Perarnau i Llorens, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

HISTORIA pagina 13 
MANRESA 1827. BREUS APUNTS SOBRE 
LA REVOLTA DELS MALCONTENTS. 
Jaume Perarnau i Llorens 
I'otsrr iiii (Icli. asp1.1.1t.s iril,ii!. i.<rrirgiii. t11,Is i i r i r i i ~ ~ ~ l i n t ~  ~ 1 r i ~ ~ ~ 1 ~ 1 1 1 ~ i i t . ~  111.1 F ~ ~ i o -
rii1:ri carlí. siguiii el* a!alol> ~IIII. i , q ~ r o d ~ ~ ~ . i \ ~ m  arrvir dt, la I '~~i i insi i la i, i ifri. r l s  
:iri\-s 1825-1828. i~pr«\ i rnn~lar i i~~r i [ .  i I~III, t t . r i ~ . i i  i.o!ii ü p i i i i l  í ~ r i l t i i i r i ; i i i i  I'niro- 
~rii,iiadn I l~,\-olta d r l i  Slal~~oiit i. i i ts. o .\grii\-iai-. I':iii\ 1827. \cliri'-t üi\i,i.a- 
r t i~mt ir l trü~~or~scrvador clci : ti. a (:at:iluii! :l. i triol! ~~.. l~rcialnir~i i t  ü \l:iiirí~sa. 1.1 
31,ii cix r<.rti,l)rador i. ~ i o t ~ i ~ .  iIr, :i sin. 1:- t l r  >I.III~I~I, uri t~.rri;i 1101. ~.or i ry i i t  i
d i i i t l p ~ t .  i ~ i  part p1.r 1;i ninri1.a ti<% doi.i i i i ir~iit i ir~ió. i 1.11 llart. tü1nl16. 1u.r la 
cornplt\itat. motivitdii Iil 'r Iii foo~wr (11, 11.: Soiii-. I~UI. I : O U I ~ M ~ ~ I ~  1'1 11ir-iir q i i i  
c%rl:ri <%ti  rc:alit;it 14s dii~,i,tors 11t.l i i iov i r i i~~ i i i ,  q i l i r i  i,rn 1.1 SIN ..iiliort so~,ial, 11u1, 
rt~~larrravi~i i .  c ~ i i i i i i  o l~ j c~ . t i i r .~  rr11:s irnrn1~11i;il~ ~irt l~. i i i r .r i .  [,TI,. 
111tcr1:ar i11111:ir a ~.o i i+ i x~ - r  ui s I ~ r t ~ t i s  i111i1iii. sn11r1. aqii~>>i> S~,ts. :I,II.I, iiiiiii 
~l 'cxl iausti~it ; i t .  i qiic [rcrtnc.ti~i aprofuitilir 1.11 110-ttriorr r.;t~irfis riiir. ~ ' i v l a n ~ i -  
~ i i i  rr bs 1i.s vcritabl~,s rrioti\.a~,ioris. iiitc~rt,s>o>. ~~;ir l i~. i l l : i~, iú. 1.11.. r l r ~ l  i l io \ i i l ie~ i t .  
6s 1.1 mot iu did prtsrr i t  artir,lr,. 
Els fets 
Si bé els aixecaments de parti- 
des ultrareialistes, arnb major o 
menor exit, és constant i conti- 
nuat al llarg del període 1821- 
1826, no és fins comencat el 1827 
quan aquestes tenen una inciden- 
cia directa arnb I'avalot generalit- 
zat que es produ i r i  I'agost-setem- 
bre del mateix any. 
Des del mes de marc, els noms 
de Llobet, Trillas, Busoms, Puigbó, 
Planas, Bofill, Ballester, etc., ja 
van lligats a la formació de petites 
partides d'insurrectes -mai supe- 
rior als 2 0  homes per grup- que 
aniran fustigant les tropes governa- 
mentals, principalment a les zones 
de Tortosa, Montseny i Figueres, 
tenint-se, també, notícies de la 
presencia de grups arrnats a Cardo- 
na, Berga, Prats de Llucanes, Cas- 
tellar de N'Hug, Baga, etc. etc. (1) 
Si bé en iniciar-se I'epoca de la 
sega, la "normalitat" sembla ser 
absoluta, és u n  cop acabada aques- 
ta quan els intents esporadics i 
mancats de cohesió, troben uns 
encara poc aclarits mitjans que els 
permeten generalitzar la insurrec- 
ció i fer-se presents a gairebé la 
totalitat del Principat. La xifra 
aproximada de 24.000 homes ar- 
mats sembla ser la més accepta- 
da, arnb marges que oscil~len dels 
20 als 30.000 homes. (2) 
Aviat els insurrectes, comptant 
arnb la complaenca de bona part 
de la població civil, aconsegueixen 
ocupar Manresa, Vic, Reus, Ripoll, 
Berga, Mataró, Puigcerda, Talarn, 
etc. etc., i assetjar, entre altres, 
Girona, Tarragona, Hostalric i 
Cardona. (3)  
El Bages, arnb Manresa al capda- 
vant, és un dels principals llocs 
d'acció dels Malcontents. Els fets 
que es succeeixen arnb anterioritat 
al 25 d'agost del 1827 són poc 
clars, pero es pot  deduir, per les 
declaracions efectuades arnb pos- 
terioritat als fets, que dies aban~, 
bona part del "Regimiento de In- 
fantería La Reina", arnb guarnició 
a Manresa, fugí de la ciutat i ana a 
ajuntar-se a les partides de rebels 
instal4ades en els pobles vei'ns i 
que comandava Agusti Saperas, 
d i t  "Caragol". U n  d'aquests fugats 
és el mit i f icat Maurici Carrió, 
absolutista intransigent, el qual 
declara que un  cop ajuntats al 
grup que manava Francesc Paré, 
sortiren la n i t  del 24 del poble de 
Rocafort i, passant per Cal Grabat, 
on se'ls ajunta el Batalló de Grana- 
ders del Regiment, la Font del 
Camaret i el Remei, entraren a la 
ciutat la matinada del dia 25 per la 
porta de Sant Domenec que, sor- 
prenentment era oberta. Després 
d'alguns trets al Born, a la Plana i 
a la Placa Gran contra la poca 
guarnició lleial que quedava, ana- 
ren a la Seu a tocar a somatén. Ja 
de bon rnatí entra el gros de la 
Divisió d'Agustí Saperas, formant- 
se la coneguda Junta Superior del 
Principado. (4) 
Fets semblants succeien arreu 
de Catalunya. L'incansable defen- 
sor de "I'Altar i el Tro", mossen 
Benet Tristany (de la nissaga que 
es fara famosa en les guerres carli- 
nes) aixecava una partida de prop 
de 400 homes a la Segarra i, des- 
prés de sublevar Solsona, prenia 
part en el setge del castell de 
Cardona.(S) A Santpedor s'instal- 
lava un  petit destacament manat 
per Benet Gros, comerciant de 
Manresa. (6) A Sallent hi entraven 
a prirners de setembre per exigir- 
h i  mi l  rals de bi t l ló  com a impost 
de guerra. (7) El mateix Maurici 
Carrió, juntament arnb Maurici 
Brossa, reclutava gent a Monistrol 
de Montserrat i a Castellbell. (8 )  
El capita Josep Puigoriol posava a 


pagina 16 
d'Espanya comenca llavors la seva 
popular carrera de repressió i vio- 
lencia contra els malcontents i 
contra els rnínimarnent titllables 
de li berals. "El Conde de España, 
el que habia vencido la insurrec- 
ción ultrarealista; el que habia 
amenazado con la horca al obispo 
de Vich y quemado los papeles 
que pudieron comprometer a cen- 
tenares de fam:'Iias, se dió luego a 
desenterrar causas olvidadas, a in- 
ventar conspiraciones y delitos, a 
fomentar delaciones, a recoger lis- 
tas de sospechosos, a perseguir, a 
fusilar, a exterminar liberales, 
convirtiéndose en ejecutor de las 
venganzas del bando apostóli- 
co". (14) 
Malgrat que h i  haguessin fins a 
la primavera del 1828 nous intents 
de formació de partides (a Ullde- 
cona, a La Cenia, a Recasens, a 
Baga, a Boadella, etc.). la revolta 
dels malcontents, militarment, era 
conclosa. 
Consideracions finals 
Si bé és cert que la insurrecció 
dels malcontents fou un rotund 
fracas en el camp militar, I'objec- 
t iu Ilunya que sembla que es plan- 
tejaren era aconseguit: formar un 
grup opositor alternatiu al sistema 
pol i t ic de Ferran VI1 i facilitar 
una major repressió contra els libe- 
r a l ~  que permetés un  retorn a la 
situació anterior al 1820, afavo- 
r int  les seves pretensions. 
En un  informe fet després de la 
mateixa revolta es pot  apreciar 
com, efectivament, molts deis car- 
recs públics eren en mans d'antics 
defensors de la Constitució i com 
després seran rapidament apartats 
d'aquests Ilocs en favor d'elements 
ultraconservadors. cosa que, en 
definitiva, fa tornar a qüestionar- 
nos si la guerra dels set anys no té 
una preparació precedent en la del 
1827. Aix i ,  molts informes esmen- 
ten fets com aquests: "El Alcalde 
Mayor de Agramunt, don Nicolás 
Malaresta, que fue juez de primera 
instancia en esta ciudad en la épo- 
ca de la Constitución, es sujeto 
que no puede inspirar confianza 
alguna. Tampoco puede inspirarla 
el Alcalde Mayor de Berga don 
Lucas Gutierrez, conocido por 
constitucional, y lo mismo el 
Alcalde Mayor de Reus, don Ni- 
colás Chimochia, que fue jiiez 
de primera instancia en Man- 
resa". ( 1 5 )  
Una altra conseqüencia fou una 
mini-reforma administrativa de 
Catalunya. Totes les Batllies Ma- 
jors ja existents amb anterioritat al 
1827 i que tingueren participació 
activa en la revolta, canviaren de 
titular, cap dels quals era catala. 
Recollint els informes sobre canvis 
de batlles es pot  fer un llistat apro- 
ximat d'aquelles ciutats de certa 
importancia (Batllies Majors) que 
participaren en I'aixecament: Agra- 
munt, Balaguer, Barcelona, Berga, 
Figueres, Girona, Granollers, Igua- 
lada, Lleida, Mataró, Manresa, 
Montblanc, Olot, Puigcerda, Reus, 
Tarrega, Tortosa, Tremp, Vic, 
Vilafranca i Vall d'Aran (aquesta 
darrera era Batllia única), A més a 
mes d'aquests canvis de titularitat, 
la mini-reforma administrativa del 
Principat, consistí, també, en la 
creació de noves Batllies Majors 
que permetessin un major control 
d'aquelles zones més propícies a la 
formació de partides i que, per es- 
tar en zones intermitges entre  al^ 
tres Batllies Majors (que solien te- 
nir un destacament militar) i per 
I'especial configuració geografica 
del terreny ja s'havien distingit en 
la conclosa "guerra". Aquestes no- 
ves Batllies Majors son: Besalú, 
Cadaqués. Sta. Coloma de Farners, 
Blanes, St. Feliu de Guixols, La 
Bisbal, Torroella de Montgrí, 
Banyoles, Ripoll, Camprodon, 
Cervera, Solsona, Gandesa, Valls, 
Falset, Vilanova. Seu d'urgell, 
Terrassa, Capellades i Sitges. 
A part d'aixo, la violencia fou 
emprada també, per reprimir la 
revolta. Als més de 300 deportats 
a Monte Hacho -Ceuta- (entre els 
que es trobava Maurici Carrió) cal 
afegir-hi les nombroses execucions 
que es portaren a terme, moltes 
d'elles sense procés judicial. Sem- 
bla com si al llarg del segle XIX ( i  
també en altres epoques) la vio- 
lencia hagues estat legitimada per 
tancar qualsevol tipus de divergen- 
cia ideologica. 
NOTES 
1 .- "Los agru,u,~i~~Joi 'ir (¿~ialiiNo. ¡)o- 
<.i(ni<vzios dcl r(i1zadu de 1.i.rrruii- 
(10 V i l " .  Seminario de Htria. 
Moderna de la Universidad de Na. 
varra: Parnplona 1972. 
2:  DUVERINE, A .  "(iruJro liistti,?- 
1.0 [ /e k 1 ~  U/)IISOS j' <'s[>I'I';/~I L/<> r<,- 
Jbr~rio [~o i i l i co  <,ii l<s[~oNa':- Ma- 
drid 1980 p. 188. 
3: Per coneixer mes ampliament les 
caracteristiques i desenvolupa- 
ment de la revolta, es pot veure: 
Jaume TORRAS ELIAS, "/,a 
cierra dr ius izgroi.iudus': Barce- 
lona (Publicaciones de la Cátedra 
de Historia General de Espanal 
1967. 
4.- Arxiu Histbric de la Ciutat de 
Manresa. Lligall " .~ t i . ue~u~~ ie~ i :  rcia- 
lista de 1827' :  Declaració de 
Maurici Carrió. 
5.- Segons anunciava t?l  peribdic edi- 
tat pels revoltats "/7 Curalaiz Kra- 
lisio" en el seu primer número del 
4 de seternbre del 1827. 
6.- A.H.C.M. lligall "..ti\.cco~~ioii rt' iu~ 
lisia de 1827' :  Declaraciones. 
7.- A.H.N. lligall 49.627. Publicat per 
"1.0s ogru~~iudos. . . " ob. cit. v.ll, 
p. 147. 
8.- A.H.C.M., lligall ": l i .v~i.u~~iei i irr io- 
lisra dc 1,S27". Declaracions. 
9.- Ibidern. 
1 0 .  TORRAS, Jaume, "Societat rural 
l rnoviments absolutistcs. Nota so- 
bre la guerra dels malcontents. 
(1827)" a "Ketcrqircs" (Barcelo- 
na) 1970. no 1 p. 130. 
11 : CASANOVAS. lgnasi "Bolr~ies': 
Barcelona, v. l. p. 181. 
12.- ARTOLA GALLEGO, Rafael " / l is  
torio dr f:s~~u~l>oNu", Madrid 1968. 
v .  XXVl  p. 887. 
1 3 .  A.H.N. Lligall 49.633, publicat a 
"Los ugroi.iudus. . . " ob. cit. 
v. Ill p. 20. 
14.- "l{is:oriu del (;?riera1 f'rini " p. 42. 
Per mancanca dels prirners fulls, 
es desconeix l'autor. data d'edició 
etc.. encdra que 6s segura la seva 
edició arnb anterioritat al desern- 
bre de 1870. 
15.- A.H.N. lligall 49.663. pubiicat a 
"1.0s ayroi'iutius. . , " ob. cit. 
v. Ill p 45. 
Jaume Perarnau i 1,lorens 
Estudiant d'Historia a la 
Universitat Autbnoma de Barcelona 


Manresa 1827. Breus apunts sobre la revolta dels malcontents

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert