 
y'ls temporals (1884), Meteorologia i agricultu-
ra populars (1888) -—ambdues juntes es ree-
di taren el 1 9 9 8 — , Costums empordaneses 
(1887) , Cantares (1890) , Botànica popular 
(1891) —reeditada a cura del seu nét Cels 
Gomis i Serdanons amb el títol Dites i tradi-
cions populars referents a les plantes (1983^—, 
Literatura popuUr cataUna (1910), Zoologia 
popuUr catalana (1910) i La bruixa cataUna 
—edició pòstuma de 1987. 
En coherència amb una constant acti-
tud pedagògica i crítica de l 'ensenyament de 
l'època, en els dos anys que marquen l'inici del segle xx (1900-1901) redactà diver-
sos llibres de text i de lectura adreçats a l 'ensenyament primari i vinculat a les 
editorials Bastinos i Tassó. En la mateixa línia, participà activament en l'organitza-
ció de la Biblioteca Piiblica Arús, el 1895, en la qual ocupà el càrrec de secretari de 
la Junta de la biblioteca fins al 1915. 
En el vessant de publicista, destaca la seva rasca com a director de la revista 
Cataluha (1907-1908) , publicada en castellà de forma expressa per tal de donar a 
conèixer la realitat del nostre país a la resta de l'Estat. 
La darrera intervenció professional fou en el projecte de portada d'aigües a 
Barcelona des d'Esparreguera, Tany 1908, durant la qual tingué un greu accident. 
Cels Gomis abandona l'activitat professional per a dedicar-se intensament a la tas-
ca editorial, ocupa el càrrec de director literari àc XEnciclopèdia Jlustrada Seguí i 
inicia la redacció del volum corresponent a la província de Barcelona de la Geogra-
fia de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi . També continua publi-
cant materials etnogràfics, així com produccions poètiques pròpies, com Aubadesy 
cap'Vespres, el 1913, i perseverant en la redacció del manuscrit de La bruixa catala-
na, que no arribà a veure publicat. 
Cels Gomis i Mestre mor í a Barcelona, el 13 de juny de 1915, quan ultima-
va ía redacció de La bruixa catalana. 
Aplec de Treballs (Montblonc); 145-1 52 
Bl 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
Un fons heterogeni generat per un home polifacètic 
Així doncs, el caràcter heterogeni i divers del fons personal de Cels Gomis 
i Mestre deriva de la personalitat del productor i és un reflex excel·lent de l'activitat 
polifacètica de Cels Gomis i Mestre. 
El fons presenta una complexitat intrínseca a causa de la pluralitat temàtica 
i la seva dispersió en el conjunt del fons, però no té cap contradicció conceptual. 
La immensa necessitat que tenia Cels Gomis de conèixer, recollir i saber diversos 
aspectes etnogràfics i populars de les terres que anava recorrent per Catalunya, i 
altres de l'Estat espanyol, a causa de la seva activitat professional com a enginyer de 
camins i ferrocarrils, el seu perfil d'excursionista recercador, així com l'important 
treball de difusió cultural i la publicació d'obres adreçades als escolars, l'expressió 
ideològica i política a través d'articles, la seva sensibilitat poètica... conformen un 
cosmos documental generat i alimentat per un afany constant de coneixement i 
per una ferma creença en l'educació i el saber com a mètode de transformació i 
alliberament de l'home. El fons personal de Cels Gomis i Mestre, un m.ón complex 
amb multiplicitat de matèries que emanen d'un esperit únic i coherent. 
Enmig de l'heterogeneïtat temàtica que trobem dins el fons, hem espigolat 
diversos documents que fan referència a la Conca de Barberà. No es tracta de 
documents de gran envergadura, tanmateix el seu contingut proporciona dades 
concretes i succintes sobre diversos aspectes de la Conca de Barberà que aporten 
dades inèdites que es poden incorporar a estudis més amplis. 
De la relació de Cels Gomis i Mestre amb la comarca sabem que treballà en 
les obres de construcció de la via del ferrocarril de Reus a Montblanc entre 1862 i 
1863. Anys més tard, durant uns dies de març i abril de 1880, el trobem a la Conca 
de Barberà com a soci delegat de l'Associació d'Excursions Catalana. Al voltant de 
1885 treballà com a topògraf en les obres de la carretera de Santa Coloma de Que-
ralt a Montblanc. Per altra banda, les cartes, que més endavant ressenyarem i que 
consten entre la documentació del fons, a més de les referències que trobem en els 
seus llibres, fan pensar que Cels Gomis establí una bona relació personal i també 
per carta amb Mn. Joan Segura, el qual va publicar diversos articles al Butlletí de 
l'Associació d'Excursions Catalana. 
Ressenya dels documents 
Dins el número de registre 29/6 del fons, consten dos documents. El pri-
mer és una cançó titulada Motius de poble, que en forma rimada d'heptasíl·labs fa 
un recorregut geogràfic i costumista, en clau d'humor, per diversos pobles de la 
Conca de Barberà fins a arribar a Tarragona tot passant per l'Alt Camp i el Baix 
Camp. Els qualificatius que acompanyen cada poble emanen de dites i descrip-
cions populars passades de boca en boca per generacions i generacions, i cançons 
com aquesta acaben d'encunyar-los sense remei. En reproduïm uns quants versos a 
tall de mostra: 
Aplec de Treballs (Montblanc): 145-152 
^M 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
MOTIUS DE POBLE 
Mare de Déu del Talht, 
tan alta se n'heu pujada 
que sou vista de l'Urgell 
de L· Conca i la Segarra. 
Bona vila n'és Forés 
sinó que és en una montanya. 
guieu-mos, Mare de Déu, 
del TalL·t anomenada. 
A Rocafort safranés 
tenen les dents rovellades. 
A Sarral són losjudeus, 
aqueüa gent tan malvada. 
A Pira van relliscant, 
a Barberà ja van caure 
a BL·ncafort són los torts, 
portan las camas giradas 
La Espluga, prop de Poblet, 
allà hont habitan los frares. 
A Montblanc són hs sabuts 
que la mitat són notaris. 
El segon document, sota el títol Relació de masías, transcriu un poema en 
què es fa la simulació d'un viatger que parteix de Santa Coloma ("De Santa Colo-
ma va eixí bo") i segueix un itinerari que el porta per diversos pobles i masies i 
durant el trajecte va patint diversos mals que el porten a la mort i enterrament i, a 
més, a Gumés "se barallen pels diners". A part de la toponímia dels municipis, 
aporta els noms de masies o poblaments de la comarca que potser han desaparegut 
i a partir d'aquesta cançoneta es poden recuperar. 
Del pas de Cels Gomis per la Conca de Barberà també ens ha quedat dins 
el seu fons documental una llibreta de camp (número de registre 36), on consta 
com a títol Montesquiu (1879). Conca de Barberà (1880). Es tracta de notes succin-
tes amb dades topogràfiques, demogràfiques, geològiques, toponímiques i geogrà-
fiques de les poblacions que va recórrer en aquest curt periple per la comarca. 
També es conserva dins el conjunt documental, amb el número de registre 
106, una carta de Simforià i Josep Matet, de les Piles, datada el 25 d'octubre de 
1892 i adreçada a Mn. Segura, on li comunica la troballa d'una sepultura. També 
hi ha dues cartes de Mn. Joan Segura adreçades a l'Associació d'Excursions Catala-
na, datades el 14 de novembre de 1892 i el 10 de gener de 1893, en les quals dóna 
notícia i descriu a bastament els treballs i els resultats de les excavacions realitzades 
Aplec de Treballs (Montblanc): 145-152 
Q 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
en la zona de la troballa: el descobriment de tres enterraments protohistòrics si-
tuats al terme municipal de les Piles, a la Conca de Barberà. 
Aquests són els documents concrets que conté el fons de Cels Gomis dipo-
sitat a l'Arxiu Municipal, la qual cosa no vol dir que també es puguin trobar altres 
dades relacionades amb la Conca de Barberà al llarg dels seus articles i dins les seves 
obres publicades, atès que en tots els seus treballs, l'autor inclogué diversos reculls 
de refranys, modismes i aforismes, dites, cançons, literatura oral, costums, remeis, 
dades sobre bruixes, etc, procedents de multiplicitat de punts dels Països Catalans. 
Així, per exemple, en les obres editades a cura de Cels Gomis Serdanons, 
nét de l'autor, La bruixa cataL·na (1987) i Meteorologia i agriculturapopuL·rs (1998^, 
es troben diverses referències recollides a poblacions de la Conca de Barberà, de 
forma directa, a través de gent de la comarca o de Mn. Joan Segura, home coneixe-
dor i gran observador de la cultura que emanava del poble i dels seus costums. 
Entre ambdós s'establí i es mantingué una fructífera i continuada relació personal 
i per correspondència des de la seva trobada a Santa Coloma de Queralt. 
A tall de mostra, i en l'apartat dedicat a la pluja, Cels Gomis transcriu que 
a Conesa quan plou diuen als nens: "Què fa quan plou?". I els nens responen: "Es 
mullen les banyes del bou". O una cançoneta referida al sol que Cels Gomis recollí 
d'alguna veu de la Conca de Barberà: 
Sol, soleret, 
que fa fred, 
que quest poble pastoret, 
que no té capa ni barret, 
sinó un barretet d'arestes, 
que se'l guarda per les festes. 
Dieu a L· criada 
que pegui una escombrada 
que faci apartar aquest núvol 
que hi ha davant del sol. 
O explica les virtuts que el poble de la Conca de Barberà adjudica a deter-
minats costums practicats durant els dies de la Setmana Santa, com guardar i llen-
çar pedretes sobre el sembrat el Dissabte Sant per tal de protegir-los de les pedrega-
des. Així com les oracions a Santa Bàrbara per amortir els efectes del llamp: 
Santa Bàrbara va pel camp 
tota vestida de bUnc, 
reclamant l'Esperit Sant. 
L'Esperit Sant no pot dormir; 
tres núvoh ne veu venir: 
un de trons, un de llamps 
i un ple de tempestat. 
Bàrbara, tira'h a la trementina 
Aplec de Treballs (Montblanc): 145-152 
^ 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà 
on no sen canti gall ni gallina, 
i que tota criatura sia viva. 
(Vilaverd) 
Dins el capítol del calendari agrícola i meteorològic, Cels Gomis reprodu-
eix dites escoltades a gent de la Conca, com: 
Per la Candelera 
quinze dies abans, 
quinze dies enrere 
no et fiïs d'ella. 
(Conesa) 
O: 
Per Sant Sebastià 
l'oreneta ve i el tord se'n va. 
(Conesa) 
I, també, dins la publicació pòstuma de Cels Gomis i Mestre La bruixa 
cataL·na, trobem històries i fets inaudits protagonitzats per les bruixes de la zona: 
A SolivelL· les bruixes, 
d'on surten les pedregades. 
O relats misteriosos que han estat transmesos de generació en generació; 
també oracions per alliberar-se de conjurs i per a guariments extraordinaris: 
Tall és fet; 
mal és vist. 
Aquest tall sia curat, 
com es curaren 
les cinc Hagués de Jesucrist. 
No hi manca un recull de remeis populars per a guarir afeccions i malalties, 
com les floretes de Sant Joan que a la Riba i a Montblanc es recollien el dia 24 de 
juny, puix que resultaven molt bones per a fer bàlsam per a curar talls i ferides. 
La nostra voluntat a l'hora d'escriure aquest article ha estat difondre uns 
documents d'un fons que contenen dades, molt concretes i succintes, vinculades a 
la Conca de Barberà. Tanmateix, posades a la llum i relacionades amb d'altres 
conegudes, poden adquirir un nou valor documental. 
Aplec de Treballs (Montblanc): 145-152 


El fons documental de Cels Gomis i Mestre i la Conca de Barberà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert