Oliver Jaume, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

56 /JAUME OLIVER I JAUME
Galí i Mallorca
Jaume Oliver i Jaume
Malgrat hagin estat estudiades la vida i l'obra d'Alexandre Galí amb cura i detall, no sempre ha estat
mereixedor d'especial atenció un episodi de la seva biografia —de la biografia familiar— que el relaciona
amb Mallorca. Es tracta de la residencia a l'illa durant uns cursos al final de la dictadura de Primo de
Rivera —ara fa una seixantena d'anys— de Josefa Herrera, esposa de Galí i inspectora d'ensenyament
primari, que hi fou desterrada de la llengua catalana a l'ensenyament a Catalunya.
Tenim una referència d'aquest fet es un article publicat per Pierre Bovet a la revista de l'Institut
J. J. Rousseau de Ginebra, «L'Éducateur», al número corresponent a la data del 10 d'octubre de 1931,
article titulat Avec les éducateurs de la Catalogue i dedicat «X l'École d'été de Barcelone».
«Primo de Rivera, amb una simple firma, havia suprimit tota una sèrie d'institucions de cultura fundades
en el transcurs dels anys precedents pels autonomistes catalans. La llengua catalana era foro malvista pels
poders palia; no tan sols tot l'ensenyament de les escoles es feia en castellà, sine, que els mestres dels
quals se sospitava que parlaven la seva llengua materna a classe amb els seus alumnes eren severament
sancionats. Una inspectora amiga nostra, acabava d'ésser enviada a Mallorca, castigada, separada del marit
i dels fills, per no haver volgut perseguir alguns mestres sospitosos. Un gran nombre d'aquests havien
passat la frontera; en teníem amb nosaltres a Ginebra.»
Sense anomenar-la explícitament, Bovet es refereix a Josefa Herrera (Galí havia viatjat en algunes
ocasions a Ginebra i el desterrament de la seva dona a Mallorca —justificat pels repressors amb raons
professionals, però, sens dubte, el fet d'ésser la dona de Galí hi influí— constituí un escàndol que ultrapassà
les fronteres), encara que s'equivoqui quan parla dels fills perquè tots ells (Raimon, Maria, Francesc,
Salvador i Jordi) visqueren amb ella a Palma de Mallorca.'
Josefa Herrera i Serra s'havia format a l'Escola Superior d'Estudis de Magisteri de Madrid, centre
d'inspiració institucionista i d'indiscutible nivell universitari, científic i pedagògic, que funcionà des de l'any
1909 fins al 1932, moment d'organitzaciä de la !licenciatura en Pedagogia a la Universitat. Aquesta Escola
rebia mestres i llicenciats que aconseguien, amb tres anys, el títol de Mestre Normal que servia per a
accedir als cossos de Professorat d'Escoles Normals o de la Inspecció d'Ensenyament Primari. Josefa
Herrera, de la setena promoció (1915-1918), havia estat condeixeble de Miguel Santaló i Parvorell,
catedràtic de l'Escola Normal de Girona i després director de l'Escola Normal de la Generalitat, important
geògraf, i ministre de Comunicacions, l'any 1933, per Esquerra Catalana; de l'entranyable parella Catalina
Vives i Pieras i Josep M. Eyaralar i Almazán, catedràtics de Cièncias a l'Escola Normal de Palma de
Mallorca; d'Amadeu Visa i Tristany, aleshores també catedràtic a l'Escola Normal de Palma i més tard
també director de l'Escola Normal de la Generalitat. Es jubilà essent inspectora a Barcelona, l'any
1954.
D'altra banda, el testimoni viu i directe de Miguel Deià, avui mestre jubilat, ens porta a reviure
aquella página biográfica de la familia Galí-Herrera. Deià, aleshores mestre just sortit de l'Escola Normal
de Palma, per indicació de l'Inspector en Cap d'Ensenyament Primari de les Illes Balears, Joan Capó i
Valldepadrinas, treballà dos anys en un centre privat, «Liceo Ripoll», de Palma. En aquest centre cursaven
els estudis els fills d'Alexandre Galí, essent Deià llur professor. Era un centre on, sense oblidar que els
alumnes havien de superar l'examen d'ingrés a l'Institut, hom procurava de donar als exercicis de llengua
una gran vivacitat; es feia una excursió cada dissabte i les matèries que ara en diem d'expressió plástica
i dinámica havien assolit una considerable importància. Deià fou convidat a dinar per Galí, que li féu
l'obsequi de dues obres just publicades, Lt mesura objectiva del treball escolar (traduïda al castellà l'any
Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogía, 1, 1988
GALÍ I MALLORCA /57
1929 pel menorquí Joan Comas i Camps per indicació de Clapareda i publicada l'any 1931 per Aguilar)
i L'ensenyament de l'ortografia als infants.
«La conversa amb En Galí s'allarga molt de temps. Aquelles paraules —recorda seves, suaus, lentes,
molt pensades, aquell poder de persuasió que tenia, obraren en mi una completa transformació, no sols
de la problemàtica de l'ensenyament de la llengua, sinó que em descobriren un maravellós concepte de
l'estola com mai no havia escoltat ni Ilegit.»
Eren els anys de la direcció de l'Estola Blanquerna, en funcionament des de l'any 1924 i «camp
d'experimentació pedagògica, font de les meves obres, entre elles La Mesura Objetiva del Treball Escolar»,
explica Galí. Quan l'any 1928 presentava i defensava la ponencia «Com es pot mesurar la influencia del
bilingüisme» en el Congrés Internacional de Luxemburg, Alexandre Galí, la seva esposa Josefa Herrera
i llurs fills patien les conseqüències d'una insubornable fidelitat a la llengua i a la cultura catalanes, i Mallorca
era l'indret escollit pels repressors per al compliment del càstig, com tantes altres vegades dins la història
(recordem Jovellanos, «hoste» al Castell del Rei Sanç, a Valldemossa, i al Castell de Bellver, a Palma,
i defensor de l'ensenyament primari en la llengua pròpia del territori i de la comunitat).
Miguel Deiä. i Palerm, aleshores mestre novell, s'inspirà en les tècniques Freinet per a la realització
de la revista «Consell» a la seva estola (aquest era el nom del poble).
«D'anada (es refereix Deià a un viatge a Santander l'any 1933), estant a Barcelona, vaig assabentar-me
d'una exposició de material de la técnica Freinet. Totes les escoles catalanes hi presentaren el bo i millor
de les seves realitzacions. Allò no tenia res a veure amb el tipus d'exposicions escolars que quasi sempre
han tengut molt mala premsa, sinó que era molt viva i destillava una gran sinceritat. Hi havia mostres
de tots els materials necessaris per seguir la técnica, collocats d'una manera clara i practica. Vaig recollir
una mala fi de notes i sobretot la direcció del centre, una escola d'un poble Ileidetà on es podien adquirir
els instruments. Tot això fou adquirit, i dia 17 de gener de 1934 sortia la revista "Consell".»
Collaborador en les colònies d'infants organitzades per Joan Capó; secretari de la Secció de Psiquiatria
Escolar del Museu Pedagògic Provincial, secció que dirigia el Dr. Joan Ignasi Valentí i Marroig; promotor
de l'ús de la llengua catalana a l'ensenyament; viatger incansable i promotor, després de l'any 1940, al
Collegi Públic de Sol l'Espanyolet d'interessants iniciatives, Dea ha constituït un exemple de mestre inquiet
i hereu —com tant d'altres— de la tradició pedagògica mallorquina del primer terç de segle —epoca
riquíssima i mai no superada 	  en la qual, com hem vist, Alexandre Galí i Josefa Herrera —autors l'any
1932 de l'obra Activitat i Llibertat en Educació— d'una forma tan previa i no volguda directament, hi
escriviren una pàgina. Pàgina que cal recordar i connectar sempre amb l'anàlisi de les idees pedagògiques,
realitzacions educatives, iniciatives institucionals i evolució de les ideologies que configuren la Història
de l'Educació a Mallorca —Miguel Porcel i Riera, Joan Capó i Valldepadrinas i l'Escola Normal de Palma
ens constituirien eixos personals i institucionals ben característics— en el context dels països de cultura
catalana, del conjunt de l'Estat espanyol i del moviment internacional de renovació educativa.
L'Escola Normal de Palma celebrà durant el mes de desembre de 1986 amb una molt documentada
conferencia de Miguel Dea, «Alexandre Galí i el seu temps», el centenari del naixement de Galí, esdevingut
1'11 d'abril de 1886.
1. Raimon, Maria (t) i Francesc van anar certament a l'escola del Sr. Deià, van ésser deixebles directes d'ell i fan constar
l'excetlent record que en conserven. Salvador (t) que hi va ésser entre els 4 i 6 anys, potser va anar al parvulari. Jordi (1-3 anys),
autor de aquesta nota, no en conserva, com és lógic, cap record.
Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogía, 1, 1988


Galí i Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert